An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Antiochus I Soter (Greek: Ἀντίοχος ὁ Σωτήρ, Antíochos ho Sōtér; "Antiochus the Saviour"; c. 324/3 – 2 June 261 BC) was a Greek king of the Seleucid Empire. Antiochus succeeded his father Seleucus I Nicator in 281 BC, he reigned during a period of instability over which he mostly overcame until his death on 2 June 261 BC. He is the last known ruler to be attributed the ancient Mesopotamian title King of the Universe.

Property Value
dbo:abstract
  • Antíoc I Sòter, el salvador o el guanyador, (en llatí Antiochus Soter, en grec antic Αντίοχος Σωτήρ) fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana. Va néixer l'any 324 aC. El 281 aC el seu pare Seleuc el va nomenar regent d'Àsia quan se'n va anar a Europa per ser proclamar rei de Macedònia i Tràcia. Mort Seleuc al setembre d'aquell mateix any a mans de Ptolemeu Ceraune, Antíoc va ser reconegut per tots els sàtrapes de l'Imperi a la part asiàtica. Capadòcia el va reconèixer nominalment però Armènia i Atropatene van restar de fet independents. El Pont, Paflagònia, Bitínia i la Lliga del nord (ciutats gregues) es van fer independents i de moment Antíoc no va poder fer res. Antíoc va reclamar el tron de Macedònia enfront de Ptolemeu Ceraune, gendre de Lisímac de Tràcia (estava casat amb la seva filla Lisàndra), enfrontat al seu rival Antígon II Gònates. Efes i Milet i tota la regió de Jònia van caure en mans de la flota egípcia, i es va crear la província de la Jònia Egípcia, de la que va ser nomenat governador Ptolemeu, l'únic fill sobrevivent de Lisímac de Tràcia, que era nebot (per part de mare) de Ptolemeu II Filadelf d'Egipte (i més tard fou el seu fillastre). El 276 aC Ptolemeu II d'Egipte va envair Síria fins a la regió de Damasc, que considerava dins de la seva zona d'influència. Antíoc que era a Sardes, va marxar a la regió i va rebutjar als egipcis. Antíoc va restar a Síria uns mesos i el 275 aC va tornar a l'Àsia Menor per fer front als gàlates que assolaven la regió, i els va derrotar completament a l'anomenada batalla dels Elefants. Vegeu Galàcia. El 274 aC Antíoc va afavorir la rebel·lió de Magas, governador de Cirene, contra els Ptolemeus. Magas es va declarar independent i es va casar amb Apama, germana d'Antíoc. A Egipte els mercenaris gàlates es van revoltar i llavors Magas va aprofitar per envair el país. Però també els egipcis treballaven a l'ombra i van instigar una revolta tribal a Cirene que va obligar a Magas a tornar (aquesta rebel·lió es creu que era l'obra d'Arsinoe II la dona de Ptolemeu II). La flota egípcia va passar a l'atac i va desembarcar a Cilícia, que va ocupar i va seguir Pamfília i les costes de Lícia i de Cària amb les ciutats de i Halicarnàs entre d'altres. També va ocupar algunes de les illes Cíclades de la mar Egea, especialment Samos. Soldats egipcis van desembarcar també a Itarcos, a Creta i a algunes ciutats de la costa fenícia (la principal Arvad). Finalment el 272 aC es va fer la pau i Egipte va conservar Cilícia occidental, i les costes de Pamfília, Lícia i Cària, la Celesíria i Fenícia i la Jònia, Cíclades i Samos. El 263 aC va morir el governador (sàtrapa) de Pèrgam Filèter, que havia gaudit de força autonomia, sobretot després del 275 aC i el va succeir el seu nebot Èumenes, que no es va conformar amb l'autonomia i es va declarar independent amb el títol de "Basileos" (rei), el que va portar a la guerra amb el sobirà selèucida de Síria (l'anomenada "Guerra d'Èumenes"). Les complicitats exteriors inicials d'Èumenes no són prou clares, però hom assumeix que els egipcis van instigar la seva revolta, i després apareixen com els seus proveïdors de finançament. Èumenes va poder contractar un exèrcit de mercenaris amb els diners egipcis, i amb aquests mercenaris va derrotar les forces d'Antíoc prop de