| dbo:abstract
|
- هو أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله أبن أحمد القادر بالله ، من خلفاء الدولة العباسية. ولي الخلافة بعد موت أبيه وكانت بيعته في ذي الحجة سنة 422هـ، وبقي خليفة إلى 3 شعبان سنة 467هـ/4 أبريل سنة 1075، فكانت مدته 44 سنة و25 يوماً وبزمنه قام الفاطميون بهدم كنيسة القيامة عام 1009 ميلادي والذي يعتبر هذا الحدث أحد أبرز الأحداث التاريخية التي مرت على مدينة القدس عامةً ومسيحية الشرق خاصةً. شهد عهده العديد من الأحداث التي أثرت على خريطة العالم الإسلامي والخارجي على حد السواء، أولى هذه الأحداث هي سقوط الدولة البويهية التي ظلت تتحكم في مقاليد الخلافة قرابة المئة سنة، وأضعفت شأن الخلافة العباسية ، وأضاعت هيبة الخلفاء، وكان هذا السقوط سنة 435هـ، ثم تلى هذا الحدث ظهور قوة السلاجقة وهم الأتراك الغز الذين دخلوا في الإسلام، وصاروا قوة إسلامية سنية فتية، نصرت الإسلام، وأعادت للخلافة العباسية السنية مكانتها وهيبتها، ومثلت هذه القوة تهديداً قوياً وخطيراً للدولة الفاطمية خاصة بعد أن نجح السلاجقة في ضم الشام، وطرد الفاطميين منها. ومن أخطر الأحداث التي وقعت في عهده هي محاولة الفاطميين القضاء على الخلافة العباسية السنية وذلك سنة 450هـ عندما نجح داعية الفاطميين «البساسيري» في احتلال بغداد، والقبض على القائم بأمر الله ونقله إلى مدينة «حدثية» حيث ظل منفياً بها طيلة عام كامل، حتى نجح طغرل بك السلجوقي في قتل «البساسيري»، وإعادة الخليفة لمنصبه. ومن الحوادث الخطيرة التي وقعت في عهده أيضاً المجاعة العامة التي ضربت مصر أيام الخليفة الفاطمي المستنصر لمدة 7 سنوات، والتي عرفت باسم الشدة المستنصرية، والتي كانت من أولى وأهم أسباب زوال الدولة الفاطمية بعد ذلك، أما أخطر الحوادث التاريخية على الإطلاق في عهد القائم بأمر الله فهي معركة ملازكرد الكبرى سنة 463هـ، والتي وقعت بين السلاجقة بقيادة السلطان «ألب أرسلان» وبين البيزنطيين بقيادة رومانوس الرابع، والتي أدت إلى تحطم معظم قوة الدولة البيزنطية، وخروجها من حلبة الصراع مع المسلمين، وأدت لنتائج خطيرة أخرى منها انسياح المسلمين السلاجقة في قلب الأناضول، ومنها إلى شرق أوروبا، وأدت فيما بعد ذلك بقليل لبدء الحملات الصليبية على الشام. (ar)
- Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah —àrab: أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Qāʾim bi-amr Allāh—, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075). Era fill del califa al-Qàdir (991-1031) i una concubina armènia; el califa, ja vell, va decidir arranjar la seva successió i va nomenar hereu al seu fill Abu-Jàfar; el gran amir buwàyhida Jalal-ad-Dawla no va interferir (1030). Quan va morir el 1031, l'hereu Abu-Jàfar Abd-Al·lah fou proclamat califa sense oposició amb el làqab d'al-Qàïm bi-amr-Al·lah. El 1032 va enviar el jurista a la cort d'Abu-Kalijar (enfrontat a Jalal-ad-Dawla) i li va refusar tot altre títol que el de Malik-ad-Dawla. Jalal-ad-Dawla inicialment havia instigat a la guàrdia turca contra el califa però després s'hi va reconciliar. El 1036 Jalal-ad-Dawla va aconseguir que Abu-Kalijar fos considerat delegat del gran amir i després va demanar nous títols (xahanxà al-àdham i màlik al-muluk) que foren acordats al gran amir (1038) després de consultar amb els notables (fuqahà). El 1041 va ratificar els principis religiosos del seu pare. El 1042 els zírides d'Ifríqiya van reconèixer el califat abbàssida i Alep també es va separar de l'obediència fatimita. El 1043 Jalal-ad-Dawla li va voler treure la percepció de les taxes dels jawali (tributaris) i el califa va amenaçar d'abandonar la capital i tancar totes les esglésies, fins que el gran amir va cedir. El 1044 el seljúcida Toghrul Beg es va apoderar de Rayy i el califa li va enviar una ambaixada presidida per al-Mawardí que va donar al turc el títol d'amir al-muminín però va protestar contra el saqueig de Rayy. Aquell mateix any va morir Jalal-ad-Dawla (març del 1044) i a Bagdad el seu fill Màlik al-Aziz fou reconegut per la guarnició turca, però Abu-Kalijar va subornar a les tropes que el van proclamar al cap de poc (setembre del 1044) i la khutba fou llegida en nom seu; també fou reconegut a Hulwand, a la zona de l'Eufrates i al Diyar Bakr, esdevenint finalment l'únic sobirà buwàyhida. El califa el va reconèixer com a gran amir i li va atorgar el làqab de Muhyí-d-Din. Des del començament va voler limitar les facultats del califa. En endavant la lluita es va centrar en l'amenaça seljúcida. Xiraz fou fortificada. El 1045/1046 no va poder rebutjar un atac seljúcida al sud-oest del Jibal a causa d'una epidèmia entre els seus cavalls. El 1047/1048 va decidir fer aliança amb els seljúcides i va fer un acord amb Tughrul Beg segellada per dos matrimonis polítics entre la filla d'Abu-Kalijar i Tughril d'un costat, i pel d'una neboda de Tughril amb un segon fill de Abu-Kalijar per l'altra. Això va establir la pau a les seves possessions occidentals, però les orientals quedaven fora de l'acord i Kirman fou atacat pels seljúcides el 1048. El governador local es va unir als atacants. Abu-Kalijar va sortir cap a la regió al front de les seves forces però va morir sobtadament abans d'arribar, el mes d'octubre del 1048. El va succeir el seu fill Abu-Nasr o Abu-Nàssir Khusraw Firuz amb el títol de Màlik ar-Rahim. El 1050 el cap de la guàrdia turca al-Bassassirí va conquerir al-Anbar a l'uqàylida Qarwaix o Qirwaix i la va agafar com a iqtà (feu), i el 1052 va arrabassar Bàssora a un germà del gran amir Màlik ar-Rahim que se n'havia apoderat; el 1052/1053 Toghrul, que s'havia apoderat d'Isfahan, es va acostar a la frontera de l'Iraq i es va instal·lar a Hulwand; a Bagdad els incidents entre sunnites i xiïtes eren cada dia més nombrosos i s'agitaven els ayyarun i els fatimites. L'amir de la guàrdia turca al-Bassassirí va acusar el visir Ibn al-Múslima de ser el que havia cridat els seljúcides en defensa del califat, mentre el visir el denunciava com a agent fatimita. El califa va rebre notícies que al-Bassassirí es disposava a segrestar-lo i llavors el califa i el visir van cridar realment els seljúcides. El 1054 una revolta dels turcs de Bagdad va triomfar i els rebels van saquejar Bagdad; l'uqàylida Kuraysh va aprofitar per reocupar al-Anbar, ara feu d'al-Bassassirí. A Bagdad el visir abbàssida raís ar-ruassà ibn al-Múslima, va abandonar els buwàyhides i es va declarar fidel a Tughril Beg (1054). Al-Bassassirí va trencar igualment amb Màlik ar-Rahim i va fer la khutba a contracor en nom de Tughril Beg, que fou cridat a Bagdad pel visir contra els desitjos d'al-Bassassirí. El visir va impedir a al-Bassassirí d'actuar contra els uqàylides de Kuraysh que havien anat també a Bagdad i havien ocupat zones d'Iraq, i el general va reaccionar i va tallar els subsidis al califa, i el març del 1055 va reconquerir al-Anbar. Llavors es va dirigir a Bagdad on no va anar a fer homenatge al califa. El visir va instigar manifestacions sunnites que van acabar en disturbis; al-Bassassirí va anar a Wasit i es va reunir altre cop amb Màlik ar-Rahim, va fer emetre una fàtua declarant els disturbis (en els que s'havien destruït gerres de vi del vaixell propietat d'un cristià) il·legals. El visir el va acusar una vegada més d'estar d'acord amb el califa fatimita, i els turcs de Bagdad van saquejar la seva casa a Bagdad. Mentre Tughril Beg, amb l'excusa d'anar a fer el pelegrinatge i de combatre els fatimites, havia anat a Bagdad on les seves tropes van arribar davant la ciutat. Màlik ar-Rahim va anar a Bagdad però al-Bassassirí, enemic irreconciliable del seljúcida, va anar a terres del mazyàdida Dubays que era son cunyat. El califa, el visir i l'amir Màlik ar-Rahim van acceptar l'entrada de Tughril Beg a Bagdad i es va fer la khutba en nom seu el 15 de desembre de 1055. Tughril va fer entrada solemne el dia 18 de desembre. Però les seves tropes ghuzz aviat