| dbo:abstract
|
- Völva és sinònim de bruixa. S'espera que totes les dones nòrdiques i germàniques estiguin versades en la màgia, algunes dones més que d'altres.En la major part de les tribus germàniques, així com en els vikings, són els grups de dones sàvies, bruixes o sacerdotesses, que generalment vivien solteres (encara que no necessàriament en el celibat) i que podien, segons sembla, viatjar soles on volguessin sense por. Una dona que portava la vara de bruixa mai rebria mal.Es van aliar amb les dees del destí i així exercien el més gran dels poders. En el context de l'edat dels vikings nòrdics, aquestes dones van ser anomenades völur, singular: völva. La traducció literal d'aquest títol és 'vareta de casar'. Aquest va ser un temps i edat en què les bruixes van ser honorades, venerades i buscades com a dones sàvies, curanderes, profetes, oracles, xamans i sacerdotesses. Les sagues mostren que si una bruixa venia a visitar una casa, el senyor i la senyora de la casa li donaven el tron a ella, un gest molt palès que indica que la bruixa tenia una autoritat superior. La bruixa primigènia era la dea Freyia, que va introduir l'art de seiðr ('destinació, màgia, xamanisme'). En les fonts literàries, les bruixes nòrdiques tenen els seus predecessors en les tribus alemanyes, descrits per autors romans com Tàcit. En la majoria de les tribus alemanyes, nodrits grups de dones eren conegudes pels romans com a Matronae, 'mares'. Aquestes "mares" viatjaven amb les bandes de guerra i els exèrcits i van donar assessoria estratègica als líders de guerra, basada en l'endevinació oracular. També realitzaven sacrificis i altres serveis religiosos. També hi ha una descripció particular de les dones que van ser utilitzades com a oracles, igual que en l'antiga Grècia i les tradicions romanes (és a dir, l'oracle de Delfos). Una d'aquestes dones va ser Veleda dels brúcters, que fa dos mil anys va portar la seva gent a una revolta contra els romans mitjançant les seves profecies. Ara es pensa en general que Veleda no és en realitat un nom, sinó un títol, que significa 'vident'. Segons Tàcit, aquesta va tenir condició divina entre els alemanys. La importància de la bruixa -avantpassada mítica en la història de l'univers que està relatant- es fa evident quan ella es passa diverses estrofes relatant com la bruixa original va entrar en el món dels Aesir i dels humans com un völva operativa després d'un judici de la iniciació, l'ensenyament de l'art de seiðr a les dones humanes, i més tard als déus masculins. El völva molt bé podria ser l'equivalent nòrdic d'un xaman; fins i tot, la seva vareta té el seu equivalent en el personal femení dels xamans siberians. Així, tant Freyia i l'antiga völva que van viure abans d'hora poden representar el "völva ancestral" que va crear el camí de la bruixa, amb el seu seiðr, Galdr (ortografia i cançons) i altres arts màgiques. Més informació: http://freya.theladyofthelabyrinth.com/?page_id=258. (ca)
- Völva ist der altnordische Begriff für eine Seherin, Wahrsagerin, Hexe, Zauberin, Prophetin oder Schamanin. In der germanischen Mythologie ist sie auch als Wala bekannt. (de)
- Völva, vala edo wala seiðkona edo wicce bat, eskandinaviar mitologiako eta antzinako germaniarren artean, apaiz andere bat zen. (eu)
