An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Abu ʿAmr ʿAbbad II al-Muʿtadid (Arabic: المعتضد بالله أبو عمرو عبَّاد; died 28 February 1069), a member of the Abbadid dynasty, was the second independent emir of Seville (reigned 1042–1069) in Al-Andalus. His father, Abu al-Qasim Muhammad ibn Abbad, had established the Taifa of Seville, and Abbad became its emir when Abu al-Qasim died in 1042. He initially had amicable relations with his neighbour Ferdinand I, Count of Castile and King of León, and tolerated the Christian faith in his own lands. Among other acts of friendship, he authorized the transfer of Saint Isidore's relics from Seville to the Basilica of San Isidoro in León.

Property Value
dbo:abstract
  • Abu-Amr Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid (àrab: أبو عمر عباد بن محمد المعتضد, أبو عمر عباد بن محمد المعتضد), més conegut simplement pel seu nom o ism, Abbad, pel seu làqab, al-Mútadid, o pel seu nom i el seu primer nàssab, Abbad ibn Muhàmmad, fou emir de Sevilla, de la dinastia abbadita, successor del seu pare Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad quan aquest va morir el 1042. En pujar al poder va portar el títol d'hàjib i va rebre poc després el làqab honorífic d'al-Mútadid bi-L·lah. Campió dels àrabs peninsulars contra els amazics, en nom d'Hixam II, el teòric legítim sobirà, va conquerir o derrotar els petits regnes de la rodalia: l'imamat de Mértola (1044) conquerit a , i Niebla, on va derrotar (àrab, però aliat als amazics). Llavors els altres reietons van formar una aliança en la qual van participar Badajoz (el aftàsides eren els caps de la coalició), Algesires, Granada i Màlaga. El 1051 va derrotar , de Huelva i (que va annexionar), i els senyors de Silves, els , i va derrotar , annexionant el seu regne de Santa Maria d'Algarve. La mediació de Còrdova va portar a la pau amb Badajoz el 1051. Va lluitar contra Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar, emir de l'emir de Batalyaws, amb el qual va pactar la pau el 1051 amb la mediació de Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Jàhwar ar-Raixid de la República de Qurtuba per evitar la pressió de Ferran I de Lleó, Els regnes i els senyors locals amazics van fer submissió al rei sevillà i al fals califa, i van pagar tribut per evitar l'annexió. El 1053 el rei va cridar als petits senyors local, i llavors per sorpresa els va tancar en uns banys i els va matar per asfíxia; així foren annexionades Niebla (1053) i després Arcos dels , Morón dels i Ronda dels Banu Ifran. Això va provocar la còlera del rei amazic zírida de Granada, Badis ibn Habús, però la guerra no li va impedir el 1055 de conquerir Algesires al príncep hammudita Al-Qàssim ibn Hammud. Llavors va enviar la seva primera expedició per conquerir Còrdova, sota la direcció del seu fill ; aquest al tenir un exèrcit sota el seu comandament, va aprofitar i es va rebel·lar a Algesires d'on era governador, buscant erigir-se un regne propi. Fou derrotat i executat personalment pel seu pare. Per aquest temps es va reconèixer oficialment la mort d'Hixam II i al-Mútadid va agafar el títol reial (1059). També en aquest temps l'altre fill, Muhàmmad, fou enviat a Màlaga per ajudar els àrabs revoltats contra el domini de l'amazic de Granada, però fou derrotat per Badis; Muhàmmad se'n va anar a Ronda implorant el perdó del seu pare per la derrota. Va morir el 1068/1069 i el va succeir el seu fill Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid. (ca)
