| dbpprop:abstract
|
- Public-key cryptography is a cryptographic approach, employed by many cryptographic algorithms and cryptosystems, whose distinguishing characteristic is the use of asymmetric key algorithms instead of or in addition to symmetric key algorithms. Using the techniques of public key-private key cryptography, many methods of protecting communications or authenticating messages formerly unknown have become practical. They do not require a secure initial exchange of one or more secret keys as is required when using symmetric key algorithms. It can also be used to create digital signatures. Public key cryptography is a fundamental and widely used technology around the world, and is the approach which underlies such Internet standards as Transport Layer Security (TLS) (successor to SSL), PGP and GPG. The distinguishing technique used in public key-private key cryptography is use of asymmetric key algorithms because the key used to encrypt a message is not the same as the key used to decrypt it. Each user has a pair of cryptographic keys — a public key and a private key. The private key is kept secret, whilst the public key may be widely distributed. Messages are encrypted with the recipient's public key and can only be decrypted with the corresponding private key. The keys are related mathematically, but the private key cannot be feasibly (ie, in actual or projected practice) derived from the public key. It was the discovery of such algorithms which revolutionized the practice of cryptography beginning in the middle 1970s. In contrast, Symmetric-key algorithms, variations of which have been used for some thousands of years, use a single secret key shared by sender and receiver (which must also be kept private, thus accounting for the ambiguity of the common terminology) for both encryption and decryption. To use a symmetric encryption scheme, the sender and receiver must securely share a key in advance. Because symmetric key algorithms are nearly always much less computationally intensive, it is common to exchange a key using a key-exchange algorithm and transmit data using that key and a symmetric key algorithm. PGP, and the SSL/TLS family of schemes do this, for instance, and are called hybrid cryptosystems in consequence.
- Ein asymmetrisches Kryptosystem ist ein Kryptosystem, bei dem jede der kommunizierenden Parteien ein Schlüsselpaar besitzt, das aus einem geheimen Teil und einem nicht geheimen Teil besteht. Der öffentliche Schlüssel ermöglicht es jedermann, Daten für den Inhaber des privaten Schlüssels zu verschlüsseln, dessen digitale Signaturen zu prüfen oder ihn zu authentifizieren. Der private Schlüssel ermöglicht es seinem Inhaber, mit dem öffentlichen Schlüssel verschlüsselte Daten zu entschlüsseln, digitale Signaturen zu erzeugen oder sich zu authentisieren. Im Gegensatz zu einem symmetrischen Kryptosystem müssen die kommunizierenden Parteien keinen gemeinsamen geheimen Schlüssel kennen. Asymmetrische Kryptosysteme werden daher auch als Public-Key-Verfahren bezeichnet.
- La criptografia asimètrica, coneguda també com criptografia de clau pública, és una forma de criptografia en la qual la clau utilitzada per xifrar un missatge difereix de la clau utilitzada per desxifrar-lo. En la criptografia clau pública, un usuari té un parell de claus una clau pública i una clau privada. La clau privada es manté secreta, mentre que la clau pública es pot distribuir a tothom. Els missatges nous s'han de xifrar amb la clau pública del receptor i només es poden desxifrar amb la seva clau privada corresponent. Les claus es relacionen matemàticament, però la clau privada a la pràctica no es pot obtenir a partir de la clau pública. En canvi en la, criptografia clau secreta, coneguda també com criptografia simètrica s'utilitza una clau secreta senzilla tant per al xifratge com per al desxifratge. Per utilitzar criptografia simètrica en les comunicacions, tant el remitent com el receptor haurien de saber la clau per endavant, o s'hauria d'enviar junt amb el missatge. En el cas de criptografia simètrica la metàfora de la clau per parlar del secret que permet accedir al missatge clar és exacta. És com si l'emissor i el receptor