An Entity of Type: written work, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Charterhouse of Parma (French: La Chartreuse de Parme) is a novel by Stendhal published in 1839. Telling the story of an Italian nobleman in the Napoleonic era and later, it was admired by Balzac, Tolstoy, André Gide, di Lampedusa and Henry James. It was inspired by an inauthentic Italian account of the dissolute youth of Alessandro Farnese. The novel has been adapted for opera, film and television. The title refers to a Carthusian monastery, which is only mentioned on the last page of the novel and does not figure significantly in the plot.

Property Value
dbo:abstract
  • La cartoixa de Parma (en francès: La Chartreuse de Parme) és, juntament amb El Roig i el negre, una de les més reconegudes novel·les de l'escriptor francès del segle xix Marie Henri Beyle, conegut amb el pseudònim de Stendhal. Se sol citar aquesta novel·la com a exemple de corrent realista avant la lettre, un estil que marcaria, anys després, una diferència abismal respecte al Romanticisme, el corrent de l'època que va seguir l'obra de Stendhal. Molts escriptors consideren La cartoixa de Parma una obra realment influent; Honoré de Balzac la va considerar la novel·la més important del seu temps, mentre que André Gide pensava que era la novel·la francesa més gran de tots els temps. Tolstoi es va veure molt influït pel cèlebre tractament de Stendhal de la Batalla de Waterloo, en la qual el protagonista, confós, no para de preguntar-se si ha participat o no en una veritable batalla. En llengua catalana existeix una traducció de Pere Gimferrer publicada a Edicions 62 i "la Caixa" l'any 1981. (ca)
  • Το Μοναστήρι της Πάρμας (Γαλλικά: La Chartreuse de Parme) είναι μυθιστόρημα του Σταντάλ που δημοσιεύθηκε το 1839. Ο τίτλος του είναι εμπνευσμένος από ένα μοναστήρι που βρίσκεται κοντά στην Πάρμα της Ιταλίας, το οποίο αναφέρεται μόνο στην τελευταία σελίδα του μυθιστορήματος και δεν εμφανίζεται σημαντικά στην πλοκή. Ο Σταντάλ έγραψε το βιβλίο σε διάστημα μόλις 52 ημερών, από τις 4 Νοεμβρίου 1838 έως τις 26 Δεκεμβρίου του ίδιου έτους. Το μυθιστόρημα έχει προσαρμοστεί επανειλημμένα για την όπερα, τον κινηματογράφο και την τηλεόραση. (el)
  • Parmako kartusia (frantsesez: La Chartreuse de Parme) Stendhal, XIX. mendeko idazle frantsesaren nobela famatuenetakoa da, Gorria eta beltza nobelarekin batera. Italo Calvinok «munduko nobelarik ederrena» izendatu zuen. Parmako kartusia Fabricio del Dongoren historia kontatzen du Napoleonek Europan izandako nagusitasuneko azken urteetan. Haren izeba Gina, Sanseverina dukesa liluragarria, eta bere amorantea, duketzako lehen ministroa, azpilanean ibiltzen dira iloba adoratua Parmaren gortean sustatzeko. Gina printze gorrotagarri Ranucioren amodio proposamenetako objektua da, baina indar guztiekin errefusatzea zin egin du. Fabricio gizahilketagatik atxilotuta da, eta Farnesio dorrean giltzaperatzen dute. Hortik aurrera, haren abenturak heriotzaren mehatxuagatik eta ustekabeko maitasun batez inguratuak egongo dira beti. (eu)
  • La Chartreuse de Parme est un roman publié par Stendhal. Cette œuvre majeure, qui lui valut la célébrité, fut publiée en deux volumes en mars 1839, puis refondue en 1841, soit peu avant la mort de Stendhal, à la suite d'un article fameux de Balzac et prenant de fait un tour plus « balzacien » : aujourd’hui, c’est le texte stendhalien d’origine qu’on lit encore. Après avoir eu l’idée de ce roman le 3 septembre 1838, Stendhal le dicte en 52 jours, au numéro 8 de la rue de Caumartin à Paris, du 4 novembre au 26 décembre 1838. L’œuvre sera, jusqu’au début du XXe siècle, relativement inconnue en dehors de quelques cercles d’esthètes, de critiques littéraires ou de personnalités telles que Nietzsche, ce que Stendhal semblait appeler de ses vœux, dédicaçant son roman To the Happy Few (« à quelques rares privilégiés »). Son titre s'inspire de la chartreuse de Parme située dans les environs de la ville de Parme. (fr)