Sardes (262 aC) segellant la seva independència i adquirint una bona part de l'Àsia Menor. El rei de Capadòcia Ariarates III va deixar de reconèixer a Antíoc. El 261 aC el sàtrapa de Pàrtia Andràgores, va haver de fer front a un poble estepari conegut com els parts (si bé eren els parnes) i de grups escites. Encara a començaments d'any Antíoc es va enfrontar a l'Àsia Menor amb els gàlates i va morir en el combat. El va succeir el seu fill Antíoc II Theós que va reconèixer la independència de Pèrgam i va signar la pau amb Èumenes al que va reconèixer els territoris que dominava. També va signar la pau amb Egipte sota la base del manteniment de les posicions de facto. (ca)
  • Antiochos I. Sótér (řecky: Ἀντίοχος Α΄ ὁ Σωτήρ; česky Spasitel; 324 (?) – 261 př. n. l.) byl králem seleukovské říše. Vládl v letech 281–261 př. n. l. Antiochos byl napůl Peršan, jeho matka Apama byla jednou z východních princezen, které Alexandr Veliký dal za manželky svým generálům roku 324 BC. V roce 294 př. n. l., před smrtí svého otce Seleuka I., se Antiochos oženil se svou nevlastní matkou Stratoniké, dcerou Démétria Poliorkéta. Jeho vlastní otec údajně tento sňatek inicioval poté, co zjistil, že jeho syn umírá na zlomené srdce pro nenaplněnou lásku ke své maceše. Stratoniké porodila Antiochovi pět dětí. Byli to Seleukos (byl popraven za vzpouru), Laodiké, Apama II., a , který následoval svého otce jako král. Poté, co byl Antiochův otec Seleukos roku 281 př. n. l zavražděn, nelehký úkol držet pohromadě říši byl zcela v jeho rukou. Vzpoura v Sýrii vypukla téměř okamžitě. Antiochos byl brzy nucen uzavřít mír s otcovým vrahem Ptolemaiem Keraunem, kterému zřejmě postoupil Makedonii a Thrákii. Nebyl schopen přemoci bithýnské povstalce v Anatolii (dnešní severní Turecko) ani perské dynastie, které vládly v Kappadokii. V roce 278 př. n. l. vpadli do Anatolie Galové. Říká se, že vítězství, kterého Antiochos dosáhl nad těmito Galy pomocí indických válečných slonů (275 př. n. l.), dalo vznik jeho přízvisku Sotér. Na konci roku 275 před naším letopočtem otázka Sýrie, která byla otevřena mezi rody Seleukovců a Ptolemaiovců od rozdělení z roku 301 př. n. l., vedla k první syrské válce. Sýrie zůstala v rukou Ptolemaiovců, ale Seleukovci se nevzdali svého nároku na toto území. Válka nezměnila výrazně hranice těchto dvou království, i když příhraniční města jako Damašek a pobřežní okresy v Malé Asii změnily držitele. Dne 27. března 268 př. n. l. Antiochos I. položil základy pro chrám Ezida v . Jeho nejstarší syn Seleukos vládl na východě jako místokrál od 275 př. n. l. do 268 př. n. l. Toho roku ho totiž dal Antiochos I. usmrtit po jeho pokusu o povstání. Roku 262 př. n. l. se Antiochos pokusil zlomit rostoucí sílu Pergamu, ale utrpěl porážku u Sard a brzy nato zemřel. Vlády se po něm v roce 261 př. n. l. ujal jeho druhý syn . (cs)
  • Ο Αντίοχος Α' ο Σωτήρ (324 - 261 π.Χ.) ήταν βασιλιάς της Δυναστείας των Σελευκιδών κατά την ελληνιστική περίοδο. Η βασιλεία του διήρκεσε από το 281 έως το 261 π.Χ. Πατέρας του ήταν ο Σέλευκος Α' ο Νικάτωρ, πρώην αξιωματικός και επίγονος του Αλεξάνδρου του Μεγάλου, και μητέρα του η Απάμα από τη Σύγδιανη, κόρη του . Ήταν μια από τις πριγκίπισσες της Ανατολής τις οποίες ο Αλέξανδρος χάρισε στους στρατηγούς του για συζύγους. (el)
  • Antiochus I Soter (Greek: Ἀντίοχος ὁ Σωτήρ, Antíochos ho Sōtér; "Antiochus the Saviour"; c. 324/3 – 2 June 261 BC) was a Greek king of the Seleucid Empire. Antiochus succeeded his father Seleucus I Nicator in 281 BC, he reigned during a period of instability over which he mostly overcame until his death on 2 June 261 BC. He is the last known ruler to be attributed the ancient Mesopotamian title King of the Universe. (en)