  • المعتضد بالله أبو عمرو عبَّاد بن محمد بن إسماعيل اللخمي (407 هـ/1016 - 461 هـ/1069م) ثاني ملوك بني عباد على إشبيلية في الأندلس خلال عصر ملوك الطوائف. خلف المعتضد أباه أبا القاسم بن عباد، ونجح في توسيع الإمارة غرباً لتضمَّ لبلة ولبة وجزيرة شلطيش، ثم خاض صراعاً مع طوائف البربر في الجنوب حتى ضمَّ قرمونة ومورور ورندة وأركش والجزيرة الخضراء، وأخيراً استولى على قرطبة. يوصف المعتضد بأنه كان حاكماً شهماً مهيباً قوياً صارماً، وإن كان مستبداً. فقد اعتقل الكثير من قادته وقتلهم، ويُروَى أنه قتل ابنه البكر إسماعيل بيديه حين تآمر عليه. وقد أراد توحيد الأندلس تحت حكمه، فدخل في العديد من الصراعات مع ملوك الطوائف الآخرين بالأندلس. تزوج المعتضد من ابنة مجاهد العامري صاحب دانية، وكانت له نحو سبعين جارية، وورث الحكم عنه ابنه محمد المعتمد على الله. (ar)
  • Abu ʿAmr ʿAbbad II al-Muʿtadid (Arabic: المعتضد بالله أبو عمرو عبَّاد; died 28 February 1069), a member of the Abbadid dynasty, was the second independent emir of Seville (reigned 1042–1069) in Al-Andalus. His father, Abu al-Qasim Muhammad ibn Abbad, had established the Taifa of Seville, and Abbad became its emir when Abu al-Qasim died in 1042. He initially had amicable relations with his neighbour Ferdinand I, Count of Castile and King of León, and tolerated the Christian faith in his own lands. Among other acts of friendship, he authorized the transfer of Saint Isidore's relics from Seville to the Basilica of San Isidoro in León. Al-Muʿtadid expanded his territory by conquering numerous Islamic taifas (independent principalities), including those of Mértola (1044–45), Huelva (1051), Algeciras (1055), Ronda (1065) and Arcos (1069). In 1053, he invited a number of minor Berber princes from the south to his palace in Seville, suffocating them to death by treating them to an open steam bath, having first sealed up all of the openings in the bathhouse. He also fought against the Zirids of Granada and the Aftasids of Badajoz, but with no conclusive results. In 1063, when Ferdinand I appeared with an army on the outskirts of Seville, Al-Muʿtadid was forced to acknowledge his suzerainty and to pay him tribute. Al-Muʿtadid died in 1069 and was succeeded by his son, al-Mu'tamid ibn Abbad. (en)
  • Abbad ibn Muhammad al-Mu'tadid (arabe أبو عمر عباد "المعتضد" بن محمد, Abū ʿAmr ʿAbbād “al-Muʿtaḍid” ibn Muḥammad) (naskiĝis en Sevilo, mortis samloke la 27-an de februaro 1069) estis reĝo de la tajfo de Sevilo (1042-1069), de la familio de la . Li sukcedis sian patron , nome la kreinto de la tajfo de Sevilo en 1042. Li aligis la tajfojn de (1044-1045), Onubo (1051), Algarve (nuna Faro, 1051-1052), Niebla (1053-1054), Algeciras (1055), Silves (ĉ. 1063), Morón de la Frontera (1066), Ronda (1065), Carmona (ĉ. 1067) kaj Arcos de la Frontera (1069), kvankam li ne sukcesis fari ĝin ĉe tiu de , nek Badajoz. Tiele li kontrolis la tutan teritorion sude de la tajfo de Badajoz. Tamen tiuj militoj malfortigis la regnon kaj li devis submetiĝi al la kristana reĝo Fernando la 1-a de Kastilio en 1063, post granda invado fare de tiu laŭ la valo de la rivero Guadalquivir kiu alvenis ĝis antaŭ Sevilo. (eo)
