| dbo:abstract
|
- Dichterliebe (Amor de poeta) és un dels quatre cicles de cançons més coneguts de Robert Schumann compostos el 1840 per a veu solista amb acompanyament de piano. Assenyala una de les fites de la cançó del Romanticisme alemany. Es compon de 16 textos del poeta Heinrich Heine presos de les 65 que componen el seu Lyrisches Intermezzo de 1822-1823, i al costat dels cicles de Franz Schubert (Die schöne Müllerin i Winterreise), formen part del nucli més selecte del repertori romàntic en aquest gènere a més de i , també de Schumann. El paral·lelisme entre la seva música i la seva vida converteixen Schumann en el compositor romàntic per excel·lència, un ideal que té els seus orígens en Schubert i que arribaria fins a Brahms, el seu fervent admirador i amic. Schumann va experimentar amb tots elsgèneres, des de la gran simfonia fins a les petites peces per a piano el lied, incloent l'òpera. Des de molt jove va sentir tanta inclinació cap a la literatura com cap a la música i en un principi no va saber per quina de les dues decantar-se, de manera que noés estrany que un cop triat un camí les seves cançons uniran tan admirablement poesia i música. Schumann va saber aprofundir en el significat dels textos que utilitzava i va saber extreure tot el potencial musical que aquests tenien. Com va expressar ell mateix, el seu desig i la seva natural inclinació "cap a la música i la poesia farien que ambdues convergissin cap a un mateix punt i així la llum no seria tan difusa". El resultat és una sèrie d'obres singulars, de gran càrrega poètica (fins i tot les purament instrumentals), molt sovint extraordinàriament subjectives, molt personals i fidel reflex de l'esperit sensible del seu autor, que va definir l'acte de compondre com "entrar al regne dels somnis". Quan va escriure aquest cicle el 1840 Schumann se sentia profundament enamorat de Clara Wieck, la filla del seu professor. El seu amor era correspost, però el pare s'oposava al matrimoni, ja que no veia clar el futur del músic, de manera que la parella va haver de recórrer fins i tot als tribunals, que, finalment, van fallar a favor dels joves. El casament es va celebrar el setembre de 1840, però des d'ara la felicitat conjugal es veuria enfosquida per les crisis nervioses i les depressions de Robert i la gelosia que va sentir cap a la faceta de gran concertista de la seva dona, a la qual, però, acompanyaria sempre en les seves triomfals gires. Mai va superar el trauma d'haverquedat incapacitat per tocar el piano des de 1832, any en què ell mateix es va causar una lesió a la mà dreta amb un "invent" seu: va crear uns exercicis en els que immobilitzava amb un artefacte l'anular per desenvolupar més el moviment de la resta dels dits. Però només va aconseguir crear-se una lesió que li provocaria la paràlisi de la mà dreta (estudis més recents parlen d'un possible enverinament amb mercuri per tractar la sífilis). El 1840 és, doncs, l'any de les cançons. En pocs mesos en va compondre entre 120 i 130, com si la imminència del casament li provoqués el desig de compondre, encara que també és el resultat lògic en un artista inconformista, que buscava l'expressió subjectiva i que va poder trobar en els versos aliens el mitjà ideal per donar curs als seus anhels. I tot això malgrat que només un any abans escrivia a un amic: "Tota la meva vida he considerat la música vocal com una mica inferior a la