posessin dues copies de la mateixa clau, l'emissor per enviar un missatge el tanca amb clau en una caixa forta i envia la caixa. Llavors el receptor en rebre la caixa pot obrir amb la seva copia de la clau. En el cas de la criptografia asimètrica es conserva la paraula però la metàfora queda un xic forçada. És com si algú hagués inventat un nou sistema de panys en el que les claus que permeten tancar la caixa són diferents de les que permeten obrir-la. De fet la clau que permet tancar és més com tancar la porta amb la balda de cop. Qui vol rebre missatges primer ha de distribuir les claus que permeten tancar però no obrir (o caixes que tanquen de cop) llavors ja se li pot enviar un missatge. Es fica a la caixa i es tanca amb la clau que nomes permet tancar (o es tanca de cop), s'envia la caixa i només qui en ha enviat la clau de tancar (o la caixa que tanca de cop) podrà obrir. De fet si algú s'equivoca i tanca la caixa (amb la clau de tancar o de cop) ja no pot obrir la porta ell mateix. Les dues branques principals de criptografia clau pública són: Xifratge amb clau pública - un missatge xifrat amb la clau pública d'un receptor no pot ser desxifrat per ningú tret del receptor que posseeix la clau privada corresponent. Això s'utilitza per assegurar la confidencialitat. Signatura digital - un missatge signat (xifrat) amb la clau privada d'un remitent pot ser verificat(desxifrat) per qualsevol que té accés a la clau pública del remitent, demostrant així que el remitent és qui l'ha signat(xifrat) i que el missatge no s'ha manipulat(perquè la clau pública només pot servir per desxifrar el missatge si s'ha xifrat amb la clau privada que no coneix ningú mes i si no ha estat alterat). Això s'utilitza per assegurar l'autenticitat. Una analogia per al xifratge de clau pública és com d'una bústia tancada amb una ranura de correu. La ranura de correu està exposada i accessible al públic; la seva localització (l'adreça de carrers) és en essència la clau pública. Qualsevol que sap l'adreça de carrers se'n pot anar a la porta i deixar un missatge escrit a través de la ranura; tanmateix, només la persona que posseeix la clau pot obrir la bústia i llegir el missatge. Una analogia per a signatures digitals és el precintament d'un sobre amb un segell de cera. El missatge el pot obrir qualsevol, però la presència del precintament autentifica el remitent. Un problema central per a l'ús de criptografia de clau pública és la confiança (idealment prova) de què una clau pública és correcte, es a dir, que pertany a la persona o a l'entitat adequada (és 'autèntica'), i no ha estat manipulada o substituïda per un tercer maliciós. L'enfocament usual a aquest problema és utilitzar una (PKI), en la qual una o més terceres parts, conegudes com autoritats de certificació, certifiquen la propietat de parells de claus. Una altre enfocament, utilitzat per PGP, és el "web de confiança" mètode per assegurar autenticitat de parelles claus. Per ara, les tècniques de clau pública han estat molt més intensives computacionalment que els sistemes purs de xifratge simètric. L'ús assenyat d'aquestes tècniques permet una varietat àmplia d'aplicacions sense patir una penalització computacional prohibitiva. En la pràctica, la criptografia clau pública s'utilitza sovint en combinació amb mètodes de clau privada per raons de rendiment. Per al xifratge, el remitent xifra el missatge amb un algorisme de clau privada que utilitza una clau aleatòriament generada, i aquella clau aleatòria es xifra llavors amb la clau pública del receptor. Per a les signatures digitals, el remitent resumeix el missatge (fent servir una funció resum criptogràfica) i llavors signa el "valor resum" que en resulta. Abans de verificar la signatura, el receptor també calcula el resum del missatge, i compara aquest valor resum amb el valor resum signat per comprovar que el missatge no s'ha manipulat.
- Asymetrická kryptografie (kryptografie s veřejným klíčem) je skupina kryptografických metod, ve kterých se pro šifrování a dešifrování používají odlišné klíče. Kromě očividné možnosti pro utajení komunikace se asymetrická kryptografie používá také pro elektronický podpis, tzn. možnost u dat prokázat jejich autora.
