About: Verraco

An Entity of Type: place, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The verracos (Spanish: verraco; Portuguese: berrão; literally 'boar'), in the Iberian Peninsula, are the Vettones's granite megalithic monuments, sculptures of animals as found in the west of the Iberian meseta – the high central plain of the Iberian peninsula – in the Spanish provinces of Ávila, Salamanca, Segovia, Zamora, Cáceres, Ourense and the Portuguese provinces of Beira Baixa, Beiras e Serra da Estrela, Douro and Terras de Trás-os-Montes. Over 400 verracos have been identified.

Property Value
dbo:abstract
  • Els verros de pedra són escultures zoomorfes de pedra que es troben a l'estat espanyol, a les províncies de Càceres, Salamanca, Zamora, Àvila, Toledo i Segòvia, i a Portugal, a les zones de Beira Interior Nord i Trás-os-Montes, de l'època dels vetons (cap al segle V aC), la finalitat dels quals no és massa clara. Hi ha diverses teories referents al seu significat: d'una banda es creu que delimitaven terrenys dedicats al pasturatge; d'altra, podrien tenir un significat místic o religiós, concretament el culte als morts o ritus funeraris (perquè alguns tenen gravades inscripcions funeràries llatines de l'època romana), o el culte a la fertilitat (vegeu Atégina), o fins i tot ser exvots. Tenen diverses formes, entre les quals predominen: la de toro, porc, senglar i menys freqüent la forma d'os. Quan estan prou deformats pel pas del temps, no queda la figura perfectament definida i poden fàcilment prendre's per altres animals. Quan tenen la forma i la grandària d'un bou, se'ls anomena toros de pedra, encara que la paraula verro significa 'porc'. Uns dels més coneguts són els toros de Guisando, a la província d'Àvila, i el més gran fins ara conegut ha estat recuperat fa poc i es troba a la plaça Major de Villanueva del Campillo, a Àvila. També n'hi ha un de molt antic i en bon estat a la plaça de Torralba de Oropesa, Toledo. Potser el més famós de tots és el que n'hi ha al costat del pont romà de Salamanca. Aquest tipus de verros en el període més recent de la història ha definit els pobles principalment ramaders. Se'n troben uns altres de molt semblants en llocs tan apartats com Polònia. (ca)
  • Verracos de piedra (dosl. překlad "kamenní kanci") jsou kamenné plastiky, vyskytující se ve Španělsku, v provinciích Ávila, Cáceres, Salamanca, Toledo a Zamora, a v Portugalsku, v oblastech a . Pocházejí z období Vetonů (počínaje 5. stoletím př. n. l.); jejich účel není zcela jasný. Předpokládá se, že ohraničovaly terén určený k pastvě, i když zrovna tak mohly mít jiný význam – mystický nebo náboženský. Nejznámější jsou „verracos“ nazývané "" v provincii Ávila. Největší dosud známá tato plastika byla získána nedávno a byla umístěna na hlavním náměstí Villanueva del Campillo v Ávile. Velmi starý a velmi dobře dochovaný exemplář se nachází rovněž v (provincie Toledo), další lze vidět v , severně od provincie Cáceres.Snad nejslavnější ze všech je plastika, nacházející se u římského mostu v Salamance, která se objevila v pikareskním románu .Tento typ "verracos" odkazuje na pastevecké populace.Mají podobu a velikost býka, proto se nazývají též toros de piedra (kamenní býci), i když výraz „verraco“ (prase) se používá především ve smyslu „kanec/samec, obdařený plodivou silou“.Uvažuje se i o spojitosti s keltskou mytologií. Velmi podobné plastiky se nacházejí na místě tak vzdáleném, jako je pravěké hradiště Ślęża v Polsku. (cs)
  • Mit dem spanischen Wort Verraco oder dem portugiesischen Wort Berrão (= „Eber“) werden verschiedene aus Granitblöcken gefertigte Tierskulpturen bezeichnet, die in den ehemaligen Siedlungsgebieten der keltischen Stammesgruppen der Vettonen, also im heutigen Nordwesten Spaniens und im Nordosten Portugals zu finden sind. (de)