  • Antiochos I. Soter (altgriechisch Ἀντίοχος Σωτήρ Antíochos Sōtḗr; * 324 v. Chr.; † 261 v. Chr.) war ab 281 v. Chr. König des Seleukidenreichs. Er war ein Sohn Seleukos’ I., eines Gefährten Alexanders des Großen, und der persischen Prinzessin Apame. Antiochos war mit seinem Vater in die Kämpfe zwischen den Diadochen, den Nachfolgern Alexanders des Großen, verwickelt. Er kämpfte 301 v. Chr. als Befehlshaber der Reiterei in der siegreichen Schlacht von Ipsos gegen Antigonos Monophthalmos und Demetrios Poliorketes. Seit 294 v. Chr. war er als Mitregent seines Vaters mit der Herrschaft über die Länder jenseits des Euphrat betraut. Angeblich verliebte sich Antiochos in seine Stiefmutter Stratonike I. und verfiel darüber in eine Liebeskrankheit. Aus Mitleid übergab ihm sein Vater die Frau, die er 293 v. Chr. heiratete. Nach der Ermordung seines Vaters 281 v. Chr. war Antiochos im Besitz des gesamten Seleukidenreichs. Wegen Unruhen in Asien schloss er mit dem Mörder seines Vaters, Ptolemaios Keraunos, Frieden und ließ ihm Makedonien. Eine Unterwerfung des Nikomedes I. von Bithynien misslang, da dieser sich mit Antigonos II. Gonatas verbündete. Antiochos war 278 v. Chr. genötigt auch mit ihm einen Frieden zu schließen, um sich der Bedrohung durch Ptolemaios II. von Ägypten entgegenzustellen. Dies wurde bestärkt durch die Heirat von Phila, der Halbschwester des Antiochos, mit Antigonos. Dieser beanspruchte die Provinz Koilesyrien, marschierte auf die Nachricht vom Tod Seleukos’ in Syrien ein und eroberte 280 v. Chr. Damaskus. Die Herrschaft der Seleukiden über Kleinasien wurde zugleich durch den Ansturm der Kelten gefährdet, die seit 279 v. Chr. über die Donau nach Griechenland und Asien strömten. Antiochos schloss mit Ptolemaios II. Frieden und zog den Kelten entgegen. Durch einen entscheidenden Sieg in der sogenannten Elefantenschlacht über die Kelten (275 oder 268 v. Chr.) konnte deren weiteres Vordringen in Asien aufgehalten und deren Sesshaftigkeit in Galatien (heutiges Anatolien) erreicht werden. Antiochos nahm in Erinnerung an diesen Sieg den Beinamen Soter („Retter“, „Erlöser“) an. Dagegen musste er im ersten syrischen Krieg (274–271 v. Chr.) gegen Ptolemaios II. Verluste vor allem an der kleinasiatischen, kilikischen und phönikischen Küste hinnehmen. Im Jahr 262/261 v. Chr. verlor er bei Sardes eine entscheidende Schlacht gegen den revoltierenden Eumenes I., wodurch Pergamon und damit das westliche Kleinasien für die Seleukiden verloren ging. Antiochos starb kurz darauf. Seine Kinder aus der Ehe mit Stratonike waren: * Seleukos († 267 v. Chr. hingerichtet) * Antiochos II. († 246 v. Chr.) * Apame († nach 249/248 v. Chr.), ∞ mit König Magas von Kyrene * Stratonike († um 235 v. Chr. von Seleukos II. ermordet), ∞ mit König Demetrios II. von Makedonien (de)
  • Antioko I.a Soter ("salbatzailea" esan nahi duena) (K.a. 324-K.a. 261), seleuzidar dinastiaren sortzailea izan zen Seleuko I.a Nikatorr eta Apameren semea zen, azken hau, Sogdianako printzesa eta biloba. Antioko, bere amaorde zen Estratonizerekin ezkondu zen. Historiak adierazten dituen epigonoetako bat zen. Ezaguna da, batez ere, galaziarren aurka Asia Txikian lortutako garaipenagatik (Europatik joandako herri galiarra, gaur egungo Turkiako erdialdean finkatu zena K.a. III. mendean), hauen inbasioa, garaiz geratu zuelarik. Galaziarrak, greziarren aurkako espedizio batetatik zetozen, eta haiek garaitu zituzten. Baina porrot egindako inbasio honen babespean, estatu independente txikiak sortzen hasi ziren, Antiokoren ondorengoen erregealdietan sendotzen joango diren estatuak. Beste epigonoetako bat izan zen Ptolomeo II.a Egiptokoaren etsaia izan zen, eta honen aurka izan zituen gerretan, Antiokok lur mordoa galdu zuen, eta, horretaz gain, Egiptoko erregeak Mediterranioko nagusitasuna lortu zuen. Borrokan hil zen Eumenes I.aren aurkako gerran, hau, Asia Txikiko Pergamoko erresumaren gobernaria zelarik. Seleuzidar inperioko erregetzan bere ondorengoa, bere seme (jainkoa) izan zen. * Datuak: Q211488 * Multimedia: Antiochus I (eu)
