| dbo:abstract
|
- En la lingüística de les llengües romàniques, la línia Massa-Senigallia (altrament coneguda com a línia La Spezia-Rimini) és una línia imaginària que fa referència a un nombre important d'isoglosses de les quals n'origina la distinció entre les llengües romàniques occidentals i les orientals. Al grup oriental hi trobem l'italià i el romanès, i a l'occidental el català, l'espanyol, el francès i el portuguès, entre d'altres. Pel que fa a les llengües d'Itàlia, per sobre la línia tenim el grup occidental, on hi queden el venecià, el gal·loitàlic i el grup retoromànic, i per sota hi tenim l'oriental, on trobem la família toscana (amb el cors i l'italià), el napolità i el sicilià. El sard queda sovint com a cas a part d'aquests dos grups. La línia recorre la ciutat de Massa (a la Toscana) fins a Senigallia (a les Marques). Per altra banda, la denominació alternativa designa les ciutats de La Spezia i Rímini, dibuixant una línia uns 40 km més al nord. Una de les isoglosses més característica és la relativa al plural dels noms. Al nord de la línia, els plurals es deriven de l'acusatiu del llatí i acaben amb més freqüència en /s/ (amb l'excepció de les llengües del nord d'Itàlia com el venecià, que podrien haver experimentat alguna forma d'aquest tipus en el passat, però que posteriorment han pres les mateixes que l'italià; o en el francès, on silencien les s oralment, però es conserven per escrit i també oralment en el cas dels , això és, davant d'un mot en vocal), independentment del gènere i la declinació. Al sud i a l'est de la línia, el plural dels substantius acaba en vocal. L'explicació és que el plural deriva del cas nominatiu, o bé del canvi de la /s/ del llatí per la /i/. En diversos casos, especialment als dialectes on es neutralitza la vocal final a /ə/, també es canvien les vocals intermediàries, pel fenomen conegut com a metafonia, tal com passa amb l'alemany. Alguns exemples en llengües romàniques: (ca)
- Die La-Spezia-Rimini-Linie (manchmal auch Massa-Senigallia-Linie genannt) bezeichnet in der romanistischen Sprachwissenschaft eine Linie von Isoglossen, die die romanischen Sprachen im Süden und Osten des romanischen Sprachraums von denjenigen im Norden und Westen unterscheidet. Zu den Sprachen im Süden zählen Standard-Italienisch sowie Rumänisch (inklusive Aromunisch, Meglenorumänisch und Istrorumänisch), diejenigen im Westen umfassen unter anderem Spanisch, Katalanisch, Portugiesisch, Französisch, Okzitanisch, die rätoromanischen Sprachen, die galloitalischen Sprachen sowie Venetisch. Damit stellt die Linie auch eine Grenze zwischen den eigentlichen italienischen Dialekten (Ostromanisch, im Süden) und den davon verschiedenen norditalienischen Sprachformen (Westromanisch, im Norden) dar. Die sardische Sprache lässt sich weder klar in Ost noch in West einordnen, aufgrund ihrer teils sehr konservativen, teils sehr eigenständigen Züge; sie wird manchmal als „südromanisch“ eingestuft. Die Linie verläuft durch Norditalien entlang der Nordgrenze der Italienischen Halbinsel beziehungsweise zwischen den Städten La Spezia, Pistoia und Rimini. Die meisten Sprachwissenschaftler sind heute der Meinung, dass die Linie effektiv etwa 40 Kilometer weiter südlich durch die Städte Massa (oder auch Carrara) und Senigallia verläuft und daher eigentlich Massa-Senigallia-Linie heißen sollte. (de)
- La línea La Spezia-Rímini (nombre tradicional, por las localidades de La Spezia y Rímini), o línea Massa-Senigallia (nombre más exacto, por las localidades de Massa y Senigallia), es un límite lingüístico que separa las lenguas galoitálicas (habladas en el norte de Italia) de las italorromances propiamente dichas (habladas a lo largo de la península itálica y en Sicilia), pero también las lenguas romances occidentales de las orientales. La propia línea está definida por un haz de isoglosas que diferencian ambos grupos lingüísticos. (es)
