| dbo:abstract
|
- Les tesmofòries (thesmophoria, Θεσμοφόρια) són unes festes i misteris associats celebrat en honor de Demèter Tesmofora almenys a una trentena ciutats de Grècia, Àsia Minor i Sicília i també a certes pobles rurals. Generalment, només les celebraven dones benestants, si bé algunes cerimònies eren fetes per noies jovens solteres. Les esclaves podien accedir-hi també, però només al costat de les seves mestresses. El nom prové d'un dels epítets de la deessa Demèter, θεσμοφόρα, «que duu lleis» com que en portar l'agricultura a la humanitat, també va introduir les necessàries regles de la societat agrària, alternativament com que Demèter era una deessa apolítica s'explica com «la que duu els ritus». El mot grec thesmophoria és una plurale tantum, només existeix al plural. A Àtica es feia l'onzè dia del mes de Pyanepsion (novembre-desembre). La seva introducció és atribuïda per Demòstenes, Diodor de Sicília i Plutarc a Orfeu, però Heròdot diu que fou introduït des d'Egipte per les filles de Dànau que va ensenyar els misteris a les dones del Peloponès però després es van perdre amb la conquesta dòria i només es van conservar entre els arcadis; el festival sembla que commemorava la introducció de la civilització, fet atribuït a Dèmeter. Segons Hesiqui el festival durava quatre dies; Aristòfanes sembla indicar que eren cinc; aquestes diferències eren segurament degudes al fet que abans del festival pròpiament les dones passaven alguns dies indeterminats amb purificacions i preparatius, dies en els quals no podien tenir relacions sexuals i per això dormien i s'asseien en unes herbes especials que es creia que tenien un efecte purificador. En aquestos dies previs les dones de cada demos elegien a dues dones casades entre elles per conduir les solemnitats i els seus marits havien de pagar les despeses de la litúrgia. El festival pròpiament no durava més de tres dies, començant l'11 de Pyanepsion i s'obria amb una processó de dones d'Atenes a Eleusis, les quals portaven símbols de la vida civilitzada. La nit la passaven a Eleusis celebrant els misteris de la deessa. El segon dia era un dia de dol, en el que les dones es reunien a l'entorn de l'estàtua de Dèmeter i no podien menjar res més que unes galetes de sèsam i mel; en aquest dia no es podien fer reunions popular o del senat; a la vesprada d'aquell dia les dones tornaven a Atenes en processó. El tercer dia era de joia entre les dones per commemorar que la deessa havia rigut en mig de la pena. Hesiqui esmenta un sacrifici que les dones oferien a la deessa per fer-se perdonar qualsevol excés comès durant els dies sagrats, cerimònia amb la qual probablement acabava la festa. S'esmenten Tesmofòries a Esparta (tres dies), Drimea a Fòcida, Tebes, Milet, Siracusa, Erètria a Eubea, Delos, Efes, Agrigent i algunes altres menys importants. (ca)
- Η Θεσμοφορία ή τα Θεσμοφόρια ήταν τοπικό γιορταστικό τριήμερο στην αρχαία Αθήνα που αποτελείτο από τις επί μέρους γιορτές , Νηστεία και Καλλιγένεια. Εκτός από την Αθήνα γιορτάζονταν και στο Άργος, την Τροιζήνα, Πελλήνη, Αίγινα, Ερέτρια στη Δήλο, αλλά και στη Σικελία και σε άλλες Ελληνικές αποικίες. Ήταν εορτή κατεξοχήν των γυναικών. Στους άνδρες απαγορευόταν η είσοδος στους ναούς. Η γιορτή διοργανωνόταν ακριβώς την ίδια μέρα με την εορτή του θανάτου του Όσιρη στην Αίγυπτο, δηλαδή τη φθινοπωρινή ισημερία. Διαρκούσε τέσσερις ημέρες, από την 9η μέχρι την 13η, ή από την 10η μέχρι 14η Πυανεψιώνος. Η πρώτη μέρα ονομάζονταν Στηνία, σε ανάμνηση της άφιξης της Δήμητρας στην Ελευσίνα. Οι επόμενες τρεις μέρες ήταν της τελετής, και ονομάζονταν Κάθοδος, Νηστεία και Καλλιγένεια. (el)