- La criptografía asimétrica es el método criptográfico que usa un par de claves para el envío de mensajes. Las dos claves pertenecen a la misma persona a la que se ha enviado el mensaje. Una clave es pública y se puede entregar a cualquier persona, la otra clave es privada y el propietario debe guardarla de modo que nadie tenga acceso a ella. Además, los métodos criptográficos garantizan que esa pareja de claves sólo se puede generar una vez, de modo que se puede asumir que no es posible que dos personas hayan obtenido casualmente la misma pareja de claves. Si el remitente usa la clave pública del destinatario para cifrar el mensaje, una vez cifrado, sólo la clave privada del destinatario podrá descifrar este mensaje, ya que es el único que la conoce. Por tanto se logra la confidencialidad del envío del mensaje, nadie salvo el destinatario puede descifrarlo. Si el propietario del par de claves usa su clave privada para cifrar el mensaje, cualquiera puede descifrarlo utilizando su clave pública. En este caso se consigue por tanto la identificación y autentificación del remitente, ya que se sabe que sólo pudo haber sido él quien empleó su clave privada (salvo que alguien se la hubiese podido robar). Esta idea es el fundamento de la firma electrónica. Los sistemas de cifrado de clave pública o sistemas de cifrado asimétricos se inventaron con el fin de evitar por completo el problema del intercambio de claves de los sistemas de cifrado simétricos. Con las claves públicas no es necesario que el remitente y el destinatario se pongan de acuerdo en la clave a emplear. Todo lo que se requiere es que, antes de iniciar la comunicación secreta, el remitente consiga una copia de la clave pública del destinatario. Es más, esa misma clave pública puede ser usada por cualquiera que desee comunicarse con su propietario. Por tanto, se necesitarán sólo n pares de claves por cada n personas que deseen comunicarse entre sí.
- La cryptographie asymétrique, ou cryptographie à clé publique, est une méthode de chiffrement qui s'oppose à la cryptographie symétrique. Elle utilise une clé publique (qui est diffusée) qui permet de coder le message et une clé privée (gardée secrète) qui permet de décoder le message. Ainsi l'expéditeur peut coder le message que seul le destinataire pourra décoder.
- A nyílt/nyilvános kulcsú titkosítás, más néven aszimmetrikus titkosítás egy olyan kriptográfiai eljárás neve, ahol a felhasználó egy kulcspárral – egy nyilvános és egy titkos kulccsal rendelkezik. A titkos kulcs titokban tartandó, míg a nyilvános kulcs széles körben terjeszthető. A kulcsok matematikailag összefüggnek, ám a titkos kulcsot gyakorlatilag nem lehet meghatározni a nyilvános kulcs ismeretében. Egy, a nyilvános kulccsal kódolt üzenetet csak a kulcspár másik darabjával, a titkos kulccsal lehet visszafejteni. 1975-ben Diffie és Hellman egy forradalmian új titkosítási eljárást hoztak nyilvánosságra. Ebben a titkosításban a titkosító (T) és a megfejtő (M) kulcsok – melyek egy-egy függvényt takarnak s egymás inverzei – közül T-t nyilvánosságra hozzuk, M-et pedig titokban tartjuk, ráadásul minden félnek saját T és M „függvényei” vannak.