es van enfrontar a la població. Tughril va acusar a Màlik ar-Rahim dels disturbis i pillatges que van seguir, i el va fer detenir el 23 de desembre. En aquestos dies el califa li va concedir a Toghril els títols de Rukn-ad-Din, Xahanxà i Sultan i li va donar la seva pròpia filla en matrimoni. La propaganda fatimita (1056-1057) va decantar al seu costat alguns amirs, afavorida també per l'hostilitat de la població a les forces ghuzz seljúcides. En diversos llocs de l'Iraq, com Wasit, es va llegir la khutba en nom del califa fatimita al-Mustànsir (1035–1094). El mazyàdida Dubays, que s'havia vist obligat a trencar amb al-Bassassirí per orde de Toghril, es va revoltar contra el sultà i va tornar a l'aliança amb el seu cunyat. El general va tenir també el suport dels àrabs nòmades i el dels turcs de Bagdad, espoliats per Tughril. Al-Bassassirí amb forces pròpies i de Dubays va anar a la regió de Sindjar on va derrotar greument als seljúcides dirigits per Kutlumush (cosí de Tughril) que va haver de fugir cap a l'Azerbaidjan (9 de gener de 1057). L'uqàylida Qurayx, ferit, fou fet presoner i es va declarar a favor d'al-Bassassirí i del califa fatimita, el qual fou reconegut a Mossul. Tughril va abandonar Bagdad el 19 de gener de 1057, va rebre reforços des de Pèrsia, i va avançar cap a Mossul, que va conquerir; després va seguir cap a Nisibis. Dubays i Kuraysh van tornar al seu partit i al-Bassassirí va retornar a Rahba amb els turcs de Bagdad i un grup de uqàylides. Quan va arribar a Mossul el seljúcida Ibrahim Inal (germà de Tughril, que odiava als àrabs), Kuraysh va renovar la seva aliança amb al-Bassassirí, i Dubays va fer el mateix i va retornar a Djamian (al-Hilla). Tughril va prendre venjança a Sindjar per la derrota patida pels seus i va deixar a Inal a Mossul, retornant a Bagdad on fou rebut pel califa que li va donar el títol de rei d'Occident i d'Orient o Malik al-Maghrib wa l-Maghrib (24 de gener de 1058). Ibrahim Inal aspirava al sultanat en perjudici del seu germà i es va posar en contacte amb al-Bassassirí i el delegat fatimita a la zona de l'Eufrates, al-Muayyad (que era a Alep) per obtenir suport fatimita per enderrocar a Tughril, a canvi de fer la khutba en nom del califa fatimita. Va abandonar Mossul que fou immediatament ocupada per Kuraysh i al-Bassassirí (encara que la ciutadella va resistir quatre mesos), però Tughril va recuperar la ciutat, i va avançar contra Nisibis i al-Bassassirí va fugir de Rahba cap a Damasc. En aquell moment Ibrahim Inal es va declarar obertament en rebel·lió contra el seu germà i va marxar cap al Djibal. El 5 de novembre de 1058 Tughril Beg va abandonar Nisibis que havia ocupat i va perseguir al seu germà. Així Iraq va quedar lliure de forces seljúcides i al-Bassassirí no va tardar a tornar a Hit i després a al-Anbar. El califa al-Qaim, ple de dubtes, no sabia si sortir de Bagdad o no (el mazyàdida Dubays li va oferir refugi als seus dominis) però finalment va restar a la capital. El 27 de desembre al-Bassassirí va entrar a Bagdad (part occidental) amb 400 cavallers i l'1 de gener de 1059 va fer la khutba en nom del califa fatimita. El 8 de gener va travessar el riu i el califa fatimita fou proclamat a la mesquita de Rusafa a la part oriental. El califa va fortificar el seu palau però al-Bassassirí tenia el suport dels xiïtes i de part dels sunnites que odiaven als ghuzz; excitats pel visir un grup d'haiximites i eunucs del palau van voler fer front a al-Bassassirí però foren derrotats a la vora de l'Hipòdrom i el 19 de gener de 1059 al-Bassassirí va atacar el palau; el califa i el visir van fugir i van demanar asil a Kuraysh que els hi va donar i els va portar a al-Haditha amb el seu cosí Muharish; el palau fou saquejat; al-Bassassirí es va apoderar de les