instrumental (…). Però no l'hi diguis a ningú". Schumann va mostrar una clara inclinació cap als poemes lírics, íntims i subjectius, més propers a la seva personalitat artística i humana. És lògic que veiés, doncs, en els del poeta Heinrich Heine el vehicle ideal per expressar aconseguint que música i text formessin una unitat. I això malgrat que a vegades sembli que tots dos es contradiuen, però quan això passa es deu a un aprofundiment en el significatdel text i un íntim desig d'expressió personal. Schumann subratlla de vegades l'ambigüitat de certs versos, confiant a la veu i al piano sentiments diferents. Aconsegueix així autèntics duos per a veu i piano. El caràcter de cicle es reforça, a més, amb una unitat estructural, d'evident contingut narratiu i gairebé fins dramàtic, en la qual podem trobar un plantejament, un nus i un desenllaç. En aquest cicle és el mateix autor el que parla, no només a través de la seva música, sinó també dels versos. El tema és el de l'amor no correspost, però també, i això és autobiogràfic, un amor feliç al principi, un amor exultant, que a poc a poc va adquirint tints malenconiosos, fins a arribar a la pèrdua. Gairebé sembla una premonició de la seva vida. En l'últim lied, el poeta llança els seus versos al Rin i amb ells les seves esperances. Schumann va intentar suïcidar llançant-se al Rin, però va ser salvat per uns pescadors. Poc després va ser internat en un hospital psiquiàtric, del qual ja no en sortiria i en el qual no va poder rebre la visita de la seva dona i fills per decisió mèdica. Amor de poeta, tot i aquest terrible final, acaba per imposar una visió d'esperança en el futur. Va compondre aquest cicle amb increïble rapidesa, en una setmana, a Leipzig i el va dedicar a la cantant , una autèntica divadel seu temps. (ca)
- Dichterliebe estas de 16 lidoj de la komponisto Robert Schumann, kiu kreis per sia opus 48 kulminon de la romantisma lido. La ciklo, kiu komence ampleksis 20 lidojn, el kiuj tamen nur 16 finfine estis presitaj, ekestis en 1840 pri poemoj el Lyrisches Intermezzo (lirika intermezo) de la poeto Heinrich Heine, kolekto de 65 poemoj, kiuj aperis en 1827 en lia (libro de lidoj). Schumann ŝatis deiri je siaj lidocikoj de epizodo en si fermita kun baziĝanta poezia ideo. Ĉi tio respeguliĝas en la titolo "Dichterliebe" (Poeta amo), de li mem elektita. Ĉar li je tio sekvis propran dramecan koncepton, li kelkfoje alivicigis la poemoj de Heine. Heine ne titoligis la poemojn, pro tio oni povas konjekti, ke je la lidotitoloj plie temas pri tekstokapoj. Post kiam Dichterliebe aperis jam en 1844 kiel presaĵo, ĝi estis unuafoje prezentita kiel tuteco en 1861 je Hamburgo. Multaj renomaj lidkantistoj sonregistris la ciklon. Inter la plej gravaj kaj konataj interpretadoj troviĝas tiuj de Dietrich Fischer-Dieskau/, /Benjamin Britten, , /Christoph Eschenbach, , , , kaj . (eo)
- Dichterliebe, "A Poet's Love" (composed 1840), is the best-known song cycle by Robert Schumann (Op. 48). The texts for the 16 songs come from the Lyrisches Intermezzo by Heinrich Heine, written in 1822–23 and published as part of Heine's Das Buch der Lieder. After the song cycles of Franz Schubert (Die schöne Müllerin and Winterreise), Schumann's are part of the core of the genre in musical literature. (en)