- La crittografia asimmetrica, conosciuta anche come crittografia a coppia di chiavi, crittografia a chiave pubblica/privata o anche solo crittografia a chiave pubblica è un tipo di crittografia dove, come si evince dal nome, ad ogni attore coinvolto è associata una coppia di chiavi: la chiave privata, personale e segreta, viene utilizzata per decodificare un documento criptato; la chiave pubblica, che deve essere distribuita, serve a crittare un documento destinato alla persona che possiede la relativa chiave privata. L'idea base della crittografia con coppia di chiavi diviene più chiara se si usa un'analogia postale, in cui il mittente è Alice ed il destinatario Bob e i lucchetti fanno le veci delle chiavi pubbliche e le chiavi recitano la parte delle chiavi private: Alice chiede a Bob di spedirle il suo lucchetto, già aperto. La chiave dello stesso verrà però gelosamente conservata da Bob. Alice riceve il lucchetto e, con esso, chiude il pacco e lo spedisce a Bob. Bob riceve il pacco e può aprirlo con la chiave di cui è l'unico proprietario. Se adesso Bob volesse mandare un altro pacco ad Alice, dovrebbe farlo chiudendolo con il lucchetto di Alice, che lei dovrebbe mandare a Bob e che solo lei potrebbe aprire. Si può notare come per secretare i pacchi ci sia bisogno del lucchetto del destinatario mentre per ricevere viene usata esclusivamente la propria chiave segreta, rendendo l'intero processo di cifratura/decifratura asimmetrico. Chiunque intercettasse il lucchetto o il messaggio chiuso non potrebbe leggerne il contenuto. Al contrario nella crittografia simmetrica, dove occorre il pericoloso passaggio dello scambio delle chiavi, che può essere intercettato. Questo semplice metodo condivide alcune caratteristiche con la crittografia a chiave pubblica: si tratta di un sistema che risolve efficacemente il classico problema della crittografia tradizionale. Se la sicurezza del sistema dipende dalla segretezza della chiave di codifica utilizzata, allora è necessario almeno un canale sicuro attraverso il quale trasmettere la chiave.
- 公開鍵暗号（こうかいかぎあんごう、Public key cryptosystem）とは、暗号化と復号に別個の鍵（手順）を使い、暗号化の為の鍵を公開できるようにした暗号方式である。1980年代にかけ、日本で紹介された直後は「公衆暗号系」と訳されていた。
- Bij asymmetrische cryptografie wordt gebruik gemaakt van twee aparte sleutels: één sleutel wordt gebruikt om de informatie te coderen (vercijferen) en de tweede sleutel om de informatie weer te decoderen (ontcijferen). Bij de andere methode, de symmetrische cryptografie, wordt één en dezelfde sleutel gebruikt voor zowel coderen als decoderen. Voordeel van de asymmetrische cryptografie is, dat men door het verstrekken van de ene dan wel de andere sleutel kan kiezen wie de versleutelde informatie kan lezen en ook wie allemaal informatie kan versleutelen. De toepassingen maken het principe het duidelijkst. Stel voor dat ik een sleutelpaar bezit. Door één sleutel gewoon in media te publiceren (bijvoorbeeld op een website of als ondertekening van een e-mail) wordt die sleutel de publieke sleutel van mijn set sleutels. Iedereen die mij een bericht wil sturen dat geheim moet blijven kan nu de publieke sleutel gebruiken om de informatie te vercijferen. Daarna kan het vercijferde bericht worden verzonden. Alleen ikzelf kan het bericht weer ontcijferen, omdat ikzelf als enige de geheime privé-sleutel heb, benodigd om het bericht te ontcijferen. Alle anderen hebben wel een sleutel om te vercijferen, maar niet om te ontcijferen. Hierdoor blijft het bericht voor iedereen onleesbaar, behalve voor mij. Andersom zou ik een bericht dat ik verzend kunnen voorzien van een controlegetal dat afhankelijk is van de inhoud, bijvoorbeeld een MD5-sum. Het is hierbij belangrijk dat er niet eenvoudig een ander bericht te maken is met hetzelfde controlegetal, omdat anders alsnog anderen zich als jou kunnen voordoen. Door dat controlegetal met mijn geheime privé-sleutel te vercijferen en het resultaat mee te sturen, geef ik iedereen de mogelijkheid om met mijn publieke sleutel het controlegetal te ontcijferen. Door opnieuw zelf een controlegetal van de inhoud te bepalen en het resultaat te vergelijken met de ontcijferde waarde, weet men vrijwel zeker dat het bericht van mij afkomstig moet zijn. Immers: alleen ik bezit de sleutel om die informatie te kunnen vercijferen (coderen). Op deze wijze wordt een bericht "digitaal ondertekend". Op dezelfde manier als dat een bericht ondertekend kan worden, dient ook een publieke sleutel ondertekend te worden door een derde partij. Immers, hoe weet je anders of het werkelijk de publieke sleutel van een bepaalde persoon is? Als alternatief kan een ongetekende publieke sleutel gepubliceerd worden op een betrouwbaar medium, bijvoorbeeld op de website van de eigenaar van de sleutel. Deze vorm van cryptografie wordt onder andere gebruikt bij PGP.