insígnies del califa que va enviar al Caire i el 29 de gener de 1059 va celebrar la festa de les víctimes amb banderes egípcies. Va deixar en mans de Kuraysh al califa (que podria residir a Ana) però li va exigir l'entrega del visir Ibn al-Muslima al que va executar de manera horrible el 16 de febrer de 1059. Al-Bassassirí va prendre possessió de Bàssora i Wasit però no va aconseguir dominar el Khuzestan. El califa fatimita es va molestar perquè no li fou entregat el califa abbàssida. El visir al-Yazuri fou destituït i executat acusat d'arruïnar les finances del país pel suport donat a al-Bassassirí. El califa doncs va abandonar a al-Bassassirí. Mentre Tughril havia triomfat sobre el seu germà Ibrahim Inal (juliol del 1059) i estava disposat a tornar a Bagdad. Va oferir a al-Bassassirí de deixar-li Bagdad a canvi de fer la khutba en el seu nom, restablint a al-Qaim al tron, assegurant que en aquest cas no tornaria a Bagdad. En cas d'oposar-se a la proposta, Kuraysh fou convidat a abandonar a al-Bassassirí. El general va negociar amb el seu ostatge el califa per desautoritzar al seljúcida sense èxit. Kuraysh li va recordar la ingratitud del califa fatimita i li va dir que Tughril el perdonaria, però al-Bassassirí no va voler acceptar canviar de bàndol. Kuraysh va oferir llavors al sultà seljúcida el lliurament del califa. Tughril finalment va avançar cap a Bagdad. Muharish, a petició del seu cosí i del sultà seljúcida, va alliberar al califa que es va reunir amb Tughril a Naharawan l'1 de gener de 1060 i l'endemà va entrar al seu palau. Kuraysh ja havia abandonat a al-Bassassirí i aquest havia sortit de Bagdad el 14 de desembre amb la seva família i s'havia refugiat a Kufa. No gaire després els soldats de Tughril van atrapar a al-Bassassirí que estava en companyia de Dubays. Aquest va passar altre cop al bàndol de Tughril però al-Bassassirí s'hi va negar i va presentar batalla a Saki al-Furat, prop de Kufa, però fou derrotat i mort (15 de gener de 1060). El seu cap fou portat a Bagdad. En endavant el califa i el sultà van reprendre les seves funcions sense oposició, i el califa va quedar amb la mateixa situació subordinada davant el sultà que abans davant el gran amir, però amb la deferència que els buwàyhides eren xiïtes i els seljúcides eren sunnites com els califes. El sultà es va casar finalment amb la filla del califa, i a pesar de l'oposició d'aquest fou portada lluny de Bagdad. Toghril Beg va morir el 4 de setembre de 1063. El seu nebot Alp Arslan, que el va succeir, va tenir molts opositors i va haver de combatre els romans d'Orient; el califa el va ajudar contra els uqàylides de Mossul i va refusar una proposta de l'emir kurd Hazarasp, governador d'al-Ahwaz. Alp Arslan va manifestar al califa el seu desig de tenir bones relacions amb ell, i li va reenviar a la seva filla, i a més va fer executar a l'antic visir de Toghril Beg, Amid al-Mulk al-Kunduri, suposat responsable de les intrigues que havien conduït al matrimoni de la filla del califa amb el sultà. Alp Arslan fou llavors reconegut com a gran amir i sultan (març/abril del 1064). Alp Arslan no va estar mai a Bagdad tot on va tenir un governador militar (però era substituït si el califa ho demanava). El 1067 es va produir un conflicte de caràcter religiós quan el sultà va fundar una madrassa (al-Nizamiyya) que va posar sota el seu patronatge, i estava destinada difondre el dret xafiita, cosa que va trobar l'oposició dels hanbalites, i es van produir incidents al carrer entre els dos corrents; el califa no va voler prendre partit i els incidents van tenir una certa durada. Va morir el gener del 1073 i el seu fill Màlik-Xah I va obtenir la lectura de la khutba en el seu nom (març del 1073) i uns mesos després fou investit formalment com a sultà pel califa. Al-Qàïm va morir el 2 d'abril del 1075. Havia designat hereu al seu net Ubayd-Al·lah ibn Muhàmmad Dhakirat, que el va succeir amb el nom d'al-Muqtadí. (ca)