  • La cartuja de Parma (en francés: La Chartreuse de Parme) es una de las más reconocidas novelas del escritor francés del siglo XIX Stendhal, junto con Rojo y negro. Se suele citar esta novela como ejemplo de Realismo avant la lettre, un estilo que marcaría, años después, una diferencia abismal respecto al Romanticismo corriente de la época en que escribió Stendhal. Muchos escritores consideran La cartuja una obra realmente influyente; Honoré de Balzac la consideró la novela más importante de su tiempo, mientras que André Gide pensaba que era la novela francesa más grande de todos los tiempos. Tolstói se vio muy influido por el célebre tratamiento de Stendhal de la batalla de Waterloo, en la que el protagonista, confundido, no para de preguntarse si ha participado o no en una «verdadera batalla». (es)
  • La Certosa di Parma (titolo in francese: La Chartreuse de Parme) è un romanzo scritto da Stendhal, pubblicato nel 1839. Racconta la storia di un nobile italiano durante l'Età napoleonica e il successivo periodo della Restaurazione. L'ispirazione gli venne dal ritrovamento di un manoscritto inautentico - L'origine delle grandezze della famiglia Farnese, una "cronaca" rinascimentale e per molti aspetti fantasiosa - sulla dissoluta giovinezza di Alessandro Farnese, futuro Papa Paolo III, e alter ego del protagonista del romanzo, Fabrizio del Dongo. A tale manoscritto si deve oltre alla figura del giovane protagonista, della zia protettrice e del suo integerrimo amante, il patronimico Clelia, l'episodio della prigionia e dell'evasione di Fabrizio, nonché la trasposizione di Castel Sant'Angelo in quella del carcere parmense. Secondo Balzac - lettore entusiasta che parla, in un celebre saggio apparso nel terzo numero della « Revue Parisienne » il 25 settembre 1840, di capolavoro per la Chartreuse - i personaggi erano così veri da presupporre una diretta derivazione da persone reali: il Principe di Metternich è ritratto nel conte Mosca, la Principessa di Belgiojoso nella Sanseverina. Per primo, Balzac avanza l'ipotesi che lo stato di Parma e Ranuccio Ernesto IV possano essere Francesco IV d'Asburgo-Este e il suo Ducato di Modena. Il titolo dell'opera si riferisce al monastero dell'Ordine certosino, il quale curiosamente è menzionato solo nell'ultima pagina dell'opera e non figura come luogo significativo nel romanzo. Fu composto di getto a Parigi - in un edificio al numero 8 di rue de Caumartin, fra il 4 novembre e il 26 dicembre 1838 - durante una volontaria reclusione dell'autore durata 52 giorni. Lo scrittore, trincerato nel suo studio, diede ordine alla servitù di rispondere « il signore è a caccia » a qualsiasi importuno che fosse venuto a cercarlo, turbando così il suo produttivissimo auto-isolamento. Secondo la tradizione, tale romanzo non sarebbe stato scritto direttamente da Stendhal, bensì dettato, parola per parola, ad un abile copista, unico estraneo ammesso nel rifugio dell'artista. Il romanzo è stato suddiviso dall'autore in due parti: e . (it)
  • 『パルムの僧院』(パルムのそういん、La Chartreuse de Parme)は、『赤と黒』と並ぶスタンダールの代表作の小説。1839年出版。 この小説はしばしば、当時主流だったロマン主義とは180度違う、リアリズム文学の初期の一例として挙げられ、多くの文学者たちがこの作品を影響力の強い作品だと考えている。たとえば、オノレ・ド・バルザックは「当時にあって最も意義深い作品」と言い、アンドレ・ジッドは「これまでで最も偉大なるフランス小説」と評した。レフ・トルストイも、この小説の中のワーテルローの戦いの描写にかなりの影響を受けたと述べている。 (ja)