- The La Spezia–Rimini Line (also known as the Massa–Senigallia Line), in the linguistics of the Romance languages, is a line that demarcates a number of important isoglosses that distinguish Romance languages south and east of the line from Romance languages north and west of it. The line runs through northern Italy, very roughly from the cities of La Spezia to Rimini. Romance languages on the eastern half of it include Italian and the Eastern Romance languages (Romanian, Aromanian, Megleno-Romanian, Istro-Romanian), whereas Catalan, French, Occitan, Portuguese, Romansh, Spanish, and the Gallo‒Italic languages are representatives of the Western group. Sardinian does not fit into either Western or Eastern Romance. It has been suggested that the origin of these developments is to be found in the last decades of the Western Roman Empire and the Ostrogothic Kingdom (c. 395–535 AD). During this period, the area of Italy north of the line was dominated by an increasingly Germanic Roman army of (Northern) Italy, followed by the Ostrogoths; the Roman Senate and Papacy became the dominant social elements south of the line. As for the provinces outside Italy, the social influences in Gaul and Iberia were broadly similar to those in Northern Italy, whereas the Balkans were dominated by the Byzantine Empire at this time (and later, by Slavic peoples). Some linguists, however, say that the line actually runs through Massa and Senigallia about 40 kilometres further to the south and would more accurately be called the Massa–Senigallia Line. In either case, it roughly coincides with the northern range of the Apennine Mountains, which could have helped the appearance of these linguistic differences. Generally speaking, the western Romance languages show common innovations that the eastern Romance languages tend to lack. The three isoglosses considered traditionally are:
* formation of the plural form of nouns
* the voicing or not of some consonants
* Pronunciation of Latin c before e/i as /(t)s/ or /tʃ/ (ch) To these should be added a fourth criterion, generally more decisive than the phenomenon of voicing:
* preservation (below the line) or simplification (above the line) of Latin geminate consonants (en)
- « Ligne La Spezia-Rimini » est une dénomination répandue, mais imprécise, de la ligne Massa-Senigallia des linguistes modernes. Selon les publications, la ville voisine de Carrare est parfois préférée à Massa. Dans les aspects linguistiques des langues romanes, la ligne Massa-Senigallia se réfère à un nombre important d'isoglosses distinguant assez nettement les langues romanes « occidentales » de celles « orientales » :
* au nord de la ligne Massa-Senigallia les langues romanes occidentales constituent ce qui est appelé par les linguistes la « Romania occidentale » comprenant les différents parlers gallo-italiques, le vénitien, le groupe rhéto-roman (ladin, romanche et frioulan), le français et les autres langues d'oïl, le francoprovençal, l'occitan, le catalan, l'espagnol et le groupe galicien et portugais ;
* au sud de la ligne Massa-Senigallia les langues romanes orientales constituent la « Romania orientale » comprenant notamment l'italien standard, le napolitain, le corse, le gallurais, le sassarese, le sicilien, l'ancien dalmate (disparu au XIXe siècle) et les langues roumaines (aroumain, istrien, roumain et méglénite). Le sarde n'est généralement pas compris dans cette répartition. La ligne Massa-Senigallia correspond à l'avance maximale des gaulois en Italie du Nord dans l'antiquité, entre les Ve et IIIe siècles av. J.-C., avant la conquête romaine de la plaine du Pô. Le nom de la ville de Senigallia renvoie au nom de la tribu gauloise des Senons, les plus avancés vers le sud sur la côte adriatique. (fr)
- Garis La Spezia-Rimini (kadang kala disebut sebagai Garis -), dalam ilmu linguistik bahasa Roman, adalah sebuah garis perbatasan yang membagi beberapa isoglos penting di sebelah utara dan barat. Bahasa-bahasa Roman di sebelah timur termasuk bahasa Italia dan beberapa ragam bahasa Rumania. Sementara bahasa-bahasa Roman di sebelah barat garis ini adalah bahasa Prancis, bahasa Spanyol, bahasa Katalan, dan bahasa Portugis. Garis ini membentang di Italia utara dari kota La Spezia ke Rimini (beberapa pakar mengatakan bahwa garis ini sebenarnya melewati kota Massa dan Senigallia, dan dengan ini lebih tepat disebut sebagai Garis Massa-Senigallia). Di sebelah utara dan barat, ciri khas utamanya ialah bentuk jamak diambil dari bentuk akusatif jamak bahasa Latin, sementara di sebelah selatan dan timur garis ini, bentuk jamak diambil dari bentuk nominatif jamak bahasa Latin: Isoglos lain menyangkut beberapa fonem tak bersuara yang menjadi fonem bersuara di antara vokal. Jadi kata Latin focus/focum (artinya "api") menjadi fuoco dalam bahasa Italia, tetapi fogo pada beberapa dialek Italia utara (bahasa Venesia) dan fuego dalam bahasa Spanyol. Secara umum bahasa-bahasa Roman barat banyak menunjukkan inovasi dibandingkan dengan bahasa-bahasa Roman timur. (in)