- Asymmetrisk kryptering, også kjent som offentlig nøkkelkryptering, er en form for kryptering hvor en bruker har et par med kryptografiske nøkler - en offentlig nøkkel og en privat nøkkel. Den private nøkkelen holdes hemmelig, mens den offentlige nøkkelen kan gis ut til hvem som helst. Nøklene er matematisk relaterte, men den private nøkkelen kan ikke avledes fra den offentlige nøkkelen på en praktisk måte. En melding kryptert med den offentlige nøkkelen kan kun dekrypteres med den tilsvarende private nøkkelen. Til sammenligning, benytter symmetrisk kryptering en enkel privat nøkkel for både kryptering og dekryptering. De to hovedgrenene av asymmetrisk kryptering er: Offentlig nøkkelkryptering – en melding kryptert med en brukers offentlige nøkkel kan ikke dekrypteres av andre enn brukeren som har den tilsvarende private nøkkelen. Dette brukes for å sikre fortroligheten. Digitale signaturer – en melding signert med en brukers private nøkkel kan verifiseres av hvem som helst som har tilgang til brukerens offentlige nøkkel, og dermed bevise at brukeren har signert den samt at meldingen ikke har blitt endret. Dette benyttes for å godtgjøre ekteheten.
- Kryptografia asymetryczna to rodzaj kryptografii, w którym używa się zestawów dwu lub więcej powiązanych ze sobą kluczy, umożliwiających wykonywanie różnych czynności kryptograficznych. Najważniejsze zastosowania kryptografii asymetrycznej – szyfrowanie i podpisy cyfrowe – zakładają istnienie 2 kluczy – prywatnego i publicznego, przy czym klucza prywatnego nie da się łatwo odtworzyć na podstawie publicznego. W niektórych innych zastosowaniach kluczy może być więcej. Algorytmy mające zastosowanie w kryptografii asymetrycznej wykorzystują operacje jednokierunkowe - takie, które da się łatwo przeprowadzić w jedną stronę a bardzo trudno w drugą. Np. mnożenie jest łatwe, a faktoryzacja trudna (na czym opiera się RSA). Potęgowanie modulo jest łatwe, a logarytmowanie dyskretne jest trudne.
- A criptografia de chave pública ou criptografia assimétrica é um método de criptografia que utiliza um par de chaves: uma chave pública e uma chave privada. A chave pública é distribuída livremente para todos os correspondentes via e-mail ou outras formas, enquanto a chave privada deve ser conhecida apenas pelo seu dono. Num algoritmo de criptografia assimétrica, uma mensagem cifrada (encriptada é um termo incorrecto) com a chave pública pode somente ser decifrada pela sua chave privada correspondente. Os algoritmos de chave pública podem ser utilizados para autenticidade e confidencialidade. Para confidencialidade, a chave pública é usada para cifrar mensagens, com isso apenas o dono da chave privada pode decifrá-la. Para autenticidade, a chave privada é usada para cifrar mensagens, com isso garante-se que apenas o dono da chave privada poderia ter cifrado a mensagem que foi decifrada com a 'chave pública'.
