A baptismal font is an article of church furniture used for baptism.

Property Value
dbo:abstract
  • Les piles o piques baptismals són recipients els quals es conté l'aigua per a impartir el sagrament del baptisme. Les piles baptismals es troben ja a les catacumbes i des de la pau de Constantí als baptisteris, de fàbrica. Les primitives eren grans piles rectangulars i estaven enfonsades a terra, apareixent únicament les vores damunt d'elles com pot veure's a les catacumbes de Sant Poncià, on encara se'n conserva una amb la particularitat d'introduir-se en ella el peu d'una creu pintada amb gran ornamentació al mur. Va continuar als baptisteris construïts des de la pau constantiniana l'ús de les piles grans i enfonsades, ja fos de forma rectangular, ja fossin poligonals i cilíndriques, encara que també se'n van disposar després d'altres elevades sobre el sòl. Aquestes últimes es feien comunament de pedra, però n'hi va haver de bronze, trobant suport les unes amb les altres sobre algun peu o suport unit a elles. Suprimit gairebé del tot el baptisme per immersió en finalitzar el segle xiv (encara que va subsistir en alguns llocs durant dos segles més), les piles es van fer de menor grandària des del segle XV i es van cobrir en aquest segle amb una espècie de torreta o cimbori. L'exterior de les piles que no estaven enfonsades es va adornar amb relleus propis de l'estil dominant a l'època de la seva realització i de vegades amb figures i símbols al·lusius al baptisme. Però l'interior quedava llis, dividit en general a les piles petites per un envà de dos compartiments, un com a dipòsit i l'altre per a recollir l'aigua que queia del cap del batejat. Es conserven a diferents llocs piles dels primers segles de l'edat mitjana com: * la cilíndrica de Grottaferrata (prop de Roma), atribuïda al segle V * la de (Palencia), que pot ser del segle vii, com la seva església i que mesura 1,10 metres de diàmetre * la de San Isidoro de Lleó, rectangular i amb toscs relleus de figures o escenes bíbliques, atribuïda al segle x * la de Beuda, del segle xi * les de la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries, del segle xi * la de (Astúries), de l'any 1107 * la de Sant Martí de Peralada, dels segles XI-XII (ca)
  • Ein Taufbecken, Taufstein, Tauftisch oder Taufstock, in Teilen Norddeutschlands auch Fünte (von lat. fons „Quelle, Brunnen“) genannt, dient der Taufe. Im Gegensatz zur Umgangssprache, in der Taufbecken, Taufstein und Taufstock synonym verwendet werden, unterscheidet die Fachsprache der Kunstgeschichte präzise: Ein Taufstein ist ein Taufbecken, das aus Stein gefertigt wurde, während ein Taufstock aus Holz besteht. Da die Taufe den Ritus der Aufnahme in die Kirche darstellt, kann sich das Taufbecken häufig in der Nähe des Portals einer Kirche befinden, in einer Taufkapelle oder in einem eigenen Gebäude, dem Baptisterium. (de)
  • A baptismal font is an article of church furniture used for baptism. (en)
  • Baptujo aŭ baptokuvo estas akvujo situanta en kristana preĝejo. Ĝi utilas por la sakramento de la bapto. Kutime la baptujo estas konstruita el ŝtono, ligno aŭ ia metalo. La akvon de malgrandaj baptujoj oni uzas por verŝi akvon sur la kapon de de la baptato.Ekzistas tamen en kelkaj konfesioj baptujoj pli grandaj, foje nomataj baptobasenojn, en kiuj oni tute subakviĝas la baptaton. Kelkfoje baptujo estas riĉe ornamita de reliefoj kaj apartenas al la skulptarto. En Svedio la baptujoj sur la insulo Gotland de la romanika epoko estas precipe rimarkindaj. (eo)