  • Abū ‘Amr Abbad II. al-Mu'tadid (spanisch al-Mutádid; * um 1015 in Sevilla; † 27. Februar oder 29. März 1069) aus der Dynastie der Abbadiden, war der Sohn und Nachfolger des Emirs Abbad I. als Herrscher von Sevilla, das dieser nach dem Zusammenbruch des Kalifats von Córdoba 1023 als selbständiges Taifa-Königreich etabliert hatte. Abbad II. vergrößerte den Umfang seines Emirats auf Kosten der benachbarten Taifas, indem er als Vorkämpfer der Interessen der andalusischen Araber gegen die spanischen Berber auftrat. Unter ihm und seinem Sohn und Nachfolger Muhammad al-Mu'tamid erlebte die Stadt Sevilla ihre Glanzzeit. (de)
  • Abbad II Abû Amr plus connu sous le nom d'Al-Mu`tadid, (celui qui compte sur Dieu) est le fils et successeur d'Abbad Ier, il régna de 1042 à 1069 à Séville. Il étendit son royaume en guerroyant contre les petites dynasties berbères de l'est de l'Andalousie et laissa à son fils Muhammad Al-Mu`tamid l'Etat (taïfa) le plus puissant d'al-Andalus. Ce fut un personnage étonnant, souverain sanguinaire et remarquable poète. Il est notamment célèbre pour avoir eu, dans ses jardins, un arbre dont les fruits étaient les têtes embaumées de ses adversaires. Afin de s'attirer les bonnes grâces du roi de Castille, Ferdinand Ier le Grand (1017-roi de Castille et du León en 1037-1065), Abbad II respectueux de la foi chrétienne, autorisa en 1063 le transfert de Séville à León, des restes de saint Isidore de Séville, Docteur de l’Église des VIe et VIIe siècles. Sur mandat de Ferdinand Ier, les évêques léonais et asturiens, Alvito et Ordoño, vinrent à Séville chercher les reliques du saint docteur qui furent transférées dans l'église San Juan de León, désormais appelée San Isidoro. Abbad II meurt le 28 février 1069. (fr)
  • ‘Abbad ibn Muhámmad al-Mu‘tádid​ (Sevilla, ? – id., 27 de febrero de 1069). Rey taifa de Sevilla (1042-1069), de la familia de los abadíes. Sucedió a su padre , el creador de la taifa de Sevilla, en 1042. Se anexionó los reinos de taifas de Mértola (1044-1045), Huelva (1051), Santa María del Algarve (hoy Faro, 1051-1052), Niebla (1053-1054), Algeciras (1055), Silves (c. 1063), Morón de la Frontera (1066), Ronda (1065), Carmona (c. 1067) y Arcos de la Frontera (1069), aunque no pudo hacerlo con el de Granada, ni con el de Badajoz. De esta forma, controló todo el territorio situado al sur de la taifa de Badajoz. Sin embargo, estas campañas militares dejaron el reino en un estado de gran debilidad, y tuvo que prestar vasallaje a Fernando I de Castilla en 1063, tras una gran incursión de este por el valle del Guadalquivir que llegó hasta las puertas de Sevilla. Para mantener la ficción de la continuidad de su reino con los Omeyas, mantuvo a un títere que se hacía pasar por el califa Hisham II, pero tras su sometimiento a Fernando I, conde de Castilla, la ficción era ya inútil por lo que anunció que el pretendido Hisham II había muerto, habiéndole nombrado sucesor y emir de todo al-Ándalus.​ Equiparado muchas veces a los príncipes italianos del Renacimiento, fue poeta y mecenas, pero al mismo tiempo hizo gala de extrema crueldad con sus enemigos, fue traicionero con sus fieles y utilizó con frecuencia el veneno. Aunque hizo la guerra contra todos sus vecinos, raramente aparecía en el campo de batalla, sino que dirigía a sus generales, en los que no confiaba, desde su residencia del Real Alcázar. Mató con sus propias manos a Ismaíl, uno de sus hijos, que se había rebelado contra él. En una ocasión eliminó a un buen número de sus enemigos, los jefes bereberes de la taifa de Ronda, que le estaban visitando, asfixiándolos en la sala caliente de los baños del palacio. Acostumbraba a preservar los cráneos de los enemigos que había matado. Los de los enemigos de baja alcurnia los convertía en floreros, mientras que los de los príncipes eran conservados en cestas especiales.[cita requerida] Durante su reinado (y el de su hijo y sucesor, Al-Mu'támid), la taifa de Sevilla alcanzó su máximo esplendor. (es)