  • Antíoco I Sóter (324-261 a. C.) era hijo del fundador de la dinastía Seléucida, Seleuco I Nicátor y de Apama, princesa sogdiana y nieta de Espitamenes. Se casó con su madrastra, Estratónice. Como segundo rey de la dinastía seléucida es uno de los epígonos que se disputaron el dominio de los territorios conquistados por Alejandro Magno. Es recordado sobre todo por la victoria sobre los gálatas que le valió su apodo, Soter. Es importante su figura en la urbanización de Oriente Próximo ya que él y Seleuco fueron los fundadores de ciudades más activos de la época.​Además fue el primer rey seléucida en acuñar moneda con su efigie.​ (es)
  • Antiochos Ier Sôter (« le Sauveur »), en grec ancien Ἀντίoχoς ο Σωτήρ / Antiochos Sôter, est le fils de Séleucos Ier et le deuxième souverain de la dynastie séleucide ; il règne de 281 à 261 av. J.-C. Il cherche en vain à maintenir l'intégrité territoriale de son empire en luttant contre la sécession des royaumes d'Anatolie et en se heurtant aux Lagides et à Pergame. Il peut être considéré comme l'un des principaux Épigones, les héritiers des Diadoques. (fr)
  • Antiokhos I Soter (bahasa Yunani: Αντίοχος Α' Σωτήρ, Antiokhos Sang Penyelamat, meninggal 261 SM), adalah raja Dinasti Seleukia, berkuasa atas kawasan Iran, Syria, dan Anatolia pada 281-261 SM. Saat berkuasa, Antiokhos I berusaha menjaga stabilitas kerajaannya yang luas, dari memadamkan beberapa pemberontakan sampai berperang dengan kekuatan di sekitar kerajaan. Antiokhos juga melanjutkan hubungan baik dengan Maurya. Sepeninggalnya, takhta diwariskan kepada putranya, Antiokhos II Theos. (in)
  • Antioco Sotere (in greco antico: Αντίοχος Σωτήρ, Antíochos Sōtḗr; 324/323 a.C. – Efeso, 261 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Antioco I, è stato un sovrano seleucide, che governò dal 292 a.C. in co-reggenza con il padre Seleuco I Nicatore e poi dal 281 a.C. fino alla sua morte da solo. (it)
  • 안티오코스 1세 소테르(그리스어: Ἀντίοχος Α΄ ὁ Σωτήρ 기원전 324년경 ~ 기원전 261년, 재위 기원전 281년 ~ 기원전 261년)은 셀레우코스 1세 니카토르의 아들이며, 셀레우코스 제국의 2번째 임금이다. 셀레우코스 1세와 페르시아인인 사이에서 태어났으며, 데메트리오스 1세의 딸이자 자신의 계모인 와 결혼하여 안티오코스 2세 테오스가 태어났다. 이후 기원전 278년 갈리아인의 침공을 받았으나, 전투 코끼리를 사용해 자신의 왕국을 지켜내는 데 성공하여 소테르(Soter)라는 칭호를 얻었다. 그 뒤 기원전 261년 페르가몬과의 전투에서 패배했으며, 그 해 사망하였다. (ko)
  • アンティオコス1世ソテル(Αντίοχος Α' Σωτήρ、? - 紀元前261年)は、セレウコス朝シリアの王(在位:紀元前291年または紀元前281年 - 紀元前261年)。セレウコス1世の子。 (ja)
  • Antiochus I (324 - 2 juni 261 v.Chr.), bijgenaamd Sotèr (d.i. "redder" of "verlosser", Grieks Αντίοχος Σωτήρ), was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië) van september 281 tot aan zijn dood. Hij was de zoon van Seleucus I Nicator en Apame, en stond aan het hoofd van diens ruiterij in de Slag bij Ipsus in 301 v.Chr. Toen -volgens een anekdote uit de Syriaka van Appianus- uitlekte dat Antiochus smoorverliefd was op Stratonice, de jeugdige echtgenote van zijn vader, stond deze haar aan hem af. Tussen de twee koninginnen lijkt geen rivaliteit te hebben bestaan, aangezien Stratonice haar dochter Apame noemde. Tijdens de regering van zijn vader was Antiochus verantwoordelijk voor Babylon en de oostelijke gebiedsdelen. Deze periode is goed gedocumenteerd in de zogeheten "babylonian Chronicles from the Hellenistic Period" (de Babylonische kronieken uit de hellenistische tijd), die in het British Museum zijn teruggevonden en zijn gepubliceerd. Na de moord op Seleucus in 281 besteeg Antiochus de troon, en besloot af te zien van zijn vaders veroveringsplannen met het oog op het Westen. Hij sloot een vredesverdrag met Antigonus II Gonatas van Macedonië en huwelijkte aan deze zijn zuster uit. Met dit huwelijk legde hij de grondslag voor een eeuw van vriendschap met Macedonië. Zijn bijnaam Soter ("redder") dankte hij aan zijn overwinning in de Slag der Olifanten in 276, tegen de Galaten die zijn rijk waren binnengevallen. In Klein-Azië weekte Pergamon zich van zijn rijk los onder Eumenes I, tegen wie hij in 262 een nederlaag leed. Antiochus I geldt als de voornaamste stichter van Griekse steden in het Oosten na Alexander de Grote. (nl)