- Al-Qa'im bi-amri 'llah (arabisch القائم بأمر الله, DMG al-Qāʾim bi-amri 'llāh; * 1001; † 2. April 1075) war der sechsundzwanzigste Kalif der Abbasiden (1031–1075). (de)
- Abū Ja'far Abdallah ibn Aḥmad al-Qādir (Arabic: أبو جعفر عبد الله بن أحمد القادر) better known by his regnal name al-Qā'im bi-amri 'llāh (Arabic: القائم بأمر الله, lit. 'he who carries out the command of God') or simply as al-Qā'im; 1001 – 2 April 1075) was the Abbasid caliph in Baghdad from 1031 to 1075. He was the son of the previous caliph, al-Qadir. Al-Qa'im's reign coincided with the end of the Buyid dynasty's dominance of the caliphate and the rise of the Seljuk dynasty. (en)
- Al-Ka'im aŭ Al-Qā'im (arabe القائم, plennome arabe القائم بأمر الله, al-Qā'im bi-amri 'llah, "kiu plenumas la komandon de Dio"; naskiĝis ĉ. 1000, mortis la 2-an de aprilo 1075) estis la Abasida Kalifo en Bagdado de 1031 ĝis 1075. Li estis la filo de la antaŭa kalifo al-Kadir. Dum la komenco de lia regado, la situacio de la ĉefurbo Bagdado estis tute ĥaosa; la Bujidoj perdis povon, dum la Selĝukoj ekhavis ĝin eksemple kontrolante teritoriojn de la nunaj Sirio kaj Armenio, post kio ili celis Bagdadon mem. La selĝuka reganto Toghrül kun ekskuzo de pilgrimado eniris en la ĉefurbo, plutenis la kalifon kaj estis aklamita de la popolo, spite kontraŭstaron de turkoj kaj Bujidoj, kaj estis agnoskita kiel Sultano fare de la kalifo en la publika predikado. Dum la periodoj de tiu kaj de la antaŭj kalifoj, literaturo, speciale persa literaturo, floris sub la patroneco de la Bujidoj. La turka filozofo al-Farabi mortis en 950; al-Mutanabbi, agnoskita oriente kiel la plej granda el la arabaj poetoj, kaj li mem arabo, en 965; kaj la plej granda el ĉiuj, nome la irana Abu Ali Husajn ibn Abdallah ibn Sina (Aviceno) en 1037. (eo)
- Al-Qa'im (en árabe: القائم) fue un califa abasí de Bagdad entre 1031 y 1075. Era hijo de Al-Qádir. Su largo reinado se caracterizó por la agitación y la inestabilidad. La ciudad pasó a menudo períodos sin gobierno, porque el gobernante búyida se vio obligado a huir para salvar su vida. En ese contexto aparecen los Selyúcidas bajo el gobierno de Tugrïl Beg, que conquistó Siria, Armenia y amenazó Bagdad en un momento en que la capital se vivían continuos estallidos de violencia y fanatismo entre chiitas y sunitas. Con la excusa de que estaba de peregrinación a La Meca, Toghrül entró en Irak con una gran fuerza militar. Asegurando al califa sus intenciones pacíficas y aceptando a su autoridad, pidió permiso para visitar la capital, donde fue reconocido como sultán por el Califa. En 1058 en Baréin, una disputa sobre la lectura de la jutba en nombre de Al-Qa'im entre miembros de la tribu de los Abd al-Qays y los cármatas provocó una revuelta liderada por Abu ul-Bahlul al-Awwam que derrocó el gobierno cármata y dio como resultado el completo derrumbamiento del reino de Al-Hasa en 1067. (es)
- Abu-Jàfar Abd-Al·lah Al-Qâ'im bi-'amr Allah ben al-Qâdir surnommé al-Qâ'im, est né en 1001. Il a succédé comme calife abbasside de Bagdad à son père Al-Qâdir en 1031. Il est mort en 1075 après un règne de quarante-quatre ans. Son petit-fils Al-Muqtadi qu'il avait désigné lui-même, lui a succédé. (fr)
- Al-Qa'im Biamrillah (Arab: القائم) bergelar Abu Ja'far dengan nama aslinya Abdullah bin al-Qadir adalah Khalifah Bani Abbasiyah di Baghdad dari tahun 1031 sampai 1075. Dia dilahirkan pada bulan Zulkaidah tahun 391 H atau September 1001 dari seorang ibu yang mantan budak dari Armenia bernama Badr ad-Duja. Catatan:
* k. merupakan tahun kekuasaan
* Angka, merupakan nomor urut seseorang menjadi khalifah.