  • Bataiarria, bataioaren sakramentua egiteko erabiltzen den ura duen pontea da. Egitura beregain bezala egon ohi da elizaren posizio nabarmen batean, aitaren egiteko ponteak berriz horma edo zutabeetara itatsita egoten diren bitartean. Batzuetan kapera edo eraikin propioa ere izaten du bataiarriak, bataiotegia. (eu)
  • Las pilas bautismales son recipientes en los que se contiene el agua para impartir el sacramento del bautismo. Las pilas bautismales se encuentran ya en las catacumbas y desde la paz de Constantino I el Grande en los baptisterios, de fábrica. Las primitivas eran grandes pilas rectangulares y estaban hundidas en el suelo, apareciendo únicamente los bordes encima de él como puede verse en las catacumbas de San Ponciano, donde todavía se conserva una con la particularidad de introducirse en ella el pie de una cruz pintada con gran ornato en el muro. Continuó en los baptisterios construidos desde la paz constantiniana el uso de las pilas grandes y hundidas ya de forma rectangular ya poligonales y cilíndricas, aunque también se dispusieron luego otras elevadas sobre el suelo. Estas últimas se hacían comúnmente de piedra, pero las hubo de bronce, apoyadas unas y otras sobre algún pie o soporte unido a ellas. Suprimido casi en absoluto el bautismo por inmersión al finalizar el siglo XIV (aunque siguió como parcial en algunos lugares durante dos siglos más), las pilas se hicieron de menor tamaño desde el siglo XV y se cubrieron en este siglo con una especie de torrecilla o cimborio. El exterior de las pilas que no estaban hundidas se adornó con relieves propios del estilo dominante en la época de su labra y a veces con figuras y símbolos alusivos al bautismo. Pero el interior quedaba liso, dividido por lo general en las pilas pequeñas por un tabique en dos compartimientos, uno como depósito y otro para recoger el agua que caía de la cabeza del bautizado.​ Se conservan en diferentes lugares pilas de los primeros siglos de la Edad Media como: * la cilíndrica de Grottaferrata (cerca de Roma), atribuida al siglo V * la de Baños de Cerrato (Palencia), que puede ser del siglo VII como lo principal de su iglesia y mide 1,10 metros de diámetro * la de San Isidoro de León, rectangular y con toscos relieves de figuras o escenas bíblicas, atribuida al siglo X * la de Beuda (Gerona), del siglo XI * la de San Pedro de Villanueva (Asturias), del año 1107 * la de San Vicente de Ávila (siglo XII) (es)
  • Les fonts baptismaux (du latin : fons : fontaine, source) correspondent à un article de mobilier ecclésiastique utilisé pour le baptême chez les chrétiens. (fr)
  • Il fonte battesimale è una vasca presente nei battisteri o nelle chiese: tale struttura è funzionale alla celebrazione del rito del battesimo, che può avvenire per infusione dell'acqua sul capo (forma più diffusa nelle chiese di rito romano e in molte chiese protestanti storiche) o, in modo più corrispondente all'etimologia della parola, per immersione (nelle chiese di rito orientale, rito ambrosiano, nella Chiesa battista, presso i testimoni di Geova e presso i mormoni). (it)