  • 《파르므의 승원》(La Chartreuse de Parme)은 1839년 출판된 스탕달의 장편소설이다. 16세기 이탈리아 고서(古書)를 골자로 하여 겨우 2개월 만에 써버린 작자 원숙기의 작품이다. 발자크가 격찬하여 스탕달이 생전에 인정을 받았던 유일한 작품으로 유명하다. 나폴레옹을 동경한 대귀족의 아들 파브리스는 워털루 전투에 참가한 때문에 음모의 와중에 휩쓸린다. 그를 돕는 정열적인 상세베리나 공작 부인과, 기지에 찬 그의 여인 모스카 백작, 파브리스를 사랑하는 수줍고 상냥한 크레리아 등 네 사람에게 던져진 전제정치의 어두운 그림자를 그렸다. 결투, 탈옥, 독살의 여러 사건이 전개된 뒤에 파브리스의 아들을 잃은 크레리아는 절망으로 죽고 파브리스는 수도원으로 들어간다. 작가가 소설에 몇 번이나 테마로 한 나폴레옹 몰락 이후의 사회에 있어서 인간의 생존방식을 여기에서도 문제삼고 있다. 그러나 모두가 희가극(喜歌劇)류의 풍자와 애수를 띠고 진행되어 <적과 흑>처럼 우울하지는 않다. 작자는 파브리스의 천진난만 속에 그렇게 되기를 바래 왔던 자신의 모습을 몽상하고 크레리아에게 이상적 애인의 영상을 그려보려고 했던 것이다. ‘행복의 추구’가 이 작품의 중심 테마라 하겠으며 다시 읽고 또 읽음으로 하여 더욱 흥미가 일어나는 명작이다. 더욱이 워털루 전투 묘사는 톨스토이의 <전쟁과 평화>에도 영향을 끼쳤다고 한다. (ko)
  • La Chartreuse de Parme (Nederlands : De Kartuize van Parma) is een roman van Stendhal. Het werk werd in twee delen uitgegeven in maart 1839. Kort voor Stendhals dood in 1842 werd het grondig herzien naar aanleiding van een veelbesproken werkstuk van Balzac, waardoor deze versie een stijl kreeg die eigen is aan Balzac. Vandaag de dag wordt vooral de originele tekst van Stendhal nog gelezen. Tot in het begin van de 20ste eeuw bleef het werk vrij onbekend buiten bepaalde kringen van kunstliefhebbers, literaire critici of filosofen (zoals Nietzsche). Stendhal droeg zijn roman op aan deze Happy Few op wie hij zijn hoop gevestigd had. (nl)
  • The Charterhouse of Parma (French: La Chartreuse de Parme) is a novel by Stendhal published in 1839. Telling the story of an Italian nobleman in the Napoleonic era and later, it was admired by Balzac, Tolstoy, André Gide, di Lampedusa and Henry James. It was inspired by an inauthentic Italian account of the dissolute youth of Alessandro Farnese. The novel has been adapted for opera, film and television. The title refers to a Carthusian monastery, which is only mentioned on the last page of the novel and does not figure significantly in the plot. (en)
  • Pustelnia parmeńska (fr. La Chartreuse de Parme) – powieść Stendhala, opublikowana w 1839 roku. (pl)
  • A Cartuxa de Parma (em francês: La Chartreuse de Parme) é uma das duas obra-primas reconhecidas de Stendhal (e únicos romances completos) junto com O Vermelho e o Negro. O romance é citado frequentemente como um exemplo antecipado do realismo, um forte contraste com o estilo popular romântico que havia à época de Stendhal. É considerado por muitos autores como um trabalho seminal; Honoré de Balzac o considerou o mais significante romance de seu tempo, André Gide o denominou de o maior romance francês. Liev Tolstói sofreu grande influência da famosa abordagem de Stendhal com relação à Batalha de Waterloo, onde seu protagonista vagueia perturbado sem saber ao certo se esteve ou não presente realmente naquela batalha.O romance é considerado por muitos críticos literários como um romance análogo ao O Príncipe de Maquiavel, mas retratando a Itália do século XIX. A criação de A Cartuxa de Parma foi, em muito, inspirada em leituras de documentos sobre famílias antigas da Itália, como a família Farnese, que Stendhal teve acesso em suas inúmeras passagens pela Itália, como cônsul. O Romance tem como protagonista , um jovem aventureiro, de família nobre e de poucas ambições. Assim como , protagonista de O Vermelho e o Negro, Fabrício é admirador de Napoleão e essa admiração constitui um dos aspectos sócio-históricos apresentados na obra, pois mostra uma Itália que sofre as consequências sociais da restauração da monarquia em territórios que pertenceram anteriormente ao Império Napoleônico, como os territórios do Ducado de Parma e Placência, onde se passa o Romance. Fabrício vive em seu mundo nobre, mas sem as ambições típicas de seu meio, é estouvado, ingênuo, juvenil e desapegado às coisas do dinheiro. Sua ambição é lutar e conhecer o Imperador Napoleão. Essa admiração dá início às suas peripécias, pois ele segue escondido de seu pai, monarquista, para lutar em Waterloo. A partir daí ele se vê em apuros, contando apenas com a ajuda de sua tia, Gina Pietranera. A afeição entre os dois vai crescendo