- Les anciens Germains appelaient « völva » (« vala » ou « wala » en vieux haut allemand) les prêtresses et prophétesses. Les termes « seiðkona », « spákona » en norrois, « spaewife » ou « wicce » (terme générique pour sorcière) en vieil anglais sont utilisés pour les femmes pratiquant au moins l'une des magies nordiques. Elles sont des personnages récurrents de la mythologie germanique. (fr)
- Una völva (del nórdico antiguo: vǫlva, «la que lleva el vǫlr, cayado o vara»), también llamada vala (del alto alemán antiguo: wala) o fjǫlkunnig («llena de conocimiento») a veces también mencionada como seiðkona («que practica el seiðr») o wicce, entre las tribus germánicas, era una sacerdotisa, profetisa y mujer sabia en la mitología escandinava, cuya actividad abunda en la mitología nórdica y la literatura medieval escandinava. (es)
- In Germanic paganism, a seeress is a woman said to have the ability to foretell future events and perform sorcery. They are also referred to with many other names meaning "prophetess", "staff bearer", "wise woman" and "sorceress", and they are frequently called witches or priestesses both in early sources and in modern scholarship. They were an expression of the pre-Christian shamanic traditions of Europe, and they held an authoritative position in Germanic society. Mentions of Germanic seeresses occur as early as the Roman era, when, for example, they at times led armed resistance against Roman rule and acted as envoys to Rome. After the Roman Era, seeresses occur in records among the North Germanic people, where they form a reoccurring motif in Norse mythology. Both the classical and the Norse accounts imply that they used wands, and describe them as sitting on raised platforms during séances. Ancient Roman and Greek literature records the name of several Germanic seeresses, including Albruna, Veleda, Ganna, and, by way of an archaeological find, Waluburg. Norse mythology mentions several seeresses, some of them by name, including Heimlaug völva, Þorbjörg lítilvölva, Þordís spákona, and Þuríðr Sundafyllir. In North Germanic religion, the goddess Freyja has a particular association with seeresses, and there are indications that the Viking princess and Rus' saint, Olga of Kiev, was one such, serving as a "priestess of Freyja" among the Scandinavian elite in Kievan Rus' before they converted to Christianity. Archaeologists have identified several graves that appear to be the remains of Scandinavian seeresses. These graves contain objects such as wands, seeds with hallucinogenic and aphrodisiac properties, and a variety of items indicating high status. Societal beliefs about the practices and abilities of seeresses would contribute to the development of the European concept of "witches", because their practices survived Christianization, although the practitioners became marginalized, and evolved into north European mediaeval witchcraft. Germanic seeresses are mentioned in popular culture in a variety of contexts. In Germanic Heathenry, a modern practice of Germanic pagan religion, seeresses once again play a role. (en)
- ヴォルヴァ（古ノルド語: vǫlva, アイスランド語: völva、複数形 古ノルド語: vǫlur, アイスランド語: völvur、しばしば英語化されて vala とも綴られる）あるいはスパーコナ（古ノルド語: spákona, アイスランド語: spækona）は北欧の伝説における女性のシャーマンあるいは予言者。北欧神話に主題として繰り返し登場する。 日本の書籍では概ね巫女と翻訳される。 (ja)