- Dichterliebe, op. 48, ist ein Zyklus von 16 romantischen Kunstliedern von Robert Schumann. Der Zyklus entstand 1840 zu Gedichten aus Heinrich Heines Lyrischem Intermezzo, einer Sammlung von 65 Gedichten, die 1823 in Tragödien nebst einem lyrischen Intermezzo, dann 1827 im Buch der Lieder erschienen waren. Von den 20 komponierten Liedern wurden 16 schließlich gedruckt. Schumann ging bei seinen Liederzyklen oft von einer in sich geschlossenen Episode mit einer zugrunde liegenden poetischen Idee aus. Dies schlägt sich hier in dem selbstgewählten Titel Dichterliebe nieder, wobei er dabei einer eigenen dramatischen Konzeption folgend die Reihenfolge von Heines Gedichten umstellte. Das Werk wurde im September 1844 bei C. F. Peters in Leipzig gedruckt und 1861 in Hamburg von Julius Stockhausen und Johannes Brahms erstmals als Ganzes aufgeführt. (de)
- Les Amours du poète Dichterliebe (Les Amours du poète) op 48, est un cycle de 16 lieder pour une voix et piano de Robert Schumann. Composée sur des poèmes de l'écrivain romantique allemand Heinrich Heine (Lyrisches Intermezzo, « Intermezzo lyrique », 1822–1823), cette œuvre date de 1840, l'année du mariage de Schumann avec la pianiste Clara Wieck. Ils sont destinés à une voix masculine (baryton aigu ou ténor). Parmi les meilleurs interprètes de ce cycle, on peut citer Dietrich Fischer-Dieskau, Fritz Wunderlich, Peter Schreier, Hermann Prey ou, plus récemment, Thomas Hampson, Thomas Quasthoff, Matthias Goerne et Jonas Kaufmann. En 2022, le ténor britannique Ian Bostridge interprète les Lieder accompagné par Brad Meldhau. Mais le cycle a été chanté par des voix féminines : Lotte Lehmann, Brigitte Fassbaender, Nathalie Stutzmann et Barbara Bonney, en réfléchissant la dédicace originale du compositeur à la cantatrice Wilhelmine Schröder-Devrient. (fr)
- Dichterliebe (Amor de poeta) es un ciclo de canciones en alemán o Lieder de Robert Schumann compuesto en 1840 para voz solista con acompañamiento de piano. Señala uno de los hitos de la canción del romanticismo alemán. Se compone de 16 textos del poeta Heinrich Heine, tomados de los 65 que componen su Intermedio lírico, -Lyrisches Intermezzo, en alemán- (incluido en el Buch der Lieder) de 1822-1823 y junto a los ciclos de Franz Schubert (Die schöne Müllerin y Winterreise), forman parte del núcleo más selecto del repertorio romántico en ese género, además de Liederkreis y Amor y vida de mujer (Frauenliebe und Leben), también de Schumann. Aunque la versión original sea para voz alta (soprano o tenor), este ciclo es frecuentemente interpretado por barítono. Las versiones para voz media o baja contienen algunas modificaciones de la línea melódica[cita requerida]. Dedicado a la soprano Wilhelmine Schröder-Devrient, el ciclo ha sido también interpretado por sopranos o mezzosopranos. Ha sido objeto de famosas lecturas por parte de intérpretes de la talla de Dietrich Fischer-DieskauChristoph Eschenbach, Peter Pears/Benjamin Britten, Fritz Wunderlich, Peter Schreier/Christoph Eschenbach, Brigitte Fassbaender, Ian Bostridge, Thomas Hampson, Thomas Quasthoff, Christoph Prégardien y Christian Gerhaher. (es)
- 《시인의 사랑 작품번호 48》(독일어: Dichterliebe)은 로베르트 슈만이 1840년에 작곡한 가곡집이다. 클라라와의 오랜 연애가 결실된 해(30세)에 작곡된 것으로서, 그의 대표적인 가곡은 거의 이 속에 포함되어 있다. 시는 하인리히 하이네의 <노래의 책>에서 따오게 된 것으로서 <아름다운 5월에>, <나는 원망치 않겠다> 등 일련(一連)의 작품으로 되어 있으며, 사랑의 정열과 비련의 슬픔을 노래한 것이다. 이러한 곡들은 하나하나가 단편적인 시이며, 프란츠 슈베르트의 <아름다운 물방앗간의 처녀>와 같은 일련의 이야기시(詩)는 아니다. (ko)