  • Antíoco I Sóter (324 a.C. — 261 a.C.) foi um rei selêucida. Começou por governar a região oriental do reino entre 292 e 281 a.C. e entre 281 e 261 a.C. a sua totalidade. Era filho do rei Seleuco I Nicátor e de Apama, filha de . Seu pai, Seleuco I Nicátor, foi um general de Alexandre Magno e o fundador da dinastia selêucida. Seu pais se chamavam Antíoco e Laódice, mas sua mãe dizia que Seleuco era filho do deus Apolo. (pt)
  • Антио́х I Сотер (др.-греч. Αντίοχος Α' Σωτήρ; ок. 324 до н. э. — 261 до н. э.) — царь государства Селевкидов в 281 — 261 до н. э. (ru)
  • Antioch I Soter (ur. ok. 324 p.n.e., zm. 1 lub 2 czerwca 261 p.n.e.) – drugi król z dynastii Seleucydów, panujący wspólnie ze swoim ojcem Seleukosem od ok. 292 p.n.e., zaś samodzielnie od 281 p.n.e. aż do śmierci. (pl)
  • Antiochos I Soter, född ca 324 f.Kr., död 1 eller 2 juni 261 f.Kr., var hellenistisk kung i det seleukidiska riket, först som medregent till sin far Seleukos I Nikator från ca 293 f.Kr. och ensam från 281 f.Kr. Han var den sista kända härskaren som använde den forntida assyriska titeln šar kiššati (Världens konung). Antiochos var son till Seleukos I Nikator och Apama, dotter till den baktriska adelsmannen Spitamenes. Han deltog år 301 f.Kr. i slaget vid Ipsos, då han var delaktig i att besegra Antigonos och Demetrios. Omkring år 292 gifte han sig med sin styvmor Stratonike och gjordes till sin fars medkonung, varefter han styrde satraperna öster om Eufrat. Han styrde från Baktrien snarare än sin officiella residensstad Seleukia vid Tigris, kanske på grund av sitt baktriska ursprung. Under hans tid som medregent i detta område skedde bland annat grundandet av ett nytt myntverk, expeditioner bortom Jaxartes och till Kaspiska havet, och uppbyggandet av nya städer som Antiochia Margiana och Antiokia i Skytien. Enligt den babyloniska Krönikan om Esagilas ruin (daterad mellan 302 och 281 f.Kr), besökte en seleukidisk prins, som förmodas vara Antiochos, Esagilas ruin för att offra men snubblade där på en sten. I början av 281 f.Kr. fick han ta över styret över hela den asiatiska riksdelen när hans far krigade i Makedonien, och i samband med mordet på Seleukos samma år blev han ensam härskare. Antiochos tillbringade de första tio åren efter sin fars död med att bekämpa ett uppror i Syrien och att kriga mot diverse stater i Mindre Asien. Omkring år 278 slöt han fred med Antigonos II Gonatas, kanske på grund av att båda kungarnas riken hotades av keltiska folkgrupper. Tillnamnet Soter, "räddaren" fick han efter en seger över galaterna 277 f.Kr. År 275 marscherade han från Sardis mot Egypten som en del av första syriska kriget. Under kriget fick han betydande förstärkningar från de östra satrapierna, åtminstone Babylon och Baktrien, bland annat i form av krigselefanter. År 268 f.Kr var Antiochos I närvarande i Babylon under nyårsfirandet (Akitu), då han även lade grunden för Nebos tempel i Borsippa. Han hade i början av sin regeringstid utnämnt sin son Seleukos till medkung i öst, men denne avrättade han för förräderi ca 267 och hans yngre son Antiochos II Theos tog över rollen Han hade även ett gott förhållande till den indiska härskaren Amitrokates, och han tros vara den grekiska härskare som omnämns i Ashokas inskrifter. Antiochos I Soter flyttade huvudstaden till Antiochia, som hans far grundat. Antiochos I och hans far Seleukos I var de största stadsgrundarna i hela världshistorien.. Den kolonisation, som Alexander påbörjat, fortsatte de i stor stil över hela Asien fram till Indien och till stäpperna i norr. Det är bland de största kolonisationer, som någonsin planmässigt utförts av en regering. Dock skedde det under hans regeringstid en maktförskjutning från Persien och Babylonien till Syrien, och riket började tappa greppet om de nordliga och östliga provinserna. Han avled år 261 f.Kr i strid mot galaterna. (sv)