* Nama dengan huruf kapital merupakan khalifah yang berkuasa. (in)
- al-Qāʾim bi-amri llāh (in arabo: القائم بأمر الله, "Il Risoluto per ordine di Dio"; Baghdad, 1001 – Baghdad, 1075) è stato il 26º Califfo abbaside e regnò dal 1031 al 1075. Era figlio del precedente califfo, al-Qadir, che ebbe anche lui un periodo assai lungo di regno con i suoi quaranta anni, di poco inferiori ai 43 anni del figlio. Durante la prima metà del lungo regno di al-Qāʾim, la capitale Baghdad fu sconquassata da continui problemi e da disordini sociali e politici di non trascurabile portata. Frequentemente la capitale abbaside rimase senza alcun governo in grado di provvedere, dal momento che i "tutori" sciiti Buwayhidi della dinastia abbaside erano in forte contrasto tra loro per il potere, mentre sorgeva l'astro della potente dinastia selgiuchide sunnita. Toghrul Beg aveva conquistato Siria e Armenia e aveva cominciato a concentrare la sua attenzione su Baghdad. Era un momento in cui la "Città della Pace" era squassata dalla prolungata agonia provocata dalla violenza politica e dal fanatismo religioso. Toghrul, con la scusa di voler adempiere all'obbligo del hajj a La Mecca, entrò in Iraq con una possente forza militare, rassicurando il califfo sulle sue intenzioni pacifiche e di sottomissione alla sua autorità morale, chiedendo il permesso per recarsi nella metropoli araba. Turchi selgiuchidi e Buwayhidi erano avversari, non tanto per la differente origine etnica (turchi i primi e persiani i secondi) che è sempre stato un argomento inessenziale agli occhi dei musulmani, quanto piuttosto per il diverso orientamento religioso islamico (sunniti i primi e sciiti i secondi) e, più di tutto, per le loro inconciliabili ambizioni politiche. Non però per l'atteggiamento da tenere nei confronti del "Comandante dei credenti", visto che Toghrul riconobbe immediatamente il califfo come legittima autorità sovrana, facendolo ricordare nella khuṭba recitata ogni venerdì, all'ora della ṣalāt al-ẓuhr (del mezzodì) nelle moschee che si trovavano sotto il proprio controllo politico. Pochi giorni dopo, Toghrul stesso — avendo giurato sulle sue rette intenzioni e la sua fedeltà non solo al califfo ma anche nei confronti del governante buwayhide, , fece il suo ingresso a Baghdad nel 1055, venendo caldamente accolto dalle varie autorità e dalla popolazione. Nel 1058 esplose a Baghdad la ribellione del generale al-Basāsirī, che si proclamò fedele all'Imamato fatimide. La sua rivolta ebbe inizialmente successo, grazie al fatto che Toghrul Beg era impegnato a stroncare una rivolta in Iran guidata dal fratello ma, una volta che ebbe le mani libere, il colpo di mano ismailita di al-Basāsirī fallì in breve tempo. In quello stesso 1058, in Bahrain, una disputa sulla khuṭba fatta in nome di al-Qāʾim tra membri della tribù dei B. ʿAbd al-Qays e la millenaristica corrente ismailita dei Carmati, si trasformò in una rivolta capeggiata da , che abbatté il potere carmata, espugnando la loro capitale di al-Hasa nel 1067. (it)
- カーイム（1001年 - 1075年）は、アッバース朝の第26代カリフ（在位：1031年 - 1075年）である。 父親は第25代カリフであるカーディルである。人柄はよく、学識豊かでカーディルが自然死した1031年に30歳で即位した。 父親と同じく、ブワイフ朝に逆らわず、よく身を守ったが、イランの大部分を手中に収めスルタン（スルターン）の称号を称し始めたスンナ派のムスリム（イスラム教徒）である中央アジア出身の王朝セルジューク朝初代のトゥグリル・ベグは、バグダードにいるカーイムに書簡を送って忠誠を誓い、スンナ派の擁護者としてシーア派に脅かされるカリフを救い出すため、イラン・イラクを統治してカリフを庇護下に置くシーア派王朝ブワイフ朝を討つ、という大義名分を獲得した。 1055年、カーイムから招きを受けたトゥグリル・ベグはブワイフ朝のアミール・アルウマラーを追放してその勢力を駆逐してバグダードに入城し、カリフから正式にスルタンの称号を授与された。同時にカリフの居都であるバグダードにおいて、スルタンの名が支配者として金曜礼拝のに詠まれ、貨幣に刻まれることが命ぜられ、スルタンという称号がイスラム世界において公式の称号として初めて認められた。そのためバグダード周辺は「」としてセルジューク朝およびホラズム・シャー朝の時期を通じてアッバース朝カリフの支配下になる。 その間も、よく身を守ったため平穏無事で1075年に自然死した。在位期間は父親を超える44年間である。 (ja)