  • Aketz zeltiberikoak eskultura zoomorfoak dira, Iberiar penintsulako ipar-ekialdeko laurdeneko eremu geografikokoak oro har, betoi herriaren garai eta zabalkundearekin loti daitezkeenak, k.a. V. mendearen inguruan. (eu)
  • Los verracos de piedra son esculturas zoomorfas de piedra que se encuentran en España, en las provincias de Cáceres, Salamanca, Zamora, Ávila, Toledo y Segovia, y en Portugal, en las regiones de Beira Interior Norte y Trás-os-Montes, de la época de los vetones (hacia el siglo V a. C), cuya finalidad no está muy clara. Hay varias teorías al respecto de su significado: por un lado se cree que delimitaban terrenos dedicados al pastoreo; por otro, que pudieran tener un significado místico o religioso, concretamente el culto a los muertos o ritos funerarios (esto es debido a que varios están emplazados en caminos a necrópolis, y algunos tienen grabadas inscripciones funerarias latinas de la época romana), o el culto a la fertilidad (ver Atégina) o incluso ser exvotos. Tienen diversas formas, entre las que predominan son: la de toro, cerdo, jabalí y menos frecuente la forma de oso. Cuando están bastante deformes debido al paso del tiempo, no queda la figura perfectamente definida y puede fácilmente tomarse por diferentes animales. Cuando tienen la forma y el tamaño de un toro, se les llama toros de piedra, aunque la palabra verraco significa «cerdo padre».​ Unos de los más conocidos son los Toros de Guisando, en la provincia de Ávila, y el más grande hasta la fecha conocido ha sido recuperado recientemente y se encuentra en la plaza mayor de Villanueva del Campillo, en Ávila. También existe uno muy antiguo y en buen estado en la plaza de Torralba de Oropesa, Toledo. Quizá el más famoso de todos es el que hay junto al puente romano de Salamanca que aparece en la novela picaresca el Lazarillo de Tormes. Salimos de Salamanca, y llegando a la puente, está a la entrada de ella un animal de piedra, que casi tiene forma de toro. El ciego me mandó que llegase cerca del animal, y allí puesto, me dijo:–Lázaro, llega el oído a este toro y oirás gran ruido dentro de él. Lazarillo de Tormes Este tipo de verracos en el período más reciente de la historia ha definido a los pueblos principalmente ganaderos. Se encuentran otros muy semejantes en lugares tan apartados como Polonia. (es)
  • Un verraco (en français « verrat ») est une sculpture en granite représentant un animal, principalement un porc ou un taureau. Caractéristiques de la culture vettone, on les rencontre principalement dans l'ouest de l'Espagne et dans le nord du Portugal. (fr)
  • The verracos (Spanish: verraco; Portuguese: berrão; literally 'boar'), in the Iberian Peninsula, are the Vettones's granite megalithic monuments, sculptures of animals as found in the west of the Iberian meseta – the high central plain of the Iberian peninsula – in the Spanish provinces of Ávila, Salamanca, Segovia, Zamora, Cáceres, Ourense and the Portuguese provinces of Beira Baixa, Beiras e Serra da Estrela, Douro and Terras de Trás-os-Montes. Over 400 verracos have been identified. The Spanish word verraco normally refers to boars, and the sculptures are sometimes called verracos de piedra (pigs of stone) to distinguish them from live animals. The stone verracos appear to represent not only pigs but also other animals. Some have been identified as bulls, and the village of El Oso, Ávila, named for "the Bear", has a verraco which supposedly represents a bear.Their dates range from the mid-fourth to first centuries BC.There are some similar zoomorphic monument markers in lands of Poland from the same period or older. Though they were perhaps not confined to a single usage, the verracos were an essential part of the landscape of the Vettones, one of the Pre-Roman peoples of the Iberian Peninsula. It has generally been assumed, from their high visibility in their original open fields surroundings, that these sculptures had some protective religious significance, whether guarding the security of livestock or as funerary monuments (some of them bear Latin funerary inscriptions). The verracos are particularly numerous too in the vicinity of the walled Celtiberian communities that Romans had called oppida. (en)