- Die Thesmophorien waren ein altes mysteriöses Fest, welches in Athen und vielen anderen Orten Griechenlands am 11., 12. und 13. Tag des Monats Pyanopsion (Oktober/November) nach Bestellung der Wintersaat gefeiert wurde, und zwar zu Ehren der Demeter Thesmophoros, d. h. der gesetzgebenden Demeter, der Gründerin des Ackerbaues, der bürgerlichen Gesellschaft sowie der rechtmäßigen Eheverbindung. Von der Festfeier, die der Hauptsache nach in einer Prozession der Frauen nahe dem Demetertempel am Vorgebirge Kolias bestand und mit einem Festschmaus unter mimischen Tänzen und Spielen endete, waren die Männer streng ausgeschlossen. Die Männer waren aber zur Finanzierung der Festlichkeiten verpflichtet. In Athen fanden Teile der Ritualhandlungen auf der Pnyx statt. Die Männer überließen diese dafür den Frauen. Diese Punkte zeugen von der Wichtigkeit des Festes für die gesamte Gemeinschaft. (de)
- Las Tesmoforias eran unas fiestas celebradas en las ciudades de la Antigua Grecia en honor de las diosas Deméter y su hija Perséfone. El nombre procede de thesmoi, las ‘leyes’ por las que los hombres deben trabajar la tierra. Las Tesmoforias eran las fiestas más difundidas y la principal expresión del culto de Deméter, aparte de los misterios eleusinos. Las Tesmoforias conmemoraban el tercio del año en que Deméter se abstenía de su papel de diosa de la cosecha y el crecimiento, correspondiendo con los severos meses veraniegos de Grecia, cuando la vegetación moría y no llovía, por estar la diosa de luto por su hija, sita en el reino del Inframundo. Su rasgo característico era el sacrificio de cerdos. Esta fiesta era para que las mujeres celebrasen sus costumbres privadas, su oportunidad para dejar el hogar y levantar refugios temporales algo alejados de los centros de los demos. Sólo las mujeres que estaban casadas con ciudadanos atenienses podían asistir a la fiesta, no estando presentes solteras ni hombres, esperándose de éstos que enviasen a sus esposas y corriesen con los gastos, tratándoseles muy mal si intentaban espiar las ceremonias. Se suponía que éstas promovían la fertilidad, pero las mujeres se preparaban con abstinencia sexual. También se tomaban baños con el fin de purificarse. La palabra se aplicaba como epíteto de Deméter en el contexto de Deméter Tesmófora. Un relieve de Eleusis ilustrado por Kerényi muestra a la diosa sentada en el suelo mientras recibe a sus devotas. «En esta situación puede ser llamada Deméter Tesmofora, pues las atenienses la imitaban cuando se sentaban en el suelo y ayunaban en las Tesmoforias.» En Atenas y algunos otros lugares la fiesta duraba tres días, del 11 al 13 de pianepsión. El primer día en Atenas era el anodos, la ‘subida’ al lugar sagrado, el Tesmoforio, cerca de la colina Pnix. El segundo día era el lloroso día de ayuno (nesteia) sin guirnaldas, sentadas en el suelo, sin fuego en algunas ciudades, en el que sólo se comían semillas de granada; aquellas que caían en el suelo eran la comida de los muertos y no debían recogerse. El tercer día, especialmente por la tarde y la noche que daba comienzo al día griego, se celebraba un banquete de carne en honor de la Caligenia, una diosa de ‘hermoso nacimiento’ que no aparece en ningún otro contexto y no tenía equivalente