  • 세례대(洗禮臺, 라틴어: baptisterium) 또는 세례반(洗禮盤)은 로마 가톨릭교회와 동방 정교회 등의 기독교 교파에서 어린이 및 어른의 세례성사를 집전할 때 사용하는 세례수를 담아 보관해 두는 저장 용기이다. 일반적으로 약 1.5미터 높이의 받침대에 성수를 담는 그릇이 부착된 형태를 띠고 있다. 흔히 목각 탑 모양의 덮개가 있는 형태로 제작되어 성경 내용이 화려하게 장식되었고, 점차 성합이나 과 같은 형태를 띠다가 현대에 이르러 속이 깊게 패인 수조나 통 모양의 단순한 형태로 제작하여 사용하고 있다. 그 이유는 세례예식이 침수하던 관례에서 벗어나 세례수를 붓거나 뿌리는 식으로 변화하였기 때문이다. 세례대를 구성하는 재료는 매우 다양하며, 대리석이나 목재 또는 금속을 깎거나 조각해서 만든다. 세례대의 위치는 본래 부활전야 미사 전에 세례예식을 행하고 파스카 신비를 거행하는 전통에서 시작되었기에 성당 문 밖에 위치하는 것이 바람직하다. 세례가 교회 공동체로 들어가는 문임을 상징하기 위하여 성당 입구 복도나 성당 내부 입구에 두어 전례의 방향을 제시하는 것이 세례대가 지닌 본래 의미이다. 중세 시대와 르네상스 시대에는 세례당이라고 불리는 특수한 경당 내지는 세례대를 따로 보관하는 본당에서 독립된 교회 건물이 있었다. 가톨릭교회에서는 특히 제2차 바티칸 공의회(1962-1965) 이후로 세례대의 형태에 대해 많은 관심과 주의를 기울이고 있다. 교회법상 모든 사목구 본당에는 세례소 또는 세례대가 설치되어야 하는 것이 원칙이다. 그러나 오늘날 한국 가톨릭교회에서는 편의상 세례예식이 제대 앞에서 이루어지는 경우가 많아 세례대가 마련되지 않은 성당이 대부분이다. (ko)
  • Een doopvont (van het Latijn fons = bron) of doopbekken is een waterbekken dat voor het bewaren van het doopwater en de toediening van de doop wordt gebruikt. Het bassin is gemaakt van hout, (natuur)steen of (edel) metaal. In moderne gebouwen wordt ook weleens glas als materiaal toegepast. De doorsnede varieert van circa 50 centimeter tot anderhalve meter. De vorm van een doopvont kan extra symbolische waarde hebben. Toepassing van een driehoekvorm geeft de drie-eenheid aan. De meeste doopvonten zijn cirkelvormig of achthoekig. In dat laatste geval betekent het getal acht zowel de nieuwe schepping, als de achtste dag na Jezus' geboorte, waarop de besnijdenis plaatsvond. In rooms-katholieke kerken en kathedralen wordt de doopvont meestal opgesteld in een doopkapel. Deze doopkapel bevindt zich doorgaans dicht bij het portaal van de kerk. De doopvont kan ook buiten het hoofdgebouw, in een baptisterium staan. Het bassin bevat gewijd doopwater, in sommige kerken wordt het water gewijd voordat het in de doopvont wordt gegoten. In de paaswake wordt nieuw doopwater gewijd, dat doopwater zal men gebruiken bij doopsels tussen Pasen en Pinksteren. Bij de doopvont plaatst men bij elk doopsel de paaskaars. Na de paastijd blijft de paaskaars opgesteld bij de doopvont in de doopkapel. Hieraan worden bij doopsels de doopkaarsen ontstoken. In het protestantisme is de doopvont meestal opgesteld in het liturgisch centrum, voor in de kerkzaal. In de lutherse kerken, vooral in Duitsland, Zweden en Denemarken is vaak een doopengel aanwezig. Dat is een gebeeldhouwde, zittende of knielende engelenfiguur, die een schelp of ander bekken vasthoudt, waarin het doopwater wordt gegoten. Wanneer de doop door onderdompeling in een kerk plaatsvindt is er een waterbassin beschikbaar. (nl)
  • Chrzcielnica – naczynie wypełnione wodą święconą, najczęściej w kształcie kielicha, przeznaczone do sakramentu chrztu. Wykonana z kamienia, metalu lub drewna. Forma dekoracji i proporcji zmieniała się wraz z obowiązującymi stylami w architekturze. (pl)
  • Купе́ль — большой чашеобразный сосуд. Служит для проведения таинства крещения в Христианской церкви. Купель может быть выполнена из различных материалов и играет важную роль в создании внутреннего убранства церковного помещения. Нередко купель является произведением искусства. Купелью иногда называют ещё «Иордань» — ледяную прорубь, в которой купаются в праздник Крещения Господня. (ru)