- 볼바(고대 노르드어: vǫlva, 아이슬란드어: völva)란 노르드 종교의 샤머니즘적 예언자들이다. 간단히 바이킹 족의 무당이라고 생각할 수 있다. 볼바는 세이드, 갈드, 스파 등의 무술(巫術)을 부렸으며, 이러한 능력을 가지고 있다고 여겨짐으로써 고대 노르드 사회에서 상당히 높은 사회적 지위를 차지했던 것으로 보인다. 〈무녀의 예언〉에서 신들의 왕 오딘이 볼바를 찾아가 자문을 구하며 한 수 굽혀주는 모습에서 그런 점을 확인할 수 있다. 볼바는 결코 무해한 존재가 아니었다. 여신들 중 마법에 가장 뛰어난 프레이야는 사랑의 여신이기만 한 것이 아니라 피와 죽음을 불러오며 비탄의 비명을 지르게 하는 신이기도 했다. 볼바는 프레이야가 신계인 아스가르드에서 하는 역할을 인간계 미드가르드에서 행한다고 여겨졌다. 바이킹 사회에서 볼바는 대개 나이든 여성이었으며, 일반적인 바이킹 여성들이 속박되어 있는 강력한 가족적 유대관계를 벗어난 존재였다. 볼바는 이 땅에서 저 땅으로 여행을 다녔으며, 젊은이들로 이루어진 수행원들이 그 뒤를 따랐다. 위기가 발생하면 볼바가 소환되었다. 볼바는 어마어마한 권위를 가지고 있었고, 자신의 임무에 대해 상당한 대가를 요구했다. 또한 많은 바이킹 귀족 여성들은 프레이야를 섬기고 미드가르드에서 프레이야 여신을 대변하고자 했다. 그들은 오딘을 귀감으로 삼고 발할라를 지상에 구현한 커다란 저택을 짓고 살던 바이킹 군벌들과 혼인했다. 부족의 안주인들은 그저 손님을 접대하는 일만 하는 것이 아니라 배우자가 전쟁에 나가 있을 때면 직조 도구를 마법적으로 조작하여 전투 행위를 내조했을 것으로 추측된다. 학자들은 이 여자들이 소극적으로 집에서 기다리기만 했다고 믿지 않는다. 고대 노르드 사회에서 마법적 행위가 행해졌다는 고고학적 발견물들이 존재한다. 대표적인 것이 〈〉(Darraðarljóð)이다. 귀족 부인네와 볼바 사이에 어떤 명확한 구분을 짓기는 어렵다. 다만 고대 문헌에 나타난 볼바는 이곳저곳을 떠돌아다니며 자신의 영적 능력을 파는, 보다 전문적인 존재이다. 볼바는 귀족 부인보다 강력한 권위를 가지고 있었으나, 그들이 섬기는 군벌에게 종속된 처지라는 점에서는 같았다. 특정 군벌에게 소속된 상황에서라면 볼바의 신통력과 신뢰성이 그 권위를 결정지었다. (ko)
- La vǫlva (o vala, plurale vǫlur) è una maga esperta nella divinazione e negli oracoli: veniva consultata anche dagli dèi, ai quali predisse le vicissitudini future della famiglia divina (cioè la morte di Baldr e la fine dell'universo). È una veggente e una sacerdotessa presso il popolo dei Germani e nei paesi nordici. (it)
- Völva of volva, wolwa (ook vala of veleta en soms gelijkgesteld met Spákona) is een term uit de oernoordse cultuur van Kelten en Germanen en duidde in de IJzertijd tot in de Middeleeuwen een sjamanistische zieneres in de heidense samenleving aan. Er wordt vaak naar haar verwezen in de Noordse mythologie. Bij de Kelten of Galliërs werd de zieneres meestal veleta genoemd. Als zieneres was de völva (veleta) een sjamanka die in trance liederen zong, bezweringen uitsprak en het lot voorspelde van de aanwezigen. Ze zou zowel het verleden als de toekomst kunnen verklaren. De völva werd als fjölkunnig (volkundig, 'kundig in veel') beschouwd, wat wil zeggen, dat zij naast het bezit van nog andere kennis en kunde, zowel de kunsten van seiðr en spá als die van galdr machtig was. Zulke zieneressen/priesteressen worden voor het eerst beschreven in Romeinse verslagen over de Cimbri. Daarin wordt vermeld dat ze zich bezighielden met het offeren van krijgsgevangenen. Julius Caesar vermeldt in zijn De Bello Gallico dat Germaanse zieneressen het moment voor de strijd kozen en ook Tacitus verwijst naar dergelijke invloedrijke vrouwen en met name naar Veleda. Voorts worden Gotische priesteressen vermeld door Jordanes en de Lombardische historicus Paulus Diaconus. Archeologische opgravingen bevestigen dat het om vooraanstaande vrouwen met hoog aanzien ging. (nl)
- Vǫlva ou Völva (nórdico antigo: vǫlva) era na mitologia nórdica uma mulher vidente, que em êxtase profético podia ver o futuro. Uma dessas völvas nórdicas revelou ao deus Odin a criação e o fim do mundo (Ragnarök), segundo o poema Völuspá da Edda poética. Era uma figura doce mas vigorosa, vestida simplesmente, mas com grande sabedoria do mundo. (pt)