  • Abbad II al-Mu'tadid atau lengkapnya Abu Amr Abbad II al-Mu'tadid (meninggal 28 Februari 1069), adalah seorang anggota dinasti Abbadid dan emir independen kedua Sevilla (memerintah 1042–1069) ) di Al-Andalus. Ayahnya, Abu al-Qasim Muhammad bin Abbad adalah pendiri taifa Sevilla, dan Abbad menjadi pemimpinnya ketika ayahnya meninggal pada 1042. Awalnya ia memiliki hubungan persahabatan dengan para tetangganya orang nasrani seperti Fernando yang Agung, Pangeran Castile dan Raja León serta mengizinkan agama Kristen berkembang di tanahnya sendiri. Di antara tindakan persahabatan lainnya, ia mengesahkan pemindahan relikui Santo Isidore dari Seville ke Basilika San Isidoro, León di Spanyol. Al-Mu'tadid memperluas wilayahnya dengan menaklukkan banyak daerah taifa Islam (kerajaan independen), termasuk Mértola (1044-45), Huelva (1051), Algesiras (1055), Ronda (1065) dan Arcos (1069). Pada 1053, ia mengundang sejumlah pangeran kecil Berber dari selatan ke istananya di Sevilla, kemudian mencekik mereka sampai mati di tempat pemandian uap terbuka, setelah terlebih dahulu menutup semua jalan keluar di tempat pemandian itu. Dia juga bertempur melawan Zirid dari kerajaan Granada dan Aftasid dari taifa Badajoz, tetapi tanpa hasil yang konklusif. Pada 1063, ketika Fernando yang Agung muncul dengan pasukannya di pinggiran Sevilla, Abbad dipaksa untuk mengakui kekuasaannya dan membayar upeti kepadanya. Abbad II al-Mu'tadid wafat pada tahun 1069 dan digantikan oleh putranya, al-Mu'tamid ibn Abbad. (in)
  • ʿAbbād II al-Muʿtaḍid bi-llāh, in arabo: عبَّاد ﺍﻟﺜﺎني المعتضد ﺑالله‎ (Siviglia, 1016 – Siviglia, 28 febbraio 1069), è stato un sovrano arabo che governò la in al-Andalus. Dinar di Abbad II al-Mu'tadid Fu un membro della famiglia abbadide, la seconda dinastia a costituirsi in modo del tutto indipendente a Siviglia dopo la caduta del califfato omayyade di al-Andalus (1042–1069). (it)
  • Abbad II al-Mutadid (zm. 1069) – średniowieczny władca muzułmańskiej części Hiszpanii z dynastii Abbadytów. Jego ojciec Abbad ibn Muhammad Abu Amr ogłosił w 1023 roku niezależność Sewilli od Kalifatu Kordobańskiego. W 1042 roku Abbad odziedziczył po nim to państwo, wraz z zadaniem utrzymania jego niezależności, umocnienia własnej pozycji na tronie oraz rozszerzenia terytorium podlegającego jego władzy. Abbad okazał się utalentowanym wodzem i politykiem. Około roku 1048 rozpoczął działania zbrojne, w wyniku których jego zwierzchność musiało uznać pięć pogranicznych księstw. W 1053 roku zaprosił do swojego pałacu w Sewilli grupę drobnych książąt berberyjskich z południa, których następnie rozkazał zamordować podczas kąpieli w łaźni parowej. Ich księstwa Arcos, Ronda i Morón wcielił do swojego państwa. Jednak nie tylko okrucieństwo cechowało jego rządy. Abbad zasłynął też jako poeta i opiekun artystów. W 1069 roku został zamordowany przez swojego syna Isma’ila, który sam pragnął objąć rządy. Ismail nie utrzymał się jednak długo na tronie i w wyniku kolejnego buntu władzę objął inny syn Abbada – Muhammad. (pl)