- Alcaim (em árabe: القائم, lit. 'Al-Qa'im') foi o califa abássida entre 1031 e 1075. Ele era filho do califa anterior Alcadir. (pt)
- Абу Джафар Абдулла́х ибн Ахмад аль-Ка́им Биамрилла́х (араб. أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله; 1001—2 апреля 1075) — халиф из династии Аббасидов, правивший с 1031 по 1075 год. При нём фактическая власть в Халифате перешла от Буидов к Сельджукам. (ru)
- Абу Джафар Абдулла́х ібн Ахмад аль-Ка́їм Біамрілла́х (араб. أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله; 1001—2 квітня 1075) — Багдадський халіф з династії Аббасидів, що правив з 1031 по 1075. При ньому фактична влада в Халіфаті перейшла від Буїдів до Сельджуків. (uk)
- 卡伊姆（阿拉伯语：القائم，Al-Qa'im，1001年－1075年4月2日）全名卡伊姆·比-阿姆利拉（القائم بأمر الله，al-Qa'im bi-amri 'llah），意为“实行安拉旨意者”。为伊斯蘭教第四十四代哈里發，阿拔斯王朝第二十六代哈里發。为前任哈里发卡迪爾一世之子。1001年出生，1031年11月29日继承父亲卡迪爾一世，成为哈里发。1055年始，塞爾柱帝國蘇丹图赫里勒·贝格取代白益王朝掌握巴格達和哈里發的控制權。1075年4月2日去世，孙子穆克塔迪即位。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Al-Qa'im bi-amri 'llah (arabisch القائم بأمر الله, DMG al-Qāʾim bi-amri 'llāh; * 1001; † 2. April 1075) war der sechsundzwanzigste Kalif der Abbasiden (1031–1075). (de)
- Abū Ja'far Abdallah ibn Aḥmad al-Qādir (Arabic: أبو جعفر عبد الله بن أحمد القادر) better known by his regnal name al-Qā'im bi-amri 'llāh (Arabic: القائم بأمر الله, lit. 'he who carries out the command of God') or simply as al-Qā'im; 1001 – 2 April 1075) was the Abbasid caliph in Baghdad from 1031 to 1075. He was the son of the previous caliph, al-Qadir. Al-Qa'im's reign coincided with the end of the Buyid dynasty's dominance of the caliphate and the rise of the Seljuk dynasty. (en)
- Abu-Jàfar Abd-Al·lah Al-Qâ'im bi-'amr Allah ben al-Qâdir surnommé al-Qâ'im, est né en 1001. Il a succédé comme calife abbasside de Bagdad à son père Al-Qâdir en 1031. Il est mort en 1075 après un règne de quarante-quatre ans. Son petit-fils Al-Muqtadi qu'il avait désigné lui-même, lui a succédé. (fr)
- Al-Qa'im Biamrillah (Arab: القائم) bergelar Abu Ja'far dengan nama aslinya Abdullah bin al-Qadir adalah Khalifah Bani Abbasiyah di Baghdad dari tahun 1031 sampai 1075. Dia dilahirkan pada bulan Zulkaidah tahun 391 H atau September 1001 dari seorang ibu yang mantan budak dari Armenia bernama Badr ad-Duja. Catatan:
* k. merupakan tahun kekuasaan
* Angka, merupakan nomor urut seseorang menjadi khalifah.
* Nama dengan huruf kapital merupakan khalifah yang berkuasa. (in)
- Alcaim (em árabe: القائم, lit. 'Al-Qa'im') foi o califa abássida entre 1031 e 1075. Ele era filho do califa anterior Alcadir. (pt)
- Абу Джафар Абдулла́х ибн Ахмад аль-Ка́им Биамрилла́х (араб. أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله; 1001—2 апреля 1075) — халиф из династии Аббасидов, правивший с 1031 по 1075 год. При нём фактическая власть в Халифате перешла от Буидов к Сельджукам. (ru)
- Абу Джафар Абдулла́х ібн Ахмад аль-Ка́їм Біамрілла́х (араб. أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله; 1001—2 квітня 1075) — Багдадський халіф з династії Аббасидів, що правив з 1031 по 1075. При ньому фактична влада в Халіфаті перейшла від Буїдів до Сельджуків. (uk)
- 卡伊姆（阿拉伯语：القائم，Al-Qa'im，1001年－1075年4月2日）全名卡伊姆·比-阿姆利拉（القائم بأمر الله，al-Qa'im bi-amri 'llah），意为“实行安拉旨意者”。为伊斯蘭教第四十四代哈里發，阿拔斯王朝第二十六代哈里發。为前任哈里发卡迪爾一世之子。1001年出生，1031年11月29日继承父亲卡迪爾一世，成为哈里发。1055年始，塞爾柱帝國蘇丹图赫里勒·贝格取代白益王朝掌握巴格達和哈里發的控制權。1075年4月2日去世，孙子穆克塔迪即位。 (zh)