e se confunde muitas vezes com um amor carnal e incestuoso. Essa dualidade entre amor fraternal e carnal constitui-se como um aspecto dramático, que seguirá os dois personagens até o desfecho da obra. No entanto, desvincilhado da influência de sua tia, Fabrício percebe que não a amava como mulher. Preso, coagido e vítima de inúmeros processos decorrentes das brigas entre partidos políticos e traições de corte, Fabrício se apaixona por Clélia Conti, filha dum general do partido de oposição do amante de sua tia, . Essa paixão deflagra o período mais belo da obra, em que ambos nutrem um amor impossível de se realizar, já que Fabrício, além de se encontrar preso, possui parentesco com inimigos políticos do pai da jovem. Livre por uma fuga arquitetada por sua tia, ele se vê infeliz, já que exilado jamais poderia rever Clélia. O drama do amor impossível acaba constituindo o fato que doravante daria fim à saúde e à vida de Fabrício. Sua morte é seguida da de Clélia e Gina. A obra é um retrato fiel da época, sendo esta uma de suas grandes contribuições como arte. Ela articula uma intrincada rede de relações de poder e amor, contextualizadas sob governos venais, que se sustentam fragilmente eclipsados pelo fantasma de Napoleão, recém destituído de seu poder e de seu império europeu. Além disso, não se pode menosprezar a capacidade do autor em dar vida a cada um dos personagens, aprofundando com coerência o caráter psicológico dos mesmos e contextualizando-o de forma conjuntural com o próprio espírito da obra. O romance não fez sucesso na época de sua publicação, mas foi reconhecido por ninguém menos que Honoré de Balzac, que, além de se tornar amigo de Stendhal, lhe deu diversos conselhos de modo que ele "enxugasse" e tornasse o texto mais fluido e profundo. (pt)
  • Kartusianklostret i Parma eller Kartusianerklostret i Parma (1902 års översättning) är en roman av Stendhal från 1839. Berättelsen utspelar sig framförallt i Parma och på ett slott vid Comosjön, men även på andra platser i Europa. Bland annat innehåller boken en berömd sekvens som beskriver slaget vid Waterloo. Romanen är ett tidigt exempel på realism och står som sådan i kontrast till den romantiken som var den mest populära skrivformen 1839 i Europa. Den räknas tillsammans med Rött och svart som Stendhals främsta verk. Enligt Horace Engdahl har romanen en erkänt tråkig inledning, men sedan följer en rafflande handling och boken blir "världslitteraturens bästa roman". Romanen har två gånger översatts till svenska, 1902 av Tom Wilson (1849-1923) med förord av Oscar Levertin och 1960 av Gun och Nils A. Bengtsson. (sv)
  • «Пармская обитель» или «Пармский монастырь» (фр. La Chartreuse de Parme) — третий и последний завершённый роман французского писателя Стендаля, опубликованный им в 1839 году. Роман был написан во время приезда в Париж и в большой спешке, всего за 52 дня (с 4 ноября по 26 декабря 1838 года). (ru)
  • «Па́рмський монасти́р», або «Па́рмська оби́тель» (фр. La Chartreuse de Parme) — третій, і останній завершений, роман французького письменника Стендаля, опублікований у 1839 році. Сюжет твору описує життя молодого аристократа Фабріціо дель Донго на тлі придворних інтриг Пармського князівства. (uk)
dbo:author
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 883094 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 19402 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1022616954 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:author
dbp:caption
  • Cover of the 1846 edition, preceded by a literary study on Stendhal by Balzac (en)
dbp:country
  • France (en)
dbp:language
  • French (en)
dbp:name
  • The Charterhouse of Parma (en)
  • La Chartreuse De Parme (en)
dbp:no
  • 796 (xsd:integer)
dbp:releaseDate