  • I verraco (etimo di lingua spagnola che significa cinghiale - pl. verracos; berrão in lingua portoghese) sono monumenti megalitici in granito della Penisola iberica attribuiti al popolo dei Vettoni. Si tratta di sculture d'animali ubicate nella parte occidentale della Meseta, l'altopiano centrale della Penisola, nelle province spagnole di Ávila, Salamanca, Segovia, Zamora, Cáceres e Ourense e nelle province portoghesi di Beira Baixa, Beiras e Serra da Estrela, Douro e Terras de Trás-os-Montes. Sono stati identificati oltre 400 verraco. La parola spagnola verraco si riferisce normalmente ai cinghiali e le sculture sono talvolta chiamate "verracos de piedra" (it. "maiali di pietra") per distinguerle dagli animali vivi. I verracos di pietra sembrano rappresentare non solo i maiali ma anche altri animali. Alcuni sono stati identificati come tori, e il villaggio di El Oso, Ávila, chiamato per "l'orso", ha un verraco che presumibilmente rappresenta un orso. Le loro date vanno dalla metà del IV al I secolo a.C. Ci sono alcuni segni di monumenti zoomorfi simili nelle terre della Polonia dello stesso periodo o più antichi. Anche se forse non erano limitati a un solo utilizzo, i verraco erano una parte essenziale del paesaggio dei Vettones, uno dei popoli preromani della penisola iberica . Si è generalmente ipotizzato, dalla loro elevata visibilità nei loro dintorni originari dei campi aperti, che queste sculture avessero un significato religioso protettivo, sia a guardia della sicurezza del bestiame che come monumenti funerari (alcune di esse recano iscrizioni funerarie latine). I verraco sono particolarmente numerosi anche nelle vicinanze delle comunità celtiberiche murate che i romani avevano chiamato oppida. (it)
  • Os Berrões são estátuas proto-históricas de pedra, esculpidas em pleno relevo com figuras zoomórficas. A temática que estas esculturas apresentam é sempre de animais terrestres, como leões europeus , javalis, auroques, cabras montesas, lobos e ursos, em tamanho natural. O material em que são esculpidas é geralmente de granito, embora também se possa encontrar estátuas esculpidas em outros materiais como mármore e talco. Estima-se que a época em que estas estátuas foram esculpidas foi entre a metade do século IV ao I a.C. Das cerca de 400 esculturas conhecidas, as figuras mais frequentes são as de porcos machos. O vocábulo berrão foi inspirado no termo usado para designar os porcos não castrados. As dimensões dos berrões podem atingir mais de dois metros, no entanto existem vários outros que chegam a ter apenas 30 centímetros. A zona da é no nordeste de Portugal, principalmente a província de Trás-os-Montes e Beira Interior e estende-se até à Espanha às províncias de Cáceres, Zamora, Ávila e Salamanca. , em Portugal, está associada aos castros transmontanos, onde foi feito um grande número de achados, à tribo dos Draganos, um povo pré-céltico que vivia nesta região, e à tribo dos Vetões. Acredita-se que as estátuas dos berrões eram utilizados para fins de caracter religioso. As esculturas representariam animais sagrados, ou mesmo divindades protectoras do gado, a quem se prestava culto; um outro possível uso seria o de monumento funerário, como se leva a crer pelas inscrições que algumas destas esculturas exibem. Temos por exemplo a tradução que foi feita da inscrição, em , do berrão de Las Cojotas que suporta esta teoria: "Deus Porco bravo protector da cidade de Adorja". (pt)