  • Abade II Almutamide (Abbad II al-Mu'tadid; ? - 28 de fevereiro de 1069), Abu Amir Abade (Abu Amr Abbad) ou Abade Hixam II (Abad Hicham II), melhor conhecido somente como Almutadide, foi o segundo governante abádida da , reinando entre 1042 e 1069. Seu pai foi Abade I, que estabeleceu o e quando o seu pai faleceu, tornou-se o governante muçulmano de Sevilha em 1042. Continuou com as guerras empreendidas por seu pai contra os chefes berberes e engrandeceu os seus estados, mas teve de pagar um tributo ao rei cristão Fernando I de Leão. Seu reinado terminou em 1069 com sua a morte. (pt)
  • Абба́д II аль-Мутади́д (араб. عباد بن المعتضد‎; умер 28 февраля 1069) — представитель династии Аббадитов, второй правитель Севильского эмирата. Правил с 1042 по 1069 год. Его отец Аббад I создал независимое государство в Севилье правил в нём до своей смерти в 1042 году. (ru)
  • Абу Амр Аббад II аль-Мутадид (араб. المعتضد بالله أبو عمرو عبَّاد‎‎; бл. 1016 — 28 лютого 1069) — 2-й емір Севільської тайфи в 1042—1069 роках. Почесне ім'я аль-Мутадид перекладається як «Одержувач допомоги [від Аллаха]». (uk)
dbo:activeYearsEndYear
  • 1069-01-01 (xsd:gYear)
dbo:activeYearsStartYear
  • 1042-01-01 (xsd:gYear)
dbo:child
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 630815 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 3946 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1092010197 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:birthPlace
  • Al-Andalus (en)
dbp:burialPlace
  • Al-Andalus (en)
dbp:caption
  • Gold dinar issued by Al-Mu'tadid in A.H. 438 (en)
dbp:deathDate
  • 1069-02-28 (xsd:date)
dbp:deathPlace
dbp:dynasty
dbp:father
dbp:fullName
  • (en)
  • Abu ʿAmr ʿAbbad II al-Muʿtadid (en)
dbp:imageSize
  • 300 (xsd:integer)
dbp:issue
dbp:issueType
  • Children (en)
dbp:name
  • Abbad II al-Mu'tadid (en)
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 1042 (xsd:integer)
dbp:religion
dbp:succession
  • Emir of the Seville Taifa (en)
dbp:successor
dbp:title
  • Abbadid emir of Seville (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 1042 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • المعتضد بالله أبو عمرو عبَّاد بن محمد بن إسماعيل اللخمي (407 هـ/1016 - 461 هـ/1069م) ثاني ملوك بني عباد على إشبيلية في الأندلس خلال عصر ملوك الطوائف. خلف المعتضد أباه أبا القاسم بن عباد، ونجح في توسيع الإمارة غرباً لتضمَّ لبلة ولبة وجزيرة شلطيش، ثم خاض صراعاً مع طوائف البربر في الجنوب حتى ضمَّ قرمونة ومورور ورندة وأركش والجزيرة الخضراء، وأخيراً استولى على قرطبة. يوصف المعتضد بأنه كان حاكماً شهماً مهيباً قوياً صارماً، وإن كان مستبداً. فقد اعتقل الكثير من قادته وقتلهم، ويُروَى أنه قتل ابنه البكر إسماعيل بيديه حين تآمر عليه. وقد أراد توحيد الأندلس تحت حكمه، فدخل في العديد من الصراعات مع ملوك الطوائف الآخرين بالأندلس. تزوج المعتضد من ابنة مجاهد العامري صاحب دانية، وكانت له نحو سبعين جارية، وورث الحكم عنه ابنه محمد المعتمد على الله. (ar)
  • Abū ‘Amr Abbad II. al-Mu'tadid (spanisch al-Mutádid; * um 1015 in Sevilla; † 27. Februar oder 29. März 1069) aus der Dynastie der Abbadiden, war der Sohn und Nachfolger des Emirs Abbad I. als Herrscher von Sevilla, das dieser nach dem Zusammenbruch des Kalifats von Córdoba 1023 als selbständiges Taifa-Königreich etabliert hatte. Abbad II. vergrößerte den Umfang seines Emirats auf Kosten der benachbarten Taifas, indem er als Vorkämpfer der Interessen der andalusischen Araber gegen die spanischen Berber auftrat. Unter ihm und seinem Sohn und Nachfolger Muhammad al-Mu'tamid erlebte die Stadt Sevilla ihre Glanzzeit. (de)
