| dbo:abstract
|
- La Comissió Dawes fou una comissió estatunidenca que va rebre el nom del seu primer president, , fou autoritzada a un projecte de llei pilot de l'Oficina Índia el 3 de març de 1893. El propòsit era convèncer les Cinc Tribus Civilitzades d'arribar a un acord per cedir el títol de terres índies i adoptar la política de dividir les terres tribals en assignacions individuals que establien per a altres tribus per la de 1887. El novembre de 1893, el president Grover Cleveland nomenà Dawes com a president, i Meridith H. Kidd i Archibald S. McKennon com a membres. Durant aquest procés, les nacions índies van ser despullats de les seves terres comunals nacionals, que es van dividir en lots individuals i assignades als membres individuals de la nació. La Comissió Dawes requeria que els individus reclamessin la pertinença a una sola tribu, encara que molts tenien més d'una línia d'ascendència. La inscripció en el registre nacional conegut com el Registre de Dawes ha arribat a ser crític en els casos de reclamacions de ciutadania i de terra índia. Moltes persones no s'inscriviren en aquests registres perquè tenien por de la persecució del govern si la seva ètnia era introduïda formalment al sistema. Sovint tenien ascendència mixta de diverses tribus. Segons els regles de la Comissió Dawes una persona que tingués una quarta part de cherokee i una quarta part de creek havia d'escollir una nació i registrar-se simplement com a 1/4 cherokee, per exemple. Encara que moltes tribus índies no van considerar l'ascendència estricta de "sang" com a única manera de determinar si una persona era membre d'una tribu, la Comissió Dawes ho va fer. Molts lliberts (esclaus dels indis que van ser alliberats després de la Guerra Civil), es van mantenir fora dels registres com els membres de les tribus, tot i que van ser emancipats després de la guerra i, d'acord amb els tractats de pau amb els Estats Units, se'ls havia de permetre ser membres de ple dret de les tribus que els havien capturat. Fins i tot si els lliberts eren d'ascendència mestissa, ja que moltes ho eren, la Comissió Dawes els va inscriure en registres separats de lliberts en lloc de deixar que s'identifiquessin a si mateixos com a membres. Molts lliberts creek encara estan lluitant avui la batalla contra la en el seu intent de participar en els beneficis actuals de la ciutadania. La tribu ha definit com a membres només aquells que són descendents d'un amerindi creek que aparegui al registre Dawes. Una controvèrsia similar ha embolicat i la Nació Cherokee. La nació cherokee va votar en un referèndum (del qual van ser exclosos els lliberts) per excloure tots els lliberts, excepte aquells que puguin demostrar la descendència d'un cherokee al Registre Dawes. El resultat de la Comissió Dawes va ser que les cinc nacions índies van perdre la majoria de la seva terra base nacional, ja que el govern va declarar com a "excedent" qualsevol resta després de l'adjudicació a les cases individuals. Els Estats Units van vendre l'excedent de terres als colons europeu-americans. A més, en les pròximes dècades, els colons van comprar terres de les llars indígenes individuals, reduint així la terra en mans de membres de les tribus. Els indis van rebre diners de la venda total de les terres, però va perdre la major part del seu antic territori. Com les tribus van començar a restablir l'autonomia després de 1934, i especialment des de la dècada de 1970, han tractat de posar fi a la venda de les terres tribals. El treball referencial d' And Still the Waters Run: The Betrayal of the Five Civilized Tribes (1940), detalla com la política de parcel·lament de la Comissió Dawes i la fou manipulada sistemàticament per privar als amerindis de llurs terres i recursos. En paraules de la historiadora Ellen Fitzpatrick, el llibre de Debo "avança una anàlisi d'aixafament de la corrupció, la depravació moral, i l'activitat delictiva que subjeu en l'administració blanca i l'execució de la política de parcel·lació." (ca)
- The American Dawes Commission, named for its first chairman Henry L. Dawes, was authorized under a rider to an Indian Office appropriation bill, March 3, 1893. Its purpose was to convince the Five Civilized Tribes to agree to cede tribal title of Indian lands, and adopt the policy of dividing tribal lands into individual allotments that was enacted for other tribes as the Dawes Act of 1887. In November 1893, President Grover Cleveland appointed Dawes as chairman, and Meridith H. Kidd and Archibald S. McKennon as members. During this process, the Indian nations were stripped of their communally held national lands, which was divided into single lots and allotted to individual members of the nation. The Dawes Commission required that individuals claim membership in only one tribe, although many people had more than one line of ancestry. Registration in the national