- هو أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله أبن أحمد القادر بالله ، من خلفاء الدولة العباسية. ولي الخلافة بعد موت أبيه وكانت بيعته في ذي الحجة سنة 422هـ، وبقي خليفة إلى 3 شعبان سنة 467هـ/4 أبريل سنة 1075، فكانت مدته 44 سنة و25 يوماً وبزمنه قام الفاطميون بهدم كنيسة القيامة عام 1009 ميلادي والذي يعتبر هذا الحدث أحد أبرز الأحداث التاريخية التي مرت على مدينة القدس عامةً ومسيحية الشرق خاصةً. (ar)
- Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah —àrab: أبو جعفر عبد الله القائم بأمر الله, Abū Jaʿfar ʿAbd Allāh al-Qāʾim bi-amr Allāh—, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075). Era fill del califa al-Qàdir (991-1031) i una concubina armènia; el califa, ja vell, va decidir arranjar la seva successió i va nomenar hereu al seu fill Abu-Jàfar; el gran amir buwàyhida Jalal-ad-Dawla no va interferir (1030). Quan va morir el 1031, l'hereu Abu-Jàfar Abd-Al·lah fou proclamat califa sense oposició amb el làqab d'al-Qàïm bi-amr-Al·lah. (ca)
- Al-Ka'im aŭ Al-Qā'im (arabe القائم, plennome arabe القائم بأمر الله, al-Qā'im bi-amri 'llah, "kiu plenumas la komandon de Dio"; naskiĝis ĉ. 1000, mortis la 2-an de aprilo 1075) estis la Abasida Kalifo en Bagdado de 1031 ĝis 1075. Li estis la filo de la antaŭa kalifo al-Kadir. (eo)
- Al-Qa'im (en árabe: القائم) fue un califa abasí de Bagdad entre 1031 y 1075. Era hijo de Al-Qádir. Su largo reinado se caracterizó por la agitación y la inestabilidad. La ciudad pasó a menudo períodos sin gobierno, porque el gobernante búyida se vio obligado a huir para salvar su vida. En ese contexto aparecen los Selyúcidas bajo el gobierno de Tugrïl Beg, que conquistó Siria, Armenia y amenazó Bagdad en un momento en que la capital se vivían continuos estallidos de violencia y fanatismo entre chiitas y sunitas. Con la excusa de que estaba de peregrinación a La Meca, Toghrül entró en Irak con una gran fuerza militar. Asegurando al califa sus intenciones pacíficas y aceptando a su autoridad, pidió permiso para visitar la capital, donde fue reconocido como sultán por el Califa. (es)
- al-Qāʾim bi-amri llāh (in arabo: القائم بأمر الله, "Il Risoluto per ordine di Dio"; Baghdad, 1001 – Baghdad, 1075) è stato il 26º Califfo abbaside e regnò dal 1031 al 1075. Era figlio del precedente califfo, al-Qadir, che ebbe anche lui un periodo assai lungo di regno con i suoi quaranta anni, di poco inferiori ai 43 anni del figlio. Durante la prima metà del lungo regno di al-Qāʾim, la capitale Baghdad fu sconquassata da continui problemi e da disordini sociali e politici di non trascurabile portata. Frequentemente la capitale abbaside rimase senza alcun governo in grado di provvedere, dal momento che i "tutori" sciiti Buwayhidi della dinastia abbaside erano in forte contrasto tra loro per il potere, mentre sorgeva l'astro della potente dinastia selgiuchide sunnita. (it)
- カーイム（1001年 - 1075年）は、アッバース朝の第26代カリフ（在位：1031年 - 1075年）である。 父親は第25代カリフであるカーディルである。人柄はよく、学識豊かでカーディルが自然死した1031年に30歳で即位した。 父親と同じく、ブワイフ朝に逆らわず、よく身を守ったが、イランの大部分を手中に収めスルタン（スルターン）の称号を称し始めたスンナ派のムスリム（イスラム教徒）である中央アジア出身の王朝セルジューク朝初代のトゥグリル・ベグは、バグダードにいるカーイムに書簡を送って忠誠を誓い、スンナ派の擁護者としてシーア派に脅かされるカリフを救い出すため、イラン・イラクを統治してカリフを庇護下に置くシーア派王朝ブワイフ朝を討つ、という大義名分を獲得した。 1055年、カーイムから招きを受けたトゥグリル・ベグはブワイフ朝のアミール・アルウマラーを追放してその勢力を駆逐してバグダードに入城し、カリフから正式にスルタンの称号を授与された。同時にカリフの居都であるバグダードにおいて、スルタンの名が支配者として金曜礼拝のに詠まれ、貨幣に刻まれることが命ぜられ、スルタンという称号がイスラム世界において公式の称号として初めて認められた。そのためバグダード周辺は「」としてセルジューク朝およびホラズム・シャー朝の時期を通じてアッバース朝カリフの支配下になる。 (ja)
|