- Nella linguistica delle lingue romanze, la linea Massa-Senigallia (nota anche, quando viene fatta coincidere con i confini delle regioni Italiane, come linea La Spezia-Rimini) è una linea che si riferisce a un numero d'importanti isoglosse che distinguono le lingue romanze occidentali da quelle orientali. Le lingue romanze orientali includono il toscano (e quindi l'italiano), i dialetti italiani mediani, meridionali intermedi e meridionali estremi nonché il rumeno, mentre lo spagnolo (castigliano), l'aragonese, l'occitano, il francese, il catalano e il portoghese sono rappresentanti del gruppo occidentale, così come le lingue dell'Italia settentrionale: venete, galloitaliche (piemontese, ligure, lombardo, emiliano e romagnolo) e il gruppo retoromanzo (composto da romancio, ladino e friulano). Il sardo ha caratteristiche peculiari e mentre da alcuni linguisti non viene associato né al ramo occidentale, né a quello orientale, ma piuttosto a un ipotetico ramo meridionale, dalla maggioranza è considerato parte del ramo occidentale, pur avendo anche alcuni aspetti sintattici propri del ramo orientale (come l'aggettivo possessivo posto dopo il nome cui si riferisce). Va notato che nella parte settentrionale della Sardegna si parlano il gallurese e il sassarese, che, così come il còrso della vicina isola, sono assegnati alle lingue romanze orientali e non fanno parte della lingua sarda. La linea corre lungo lo spartiacque tra Italia continentale e peninsulare, tra le città di Massa (in Toscana) e Senigallia (nelle Marche). La caratteristica più importante della linea riguarda la sonorizzazione di certe consonanti in posizione intervocalica, in particolare /p/, /t/ /k/ del latino. La sonorizzazione, la lenizione o la caduta di queste consonanti è caratteristica della parte occidentale, a nord e ovest della linea; il mantenimento della parte orientale, a sud ed est della medesima. Per esempio, il latino focu(m) (la /m/ finale non era più pronunciata già nel latino classico) è diventato fuoco in italiano e foc in romeno, ma fogo/fog nelle lingue norditaliche e fuego in spagnolo.Per quanto riguarda il toscano, un'importante isoglossa corre nella Toscana nordoccidentale fra le province di Lucca e Pistoia, sul versante orientale della Valleriana: Ad occidente (Garfagnana Valdilima e Valleriana) si nota la sonorizzazione della c e della t(fatica=fadiga) mentre spostandosi verso est la c è progressivamente aspirata e la t rimane sorda. Un'altra importante isoglossa che cade sulla linea riguarda il plurale dei nomi. A nord e ovest della linea, così come per le lingue romanze meridionali, deriva dall'accusativo latino plurale e di solito finisce in /s/ (a parte i parlati italiani settentrionali, che sembrano però averlo conosciuto in passato, e il francese, dove è caduto in epoca recente, ma si è conservato nella scrittura e nella liaison), senza distinzione di genere e declinazione. A sud ed est della linea il plurale dei nomi finisce in vocale: la spiegazione di questo fatto è che deriva dal caso nominativo oppure dal cambiamento della /s/ latina in /i/ (iotacizzazione). In parecchi casi, specie nelle varietà in cui cade la vocale finale o si neutralizza in /ə/ spesso cambiano anche le vocali intermedie. Per esempio, ecco alcuni plurali di parole d'origine comune latina e tradizione ininterrotta in italiano, spagnolo e sardo messe a confronto col rumeno: (it)
- ラ・スペツィア＝リミニ線（ラ・スペツィア＝リミニせん、伊: Linea La Spezia-Rimini）、より正確にはマッサ＝セニガッリア線（マッサ＝セニガッリアせん、伊: Linea Massa-Senigallia）とは、イタリア北西部の都市ラ・スペツィアと、同じく北東部の都市リミニ（正確にはマッサとセニガッリア）とを結ぶ線のこと。イタリア半島で話されているイタリア語にとってのみならず、フランス語やスペイン語・ポルトガル語なども含めたロマンス語を東西に二分する等語線（言語学上の地理的な境界線）として、非常に重要な概念である。 ロマンス語圏のうち、この線より北方・西方、すなわち北部イタリア、スイス・ティチーノ州、フランス、スペイン、ポルトガルなどを西ロマニアといい、南方・東方、すなわち中部・南部イタリア（トスカーナ地方の方言をベースに作られた標準イタリア語をはじめとした中央イタリア方言などを含む）、コルシカ島、サルデーニャ島、シチリア島などを東ロマニアという。 (ja)