- Dichterliebe is een liederencyclus van de 19e-eeuwse componist Robert Schumann. De cyclus stamt uit mei 1840 en is in slechts enkele dagen tot stand gekomen. De tekst van de zestien liederen is afkomstig uit het Lyrisches Intermezzo van Heinrich Heine, die de gedichten schreef in 1822-23 en had gepubliceerd als deel van Das Buch der Lieder uit 1827. In februari van hetzelfde jaar schreef Schumann al een Liederkreis op negen gedichten van Heine. In alle cycli die Schumann componeerde, liet hij zich inspireren door de natuur, de eenzaamheid en vooral door zijn liefde voor zijn vrouw Clara. Schumann koos uit het vijfenzestig gedichten tellende Lyrisches Intermezzo twintig verzen. De componist zette de volgorde van de gedichten van Heine naar eigen hand en bracht ook herhalingen en wijzigingen aan in de tekst ter wille van de cadans. De titel van de cyclus “Twintig liederen uit het Lyrisches Intermezzo in het Liederenboek voor Een zanger en Piano” werd tussen 1840-43 door ten minste drie uitgevers geweigerd. Uiteindelijk was uitgever uit Leipzig in november 1843 bereid tot publicatie. Hij verwijderde vier liederen en de cyclus kreeg uiteindelijk de titel Dichterliebe waaronder deze cyclus sindsdien bekend staat. (nl)
- Dichterliebe (L'amore del poeta) è il più famoso ciclo di lieder del compositore Robert Schumann. Scritto nel 1840, porta il n. di opus 48. I testi delle 16 canzoni sono tratti da poesie della raccolta Lyrisches Intermezzo di Heinrich Heine, contenuta nel Buch der Lieder. (it)
- 『詩人の恋』（しじんのこい、ドイツ語: Dichterliebe）作品48は、ハインリヒ・ハイネの詩によるロベルト・シューマン作曲の連作歌曲。1840年（シューマンの「歌曲の年」）作曲。 (ja)
- Dichterliebe ("amor de poeta", em alemão) é um ciclo de canções do compositor alemão Robert Schumann (Op. 48) de 1840. Os textos das 16 canções que o compõem vêm do Lyrisches Intermezzo ("Intermezzo lírico") do poeta Heinrich Heine, escrito entre 1822 e 1823 e publicados como parte da obra Das Buch der Lieder. Schumann escolheu desses 20 canções 16 e mudou a sequência e, dessa maneira, o enredo. Em palavras bem românticas e melindrosas desata-se na sequência das canções um amor, que, como se mostra já a partir da sétima poesia, não tem mais resposta da parceira que casa com outro e deixa o moço com suas dores sozinho. Depois dos ciclos de canções de Franz Schubert (Die schöne Müllerin e Winterreise), os ciclos de Schumann formam o núcleo central deste gênero na literatura musical. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Dichterliebe, "A Poet's Love" (composed 1840), is the best-known song cycle by Robert Schumann (Op. 48). The texts for the 16 songs come from the Lyrisches Intermezzo by Heinrich Heine, written in 1822–23 and published as part of Heine's Das Buch der Lieder. After the song cycles of Franz Schubert (Die schöne Müllerin and Winterreise), Schumann's are part of the core of the genre in musical literature. (en)
- 《시인의 사랑 작품번호 48》(독일어: Dichterliebe)은 로베르트 슈만이 1840년에 작곡한 가곡집이다. 클라라와의 오랜 연애가 결실된 해(30세)에 작곡된 것으로서, 그의 대표적인 가곡은 거의 이 속에 포함되어 있다. 시는 하인리히 하이네의 <노래의 책>에서 따오게 된 것으로서 <아름다운 5월에>, <나는 원망치 않겠다> 등 일련(一連)의 작품으로 되어 있으며, 사랑의 정열과 비련의 슬픔을 노래한 것이다. 이러한 곡들은 하나하나가 단편적인 시이며, 프란츠 슈베르트의 <아름다운 물방앗간의 처녀>와 같은 일련의 이야기시(詩)는 아니다. (ko)
- Dichterliebe (L'amore del poeta) è il più famoso ciclo di lieder del compositore Robert Schumann. Scritto nel 1840, porta il n. di opus 48. I testi delle 16 canzoni sono tratti da poesie della raccolta Lyrisches Intermezzo di Heinrich Heine, contenuta nel Buch der Lieder. (it)