- En völva eller vala (fornisländska: vǫlva, av vǫlr, stav, trollstav) är i nordisk mytologi en spåkvinna (shaman), som i trans uppnår kontakt med andevärlden. Staven som hon uppkallats efter kan vara en symbol för övernaturlig makt. Staven kan användas som redskap för låta den från kroppen frigjorda frisjälen rida. Jämför häxornas trollspö och marskalkstaven. Flera völvor omtalas i den fornnordiska litteraturen. Mest bekant är den sierska som uppträder i Valans spådom (fornisländska: Vǫluspá), den inledande sången i den Poetiska Eddan. Den beskriver världens skapelse och undergång i nordisk mytologi. Ett annat exempel är beskrivningen i Erik Rödes saga kapitel 4 av hur völvan Torbjorg på Grönland gick till väga vid sitt siande. (sv)
- Вёльва, Вельва, Вала или Спакуна (др.-сканд. Völva, Vala, Spákona) — в скандинавской мифологии провидица; о существовании у древних германцев женщин-пророчиц, почитаемых как божество, упоминает римский историк Тацит. (ru)
- Вельва (давн.-сканд. völva, vala, spákona) — віщунка у германо-скандинавській міфології. Вельва згадується у Старшій Едді Сноррі Стурлусона та у інших сагах. Жінки-провидиці також володіли давніми чарами — сейдом. Вельви практикували шаманізм, пророкування, чаклунство та інші види місцевої магії, зв'язані з жінками. (uk)
- 渥爾娃女巫（古諾斯語：vǫlva，複數：vǫlur；冰島語：völva，複數：völvur）是中的一種巫覡宗教女預言家，是北歐神話中经常出現的人物形象。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Völva ist der altnordische Begriff für eine Seherin, Wahrsagerin, Hexe, Zauberin, Prophetin oder Schamanin. In der germanischen Mythologie ist sie auch als Wala bekannt. (de)
- Völva, vala edo wala seiðkona edo wicce bat, eskandinaviar mitologiako eta antzinako germaniarren artean, apaiz andere bat zen. (eu)
- Les anciens Germains appelaient « völva » (« vala » ou « wala » en vieux haut allemand) les prêtresses et prophétesses. Les termes « seiðkona », « spákona » en norrois, « spaewife » ou « wicce » (terme générique pour sorcière) en vieil anglais sont utilisés pour les femmes pratiquant au moins l'une des magies nordiques. Elles sont des personnages récurrents de la mythologie germanique. (fr)
- Una völva (del nórdico antiguo: vǫlva, «la que lleva el vǫlr, cayado o vara»), también llamada vala (del alto alemán antiguo: wala) o fjǫlkunnig («llena de conocimiento») a veces también mencionada como seiðkona («que practica el seiðr») o wicce, entre las tribus germánicas, era una sacerdotisa, profetisa y mujer sabia en la mitología escandinava, cuya actividad abunda en la mitología nórdica y la literatura medieval escandinava. (es)
- ヴォルヴァ（古ノルド語: vǫlva, アイスランド語: völva、複数形 古ノルド語: vǫlur, アイスランド語: völvur、しばしば英語化されて vala とも綴られる）あるいはスパーコナ（古ノルド語: spákona, アイスランド語: spækona）は北欧の伝説における女性のシャーマンあるいは予言者。北欧神話に主題として繰り返し登場する。 日本の書籍では概ね巫女と翻訳される。 (ja)
- La vǫlva (o vala, plurale vǫlur) è una maga esperta nella divinazione e negli oracoli: veniva consultata anche dagli dèi, ai quali predisse le vicissitudini future della famiglia divina (cioè la morte di Baldr e la fine dell'universo). È una veggente e una sacerdotessa presso il popolo dei Germani e nei paesi nordici. (it)