registry known as the Dawes Rolls has come to be critical in issues of Indian citizenship and land claims. Although many Indian tribes did not consider strict 'blood' descent the only way to determine if a person was a member of a tribe, the Dawes Commission did. Many Freedmen (slaves of Indians who were freed after the Civil War), were kept off the rolls as members of tribes, although they were emancipated after the war and, according to peace treaties with the United States, to be given full membership in the appropriate tribes in which they were held. Even if freedmen were of mixed-race ancestry, as many were, the Dawes Commission enrolled them in separate Freedmen Rolls, rather than letting them self-identify as to membership. The same was true for members of the historical African descendant communities which developed alongside different Indian settlements in Florida (a Spanish colony for most of the colonial period until 1821 and a popular destination for both escaped slaves and indigenous Southeastern Woodlands refugees) prior to deportation, such as the Black Seminoles, who then accompanied them to Indian Territory. Under Article 14 of the Treaty of Dancing Rabbit Creek (1831), members of the Mississippi Choctaw had the option of not being relocated to Indian Territory. They were required to register and remain on allocated land in Mississippi or Alabama. The registration process was handled poorly and when blood descendants later emigrated to Indian Territory they had to appeal to the Dawes Commission for recognition as tribal members. The Commission denied power to amend the membership roles. Many Creek Freedmen are still fighting the membership battle today against the Creek Nation, as they attempt to share in contemporary benefits of citizenship. The tribe has defined as members only those who are descended from a Creek Indian listed on the Dawes Rolls. A similar controversy has embroiled Cherokee Freedmen and the Cherokee Nation. The Cherokee Nation voted in a referendum (from which the Freedmen were excluded) to exclude all Freedmen except those who could prove descent from a Cherokee on the Dawes Roll. The result of the Dawes Commission was that the five Indian nations lost most of their national land bases, as the government declared as "surplus" any remaining after the allotment to individual households. The US sold the surplus land, formerly Indian territory, to European-American settlers. In addition, over the next decades, settlers bought land from individual Indian households, thus reducing overall land held by tribal members. The Indians received money from the overall sale of lands, but lost most of their former territory. As tribes began to re-establish self-government after 1934, and especially since the 1970s, they have tried to end the sales of tribal lands. Angie Debo's landmark work, And Still the Waters Run: The Betrayal of the Five Civilized Tribes (1940), detailed how the allotment policy of the Dawes Commission and the Curtis Act of 1898 was systematically manipulated to deprive the Native Americans of their lands and resources. In the words of historian Ellen Fitzpatrick, Debo's book "advanced a crushing analysis of the corruption, moral depravity, and criminal activity that underlay white administration and execution of the allotment policy." (en)
- ドーズ委員会（ドーズいいんかい、英：Dawes Commission、初代議長にちなんで命名）は、1893年3月3日に、アメリカ内務省BIA（インディアン管理局）歳出法案への付加条項によって権限を付与された委員会。 BIA（インディアン管理局）副局長だったケビン・ガバー（彼はである）は2000年に、こういったインディアンの土地や主権を無効化する一連の合衆国施政について、「民族浄化である」と述べている。 (ja)
|
| rdfs:comment
|
- ドーズ委員会（ドーズいいんかい、英：Dawes Commission、初代議長にちなんで命名）は、1893年3月3日に、アメリカ内務省BIA（インディアン管理局）歳出法案への付加条項によって権限を付与された委員会。 BIA（インディアン管理局）副局長だったケビン・ガバー（彼はである）は2000年に、こういったインディアンの土地や主権を無効化する一連の合衆国施政について、「民族浄化である」と述べている。 (ja)
- La Comissió Dawes fou una comissió estatunidenca que va rebre el nom del seu primer president, , fou autoritzada a un projecte de llei pilot de l'Oficina Índia el 3 de març de 1893. El propòsit era convèncer les Cinc Tribus Civilitzades d'arribar a un acord per cedir el títol de terres índies i adoptar la política de dividir les terres tribals en assignacions individuals que establien per a altres tribus per la de 1887. El novembre de 1893, el president Grover Cleveland nomenà Dawes com a president, i Meridith H. Kidd i Archibald S. McKennon com a membres. (ca)
- The American Dawes Commission, named for its first chairman Henry L. Dawes, was authorized under a rider to an Indian Office appropriation bill, March 3, 1893. Its purpose was to convince the Five Civilized Tribes to agree to cede tribal title of Indian lands, and adopt the policy of dividing tribal lands into individual allotments that was enacted for other tribes as the Dawes Act of 1887. In November 1893, President Grover Cleveland appointed Dawes as chairman, and Meridith H. Kidd and Archibald S. McKennon as members. (en)
|