- A Linha La Spezia-Rimini (às vezes referida como Linha Massa-Senigália), em linguística das línguas românicas, é uma linha que demarca um número de importantes isoglossas que distinguem as línguas românicas a leste e sul da linha daquelas a norte e oeste dela. As línguas românicas na parte oriental incluem o italiano padrão e as línguas românicas orientais (romeno, aromeno, romeno meglesita, istro-romeno), enquanto espanhol, francês, português, e também os dialetos do norte da Itália são representantes do grupo ocidental. A linha corta o norte da Itália a partir da cidade de La Spezia (Ligúria) até Rimini (Emília-Romanha). Alguns linguistasdizem que a linha na verdade vai de Massa (Toscana) até Senigália (Marcas), e deveria ser chamada mais precisamente de "Linha Massa-Senigália". A norte e oeste da linha (excluindo algumas variedades setentrionais, como o liguriano, que provavelmente um dia teve essas características, mas foram perdidas sob a influência do italiano padrão), o plural dos substantivos descendem do caso acusativo do latim, e geralmente terminam em -s independentemente do gênero ou declinação. Ao sul e a leste da linha, os plurais dos substantivos descendem geralmente do caso nominativo do latim, e mudam as vogais para formar os plurais. Comparando os plurais de substantivos cognatos em várias línguas romances e em latim: Outra isoglossa de acordo com a Linha La Spezia-Rimini é a do vozeamento de certas consoantes que ocorrem entre vogais. Assim, as palavras latinas focus/focum ("fogo") dão origem ao italiano fuoco, porém fogo nos dialetos setentrionais da Itália (vêneto) e fuego em espanhol. O ou a supressão dessas consoantes são características do grupo das línguas românicas ocidentais; sua manutenção é uma característica do grupo das línguas românicas orientais. Em geral, o grupo ocidental apresenta inovações que tendem a estar ausentes no grupo oriental. (pt)
- Линия Специя — Римини (также изоглосса Специя — Римини или же Ла-Специя — Римини) — важная изоглосса Старой Романии. Рассекает западно-романский ареал на две неравные части: северо-западную (испанский, португальский, французский, окситанский и северноитальянские языки) и юго-восточную (центральноитальянские языки и диалекты, и и диалекты, в том числе и литературный итальянский язык). К юго-восточному ареалу по ряду черт примыкают, хотя общих границ с ним и не имеют, изолированные географически восточно-романские языки. (ru)
- 拉斯佩齊亞-里米尼線（La Spezia–Rimini Line）是羅曼語族的一條重要分界線。這條界線近似於義大利城市拉斯佩齊亞和里米尼之間的連線。拉斯佩齊亞-里米尼線的西北是西羅曼語支，東南是東羅曼語支。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- La línea La Spezia-Rímini (nombre tradicional, por las localidades de La Spezia y Rímini), o línea Massa-Senigallia (nombre más exacto, por las localidades de Massa y Senigallia), es un límite lingüístico que separa las lenguas galoitálicas (habladas en el norte de Italia) de las italorromances propiamente dichas (habladas a lo largo de la península itálica y en Sicilia), pero también las lenguas romances occidentales de las orientales. La propia línea está definida por un haz de isoglosas que diferencian ambos grupos lingüísticos. (es)
- ラ・スペツィア＝リミニ線（ラ・スペツィア＝リミニせん、伊: Linea La Spezia-Rimini）、より正確にはマッサ＝セニガッリア線（マッサ＝セニガッリアせん、伊: Linea Massa-Senigallia）とは、イタリア北西部の都市ラ・スペツィアと、同じく北東部の都市リミニ（正確にはマッサとセニガッリア）とを結ぶ線のこと。イタリア半島で話されているイタリア語にとってのみならず、フランス語やスペイン語・ポルトガル語なども含めたロマンス語を東西に二分する等語線（言語学上の地理的な境界線）として、非常に重要な概念である。 ロマンス語圏のうち、この線より北方・西方、すなわち北部イタリア、スイス・ティチーノ州、フランス、スペイン、ポルトガルなどを西ロマニアといい、南方・東方、すなわち中部・南部イタリア（トスカーナ地方の方言をベースに作られた標準イタリア語をはじめとした中央イタリア方言などを含む）、コルシカ島、サルデーニャ島、シチリア島などを東ロマニアという。 (ja)
- Линия Специя — Римини (также изоглосса Специя — Римини или же Ла-Специя — Римини) — важная изоглосса Старой Романии. Рассекает западно-романский ареал на две неравные части: северо-западную (испанский, португальский, французский, окситанский и северноитальянские языки) и юго-восточную (центральноитальянские языки и диалекты, и и диалекты, в том числе и литературный итальянский язык). К юго-восточному ареалу по ряду черт примыкают, хотя общих границ с ним и не имеют, изолированные географически восточно-романские языки. (ru)