  • Uma pia batismal é um vaso ou tanque no interior de uma igreja para o qual se deita a água destinada ao batismo e na qual o candidato ao batismo é imerso ou sobre ela banhado. São geralmente construídas de pedra e, raramente, de metal ou madeira. É quase sempre apoiada sobre um pedestal ou colunas.; (pt)
  • En dopfunt är en behållare i sten, trä eller metall avsedd för dopvatten. Ordet funt kommer från latinets fons, ’källa’. Dopfunten var och är en av kyrkans viktigaste föremål. Genom dopet upptas nya medlemmar i den kristna gemenskapen. Från början döptes man i rinnande vatten, påminnande om Johannes Döparens dop av Jesus i Jordanfloden. I så kallade baptisterier, det vill säga bassänger inomhus kunde också dop genomföras. Speciellt berömt var baptisteriet i Jerusalem. Snart började man förvara dopvattnet i mindre behållare och på kyrkomötet i Lerida år 524 bestämdes att dopfuntar helst skulle vara av sten, men även metall kunde accepteras. Dopceremonin omhuldades och genomfördes som en exorcistisk handling där det gällde att ta avstånd från djävulen och ondskan. Barnet kristnades genom salt i munnen och påstrykning av helig olja. Själva dopet skedde genom att man helt doppade ned barnet i funten, vilken alltså var stor och djup. Under senmedeltiden ändrades skicket till att endast vattenbegjuta barnets huvud. Då behövdes inte längre de djupa vattenbehållarna, och under 1500-talet blev det vanligt att placera en i metall driven grund skål som insats i den gamla dopfunten. I Europa blev dopfuntar av sten vanliga under 1100-talet, så också i Norden. Kanske har det i de tidigaste missionskyrkorna funnit dopfuntar i trä eller också har dopet skett vid vatten utomhus som när Olof Skötkonung döptes vid Husaby källa i Västergötland cirka 1008. Ett exempel på en medeltida trädopfunt är 1200-talsfunten från Näs kyrka i Jämtland. I samband med det omfattande stenkyrkobyggandet i Norden på 1100-talet tillverkades också merparten av våra i dag bevarade stendopfuntar. Dopfuntarna är vanligen rikt dekorerade med reliefer. De räknas därför bland de främsta konstinventarier som Norden kan uppvisa från medeltiden. En mängd olika varianter finns, utgående från olika mästare och skolor. Ofta användes funtens skål, cuppan, till att i bilder återge kristen historia i bred tappning, från Jesu födelse till martyrers död under 1100-talet. På funtens nederdel, ”foten”, finns däremot ofta bilder av de onda makterna. Stendopfuntarnas skål kan vara rundad eller fyrkantig. Kännetecknande för de äldre funtarna är att de är så stora att ett barn kunde sänkas ner i dem. I de äldre funtarna finns också avtappningshål för det heliga dopvattnet. Under högmedeltiden försågs funtarna med trälock för att man inte skulle kunna stjäla det värdefulla vattnet. Detta tyder på att vattnet funnits kvar i funtarna och senare funtar saknar också avtappningsanordningar. Tillverkningen av dopfuntar på det svenska fastlandet upphör under 1200-talet. På Gotland fortsätter emellertid en stor dopfuntstillverkning. Exporten av dopfuntar från ön var intensiv till hela norra Europa. Dopfuntarna stod under medeltiden nära ingången i kyrkans västra del. De har troligtvis varit placerade på en upphöjd piedestal, vilket förklarar varför många bilder på cuppans undersida idag, när funtarna står direkt på golvet, är svåra att se. Under 1600- till 1800-talen flyttades dopfuntarna fram i kyrkan. Trots ombyggnader och nybyggnader av kyrkor är de medeltida dopfuntarna det inventarium som överlevt mest. Det nordiska dopfuntsbeståndet är en rik konsthistorisk källa. Exempel på en berömd dopfunt från senare tid är Karl XI:s dopfunt i silver av som skapades 1696–1707. (sv)