  • Кам'яні́ бо́рови (ісп. verracos de piedra; порт. berrões de pedra) — гранітні зооморфні пам'ятники ІV — I століть до н.е. на Піренейському півострові. Збереглися в центральних районах Іспанії (провінції Касерес, Саламанка, Самора, Авіла, Толедо, Сеговія), та на півночі Португалії (Трансмонтана і Бейра). Створені кельтами, ймовірно, веттонами. Зазвичай, мають форму боровів (некастрованих кабанів). Деякі виготовлені у вигляді биків-турів (ісп. toros de piedra), або ведмедів. Точне призначення невідоме. Можливо мали сакральне значення, використовувалися у поховальних обрядах, були пов'язані з культом родючості, або служили як вотивні предмети. Загалом збереглося близько 400 пам'ятників. Практично всі пошкодженні часом, вивітрюванням. (uk)
  • Верра́ко (исп. verraco) или барра́о, точнее барра́н (порт. barrão) — гранитные мегалитические памятники — скульптуры животных, обнаруженные на западе иберийской «месеты» — высокогорной равнины в центре полуострова в провинциях Авила, Саламанка и Самора, а также на севере Португалии и Галисии. Всего обнаружено свыше 400 веррако. Испанское слово verraco обозначает дикого кабана, однако среди скульптур также встречаются изображения быков или медведей. Датируются 4 — 1 вв. до н. э. По-видимому, создателями веррако были веттоны — древний кельтский народ Испании. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 1445653 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 9317 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1116213462 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:commons
  • y (en)
dbp:commonsSearch
  • Verracos de piedra (en)
dbp:portal
  • History (en)
  • Portugal (en)
  • Spain (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Mit dem spanischen Wort Verraco oder dem portugiesischen Wort Berrão (= „Eber“) werden verschiedene aus Granitblöcken gefertigte Tierskulpturen bezeichnet, die in den ehemaligen Siedlungsgebieten der keltischen Stammesgruppen der Vettonen, also im heutigen Nordwesten Spaniens und im Nordosten Portugals zu finden sind. (de)
  • Aketz zeltiberikoak eskultura zoomorfoak dira, Iberiar penintsulako ipar-ekialdeko laurdeneko eremu geografikokoak oro har, betoi herriaren garai eta zabalkundearekin loti daitezkeenak, k.a. V. mendearen inguruan. (eu)
  • Un verraco (en français « verrat ») est une sculpture en granite représentant un animal, principalement un porc ou un taureau. Caractéristiques de la culture vettone, on les rencontre principalement dans l'ouest de l'Espagne et dans le nord du Portugal. (fr)
  • Кам'яні́ бо́рови (ісп. verracos de piedra; порт. berrões de pedra) — гранітні зооморфні пам'ятники ІV — I століть до н.е. на Піренейському півострові. Збереглися в центральних районах Іспанії (провінції Касерес, Саламанка, Самора, Авіла, Толедо, Сеговія), та на півночі Португалії (Трансмонтана і Бейра). Створені кельтами, ймовірно, веттонами. Зазвичай, мають форму боровів (некастрованих кабанів). Деякі виготовлені у вигляді биків-турів (ісп. toros de piedra), або ведмедів. Точне призначення невідоме. Можливо мали сакральне значення, використовувалися у поховальних обрядах, були пов'язані з культом родючості, або служили як вотивні предмети. Загалом збереглося близько 400 пам'ятників. Практично всі пошкодженні часом, вивітрюванням. (uk)
  • Верра́ко (исп. verraco) или барра́о, точнее барра́н (порт. barrão) — гранитные мегалитические памятники — скульптуры животных, обнаруженные на западе иберийской «месеты» — высокогорной равнины в центре полуострова в провинциях Авила, Саламанка и Самора, а также на севере Португалии и Галисии. Всего обнаружено свыше 400 веррако. Испанское слово verraco обозначает дикого кабана, однако среди скульптур также встречаются изображения быков или медведей. Датируются 4 — 1 вв. до н. э. По-видимому, создателями веррако были веттоны — древний кельтский народ Испании. (ru)