entre los dioses olímpicos, lo que enfatiza aún más la naturaleza arcaica y preolímpica de esta fiesta que reforzaba la solidaridad femenina. La ausencia de elementos de las Tesmoforias en los mitos es notable: los cerdos del porquero Eubuleo, que fueron tragados por una grieta del suelo cuando Hades raptó a Core, son un intento por proveer una etiología a los antiguos rituales; en algunos lugares, Zeus penetra en las Tesmoforias como Zeus Eubuleo. No se sabe mucho más sobre las Tesmoforias, dado que sólo las mujeres tenían permitido asistir y era raro que escribiesen nada en esta época. Los ‘misterios’ o ritos de iniciación (teletai) que rodeaban a las restrictivas ceremonias religiosas eran celosamente guardados por quienes los celebraban. La principal fuente es un escolio sobre Luciano explicando el término «Tesmoforia». La ceremonia incluía el enterramiento de sacrificios de noche y la recuperación de los restos en descomposición de cerdos que se guardaron en el megara de Deméter, unas zanjas y pozos o zanjas naturales del templo de la diosa, el año anterior. Como se sabía que las serpientes se congregaban en estos pozos, el escolio sobre Luciano explica que quienes no iban a recuperar los restos gritaban para asustar a lo que hubiese en ellos. Tras orar, los fétidos restos de los cerdos del año anterior se mezclaban con semillas y se plantaban: «el más claro ejemplo en la religión griega de magia agraria», señala Burkert. Aristófanes parodió estas fiestas en su obra Las Tesmoforiantes, pero no pudo dar muchos detalles sobre el propio festival. (es)
- Les Thesmophories étaient une fête qui se déroulait en Grèce antique en l'honneur de Déméter, la déesse de l'agriculture. Leur nom en grec, Θεσμοφόρια, indique qu'elles sont l'apport des dépôts sacrés, θεσμοί, effectués l'année précédente, auxquels on reconnaissait une vertu fertilisatrice. (fr)
- The Thesmophoria (Ancient Greek: Θεσμοφόρια) was an ancient Greek religious festival, held in honor of the goddess Demeter and her daughter Persephone. It was held annually, mostly around the time that seeds were sown in late autumn – though in some places it was associated with the harvest instead – and celebrated human and agricultural fertility. The festival was one of the most widely-celebrated in the Greek world. It was restricted to adult women, and the rites practised during the festival were kept secret. The most extensive sources on the festival are a comment in a scholion on Lucian, explaining the festival, and Aristophanes' play Thesmophoriazusae, which parodies the festival. (en)
- De Thesmophoria (Grieks: τὰ Θεσμοϕόρια) waren, in het Oude Griekenland, een feest, dat jaarlijks ter ere van Demeter Thesmophoros en haar dochter Persephone werd gevierd. De Thesmophoria golden als één der belangrijkste Griekse feesten en werden gevierd uitsluitend door (gehuwde?) vrouwen, ter bevordering van de vruchtbaarheid van het pas gezaaide graan, en van de vruchtbaarheid van de vrouwen zelf. In de Peloponnesos bestond het feest reeds in de oudste tijden. Het was naar daar, zo luidde de mythe, overgebracht uit Egypte door de dochters van Danaos. Het schijnt evenwel van echt Griekse of liever Pelasgische oorsprong geweest te zijn. Bij de Dorische volksverhuizing trad het in de streken die door de Doriërs werden bezet op de achtergrond, maar des temeer stond het overal in ere, waar de invloed van Athene zich liet gelden; ook in Arcadië, in