  • 領洗池是指在教會中為兒童及成人施行洗禮而設置的設備,是可儲水的容器。依洗禮的不同,領洗池也隨之不同,若是使用浸水禮,領洗池需可容納一個人,受洗者在領洗池中,先浸到水中再由施洗者扶起,即完成洗禮。若是使用點水禮,受洗者不需進入領洗池中,領洗池只是單純的儲水容器。 這是一個與基督教相關的小作品。你可以通过編輯或修訂擴充其內容。 (zh)
  • Ку́піль (хрещальний басейн) — посудина зі святою водою, яка використовується під час звершення таїнства хрещення. В залежності від історичної епохи, в яку створювалися купелі, вони можуть мати різні розміри і форму, можуть бути рухомими або стаціонарними (тобто вбудованими в підлогу баптистерію чи церкви). Впродовж історії християнства, з практичних міркувань, принципи спорудження і розмір хрещальної купелі змінювався: * Протягом перших століть існування християнства хрещення здійснювали всюди, де було достатньо води для повного занурення, — у природних водоймах (наприклад, у річках, в морі) або в приватних купелях. * Згодом через зростання кількості новонавернених по всій Римській імперії для звершення обряду почали споруджувати окремі будівлі — баптистерії, всередині яких облаштовували купелі. Один з найдавніших розкопаних археологами баптистеріїв знаходиться в Сирії на берегах річки Євфрат і датується приблизно 230 р. н. е. Практика спорудження баптистеріїв набула широкого поширення після проголошення християнства державною релігією Римської імперії на початку IV сторіччя. Той факт, що хрещення приймали, переважно, дорослі люди, а також масовий характер звершення обряду, визначали досить великі розміри басейну, який здатний був вмістити одночасно кількох людей і був достатньо глибокий для занурення дорослої людини. Купіль найчастіше була вмурована в підлогу баптистерію, який, в свою чергу, споруджували окремо від основної будівлі церкви, за формою хрещальні басейни могли бути квадратними, прямокутними, круглими або набувати форму шестигранника, восьмигранника чи хреста. * Починаючи з IX сторіччя н. е. в результаті християнизації основної маси населення, великі розміри хрещальних басейнів почали втрачати своє практичне значення, позаяк більшість людей приймали хрещення ще в дитячому віці. Купіль набула форми великої посудини, яка часто була рухомою, хоча могла бути також і стаціонарною. Купіль більше не потребувала великої площі і розташовувалась в межах церкви (переважно ближче до входу), внаслідок чого відпадала потреба в спорудженні окремої будівлі баптистерію. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 262346 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 12648 (xsd:integer)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 983710598 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdfs:comment
  • A baptismal font is an article of church furniture used for baptism. (en)
  • Baptujo aŭ baptokuvo estas akvujo situanta en kristana preĝejo. Ĝi utilas por la sakramento de la bapto. Kutime la baptujo estas konstruita el ŝtono, ligno aŭ ia metalo. La akvon de malgrandaj baptujoj oni uzas por verŝi akvon sur la kapon de de la baptato.Ekzistas tamen en kelkaj konfesioj baptujoj pli grandaj, foje nomataj baptobasenojn, en kiuj oni tute subakviĝas la baptaton. Kelkfoje baptujo estas riĉe ornamita de reliefoj kaj apartenas al la skulptarto. En Svedio la baptujoj sur la insulo Gotland de la romanika epoko estas precipe rimarkindaj. (eo)
