| dbo:abstract
|
- Aeci (? - 1 de setembre de 1010) fou bisbe de Barcelona durant el tombant dels segles X i xi. Diago situa la seva elecció a principis del 995 poc després de la mort del seu predecessor Vives. El 9 de juny de 996 ja consta Aeci en una permuta de terres a Montjuïc entre el bisbe i capítol de Barcelona i un tal Rogiato i la seva muller Guinildille que tenien unes vinyes properes. Aquesta permuta fou complementada amb dues monedes d'or per part de l'Església. El setembre d'aquell any permutà un alou amb els seus delmes, primícies i tributs amb Enego Sinderedi al terme de Cervelló (Cirvilione) per un altre al territori de Barcelona. Una dona anomenada Matrona feu donació a l'església de Sant Miquel pertanyent a la seu, la seva casa, hort i terres i cinc modiatas de vinya a la Magòria el 18 d'agost de 1002, deixant-lo en usdefruit pagant delme mentre visqués. Tornaren els exèrcits del Califat de Còrdova durant la ràtzia de 1003 assolant les terres del comtat de Barcelona, assolant a Vilafranca del Penedès i la pertanyent al domini del bisbe en territori d'Olèrdola. Amb la intenció de restaura-la després de la ràtzia, hagué de vendre una casa de Barcelona a Guitardo Griego per a fer front a les despeses de la seva restauració. El 1006 els comtes Ramon Borrell i Ermessenda confirmaren la donació feta per Guitard, un familiar dels comtes, que donà a l'església de Barcelona i la de Sant Miquel intramurs, el castro Barberano. El 28 de maig de 1009 el bisbe Aeci i el Comte Ramon Borrell donaren llicència per a la venda d'alguns béns que posseïa el monestir de Sant Pere de les Puel·les, per tal de fer reformes a la seva església. Intervingué en les vendes l'ardiaca Deodat que succeí en la seu barcelonina més tard. La Casa dels Canonges havien estat destruïdes o danyades seriosament per les ràtzies dels moros. Succeí llavors que morí un mercader anomenat Robert que deixà un testament al canonge Bonucio. Obtingueren els canonges l'aprovació del Comte Ramon i la Comtessa Ermessenda per a destinar aquell llegat a la reforma de la Casa dels Canonges, afegint-hi els comtes una donació en metàl·lic i un decret pel qual podrien a partir de llavors els canonges triar entre ells abat i preveres. El 1010 el comte Ramon organitzà una expedició contra el Califat de Còrdova, en la que participaren diversos comtes i bisbes entre ells Aeci i Odó de Girona. En aquesta expedició perderen la vida aquests dos bisbes i el Comte Comte Ermengol d'Urgell en un combat l'1 de setembre del 1010. (ca)
- Aeci (or Aetius) (died 1010), Bishop of Barcelona from 995, was a warrior-prelate in the age of the Peace and Truce of God. Besides military endeavours, mainly reconquista (the re-conquest of Islamic territory), his episcopate was taken up with the repoblación (re-settlement) of the Penedès in the south of the diocese, on the frontier with al-Andalus. In 997 Aeci, as bishop, received a conditional gift from one Sendred Donús of land at La Boadella and a garden in the burgus (suburbs) of Barcelona. Among Sendred's several stipulations for the bishop was that the sacriscrinius (churchwarden) Bonfill and his successors should not be removed from that post. In the church's cartulary, the Libri antiquitatum, the scribe has called this document a conveniencia (agreement), the earliest use of that spelling, which has persisted in modern Spanish. Between 1000 and 1002, and again in 1003, the Muslims destroyed the fortified tower (turris) of La Granada, a possession of the see of Barcelona. Twice, in 1005 and 1009, Aeci sold or exchanged ecclesiastical estates in an effort to raise the funds to rebuild it. In 1002 Aeci sent letters to the Roman curia complaining that a certain nobleman named Geribert had seized the castle of Ribes, which rightfully belonged to the bishops of Barcelona. The Papal court responded by sending letters, of apparently no effect, ordering Geribert to hand it back. He was still holding it at the time of his own death, four years after the bishop's, in 1014. In 1005 Aeci was fortunate enough to gain the castle of Barberà, donated by testament to the see. On 9 March 1009 Aeci founded the pia almoina or casa de la canonja of Barcelona, an "almshouse established at the cathedral church and administered typically by the bishop and chapter". An earlier piece of property which had been donated "to the cathedral, the poor, and pilgrims" by was devastated by the sack of Barcelona by Almanzor in 985, but in 1009 Aeci donated an estate of his own for the same purpose ("to feed the canons and the poor") and gave it to the restored canonry. There was at that time no "clear distinction between voluntary and involuntary poverty". Along with his fellow bishops and , Aeci took part in the razzia led on Córdoba by Ramon Borrell, Count of Barcelona, and Ermengol I, Count of Urgell, in 1010 and died on the battlefield along with Ermengol. (en)
|
| rdfs:comment
|
- Aeci (? - 1 de setembre de 1010) fou bisbe de Barcelona durant el tombant dels segles X i xi. Diago situa la seva elecció a principis del 995 poc després de la mort del seu predecessor Vives. El 9 de juny de 996 ja consta Aeci en una permuta de terres a Montjuïc entre el bisbe i capítol de Barcelona i un tal Rogiato i la seva muller Guinildille que tenien unes vinyes properes. Aquesta permuta fou complementada amb dues monedes d'or per part de l'Església. El setembre d'aquell any permutà un alou amb els seus delmes, primícies i tributs amb Enego Sinderedi al terme de Cervelló (Cirvilione) per un altre al territori de Barcelona. Una dona anomenada Matrona feu donació a l'església de Sant Miquel pertanyent a la seu, la seva casa, hort i terres i cinc modiatas de vinya a la Magòria el 18 d'ag (ca)
- Aeci (or Aetius) (died 1010), Bishop of Barcelona from 995, was a warrior-prelate in the age of the Peace and Truce of God. Besides military endeavours, mainly reconquista (the re-conquest of Islamic territory), his episcopate was taken up with the repoblación (re-settlement) of the Penedès in the south of the diocese, on the frontier with al-Andalus. Along with his fellow bishops and , Aeci took part in the razzia led on Córdoba by Ramon Borrell, Count of Barcelona, and Ermengol I, Count of Urgell, in 1010 and died on the battlefield along with Ermengol. (en)
|