Argolis en op Sicilië werden de Thesmophoria gevierd. In Attica duurde het feest vijf dagen, van de 9e tot en met de 13e Pyanepsion (d.i. tweede helft oktober / eerste helft november), en zoals gezegd mochten er slechts gehuwde vrouwen aan deelnemen. De twee eerste dagen werden gevierd in op het voorgebergte , waarheen de vrouwen in een gemeenschappelijke processie optrokken, met offers en reinigingen (een bad in zee). Dit geschiedde op de 9e en 10e dag van de maand. De deelneemsters trokken zich terug in loofhutten, waarin ze op een bed van planten zaten. Op de 11e dag, Ἄνοδος / Ánodos (= Opkomst) geheten, werd het voornaamste ritueel voltrokken: daartoe aangewezen vrouwen (de ἀντλήτριαι / antlètriai) haalden uit onderaardse keldertjes ("μέγαρα") de half vergane resten tevoorschijn van de biggen die daar in de zomer (bij het Skirophoria-feest) na het dorsen begraven waren, samen met andere vruchtbaarheidssymbolen. Daarna vond de terugkeer naar de stad plaats en de optocht naar de tempel van de godin, aan wie dan een plechtig offer (Thesmophorion) werd gebracht: de opgegraven biggen werden op het altaar gelegd, met zaaikoren gemengd en geofferd. De 12e, de Νηστεία / Nesteia (= Vasten), brachten de vrouwen al treurend en vastend door, om daardoor de bittere droefheid van Demeter over het verlies van haar dochter te gedenken. Op de 13e, de Καλλιγένεια / Kalligéneia (= Goede voortbrengst) werd het feest afgesloten met een gemeenschappelijke feestmaaltijd van de vrouwen. Het vieren van de Thesmophoria ging steeds met de grootste geheimzinnigheid gepaard. Mogelijk werd er anasyrma uitgevoerd. De Atheense mannen hadden er alleen maar het gissen naar, wat zich daar allemaal precies afspeelde. Blijkbaar raakte het gehele openbare leven door de uittocht van de vrouwen ontwricht, want op de dagen van de Thesmophoria waren in Athene zelfs de gerechtshoven gesloten. Maar het geheim is nooit uitgelekt ... De viering van het Thesmophoria-feest staat wel centraal in Aristophanes’ komedie "Thesmophoriazousai" (Vrouwen vieren de Thesmophoria) uit 411 v.Chr., maar ook uit dit blijspel raken we niet veel wijzer over de precieze modaliteiten. (nl)
- Le Tesmoforie (in greco antico: Θεσμοφόρια, Thesmophoría) erano delle feste dell'antica Atene e di altre città celebrate tra l'11 e il 13 di pianepsione (all'incirca il 26-28 ottobre) in onore della dea Demetra Tesmofora (Θεσμοφόρος "legislatrice", cioè istitutrice dell'agricoltura, del matrimonio e del vivere civile) e di sua figlia Persefone. (it)
- Tesmoforie, Thesmoforie, Thesmoforia, Thesmophoria, gr. Θεσμοφόρια – święto ku czci Demeter i jej córki Persefony-Kory obchodzone w starożytnej Grecji jesienią, w miesiącu Pyanepsion. Ponieważ w Thesmoforiach uczestniczyły wyłącznie kobiety, zobowiązane do zachowania tajemnicy na temat przebiegu obrzędów, w źródłach odnaleźć można stosunkowo niewiele informacji dotyczących obchodów święta. Nawet związana z nim komedia Arystofanesa Kobiety na święcie Thesmoforiów (gr. Thesmophoriazousai) nie zawiera zbyt wielu szczegółów. Wzmianki na temat święta znaleźć można u wielu autorów, między innymi Herodota i Plutarcha, cennym źródłem informacji jest jedno z bizantyńskich scholiów do Dialogów heter Lukiana. W Atenach, Sparcie i Abderze święto trwało trzy dni, od 11 do 13 dnia miesiąca Pyanepsion. Kolejne dni określano jako anodos, nesteia i kalligeneia. Uczestniczkami były zamężne kobiety (być może również hetery, jednak nie jest to pewne). W Atenach pierwszego dnia odbywała się procesja do Thesmoforionu na Pnyksie. Drugiego dnia kobiety pościły siedząc na ziemi. Nie wolno było im jeść nic, prócz pestek granatu, nie mogły jednak dotykać pestek, które spadły na ziemię. Trzeci dzień poświęcony był Demeter Kalligenei - „opiekunce pięknych narodzin”. Tego dnia odbywała się uczta, podczas której spożywano mięso zabitych w ofierze prosiąt. (pl)