  • ʿAbbād II al-Muʿtaḍid bi-llāh, in arabo: عبَّاد ﺍﻟﺜﺎني المعتضد ﺑالله‎ (Siviglia, 1016 – Siviglia, 28 febbraio 1069), è stato un sovrano arabo che governò la in al-Andalus. Dinar di Abbad II al-Mu'tadid Fu un membro della famiglia abbadide, la seconda dinastia a costituirsi in modo del tutto indipendente a Siviglia dopo la caduta del califfato omayyade di al-Andalus (1042–1069). (it)
  • Abade II Almutamide (Abbad II al-Mu'tadid; ? - 28 de fevereiro de 1069), Abu Amir Abade (Abu Amr Abbad) ou Abade Hixam II (Abad Hicham II), melhor conhecido somente como Almutadide, foi o segundo governante abádida da , reinando entre 1042 e 1069. Seu pai foi Abade I, que estabeleceu o e quando o seu pai faleceu, tornou-se o governante muçulmano de Sevilha em 1042. Continuou com as guerras empreendidas por seu pai contra os chefes berberes e engrandeceu os seus estados, mas teve de pagar um tributo ao rei cristão Fernando I de Leão. Seu reinado terminou em 1069 com sua a morte. (pt)
  • Абба́д II аль-Мутади́д (араб. عباد بن المعتضد‎; умер 28 февраля 1069) — представитель династии Аббадитов, второй правитель Севильского эмирата. Правил с 1042 по 1069 год. Его отец Аббад I создал независимое государство в Севилье правил в нём до своей смерти в 1042 году. (ru)
  • Абу Амр Аббад II аль-Мутадид (араб. المعتضد بالله أبو عمرو عبَّاد‎‎; бл. 1016 — 28 лютого 1069) — 2-й емір Севільської тайфи в 1042—1069 роках. Почесне ім'я аль-Мутадид перекладається як «Одержувач допомоги [від Аллаха]». (uk)
  • Abu-Amr Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid (àrab: أبو عمر عباد بن محمد المعتضد, أبو عمر عباد بن محمد المعتضد), més conegut simplement pel seu nom o ism, Abbad, pel seu làqab, al-Mútadid, o pel seu nom i el seu primer nàssab, Abbad ibn Muhàmmad, fou emir de Sevilla, de la dinastia abbadita, successor del seu pare Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad quan aquest va morir el 1042. Va morir el 1068/1069 i el va succeir el seu fill Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid. (ca)
  • Abu ʿAmr ʿAbbad II al-Muʿtadid (Arabic: المعتضد بالله أبو عمرو عبَّاد; died 28 February 1069), a member of the Abbadid dynasty, was the second independent emir of Seville (reigned 1042–1069) in Al-Andalus. His father, Abu al-Qasim Muhammad ibn Abbad, had established the Taifa of Seville, and Abbad became its emir when Abu al-Qasim died in 1042. He initially had amicable relations with his neighbour Ferdinand I, Count of Castile and King of León, and tolerated the Christian faith in his own lands. Among other acts of friendship, he authorized the transfer of Saint Isidore's relics from Seville to the Basilica of San Isidoro in León. (en)
  • Abbad ibn Muhammad al-Mu'tadid (arabe أبو عمر عباد "المعتضد" بن محمد, Abū ʿAmr ʿAbbād “al-Muʿtaḍid” ibn Muḥammad) (naskiĝis en Sevilo, mortis samloke la 27-an de februaro 1069) estis reĝo de la tajfo de Sevilo (1042-1069), de la familio de la . (eo)