  • 1839 (xsd:integer)
dbp:title
  • The Chartreuse of Parma (en)
dbp:titleOrig
  • (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Το Μοναστήρι της Πάρμας (Γαλλικά: La Chartreuse de Parme) είναι μυθιστόρημα του Σταντάλ που δημοσιεύθηκε το 1839. Ο τίτλος του είναι εμπνευσμένος από ένα μοναστήρι που βρίσκεται κοντά στην Πάρμα της Ιταλίας, το οποίο αναφέρεται μόνο στην τελευταία σελίδα του μυθιστορήματος και δεν εμφανίζεται σημαντικά στην πλοκή. Ο Σταντάλ έγραψε το βιβλίο σε διάστημα μόλις 52 ημερών, από τις 4 Νοεμβρίου 1838 έως τις 26 Δεκεμβρίου του ίδιου έτους. Το μυθιστόρημα έχει προσαρμοστεί επανειλημμένα για την όπερα, τον κινηματογράφο και την τηλεόραση. (el)
  • 『パルムの僧院』(パルムのそういん、La Chartreuse de Parme)は、『赤と黒』と並ぶスタンダールの代表作の小説。1839年出版。 この小説はしばしば、当時主流だったロマン主義とは180度違う、リアリズム文学の初期の一例として挙げられ、多くの文学者たちがこの作品を影響力の強い作品だと考えている。たとえば、オノレ・ド・バルザックは「当時にあって最も意義深い作品」と言い、アンドレ・ジッドは「これまでで最も偉大なるフランス小説」と評した。レフ・トルストイも、この小説の中のワーテルローの戦いの描写にかなりの影響を受けたと述べている。 (ja)
  • The Charterhouse of Parma (French: La Chartreuse de Parme) is a novel by Stendhal published in 1839. Telling the story of an Italian nobleman in the Napoleonic era and later, it was admired by Balzac, Tolstoy, André Gide, di Lampedusa and Henry James. It was inspired by an inauthentic Italian account of the dissolute youth of Alessandro Farnese. The novel has been adapted for opera, film and television. The title refers to a Carthusian monastery, which is only mentioned on the last page of the novel and does not figure significantly in the plot. (en)
  • Pustelnia parmeńska (fr. La Chartreuse de Parme) – powieść Stendhala, opublikowana w 1839 roku. (pl)
  • «Пармская обитель» или «Пармский монастырь» (фр. La Chartreuse de Parme) — третий и последний завершённый роман французского писателя Стендаля, опубликованный им в 1839 году. Роман был написан во время приезда в Париж и в большой спешке, всего за 52 дня (с 4 ноября по 26 декабря 1838 года). (ru)
  • «Па́рмський монасти́р», або «Па́рмська оби́тель» (фр. La Chartreuse de Parme) — третій, і останній завершений, роман французького письменника Стендаля, опублікований у 1839 році. Сюжет твору описує життя молодого аристократа Фабріціо дель Донго на тлі придворних інтриг Пармського князівства. (uk)
  • La cartoixa de Parma (en francès: La Chartreuse de Parme) és, juntament amb El Roig i el negre, una de les més reconegudes novel·les de l'escriptor francès del segle xix Marie Henri Beyle, conegut amb el pseudònim de Stendhal. Se sol citar aquesta novel·la com a exemple de corrent realista avant la lettre, un estil que marcaria, anys després, una diferència abismal respecte al Romanticisme, el corrent de l'època que va seguir l'obra de Stendhal. En llengua catalana existeix una traducció de Pere Gimferrer publicada a Edicions 62 i "la Caixa" l'any 1981. (ca)
  • La cartuja de Parma (en francés: La Chartreuse de Parme) es una de las más reconocidas novelas del escritor francés del siglo XIX Stendhal, junto con Rojo y negro. Se suele citar esta novela como ejemplo de Realismo avant la lettre, un estilo que marcaría, años después, una diferencia abismal respecto al Romanticismo corriente de la época en que escribió Stendhal. (es)
  • Parmako kartusia (frantsesez: La Chartreuse de Parme) Stendhal, XIX. mendeko idazle frantsesaren nobela famatuenetakoa da, Gorria eta beltza nobelarekin batera. Italo Calvinok «munduko nobelarik ederrena» izendatu zuen. (eu)
  • La Chartreuse de Parme est un roman publié par Stendhal. Cette œuvre majeure, qui lui valut la célébrité, fut publiée en deux volumes en mars 1839, puis refondue en 1841, soit peu avant la mort de Stendhal, à la suite d'un article fameux de Balzac et prenant de fait un tour plus « balzacien » : aujourd’hui, c’est le texte stendhalien d’origine qu’on lit encore. Après avoir eu l’idée de ce roman le 3 septembre 1838, Stendhal le dicte en 52 jours, au numéro 8 de la rue de Caumartin à Paris, du 4 novembre au 26 décembre 1838. (fr)