  • Bataiarria, bataioaren sakramentua egiteko erabiltzen den ura duen pontea da. Egitura beregain bezala egon ohi da elizaren posizio nabarmen batean, aitaren egiteko ponteak berriz horma edo zutabeetara itatsita egoten diren bitartean. Batzuetan kapera edo eraikin propioa ere izaten du bataiarriak, bataiotegia. (eu)
  • Les fonts baptismaux (du latin : fons : fontaine, source) correspondent à un article de mobilier ecclésiastique utilisé pour le baptême chez les chrétiens. (fr)
  • Il fonte battesimale è una vasca presente nei battisteri o nelle chiese: tale struttura è funzionale alla celebrazione del rito del battesimo, che può avvenire per infusione dell'acqua sul capo (forma più diffusa nelle chiese di rito romano e in molte chiese protestanti storiche) o, in modo più corrispondente all'etimologia della parola, per immersione (nelle chiese di rito orientale, rito ambrosiano, nella Chiesa battista, presso i testimoni di Geova e presso i mormoni). (it)
  • Chrzcielnica – naczynie wypełnione wodą święconą, najczęściej w kształcie kielicha, przeznaczone do sakramentu chrztu. Wykonana z kamienia, metalu lub drewna. Forma dekoracji i proporcji zmieniała się wraz z obowiązującymi stylami w architekturze. (pl)
  • Купе́ль — большой чашеобразный сосуд. Служит для проведения таинства крещения в Христианской церкви. Купель может быть выполнена из различных материалов и играет важную роль в создании внутреннего убранства церковного помещения. Нередко купель является произведением искусства. Купелью иногда называют ещё «Иордань» — ледяную прорубь, в которой купаются в праздник Крещения Господня. (ru)
  • Uma pia batismal é um vaso ou tanque no interior de uma igreja para o qual se deita a água destinada ao batismo e na qual o candidato ao batismo é imerso ou sobre ela banhado. São geralmente construídas de pedra e, raramente, de metal ou madeira. É quase sempre apoiada sobre um pedestal ou colunas.; (pt)
  • 領洗池是指在教會中為兒童及成人施行洗禮而設置的設備,是可儲水的容器。依洗禮的不同,領洗池也隨之不同,若是使用浸水禮,領洗池需可容納一個人,受洗者在領洗池中,先浸到水中再由施洗者扶起,即完成洗禮。若是使用點水禮,受洗者不需進入領洗池中,領洗池只是單純的儲水容器。 這是一個與基督教相關的小作品。你可以通过編輯或修訂擴充其內容。 (zh)
  • Les piles o piques baptismals són recipients els quals es conté l'aigua per a impartir el sagrament del baptisme. Les piles baptismals es troben ja a les catacumbes i des de la pau de Constantí als baptisteris, de fàbrica. Les primitives eren grans piles rectangulars i estaven enfonsades a terra, apareixent únicament les vores damunt d'elles com pot veure's a les catacumbes de Sant Poncià, on encara se'n conserva una amb la particularitat d'introduir-se en ella el peu d'una creu pintada amb gran ornamentació al mur. Es conserven a diferents llocs piles dels primers segles de l'edat mitjana com: (ca)
  • Ein Taufbecken, Taufstein, Tauftisch oder Taufstock, in Teilen Norddeutschlands auch Fünte (von lat. fons „Quelle, Brunnen“) genannt, dient der Taufe. Im Gegensatz zur Umgangssprache, in der Taufbecken, Taufstein und Taufstock synonym verwendet werden, unterscheidet die Fachsprache der Kunstgeschichte präzise: Ein Taufstein ist ein Taufbecken, das aus Stein gefertigt wurde, während ein Taufstock aus Holz besteht. (de)