  • ‘Abbad ibn Muhámmad al-Mu‘tádid​ (Sevilla, ? – id., 27 de febrero de 1069). Rey taifa de Sevilla (1042-1069), de la familia de los abadíes. Sucedió a su padre , el creador de la taifa de Sevilla, en 1042. Se anexionó los reinos de taifas de Mértola (1044-1045), Huelva (1051), Santa María del Algarve (hoy Faro, 1051-1052), Niebla (1053-1054), Algeciras (1055), Silves (c. 1063), Morón de la Frontera (1066), Ronda (1065), Carmona (c. 1067) y Arcos de la Frontera (1069), aunque no pudo hacerlo con el de Granada, ni con el de Badajoz. De esta forma, controló todo el territorio situado al sur de la taifa de Badajoz. Sin embargo, estas campañas militares dejaron el reino en un estado de gran debilidad, y tuvo que prestar vasallaje a Fernando I de Castilla en 1063, tras una gran incursión de este (es)
  • Abbad II Abû Amr plus connu sous le nom d'Al-Mu`tadid, (celui qui compte sur Dieu) est le fils et successeur d'Abbad Ier, il régna de 1042 à 1069 à Séville. Il étendit son royaume en guerroyant contre les petites dynasties berbères de l'est de l'Andalousie et laissa à son fils Muhammad Al-Mu`tamid l'Etat (taïfa) le plus puissant d'al-Andalus. Ce fut un personnage étonnant, souverain sanguinaire et remarquable poète. Il est notamment célèbre pour avoir eu, dans ses jardins, un arbre dont les fruits étaient les têtes embaumées de ses adversaires. Abbad II meurt le 28 février 1069. (fr)
  • Abbad II al-Mu'tadid atau lengkapnya Abu Amr Abbad II al-Mu'tadid (meninggal 28 Februari 1069), adalah seorang anggota dinasti Abbadid dan emir independen kedua Sevilla (memerintah 1042–1069) ) di Al-Andalus. Ayahnya, Abu al-Qasim Muhammad bin Abbad adalah pendiri taifa Sevilla, dan Abbad menjadi pemimpinnya ketika ayahnya meninggal pada 1042. Awalnya ia memiliki hubungan persahabatan dengan para tetangganya orang nasrani seperti Fernando yang Agung, Pangeran Castile dan Raja León serta mengizinkan agama Kristen berkembang di tanahnya sendiri. Di antara tindakan persahabatan lainnya, ia mengesahkan pemindahan relikui Santo Isidore dari Seville ke Basilika San Isidoro, León di Spanyol. (in)
  • Abbad II al-Mutadid (zm. 1069) – średniowieczny władca muzułmańskiej części Hiszpanii z dynastii Abbadytów. Jego ojciec Abbad ibn Muhammad Abu Amr ogłosił w 1023 roku niezależność Sewilli od Kalifatu Kordobańskiego. W 1042 roku Abbad odziedziczył po nim to państwo, wraz z zadaniem utrzymania jego niezależności, umocnienia własnej pozycji na tronie oraz rozszerzenia terytorium podlegającego jego władzy. Abbad okazał się utalentowanym wodzem i politykiem. Około roku 1048 rozpoczął działania zbrojne, w wyniku których jego zwierzchność musiało uznać pięć pogranicznych księstw. W 1053 roku zaprosił do swojego pałacu w Sewilli grupę drobnych książąt berberyjskich z południa, których następnie rozkazał zamordować podczas kąpieli w łaźni parowej. Ich księstwa Arcos, Ronda i Morón wcielił do swojeg (pl)
rdfs:label
  • Abbad II al-Mu'tadid (en)
  • المعتضد بن عباد (ar)
  • Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid (ca)
  • Abbad II. al-Mu'tadid (de)
  • Al-Mu'tadid (Sevilo) (eo)
  • Al-Mutádid (es)
  • Abbad II al-Mu'tadid (in)
  • Abbad II (fr)
  • Abbad II al-Mu'tadid (it)
  • Abbad II al-Mutadid (pl)
  • Almutadide (abádida) (pt)
  • Аббад II аль-Мутадид (ru)
  • Аббад II (емір Севільї) (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Abbad II al-Mu'tadid (en)
is dbo:child of
is dbo:parent of
is dbo:predecessor of
is dbo:successor of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:father of
is dbp:issue of
is dbp:predecessor of
is dbp:successor of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License