- 『詩人の恋』（しじんのこい、ドイツ語: Dichterliebe）作品48は、ハインリヒ・ハイネの詩によるロベルト・シューマン作曲の連作歌曲。1840年（シューマンの「歌曲の年」）作曲。 (ja)
- Dichterliebe (Amor de poeta) és un dels quatre cicles de cançons més coneguts de Robert Schumann compostos el 1840 per a veu solista amb acompanyament de piano. Assenyala una de les fites de la cançó del Romanticisme alemany. Es compon de 16 textos del poeta Heinrich Heine presos de les 65 que componen el seu Lyrisches Intermezzo de 1822-1823, i al costat dels cicles de Franz Schubert (Die schöne Müllerin i Winterreise), formen part del nucli més selecte del repertori romàntic en aquest gènere a més de i , també de Schumann. (ca)
- Dichterliebe estas de 16 lidoj de la komponisto Robert Schumann, kiu kreis per sia opus 48 kulminon de la romantisma lido. La ciklo, kiu komence ampleksis 20 lidojn, el kiuj tamen nur 16 finfine estis presitaj, ekestis en 1840 pri poemoj el Lyrisches Intermezzo (lirika intermezo) de la poeto Heinrich Heine, kolekto de 65 poemoj, kiuj aperis en 1827 en lia (libro de lidoj). Post kiam Dichterliebe aperis jam en 1844 kiel presaĵo, ĝi estis unuafoje prezentita kiel tuteco en 1861 je Hamburgo. (eo)
- Dichterliebe, op. 48, ist ein Zyklus von 16 romantischen Kunstliedern von Robert Schumann. Der Zyklus entstand 1840 zu Gedichten aus Heinrich Heines Lyrischem Intermezzo, einer Sammlung von 65 Gedichten, die 1823 in Tragödien nebst einem lyrischen Intermezzo, dann 1827 im Buch der Lieder erschienen waren. Von den 20 komponierten Liedern wurden 16 schließlich gedruckt. Das Werk wurde im September 1844 bei C. F. Peters in Leipzig gedruckt und 1861 in Hamburg von Julius Stockhausen und Johannes Brahms erstmals als Ganzes aufgeführt. (de)
- Dichterliebe (Amor de poeta) es un ciclo de canciones en alemán o Lieder de Robert Schumann compuesto en 1840 para voz solista con acompañamiento de piano. Señala uno de los hitos de la canción del romanticismo alemán. (es)
- Les Amours du poète Dichterliebe (Les Amours du poète) op 48, est un cycle de 16 lieder pour une voix et piano de Robert Schumann. Composée sur des poèmes de l'écrivain romantique allemand Heinrich Heine (Lyrisches Intermezzo, « Intermezzo lyrique », 1822–1823), cette œuvre date de 1840, l'année du mariage de Schumann avec la pianiste Clara Wieck. Ils sont destinés à une voix masculine (baryton aigu ou ténor). (fr)
- Dichterliebe is een liederencyclus van de 19e-eeuwse componist Robert Schumann. De cyclus stamt uit mei 1840 en is in slechts enkele dagen tot stand gekomen. De tekst van de zestien liederen is afkomstig uit het Lyrisches Intermezzo van Heinrich Heine, die de gedichten schreef in 1822-23 en had gepubliceerd als deel van Das Buch der Lieder uit 1827. In februari van hetzelfde jaar schreef Schumann al een Liederkreis op negen gedichten van Heine. (nl)
- Dichterliebe ("amor de poeta", em alemão) é um ciclo de canções do compositor alemão Robert Schumann (Op. 48) de 1840. Os textos das 16 canções que o compõem vêm do Lyrisches Intermezzo ("Intermezzo lírico") do poeta Heinrich Heine, escrito entre 1822 e 1823 e publicados como parte da obra Das Buch der Lieder. Schumann escolheu desses 20 canções 16 e mudou a sequência e, dessa maneira, o enredo. Em palavras bem românticas e melindrosas desata-se na sequência das canções um amor, que, como se mostra já a partir da sétima poesia, não tem mais resposta da parceira que casa com outro e deixa o moço com suas dores sozinho. (pt)
|