  • Las pilas bautismales son recipientes en los que se contiene el agua para impartir el sacramento del bautismo. Las pilas bautismales se encuentran ya en las catacumbas y desde la paz de Constantino I el Grande en los baptisterios, de fábrica. Las primitivas eran grandes pilas rectangulares y estaban hundidas en el suelo, apareciendo únicamente los bordes encima de él como puede verse en las catacumbas de San Ponciano, donde todavía se conserva una con la particularidad de introducirse en ella el pie de una cruz pintada con gran ornato en el muro. Continuó en los baptisterios construidos desde la paz constantiniana el uso de las pilas grandes y hundidas ya de forma rectangular ya poligonales y cilíndricas, aunque también se dispusieron luego otras elevadas sobre el suelo. Estas últimas se h (es)
  • 세례대(洗禮臺, 라틴어: baptisterium) 또는 세례반(洗禮盤)은 로마 가톨릭교회와 동방 정교회 등의 기독교 교파에서 어린이 및 어른의 세례성사를 집전할 때 사용하는 세례수를 담아 보관해 두는 저장 용기이다. 일반적으로 약 1.5미터 높이의 받침대에 성수를 담는 그릇이 부착된 형태를 띠고 있다. 흔히 목각 탑 모양의 덮개가 있는 형태로 제작되어 성경 내용이 화려하게 장식되었고, 점차 성합이나 과 같은 형태를 띠다가 현대에 이르러 속이 깊게 패인 수조나 통 모양의 단순한 형태로 제작하여 사용하고 있다. 그 이유는 세례예식이 침수하던 관례에서 벗어나 세례수를 붓거나 뿌리는 식으로 변화하였기 때문이다. 세례대를 구성하는 재료는 매우 다양하며, 대리석이나 목재 또는 금속을 깎거나 조각해서 만든다. 세례대의 위치는 본래 부활전야 미사 전에 세례예식을 행하고 파스카 신비를 거행하는 전통에서 시작되었기에 성당 문 밖에 위치하는 것이 바람직하다. 세례가 교회 공동체로 들어가는 문임을 상징하기 위하여 성당 입구 복도나 성당 내부 입구에 두어 전례의 방향을 제시하는 것이 세례대가 지닌 본래 의미이다. 중세 시대와 르네상스 시대에는 세례당이라고 불리는 특수한 경당 내지는 세례대를 따로 보관하는 본당에서 독립된 교회 건물이 있었다. (ko)
  • Een doopvont (van het Latijn fons = bron) of doopbekken is een waterbekken dat voor het bewaren van het doopwater en de toediening van de doop wordt gebruikt. Het bassin is gemaakt van hout, (natuur)steen of (edel) metaal. In moderne gebouwen wordt ook weleens glas als materiaal toegepast. De doorsnede varieert van circa 50 centimeter tot anderhalve meter. Wanneer de doop door onderdompeling in een kerk plaatsvindt is er een waterbassin beschikbaar. (nl)
  • Ку́піль (хрещальний басейн) — посудина зі святою водою, яка використовується під час звершення таїнства хрещення. В залежності від історичної епохи, в яку створювалися купелі, вони можуть мати різні розміри і форму, можуть бути рухомими або стаціонарними (тобто вбудованими в підлогу баптистерію чи церкви). Впродовж історії християнства, з практичних міркувань, принципи спорудження і розмір хрещальної купелі змінювався: (uk)
  • En dopfunt är en behållare i sten, trä eller metall avsedd för dopvatten. Ordet funt kommer från latinets fons, ’källa’. Dopfunten var och är en av kyrkans viktigaste föremål. Genom dopet upptas nya medlemmar i den kristna gemenskapen. Från början döptes man i rinnande vatten, påminnande om Johannes Döparens dop av Jesus i Jordanfloden. I så kallade baptisterier, det vill säga bassänger inomhus kunde också dop genomföras. Speciellt berömt var baptisteriet i Jerusalem. Snart började man förvara dopvattnet i mindre behållare och på kyrkomötet i Lerida år 524 bestämdes att dopfuntar helst skulle vara av sten, men även metall kunde accepteras. (sv)
rdfs:label
  • Pila baptismal (ca)
  • Taufbecken (de)
  • Baptismal font (en)
  • Baptujo (eo)
  • Pila bautismal (es)
  • Bataiarri (eu)
  • Fonts baptismaux (fr)
  • Fonte battesimale (it)
  • 세례대 (ko)
  • Doopvont (nl)
  • Chrzcielnica (pl)
  • Pia batismal (pt)
  • Купель (ru)
  • Dopfunt (sv)
  • Купіль хрестильна (uk)
  • 領洗池 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:product of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of