  • 安条克一世(救主)(希腊语:Αντίοχος ό Σωτήρ,前324年-前261年),塞琉古帝国国王,前294年至前261年在位。 安条克一世是塞琉古帝国的建立者“胜利者”塞琉古一世和王后阿帕瑪的儿子。约从前294年至前281年,他与父亲共同统治帝国,前281年父亲去世后开始独自统治,安条克一世在位期間,帝國接連陷入與馬其頓王國安提柯二世的戰爭、安那托利亞的獨立、托勒密王朝的敘利亞戰爭、加拉太人入侵和敘利亞境內叛亂,使安条克不得安寧。 安条克一世即位後,小亞細亞和敘利亞境內接連發生叛亂,安条克不得不停止與殺父仇人托勒密·克勞諾斯作戰,被迫放棄色雷斯等地,也無法掌控對比提尼亚和卡帕多細亞波斯王公的控制。 安条克一世致力發展東方貿易,曾派遣地理學家勘查裡海周圍地區,並继续执行使东方希腊化的帝國政策,在叙利亚等地建立了大批城市。當遊牧民族掠奪帝國東方領地後,安条克修復被入侵者破壞的設施,重建了三座都市。安条克一世与印度王公们保持和平,对孔雀王朝统治中亚予以默认;他(或者是其父塞琉古)曾向印度派出一位名叫的使节,受到印度人的友好接待(接待这位使节的孔雀朝国王大概是宾头娑罗)。 前279年,東歐的凯尔特人(也许是来自高卢)。開始入侵希臘,安条克一世隨與凯尔特人簽訂互不侵犯條約,但兩年後兩萬名凯尔特人進入小亞細亞,騷擾塞琉古帝國,前275年,安条克一世在戰場上最終在印度戰象投入下,才打败了侵入亚洲的凯尔特人(稱之為“加拉太人”,使愛奧尼亞的希臘城邦免於加拉太人的侵犯,而得到"救主"的稱號。當加拉太人入侵時,他鼓勵希臘人遷入帝國內,並在小亞細亞修建許多新城市,也在中亞修建城市(今梅爾夫),重新命名為安条克,來防禦帕提亚對帝國東部的威脅。 前279年,埃及托勒密王朝托勒密二世侵占小亞細亞的米利都,前276年又入侵敘利亞北部,之後安条克一世把入侵者逐出,在托勒密二世與阿爾西諾伊二世結婚後,從前274年至前271年,托勒密王朝再與安條克一世作戰,即所谓第一次敘利亞戰爭。结果安條克一世被埃及国王托勒密二世打败。安条克一世被迫割让柯里敘利亞,塞琉古帝国因此失去了米利都和腓尼基。安条克一世企图吞并比提尼亚的计划也没有成功。 从前263年起,安条克一世与拍加马王國国王欧迈尼斯一世为争夺安纳托利亚而长期征战。而安條克一世本人則在前261年病逝。 (zh)
dbo:activeYearsStartYear
  • 0281-01-01 (xsd:gYear)
dbo:child
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:spouse
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:title
  • King of the Universe (en)
  • ShahanshahofPersia (en)
  • KingofSyria (en)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 84536 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 17096 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1046066014 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:align
  • left (en)
dbp:birthDate
  • c. 324 BC (en)
dbp:birthPlace
dbp:caption
  • Antiochus and Stratonice by Jean-Auguste-Dominique Ingres (en)
  • Cylinder of Antiochus, as great king of kings of Babylon, restorer of the temples E-sagila and E-zida. Written in traditional Akkadian. (en)
dbp:captionAlign
  • center (en)
dbp:deathDate
  • -261-06-02 (xsd:date)
  • (en)
dbp:direction
  • vertical (en)
dbp:father
dbp:header
  • Cylinder of Antiochus I (en)
dbp:house
dbp:houseType
  • Dynasty (en)
dbp:image
  • Antiochus cylinder with transcription.jpg (en)
dbp:imageSize
  • 300 (xsd:integer)
dbp:issue
dbp:mother
dbp:name
  • Antiochus I (en)
dbp:perrow
  • 2 (xsd:integer)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • --06-02
dbp:religion
  • Mesopotamian religion and Greek polytheism (en)
dbp:spouse
dbp:succession
  • Basileus of the Seleucid Empire (en)
dbp:successor
dbp:title
dbp:totalWidth
  • 270 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 281 (xsd:integer)
dct:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Ο Αντίοχος Α' ο Σωτήρ (324 - 261 π.Χ.) ήταν βασιλιάς της Δυναστείας των Σελευκιδών κατά την ελληνιστική περίοδο. Η βασιλεία του διήρκεσε από το 281 έως το 261 π.Χ. Πατέρας του ήταν ο Σέλευκος Α' ο Νικάτωρ, πρώην αξιωματικός και επίγονος του Αλεξάνδρου του Μεγάλου, και μητέρα του η Απάμα από τη Σύγδιανη, κόρη του . Ήταν μια από τις πριγκίπισσες της Ανατολής τις οποίες ο Αλέξανδρος χάρισε στους στρατηγούς του για συζύγους. (el)
  • Antiochus I Soter (Greek: Ἀντίοχος ὁ Σωτήρ, Antíochos ho Sōtér; "Antiochus the Saviour"; c. 324/3 – 2 June 261 BC) was a Greek king of the Seleucid Empire. Antiochus succeeded his father Seleucus I Nicator in 281 BC, he reigned during a period of instability over which he mostly overcame until his death on 2 June 261 BC. He is the last known ruler to be attributed the ancient Mesopotamian title King of the Universe. (en)