- Criptografia asimetrică este un tip de criptografie în care utilizatorul are o pereche de chei, una publică şi una privată. Folosind cheia publică se poate cripta un mesaj care nu va putea fi decriptat decât cu cheia pereche, cea privată. Matematic, cele două chei sunt legate, însă cheia privată nu poate fi obținută din cheia publică, invers se poate. O analogie foarte potrivită pentru proces este folosirea cutiei poştale. Oricine poate pune în cutia poştală a cuiva un plic, dar la plic nu are acces decât posesorul cheii de la cutia poştală. Cripografia asimetrică se mai numeşte criptografie cu chei publice. Metodele criptografice în care se foloseşte aceeaşi cheie pentru criptare şi decriptare fac sunt metode de criptografie simetrică sau criptografie cu chei secrete. Complementar, criptografia cu cheie secretă, cunoscută şi ca simetrică, foloseşte o singură cheie secretă utilizată atât pentru criptare cât şi pentru decriptare. Pentru a putea folosi această metodă atât receptorul cât şi emiţătorul ar trebui sa cunoască cheia secretă. Cele două mari ramuri ale criptografiei asimetrice sunt: 1. Criptarea cu cheie publică – un mesaj criptat cu o cheie publică nu poate fi decodificat decat folosind cheia privată corespunzătoare. Metoda este folosită pentru a asigura confidenţialitatea. 2. Semnături digitale – un mesaj semnat cu cheia privata a emiţătorului poate fi verificat de oricine are acces la această cheie, astfel asigurandu-se autenticitatea mesajului. O analogie pentru semnăturile digitale ar fi sigilarea unui plic folosind un sigiliu personal. Plicul poate fi deschis de oricine, dar sigiliul personal este cel care verifică autenticitatea plicului. O problema majoră în folosirea acestui tip de criptare este increderea (dovada) că cheia publica este corectă, autentică şi nu a fost interceptată sau înlocuită de o a treia parte rău voitoare. În mod normal problema este rezolvată folosind infrastructura cu cheie publică (PKI) în care una sau mai multe persoane asigură autenticitatea cheilor pereche. O altă abordare folosită de PGP (Pretty Good Privacy) este cea a conceptului web of trust .
- Криптографическая система с открытым ключом (или Асимметричное шифрование, Асимметричный шифр) — система шифрования и/или электронной цифровой подписи (ЭЦП), при которой открытый ключ передаётся по открытому (то есть незащищённому, доступному для наблюдения) каналу, и используется для проверки ЭЦП и для шифрования сообщения. Для генерации ЭЦП и для расшифрования сообщения используется секретный ключ. Криптографические системы с открытым ключом в настоящее время широко применяются в различных сетевых протоколах, в частности, в протоколах TLS и его предшественнике SSL (лежащих в основе HTTPS), в SSH. Также используется в PGP, S/MIME.
- Asymmetrisk kryptering är en teknik inom kryptografi som innebär att man använder två olika nycklar: en öppen för andra att kryptera med och en egen privat för att kunna dekryptera. Dessa nycklar är matematiskt relaterade på ett sätt som gör att det skulle ta lång tid att hitta den privata om man har tillgång till den öppna. Teoretiskt sett finns det inget som hindrar detta, men rent praktiskt kan det vara ogörligt av tidsbrist.
- Açık anahtarlı şifreleme, şifre ve deşifre işlemleri için farklı anahtarların kullanıldığı bir şifreleme sistemidir. Sistemin bu özelliğinden dolayı asimetrik şifreleme olarak da adlandırılır. Haberleşen taraflardan herbirinde birer çift anahtar bulunur. Bu anahtar çiftlerini oluşturan anahtarlardan biri gizli anahtar diğeri açık (gizli olmayan) anahtardır. Gizli anahtarın sadece bir sahibi vardır. Gizli anahtara sahip olan taraf gizli anahtar aracılığıyla, kendi açık anahtarıyla şifrelenmiş bilgilerin şifresini çözebilir, kendisine ait sayısal imzaları oluşturabilir ya da kendi kimliğini doğrulayabilir (authentication). Açık anahtar, sadece gizli anahtarın sahibi tarafından oluşturulabilir ve herkesin erişimine açıktır. Açık anahtarla, bilgiler sadece gizli anahtarın sahibi tarafından çözülebilecek şekilde şifrelenebilir ya da gizli anahtar sahibinin sayısal imzasının ve kimliğinin doğruluğu kontrol edilebilir.