- Thesmophoria var en rit och festival som utfördes till Demeters och Persefones ära under antikens Grekland. Denna rit var exklusiv för kvinnor. Under Thesmophoria sammankopplades fruktbarheten i sädeskornet med fruktbarheten hos kvinnan. Fria gifta kvinnor med gott rykte var fria att delta i festivalen, och levde utan sexuellt umgänge så länge festivalen varande. Festivalen bekostades av kvinnornas makar, men män som bevittnade den kunde straffas hårt. Förberedelsen till Thesmophoria var en mindre rit, Skiraphoria. Det som är känt av denna rit är att man offrade grisar och avbilder av mansgenitalier i gropar eller i grottor. Grisen var Demeters djur. Detta kallades kathodos, nedstigning. Thesmophoria hölls sedan i tre dagar under hösten. Man samlade då ihop kvarlevorna av den gris man offrat, och blandade den med sädeskorn på ett altare. Det kallades anodos, uppstigning. Under den andra dagen fastade deltagarna, för att symbolisera Demeters sorg över sin dotters bortförande; det kallades nesteia, sorg. Under den tredje och sista dagen spred man sedan ut blandningen av grisoffret och sädeskornen över åkrarna. Det kallades kalligeneia, rättvis födelse. Detta kan eventuellt spegla en koppling till det tidigare "ociviliserade" jägar-/samlarsamhället.[källa behövs] Under spridningen skulle kvinnorna ägna sig åt ett kraftigt sexuellt präglat och explicit språk, vilket möjligen har sitt ursprung i ritualens förbindelse med fruktbarhet. Festivalens fokus på fruktbarhet och jordbruk, och att den var reserverad för kvinnor, har ibland tolkats som ett tecken på en tidigare tidsperiod när religionen helt dominerades av kvinnor under ett matriarkat. (sv)
- Тесмофо́рии (Фесмофории) (др.-греч. Θεσμοφόρια, лат. Thesmophoria) — большой аттический праздник в честь Деметры Законодательницы (Θεσμοφόρος) и отчасти Коры (Персефоны), справлявшийся исключительно при участии свободнорождённых женщин, во время посева, с 9 по 13 пианопсиона (в конце октября). На этом празднике Деметра чествовалась как покровительница земледелия, земледельческого быта и браков — тех установлений (θεσμοί), на которых зиждется культура народов, перешедших к оседлому образу жизни. Праздник длился 5 дней и справлялся отчасти в деме Галимунте (Αλιμούς) на берегу Сароникоса, отчасти в городе. Тесмофории были народным и национальным праздником. Для совершения обряда и устройства пира в каждом деме выбирались по две из наиболее зажиточных и уважаемых женщин, на средства которых относились все расходы по устройству праздника. Бытовал обычай отпускать узников (т. 3, комментарий к Мф. 27:15).
* В первый день тесмофории женщины собирались в определённом пункте и все вместе отправлялись в Галимунт, обмениваясь по дороге шутками и насмешками цинического характера.В Галимунте находился храм Деметры Законодательницы: сюда и направлялась процессия.
* Во второй день праздника приносились в жертву свиньи;
* в третий день женщины возвращались в Афины, неся на головах священные книги с установлениями Деметры.