  • Els verros de pedra són escultures zoomorfes de pedra que es troben a l'estat espanyol, a les províncies de Càceres, Salamanca, Zamora, Àvila, Toledo i Segòvia, i a Portugal, a les zones de Beira Interior Nord i Trás-os-Montes, de l'època dels vetons (cap al segle V aC), la finalitat dels quals no és massa clara. Tenen diverses formes, entre les quals predominen: la de toro, porc, senglar i menys freqüent la forma d'os. Quan estan prou deformats pel pas del temps, no queda la figura perfectament definida i poden fàcilment prendre's per altres animals. (ca)
  • Verracos de piedra (dosl. překlad "kamenní kanci") jsou kamenné plastiky, vyskytující se ve Španělsku, v provinciích Ávila, Cáceres, Salamanca, Toledo a Zamora, a v Portugalsku, v oblastech a . Pocházejí z období Vetonů (počínaje 5. stoletím př. n. l.); jejich účel není zcela jasný. Předpokládá se, že ohraničovaly terén určený k pastvě, i když zrovna tak mohly mít jiný význam – mystický nebo náboženský. Nejznámější jsou „verracos“ nazývané "" v provincii Ávila. Největší dosud známá tato plastika byla získána nedávno a byla umístěna na hlavním náměstí Villanueva del Campillo v Ávile. Velmi starý a velmi dobře dochovaný exemplář se nachází rovněž v (provincie Toledo), další lze vidět v , severně od provincie Cáceres.Snad nejslavnější ze všech je plastika, nacházející se u římského mostu v (cs)
  • Los verracos de piedra son esculturas zoomorfas de piedra que se encuentran en España, en las provincias de Cáceres, Salamanca, Zamora, Ávila, Toledo y Segovia, y en Portugal, en las regiones de Beira Interior Norte y Trás-os-Montes, de la época de los vetones (hacia el siglo V a. C), cuya finalidad no está muy clara. Tienen diversas formas, entre las que predominan son: la de toro, cerdo, jabalí y menos frecuente la forma de oso. Cuando están bastante deformes debido al paso del tiempo, no queda la figura perfectamente definida y puede fácilmente tomarse por diferentes animales. (es)
  • The verracos (Spanish: verraco; Portuguese: berrão; literally 'boar'), in the Iberian Peninsula, are the Vettones's granite megalithic monuments, sculptures of animals as found in the west of the Iberian meseta – the high central plain of the Iberian peninsula – in the Spanish provinces of Ávila, Salamanca, Segovia, Zamora, Cáceres, Ourense and the Portuguese provinces of Beira Baixa, Beiras e Serra da Estrela, Douro and Terras de Trás-os-Montes. Over 400 verracos have been identified. (en)
  • I verraco (etimo di lingua spagnola che significa cinghiale - pl. verracos; berrão in lingua portoghese) sono monumenti megalitici in granito della Penisola iberica attribuiti al popolo dei Vettoni. Si tratta di sculture d'animali ubicate nella parte occidentale della Meseta, l'altopiano centrale della Penisola, nelle province spagnole di Ávila, Salamanca, Segovia, Zamora, Cáceres e Ourense e nelle province portoghesi di Beira Baixa, Beiras e Serra da Estrela, Douro e Terras de Trás-os-Montes. Sono stati identificati oltre 400 verraco. (it)
  • Os Berrões são estátuas proto-históricas de pedra, esculpidas em pleno relevo com figuras zoomórficas. A temática que estas esculturas apresentam é sempre de animais terrestres, como leões europeus , javalis, auroques, cabras montesas, lobos e ursos, em tamanho natural. O material em que são esculpidas é geralmente de granito, embora também se possa encontrar estátuas esculpidas em outros materiais como mármore e talco. Estima-se que a época em que estas estátuas foram esculpidas foi entre a metade do século IV ao I a.C. Das cerca de 400 esculturas conhecidas, as figuras mais frequentes são as de porcos machos. O vocábulo berrão foi inspirado no termo usado para designar os porcos não castrados. (pt)
rdfs:label
  • Verro de pedra (ca)
  • Verracos de piedra (cs)
  • Verraco (de)
  • Verraco de piedra (es)
  • Aketz zeltiberiko (eu)
  • Verraco (fr)
  • Verraco (it)
  • Berrão (pt)
  • Verraco (en)
  • Веррако (ru)
  • Кам'яні борови (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License