  • La Certosa di Parma (titolo in francese: La Chartreuse de Parme) è un romanzo scritto da Stendhal, pubblicato nel 1839. Racconta la storia di un nobile italiano durante l'Età napoleonica e il successivo periodo della Restaurazione. L'ispirazione gli venne dal ritrovamento di un manoscritto inautentico - L'origine delle grandezze della famiglia Farnese, una "cronaca" rinascimentale e per molti aspetti fantasiosa - sulla dissoluta giovinezza di Alessandro Farnese, futuro Papa Paolo III, e alter ego del protagonista del romanzo, Fabrizio del Dongo. A tale manoscritto si deve oltre alla figura del giovane protagonista, della zia protettrice e del suo integerrimo amante, il patronimico Clelia, l'episodio della prigionia e dell'evasione di Fabrizio, nonché la trasposizione di Castel Sant'Angelo (it)
  • 《파르므의 승원》(La Chartreuse de Parme)은 1839년 출판된 스탕달의 장편소설이다. 16세기 이탈리아 고서(古書)를 골자로 하여 겨우 2개월 만에 써버린 작자 원숙기의 작품이다. 발자크가 격찬하여 스탕달이 생전에 인정을 받았던 유일한 작품으로 유명하다. 나폴레옹을 동경한 대귀족의 아들 파브리스는 워털루 전투에 참가한 때문에 음모의 와중에 휩쓸린다. 그를 돕는 정열적인 상세베리나 공작 부인과, 기지에 찬 그의 여인 모스카 백작, 파브리스를 사랑하는 수줍고 상냥한 크레리아 등 네 사람에게 던져진 전제정치의 어두운 그림자를 그렸다. 결투, 탈옥, 독살의 여러 사건이 전개된 뒤에 파브리스의 아들을 잃은 크레리아는 절망으로 죽고 파브리스는 수도원으로 들어간다. (ko)
  • La Chartreuse de Parme (Nederlands : De Kartuize van Parma) is een roman van Stendhal. Het werk werd in twee delen uitgegeven in maart 1839. Kort voor Stendhals dood in 1842 werd het grondig herzien naar aanleiding van een veelbesproken werkstuk van Balzac, waardoor deze versie een stijl kreeg die eigen is aan Balzac. Vandaag de dag wordt vooral de originele tekst van Stendhal nog gelezen. (nl)
  • A Cartuxa de Parma (em francês: La Chartreuse de Parme) é uma das duas obra-primas reconhecidas de Stendhal (e únicos romances completos) junto com O Vermelho e o Negro. O romance é citado frequentemente como um exemplo antecipado do realismo, um forte contraste com o estilo popular romântico que havia à época de Stendhal. É considerado por muitos autores como um trabalho seminal; Honoré de Balzac o considerou o mais significante romance de seu tempo, André Gide o denominou de o maior romance francês. Liev Tolstói sofreu grande influência da famosa abordagem de Stendhal com relação à Batalha de Waterloo, onde seu protagonista vagueia perturbado sem saber ao certo se esteve ou não presente realmente naquela batalha.O romance é considerado por muitos críticos literários como um romance análo (pt)
  • Kartusianklostret i Parma eller Kartusianerklostret i Parma (1902 års översättning) är en roman av Stendhal från 1839. Berättelsen utspelar sig framförallt i Parma och på ett slott vid Comosjön, men även på andra platser i Europa. Bland annat innehåller boken en berömd sekvens som beskriver slaget vid Waterloo. Romanen har två gånger översatts till svenska, 1902 av Tom Wilson (1849-1923) med förord av Oscar Levertin och 1960 av Gun och Nils A. Bengtsson. (sv)
rdfs:label
  • La cartoixa de Parma (ca)
  • Die Kartause von Parma (de)
  • Το Μοναστήρι της Πάρμας (el)
  • The Charterhouse of Parma (en)
  • Parmako kartusia (eu)
  • La cartuja de Parma (es)
  • La Chartreuse de Parme (fr)
  • パルムの僧院 (ja)
  • La Certosa di Parma (it)
  • 파르므의 승원 (ko)
  • Pustelnia parmeńska (pl)
  • La Chartreuse de Parme (nl)
  • A Cartuxa de Parma (pt)
  • Kartusianklostret i Parma (sv)
  • Пармская обитель (ru)
  • Пармський монастир (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • The Charterhouse of Parma (en)
is dbo:notableWork of
is dbo:subsequentWork of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:followedBy of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License