* Четвёртый день праздника проводился в посте и унынии,
* в пятый же день устраивался веселый пир, с играми и плясками. Характер праздника изображён в дошедшей до нас комедии Аристофана «Женщины на празднике Тесмофорий». Тесмофорический культ Деметры существовал, кроме Афин, во многих других городах. (ru)
- Тесмофо́рії (Фесмофорії, грец. Θεσμοφόρια) — велике давньогрецьке свято на честь Деметри Законодавиці (грец. Θεσμοφόρος), частково на честь Кори (Персефони), яке влаштовували вільнонароджені жінки наприкінці жовтня в багатьох містах Стародавньої Греції. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Η Θεσμοφορία ή τα Θεσμοφόρια ήταν τοπικό γιορταστικό τριήμερο στην αρχαία Αθήνα που αποτελείτο από τις επί μέρους γιορτές , Νηστεία και Καλλιγένεια. Εκτός από την Αθήνα γιορτάζονταν και στο Άργος, την Τροιζήνα, Πελλήνη, Αίγινα, Ερέτρια στη Δήλο, αλλά και στη Σικελία και σε άλλες Ελληνικές αποικίες. Ήταν εορτή κατεξοχήν των γυναικών. Στους άνδρες απαγορευόταν η είσοδος στους ναούς. Η γιορτή διοργανωνόταν ακριβώς την ίδια μέρα με την εορτή του θανάτου του Όσιρη στην Αίγυπτο, δηλαδή τη φθινοπωρινή ισημερία. Διαρκούσε τέσσερις ημέρες, από την 9η μέχρι την 13η, ή από την 10η μέχρι 14η Πυανεψιώνος. Η πρώτη μέρα ονομάζονταν Στηνία, σε ανάμνηση της άφιξης της Δήμητρας στην Ελευσίνα. Οι επόμενες τρεις μέρες ήταν της τελετής, και ονομάζονταν Κάθοδος, Νηστεία και Καλλιγένεια. (el)
- Les Thesmophories étaient une fête qui se déroulait en Grèce antique en l'honneur de Déméter, la déesse de l'agriculture. Leur nom en grec, Θεσμοφόρια, indique qu'elles sont l'apport des dépôts sacrés, θεσμοί, effectués l'année précédente, auxquels on reconnaissait une vertu fertilisatrice. (fr)
- The Thesmophoria (Ancient Greek: Θεσμοφόρια) was an ancient Greek religious festival, held in honor of the goddess Demeter and her daughter Persephone. It was held annually, mostly around the time that seeds were sown in late autumn – though in some places it was associated with the harvest instead – and celebrated human and agricultural fertility. The festival was one of the most widely-celebrated in the Greek world. It was restricted to adult women, and the rites practised during the festival were kept secret. The most extensive sources on the festival are a comment in a scholion on Lucian, explaining the festival, and Aristophanes' play Thesmophoriazusae, which parodies the festival. (en)
- Le Tesmoforie (in greco antico: Θεσμοφόρια, Thesmophoría) erano delle feste dell'antica Atene e di altre città celebrate tra l'11 e il 13 di pianepsione (all'incirca il 26-28 ottobre) in onore della dea Demetra Tesmofora (Θεσμοφόρος "legislatrice", cioè istitutrice dell'agricoltura, del matrimonio e del vivere civile) e di sua figlia Persefone. (it)
- Тесмофо́рії (Фесмофорії, грец. Θεσμοφόρια) — велике давньогрецьке свято на честь Деметри Законодавиці (грец. Θεσμοφόρος), частково на честь Кори (Персефони), яке влаштовували вільнонароджені жінки наприкінці жовтня в багатьох містах Стародавньої Греції. (uk)
- Les tesmofòries (thesmophoria, Θεσμοφόρια) són unes festes i misteris associats celebrat en honor de Demèter Tesmofora almenys a una trentena ciutats de Grècia, Àsia Minor i Sicília i també a certes pobles rurals. Generalment, només les celebraven dones benestants, si bé algunes cerimònies eren fetes per noies jovens solteres. Les esclaves podien accedir-hi també, però només al costat de les seves mestresses. S'esmenten Tesmofòries a Esparta (tres dies), Drimea a Fòcida, Tebes, Milet, Siracusa, Erètria a Eubea, Delos, Efes, Agrigent i algunes altres menys importants. (ca)