- 拉斯佩齊亞-里米尼線（La Spezia–Rimini Line）是羅曼語族的一條重要分界線。這條界線近似於義大利城市拉斯佩齊亞和里米尼之間的連線。拉斯佩齊亞-里米尼線的西北是西羅曼語支，東南是東羅曼語支。 (zh)
- En la lingüística de les llengües romàniques, la línia Massa-Senigallia (altrament coneguda com a línia La Spezia-Rimini) és una línia imaginària que fa referència a un nombre important d'isoglosses de les quals n'origina la distinció entre les llengües romàniques occidentals i les orientals. Al grup oriental hi trobem l'italià i el romanès, i a l'occidental el català, l'espanyol, el francès i el portuguès, entre d'altres. Pel que fa a les llengües d'Itàlia, per sobre la línia tenim el grup occidental, on hi queden el venecià, el gal·loitàlic i el grup retoromànic, i per sota hi tenim l'oriental, on trobem la família toscana (amb el cors i l'italià), el napolità i el sicilià. El sard queda sovint com a cas a part d'aquests dos grups. (ca)
- Die La-Spezia-Rimini-Linie (manchmal auch Massa-Senigallia-Linie genannt) bezeichnet in der romanistischen Sprachwissenschaft eine Linie von Isoglossen, die die romanischen Sprachen im Süden und Osten des romanischen Sprachraums von denjenigen im Norden und Westen unterscheidet. (de)
- The La Spezia–Rimini Line (also known as the Massa–Senigallia Line), in the linguistics of the Romance languages, is a line that demarcates a number of important isoglosses that distinguish Romance languages south and east of the line from Romance languages north and west of it. The line runs through northern Italy, very roughly from the cities of La Spezia to Rimini. Romance languages on the eastern half of it include Italian and the Eastern Romance languages (Romanian, Aromanian, Megleno-Romanian, Istro-Romanian), whereas Catalan, French, Occitan, Portuguese, Romansh, Spanish, and the Gallo‒Italic languages are representatives of the Western group. Sardinian does not fit into either Western or Eastern Romance. (en)
- « Ligne La Spezia-Rimini » est une dénomination répandue, mais imprécise, de la ligne Massa-Senigallia des linguistes modernes. Selon les publications, la ville voisine de Carrare est parfois préférée à Massa. Dans les aspects linguistiques des langues romanes, la ligne Massa-Senigallia se réfère à un nombre important d'isoglosses distinguant assez nettement les langues romanes « occidentales » de celles « orientales » : Le sarde n'est généralement pas compris dans cette répartition. (fr)
- Garis La Spezia-Rimini (kadang kala disebut sebagai Garis -), dalam ilmu linguistik bahasa Roman, adalah sebuah garis perbatasan yang membagi beberapa isoglos penting di sebelah utara dan barat. Bahasa-bahasa Roman di sebelah timur termasuk bahasa Italia dan beberapa ragam bahasa Rumania. Sementara bahasa-bahasa Roman di sebelah barat garis ini adalah bahasa Prancis, bahasa Spanyol, bahasa Katalan, dan bahasa Portugis. (in)
- Nella linguistica delle lingue romanze, la linea Massa-Senigallia (nota anche, quando viene fatta coincidere con i confini delle regioni Italiane, come linea La Spezia-Rimini) è una linea che si riferisce a un numero d'importanti isoglosse che distinguono le lingue romanze occidentali da quelle orientali. Le lingue romanze orientali includono il toscano (e quindi l'italiano), i dialetti italiani mediani, meridionali intermedi e meridionali estremi nonché il rumeno, mentre lo spagnolo (castigliano), l'aragonese, l'occitano, il francese, il catalano e il portoghese sono rappresentanti del gruppo occidentale, così come le lingue dell'Italia settentrionale: venete, galloitaliche (piemontese, ligure, lombardo, emiliano e romagnolo) e il gruppo retoromanzo (composto da romancio, ladino e friulan (it)
- A Linha La Spezia-Rimini (às vezes referida como Linha Massa-Senigália), em linguística das línguas românicas, é uma linha que demarca um número de importantes isoglossas que distinguem as línguas românicas a leste e sul da linha daquelas a norte e oeste dela. As línguas românicas na parte oriental incluem o italiano padrão e as línguas românicas orientais (romeno, aromeno, romeno meglesita, istro-romeno), enquanto espanhol, francês, português, e também os dialetos do norte da Itália são representantes do grupo ocidental. (pt)
|