  • Antíoco I Sóter (324-261 a. C.) era hijo del fundador de la dinastía Seléucida, Seleuco I Nicátor y de Apama, princesa sogdiana y nieta de Espitamenes. Se casó con su madrastra, Estratónice. Como segundo rey de la dinastía seléucida es uno de los epígonos que se disputaron el dominio de los territorios conquistados por Alejandro Magno. Es recordado sobre todo por la victoria sobre los gálatas que le valió su apodo, Soter. Es importante su figura en la urbanización de Oriente Próximo ya que él y Seleuco fueron los fundadores de ciudades más activos de la época.​Además fue el primer rey seléucida en acuñar moneda con su efigie.​ (es)
  • Antiochos Ier Sôter (« le Sauveur »), en grec ancien Ἀντίoχoς ο Σωτήρ / Antiochos Sôter, est le fils de Séleucos Ier et le deuxième souverain de la dynastie séleucide ; il règne de 281 à 261 av. J.-C. Il cherche en vain à maintenir l'intégrité territoriale de son empire en luttant contre la sécession des royaumes d'Anatolie et en se heurtant aux Lagides et à Pergame. Il peut être considéré comme l'un des principaux Épigones, les héritiers des Diadoques. (fr)
  • Antiokhos I Soter (bahasa Yunani: Αντίοχος Α' Σωτήρ, Antiokhos Sang Penyelamat, meninggal 261 SM), adalah raja Dinasti Seleukia, berkuasa atas kawasan Iran, Syria, dan Anatolia pada 281-261 SM. Saat berkuasa, Antiokhos I berusaha menjaga stabilitas kerajaannya yang luas, dari memadamkan beberapa pemberontakan sampai berperang dengan kekuatan di sekitar kerajaan. Antiokhos juga melanjutkan hubungan baik dengan Maurya. Sepeninggalnya, takhta diwariskan kepada putranya, Antiokhos II Theos. (in)
  • Antioco Sotere (in greco antico: Αντίοχος Σωτήρ, Antíochos Sōtḗr; 324/323 a.C. – Efeso, 261 a.C.), chiamato nella storiografia moderna Antioco I, è stato un sovrano seleucide, che governò dal 292 a.C. in co-reggenza con il padre Seleuco I Nicatore e poi dal 281 a.C. fino alla sua morte da solo. (it)
  • 안티오코스 1세 소테르(그리스어: Ἀντίοχος Α΄ ὁ Σωτήρ 기원전 324년경 ~ 기원전 261년, 재위 기원전 281년 ~ 기원전 261년)은 셀레우코스 1세 니카토르의 아들이며, 셀레우코스 제국의 2번째 임금이다. 셀레우코스 1세와 페르시아인인 사이에서 태어났으며, 데메트리오스 1세의 딸이자 자신의 계모인 와 결혼하여 안티오코스 2세 테오스가 태어났다. 이후 기원전 278년 갈리아인의 침공을 받았으나, 전투 코끼리를 사용해 자신의 왕국을 지켜내는 데 성공하여 소테르(Soter)라는 칭호를 얻었다. 그 뒤 기원전 261년 페르가몬과의 전투에서 패배했으며, 그 해 사망하였다. (ko)
  • アンティオコス1世ソテル(Αντίοχος Α' Σωτήρ、? - 紀元前261年)は、セレウコス朝シリアの王(在位:紀元前291年または紀元前281年 - 紀元前261年)。セレウコス1世の子。 (ja)
  • Antíoco I Sóter (324 a.C. — 261 a.C.) foi um rei selêucida. Começou por governar a região oriental do reino entre 292 e 281 a.C. e entre 281 e 261 a.C. a sua totalidade. Era filho do rei Seleuco I Nicátor e de Apama, filha de . Seu pai, Seleuco I Nicátor, foi um general de Alexandre Magno e o fundador da dinastia selêucida. Seu pais se chamavam Antíoco e Laódice, mas sua mãe dizia que Seleuco era filho do deus Apolo. (pt)
  • Антио́х I Сотер (др.-греч. Αντίοχος Α' Σωτήρ; ок. 324 до н. э. — 261 до н. э.) — царь государства Селевкидов в 281 — 261 до н. э. (ru)
  • Antioch I Soter (ur. ok. 324 p.n.e., zm. 1 lub 2 czerwca 261 p.n.e.) – drugi król z dynastii Seleucydów, panujący wspólnie ze swoim ojcem Seleukosem od ok. 292 p.n.e., zaś samodzielnie od 281 p.n.e. aż do śmierci. (pl)
  • Antíoc I Sòter, el salvador o el guanyador, (en llatí Antiochus Soter, en grec antic Αντίοχος Σωτήρ) fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana. Va néixer l'any 324 aC. (ca)
  • Antiochos I. Sótér (řecky: Ἀντίοχος Α΄ ὁ Σωτήρ; česky Spasitel; 324 (?) – 261 př. n. l.) byl králem seleukovské říše. Vládl v letech 281–261 př. n. l. Antiochos byl napůl Peršan, jeho matka Apama byla jednou z východních princezen, které Alexandr Veliký dal za manželky svým generálům roku 324 BC. V roce 294 př. n. l., před smrtí svého otce Seleuka I., se Antiochos oženil se svou nevlastní matkou Stratoniké, dcerou Démétria Poliorkéta. Jeho vlastní otec údajně tento sňatek inicioval poté, co zjistil, že jeho syn umírá na zlomené srdce pro nenaplněnou lásku ke své maceše. Stratoniké porodila Antiochovi pět dětí. Byli to Seleukos (byl popraven za vzpouru), Laodiké, Apama II., a , který následoval svého otce jako král. (cs)
