| rdfs:comment
| - مبرهنة دركليه حول المتتاليات الحسابية (بالإنجليزية: Dirichlet's theorem on arithmetic progressions) أو مبرهنة دركليه حول الأعداد الأولية هي مبرهنة تنسب إلى عالم الرياضيات الألماني دركليه. برهن عليها عام 1837، وتنص على أنه إذا كان a و q عددين صحيحين طبيعيين وأوليين فيما بينهما، فإنه يوجد عدد غير منته من الأعداد الأولية التي تكتب على شكل qn + a. و بتعبير آخر، لائحة الأعداد a+3q, a+2q, a+q, a,... تحتوي على عدد غير منته من الأعداد الأولية. (ar)
- El teorema de Dirichlet sobre progresiones aritméticas es un resultado de la teoría analítica de números demostrado por el matemático Dirichlet. Este teorema sobre la distribución de los números primos en , fue conjeturado por Gauss y finalmente demostrado en 1837 por Dirichlet, nombre por el que actualmente se le conoce. (es)
- 算術級数定理（さんじゅつきゅうすうていり、theorem on arithmetic progressions）は、初項と公差が互いに素である算術級数(等差数列)には無限に素数が存在する、という定理である。ペーター・グスタフ・ディリクレが1837年にディリクレのL関数を用いて初めて証明した。そのため、定理はしばしばディリクレの算術級数定理と呼ばれる。 (ja)
- 수론에서 디리클레 등차수열 정리(Dirichlet等差數列定理, 영어: Dirichlet’s theorem on arithmetic progressions)는 첫 수와 항들의 차가 서로소인 등차수열에 무한히 많은 소수들이 포함되어 있다는 정리다. (ko)
- Теорема Дирихле о простых числах в арифметической прогрессии гласит, что каждая бесконечная арифметическая прогрессия, первый член и разность которой — натуральные взаимно простые числа, содержит бесконечное число простых чисел. Дирихле доказал, что при любых фиксированных натуральных взаимно простых числах l и k справедливо следующее: (ru)
- 狄利克雷定理是狄利克雷于1837年发表的数论中关于质数在同余类中分布的定理：对于任意互质正整数对，模同余的质数集合相对质数集合的密度为。 (zh)
- Теорема Діріхле про прості числа в арифметичній прогресії — важлива теорема у аналітичній теорії чисел, вперше доведена німецьким математиком Йоганном Петером Густавом Лежен-Діріхле. (uk)
- En matemàtiques, i més particularment en teoria dels nombres, el teorema de la progressió aritmètica, a causa del matemàtic alemany Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, s'enuncia de la manera següent: el que és equivalent a l'enunciat següent: Aquest teorema fa servir a la vegada els resultats de l'aritmètica modular i els de la teoria analítica dels nombres. ___________________________________________________________________________________________________________________________________________ Dit d'una manera més fàcil: Exemple: 2, 5, 8, 11, 14... 2/5 --> 3 5/8 --> 3 8/11--> 3 11/14 --> 3 (ca)
- Der Satz von Dirichlet, gelegentlich auch Dirichletscher Primzahlsatz, benannt nach Peter Gustav Lejeune Dirichlet, ist eine Aussage aus dem mathematischen Teilgebiet der Zahlentheorie. Er besagt, dass eine aufsteigende arithmetische Progression unendlich viele Primzahlen enthält, wenn dies nicht aus trivialen Gründen, etwa bei , unmöglich ist. Eine arithmetische Progression ist dabei eine Folge ganzer Zahlen, sodass zwei aufeinanderfolgende Glieder stets dieselbe Differenz haben, wie zum Beispiel Ganz allgemein ist eine solche Folge für eine ganze Zahl und natürliche Zahl gegeben durch (de)
- In number theory, Dirichlet's theorem, also called the Dirichlet prime number theorem, states that for any two positive coprime integers a and d, there are infinitely many primes of the form a + nd, where n is also a positive integer. In other words, there are infinitely many primes that are congruent to a modulo d. The numbers of the form a + nd form an arithmetic progression (en)
- En mathématiques, et plus précisément en théorie des nombres, le théorème de la progression arithmétique, s'énonce de la façon suivante : Pour tout entier n non nul et tout entier m premier avec n, il existe une infinité de nombres premiers congrus à m modulo n (c'est-à-dire de la forme m + an avec a entier). (fr)
- Nella teoria dei numeri, il teorema di Dirichlet (Peter Gustav Lejeune Dirichlet) afferma che dati due numeri interi coprimi e esistono infiniti primi della forma dove è un intero positivo, o, in altre parole, ogni progressione aritmetica siffatta contiene infiniti numeri primi. Nella teoria dei numeri algebrica il teorema di Dirichlet viene generalizzato al . (it)
- O teorema de Dirichlet sobre progressões aritméticas é um resultado da teoria analítica dos números demonstrado pelo matemático Johann Dirichlet. Este teorema sobre a distribuição dos números primos em , foi conjecturado por Gauss e finalmente demonstrado em 1837 por Dirichlet, nome pelo qual é atualmente conhecido. (pt)
- De stelling van Dirichlet over rekenkundige rijen, ook bekend onder de naam priemgetallentheorema van Dirichlet, is een stelling uit de getaltheorie die handelt over het voorkomen van priemgetallen in rekenkundige rijen. De stelling luidt dat, als a en b relatief priem zijn, dus hun grootste gemene deler gelijk is aan 1, de rij oneindig veel priemgetallen bevat. Zijn a en b niet relatief priem, maar is hun grootste gemene deler g groter dan 1, dan zijn alle getallen in de rij deelbaar door g en bevat de rij hoogstens een priemgetal. (nl)
- Inom talteori är Dirichlets sats om aritmetiska följder, även känd som Dirichlets primtalssats, en sats som säger att för två godtyckliga relativt prima positiva heltal a och d, finns det oändligt många primtal av formen a + nd, där n är ett icke-negativt heltal. Satsen generaliserar Euklides sats som säger att det finns oändligt många primtal. Starkare former av Dirichlets sats säger att för en sådan aritmetisk följd divergerar summan av reciprokerna av primtalen i följden och att olika sådana följder med samma värde på d har ungefär lika mycket primtal. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)