- Die Thesmophorien waren ein altes mysteriöses Fest, welches in Athen und vielen anderen Orten Griechenlands am 11., 12. und 13. Tag des Monats Pyanopsion (Oktober/November) nach Bestellung der Wintersaat gefeiert wurde, und zwar zu Ehren der Demeter Thesmophoros, d. h. der gesetzgebenden Demeter, der Gründerin des Ackerbaues, der bürgerlichen Gesellschaft sowie der rechtmäßigen Eheverbindung. (de)
- Las Tesmoforias eran unas fiestas celebradas en las ciudades de la Antigua Grecia en honor de las diosas Deméter y su hija Perséfone. El nombre procede de thesmoi, las ‘leyes’ por las que los hombres deben trabajar la tierra. Las Tesmoforias eran las fiestas más difundidas y la principal expresión del culto de Deméter, aparte de los misterios eleusinos. Las Tesmoforias conmemoraban el tercio del año en que Deméter se abstenía de su papel de diosa de la cosecha y el crecimiento, correspondiendo con los severos meses veraniegos de Grecia, cuando la vegetación moría y no llovía, por estar la diosa de luto por su hija, sita en el reino del Inframundo. Su rasgo característico era el sacrificio de cerdos. (es)
- Tesmoforie, Thesmoforie, Thesmoforia, Thesmophoria, gr. Θεσμοφόρια – święto ku czci Demeter i jej córki Persefony-Kory obchodzone w starożytnej Grecji jesienią, w miesiącu Pyanepsion. Ponieważ w Thesmoforiach uczestniczyły wyłącznie kobiety, zobowiązane do zachowania tajemnicy na temat przebiegu obrzędów, w źródłach odnaleźć można stosunkowo niewiele informacji dotyczących obchodów święta. Nawet związana z nim komedia Arystofanesa Kobiety na święcie Thesmoforiów (gr. Thesmophoriazousai) nie zawiera zbyt wielu szczegółów. Wzmianki na temat święta znaleźć można u wielu autorów, między innymi Herodota i Plutarcha, cennym źródłem informacji jest jedno z bizantyńskich scholiów do Dialogów heter Lukiana. (pl)
- De Thesmophoria (Grieks: τὰ Θεσμοϕόρια) waren, in het Oude Griekenland, een feest, dat jaarlijks ter ere van Demeter Thesmophoros en haar dochter Persephone werd gevierd. De Thesmophoria golden als één der belangrijkste Griekse feesten en werden gevierd uitsluitend door (gehuwde?) vrouwen, ter bevordering van de vruchtbaarheid van het pas gezaaide graan, en van de vruchtbaarheid van de vrouwen zelf. (nl)
- Thesmophoria var en rit och festival som utfördes till Demeters och Persefones ära under antikens Grekland. Denna rit var exklusiv för kvinnor. Under Thesmophoria sammankopplades fruktbarheten i sädeskornet med fruktbarheten hos kvinnan. Fria gifta kvinnor med gott rykte var fria att delta i festivalen, och levde utan sexuellt umgänge så länge festivalen varande. Festivalen bekostades av kvinnornas makar, men män som bevittnade den kunde straffas hårt. (sv)
- Тесмофо́рии (Фесмофории) (др.-греч. Θεσμοφόρια, лат. Thesmophoria) — большой аттический праздник в честь Деметры Законодательницы (Θεσμοφόρος) и отчасти Коры (Персефоны), справлявшийся исключительно при участии свободнорождённых женщин, во время посева, с 9 по 13 пианопсиона (в конце октября). Характер праздника изображён в дошедшей до нас комедии Аристофана «Женщины на празднике Тесмофорий». Тесмофорический культ Деметры существовал, кроме Афин, во многих других городах. (ru)
|