- Асиметричні алгоритми шифрування — алгоритми шифрування, які використовують різні ключі для шифрування та розшифрування даних. Головне досягнення асиметричного шифрування в тому, що воно дозволяє людям, що не мають існуючої домовленості про безпеку, обмінюватися секретними повідомленнями. Необхідність відправникові й одержувачеві погоджувати таємний ключ по спеціальному захищеному каналі цілком відпала. Прикладами криптосистем з відкритим ключем є Elgamal (названа на честь автора, Тахіра Ельгамаля), RSA, Diffie-Hellman і DSA, Digital Signature Algorithm (винайдений Девідом Кравіцом).
- 公开密钥加密也称为非对称密钥加密，是由Diffie與Hellmann兩位學者所提出的單向函數與單向暗門函數為基礎，為發訊與收訊的兩方建立加密金鑰。该加密算法使用两个不同的密钥：加密密钥和解密密钥。前者公开，又称公开密钥，简称公钥。后者保密，又称私有密钥，简称私钥。这两个密钥是数学相关的，用某用户加密密钥加密后所得的信息只能用该用户的解密密钥才能解密。RSA算法（由发明者Rivest，Shmir和Adleman姓氏首字母缩写而来）是著名的公开密钥加密算法，相關公鑰密碼系統還有：El Gamma、RSA、橢圓曲線密碼學等。 公钥加密的另一用途是身份验证：用私钥加密的信息，可以用公钥拷贝对其解密，接收者由此可知这条信息确实来自于拥有私钥的某人。 公钥的形式就是数字证书。
|
| rdfs:comment
|
- Public-key cryptography is a cryptographic approach, employed by many cryptographic algorithms and cryptosystems, whose distinguishing characteristic is the use of asymmetric key algorithms instead of or in addition to symmetric key algorithms. Using the techniques of public key-private key cryptography, many methods of protecting communications or authenticating messages formerly unknown have become practical.
- Ein asymmetrisches Kryptosystem ist ein Kryptosystem, bei dem jede der kommunizierenden Parteien ein Schlüsselpaar besitzt, das aus einem geheimen Teil und einem nicht geheimen Teil besteht. Der öffentliche Schlüssel ermöglicht es jedermann, Daten für den Inhaber des privaten Schlüssels zu verschlüsseln, dessen digitale Signaturen zu prüfen oder ihn zu authentifizieren.
- La criptografia asimètrica, coneguda també com criptografia de clau pública, és una forma de criptografia en la qual la clau utilitzada per xifrar un missatge difereix de la clau utilitzada per desxifrar-lo. En la criptografia clau pública, un usuari té un parell de claus una clau pública i una clau privada. La clau privada es manté secreta, mentre que la clau pública es pot distribuir a tothom.
- Asymetrická kryptografie (kryptografie s veřejným klíčem) je skupina kryptografických metod, ve kterých se pro šifrování a dešifrování používají odlišné klíče. Kromě očividné možnosti pro utajení komunikace se asymetrická kryptografie používá také pro elektronický podpis, tzn. možnost u dat prokázat jejich autora.
- La criptografía asimétrica es el método criptográfico que usa un par de claves para el envío de mensajes. Las dos claves pertenecen a la misma persona a la que se ha enviado el mensaje. Una clave es pública y se puede entregar a cualquier persona, la otra clave es privada y el propietario debe guardarla de modo que nadie tenga acceso a ella.
- La cryptographie asymétrique, ou cryptographie à clé publique, est une méthode de chiffrement qui s'oppose à la cryptographie symétrique. Elle utilise une clé publique (qui est diffusée) qui permet de coder le message et une clé privée (gardée secrète) qui permet de décoder le message. Ainsi l'expéditeur peut coder le message que seul le destinataire pourra décoder.