  • Antiochos I. Soter (altgriechisch Ἀντίοχος Σωτήρ Antíochos Sōtḗr; * 324 v. Chr.; † 261 v. Chr.) war ab 281 v. Chr. König des Seleukidenreichs. Er war ein Sohn Seleukos’ I., eines Gefährten Alexanders des Großen, und der persischen Prinzessin Apame. Seine Kinder aus der Ehe mit Stratonike waren: * Seleukos († 267 v. Chr. hingerichtet) * Antiochos II. († 246 v. Chr.) * Apame († nach 249/248 v. Chr.), ∞ mit König Magas von Kyrene * Stratonike († um 235 v. Chr. von Seleukos II. ermordet), ∞ mit König Demetrios II. von Makedonien (de)
  • Antioko I.a Soter ("salbatzailea" esan nahi duena) (K.a. 324-K.a. 261), seleuzidar dinastiaren sortzailea izan zen Seleuko I.a Nikatorr eta Apameren semea zen, azken hau, Sogdianako printzesa eta biloba. Antioko, bere amaorde zen Estratonizerekin ezkondu zen. Beste epigonoetako bat izan zen Ptolomeo II.a Egiptokoaren etsaia izan zen, eta honen aurka izan zituen gerretan, Antiokok lur mordoa galdu zuen, eta, horretaz gain, Egiptoko erregeak Mediterranioko nagusitasuna lortu zuen. * Datuak: Q211488 * Multimedia: Antiochus I (eu)
  • Antiochus I (324 - 2 juni 261 v.Chr.), bijgenaamd Sotèr (d.i. "redder" of "verlosser", Grieks Αντίοχος Σωτήρ), was koning van het hellenistische Seleucidenrijk (Syrië) van september 281 tot aan zijn dood. Tijdens de regering van zijn vader was Antiochus verantwoordelijk voor Babylon en de oostelijke gebiedsdelen. Deze periode is goed gedocumenteerd in de zogeheten "babylonian Chronicles from the Hellenistic Period" (de Babylonische kronieken uit de hellenistische tijd), die in het British Museum zijn teruggevonden en zijn gepubliceerd. (nl)
  • Antiochos I Soter, född ca 324 f.Kr., död 1 eller 2 juni 261 f.Kr., var hellenistisk kung i det seleukidiska riket, först som medregent till sin far Seleukos I Nikator från ca 293 f.Kr. och ensam från 281 f.Kr. Han var den sista kända härskaren som använde den forntida assyriska titeln šar kiššati (Världens konung). Han hade även ett gott förhållande till den indiska härskaren Amitrokates, och han tros vara den grekiska härskare som omnämns i Ashokas inskrifter. (sv)
  • 安条克一世(救主)(希腊语:Αντίοχος ό Σωτήρ,前324年-前261年),塞琉古帝国国王,前294年至前261年在位。 安条克一世是塞琉古帝国的建立者“胜利者”塞琉古一世和王后阿帕瑪的儿子。约从前294年至前281年,他与父亲共同统治帝国,前281年父亲去世后开始独自统治,安条克一世在位期間,帝國接連陷入與馬其頓王國安提柯二世的戰爭、安那托利亞的獨立、托勒密王朝的敘利亞戰爭、加拉太人入侵和敘利亞境內叛亂,使安条克不得安寧。 安条克一世即位後,小亞細亞和敘利亞境內接連發生叛亂,安条克不得不停止與殺父仇人托勒密·克勞諾斯作戰,被迫放棄色雷斯等地,也無法掌控對比提尼亚和卡帕多細亞波斯王公的控制。 安条克一世致力發展東方貿易,曾派遣地理學家勘查裡海周圍地區,並继续执行使东方希腊化的帝國政策,在叙利亚等地建立了大批城市。當遊牧民族掠奪帝國東方領地後,安条克修復被入侵者破壞的設施,重建了三座都市。安条克一世与印度王公们保持和平,对孔雀王朝统治中亚予以默认;他(或者是其父塞琉古)曾向印度派出一位名叫的使节,受到印度人的友好接待(接待这位使节的孔雀朝国王大概是宾头娑罗)。 从前263年起,安条克一世与拍加马王國国王欧迈尼斯一世为争夺安纳托利亚而长期征战。而安條克一世本人則在前261年病逝。 (zh)
rdfs:label
  • Antiochus I Soter (en)
  • أنطيوخوس الأول (ar)
  • Antíoc I Sòter (ca)
  • Antiochos I. Sótér (cs)
  • Antiochos I. (de)
  • Αντίοχος Α΄ Σωτήρ (el)
  • Antíoco I Sóter (es)
  • Antioko I.a Soter (eu)
  • Antiokhos I Soter (in)
  • Antiochos Ier (fr)
  • Antioco I (it)
  • 안티오코스 1세 소테르 (ko)
  • アンティオコス1世ソテル (ja)
  • Antioch I Soter (pl)
  • Antiochus I Soter (nl)
  • Antíoco I Sóter (pt)
  • Антиох I Сотер (ru)
  • Antiochos I (sv)
  • 安条克一世 (zh)
  • Антіох I Сотер (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Antiochus I (en)
is dbo:child of
is dbo:commander of
is dbo:notableCommander of
is dbo:parent of
is dbo:predecessor of
is dbo:spouse of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:builder of
is dbp:commander of
is dbp:father of
is dbp:issue of
is dbp:notableCommanders of
is dbp:predecessor of
is dbp:regent of
is dbp:spouse of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License