- A nyílt/nyilvános kulcsú titkosítás, más néven aszimmetrikus titkosítás egy olyan kriptográfiai eljárás neve, ahol a felhasználó egy kulcspárral – egy nyilvános és egy titkos kulccsal rendelkezik. A titkos kulcs titokban tartandó, míg a nyilvános kulcs széles körben terjeszthető. A kulcsok matematikailag összefüggnek, ám a titkos kulcsot gyakorlatilag nem lehet meghatározni a nyilvános kulcs ismeretében.
- 公開鍵暗号（こうかいかぎあんごう、Public key cryptosystem）とは、暗号化と復号に別個の鍵（手順）を使い、暗号化の為の鍵を公開できるようにした暗号方式である。1980年代にかけ、日本で紹介された直後は「公衆暗号系」と訳されていた。
- Bij asymmetrische cryptografie wordt gebruik gemaakt van twee aparte sleutels: één sleutel wordt gebruikt om de informatie te coderen (vercijferen) en de tweede sleutel om de informatie weer te decoderen (ontcijferen). Bij de andere methode, de symmetrische cryptografie, wordt één en dezelfde sleutel gebruikt voor zowel coderen als decoderen.
- Asymmetrisk kryptering, også kjent som offentlig nøkkelkryptering, er en form for kryptering hvor en bruker har et par med kryptografiske nøkler - en offentlig nøkkel og en privat nøkkel. Den private nøkkelen holdes hemmelig, mens den offentlige nøkkelen kan gis ut til hvem som helst. Nøklene er matematisk relaterte, men den private nøkkelen kan ikke avledes fra den offentlige nøkkelen på en praktisk måte.
- Kryptografia asymetryczna to rodzaj kryptografii, w którym używa się zestawów dwu lub więcej powiązanych ze sobą kluczy, umożliwiających wykonywanie różnych czynności kryptograficznych. Najważniejsze zastosowania kryptografii asymetrycznej – szyfrowanie i podpisy cyfrowe – zakładają istnienie 2 kluczy – prywatnego i publicznego, przy czym klucza prywatnego nie da się łatwo odtworzyć na podstawie publicznego. W niektórych innych zastosowaniach kluczy może być więcej.
- A criptografia de chave pública ou criptografia assimétrica é um método de criptografia que utiliza um par de chaves: uma chave pública e uma chave privada. A chave pública é distribuída livremente para todos os correspondentes via e-mail ou outras formas, enquanto a chave privada deve ser conhecida apenas pelo seu dono.
- Criptografia asimetrică este un tip de criptografie în care utilizatorul are o pereche de chei, una publică şi una privată. Folosind cheia publică se poate cripta un mesaj care nu va putea fi decriptat decât cu cheia pereche, cea privată. Matematic, cele două chei sunt legate, însă cheia privată nu poate fi obținută din cheia publică, invers se poate. O analogie foarte potrivită pentru proces este folosirea cutiei poştale.
- Asymmetrisk kryptering är en teknik inom kryptografi som innebär att man använder två olika nycklar: en öppen för andra att kryptera med och en egen privat för att kunna dekryptera. Dessa nycklar är matematiskt relaterade på ett sätt som gör att det skulle ta lång tid att hitta den privata om man har tillgång till den öppna. Teoretiskt sett finns det inget som hindrar detta, men rent praktiskt kan det vara ogörligt av tidsbrist.
- Açık anahtarlı şifreleme, şifre ve deşifre işlemleri için farklı anahtarların kullanıldığı bir şifreleme sistemidir. Sistemin bu özelliğinden dolayı asimetrik şifreleme olarak da adlandırılır. Haberleşen taraflardan herbirinde birer çift anahtar bulunur. Bu anahtar çiftlerini oluşturan anahtarlardan biri gizli anahtar diğeri açık (gizli olmayan) anahtardır. Gizli anahtarın sadece bir sahibi vardır.
- Асиметричні алгоритми шифрування — алгоритми шифрування, які використовують різні ключі для шифрування та розшифрування даних.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