- Vǫlva ou Völva (nórdico antigo: vǫlva) era na mitologia nórdica uma mulher vidente, que em êxtase profético podia ver o futuro. Uma dessas völvas nórdicas revelou ao deus Odin a criação e o fim do mundo (Ragnarök), segundo o poema Völuspá da Edda poética. Era uma figura doce mas vigorosa, vestida simplesmente, mas com grande sabedoria do mundo. (pt)
- Вёльва, Вельва, Вала или Спакуна (др.-сканд. Völva, Vala, Spákona) — в скандинавской мифологии провидица; о существовании у древних германцев женщин-пророчиц, почитаемых как божество, упоминает римский историк Тацит. (ru)
- Вельва (давн.-сканд. völva, vala, spákona) — віщунка у германо-скандинавській міфології. Вельва згадується у Старшій Едді Сноррі Стурлусона та у інших сагах. Жінки-провидиці також володіли давніми чарами — сейдом. Вельви практикували шаманізм, пророкування, чаклунство та інші види місцевої магії, зв'язані з жінками. (uk)
- 渥爾娃女巫（古諾斯語：vǫlva，複數：vǫlur；冰島語：völva，複數：völvur）是中的一種巫覡宗教女預言家，是北歐神話中经常出現的人物形象。 (zh)
- Völva és sinònim de bruixa. S'espera que totes les dones nòrdiques i germàniques estiguin versades en la màgia, algunes dones més que d'altres.En la major part de les tribus germàniques, així com en els vikings, són els grups de dones sàvies, bruixes o sacerdotesses, que generalment vivien solteres (encara que no necessàriament en el celibat) i que podien, segons sembla, viatjar soles on volguessin sense por. Una dona que portava la vara de bruixa mai rebria mal.Es van aliar amb les dees del destí i així exercien el més gran dels poders. En el context de l'edat dels vikings nòrdics, aquestes dones van ser anomenades völur, singular: völva. La traducció literal d'aquest títol és 'vareta de casar'. (ca)
- In Germanic paganism, a seeress is a woman said to have the ability to foretell future events and perform sorcery. They are also referred to with many other names meaning "prophetess", "staff bearer", "wise woman" and "sorceress", and they are frequently called witches or priestesses both in early sources and in modern scholarship. Archaeologists have identified several graves that appear to be the remains of Scandinavian seeresses. These graves contain objects such as wands, seeds with hallucinogenic and aphrodisiac properties, and a variety of items indicating high status. (en)
- 볼바(고대 노르드어: vǫlva, 아이슬란드어: völva)란 노르드 종교의 샤머니즘적 예언자들이다. 간단히 바이킹 족의 무당이라고 생각할 수 있다. 볼바는 세이드, 갈드, 스파 등의 무술(巫術)을 부렸으며, 이러한 능력을 가지고 있다고 여겨짐으로써 고대 노르드 사회에서 상당히 높은 사회적 지위를 차지했던 것으로 보인다. 〈무녀의 예언〉에서 신들의 왕 오딘이 볼바를 찾아가 자문을 구하며 한 수 굽혀주는 모습에서 그런 점을 확인할 수 있다. 볼바는 결코 무해한 존재가 아니었다. 여신들 중 마법에 가장 뛰어난 프레이야는 사랑의 여신이기만 한 것이 아니라 피와 죽음을 불러오며 비탄의 비명을 지르게 하는 신이기도 했다. 볼바는 프레이야가 신계인 아스가르드에서 하는 역할을 인간계 미드가르드에서 행한다고 여겨졌다. 바이킹 사회에서 볼바는 대개 나이든 여성이었으며, 일반적인 바이킹 여성들이 속박되어 있는 강력한 가족적 유대관계를 벗어난 존재였다. 볼바는 이 땅에서 저 땅으로 여행을 다녔으며, 젊은이들로 이루어진 수행원들이 그 뒤를 따랐다. 위기가 발생하면 볼바가 소환되었다. 볼바는 어마어마한 권위를 가지고 있었고, 자신의 임무에 대해 상당한 대가를 요구했다. (ko)
- Völva of volva, wolwa (ook vala of veleta en soms gelijkgesteld met Spákona) is een term uit de oernoordse cultuur van Kelten en Germanen en duidde in de IJzertijd tot in de Middeleeuwen een sjamanistische zieneres in de heidense samenleving aan. Er wordt vaak naar haar verwezen in de Noordse mythologie. Bij de Kelten of Galliërs werd de zieneres meestal veleta genoemd. Als zieneres was de völva (veleta) een sjamanka die in trance liederen zong, bezweringen uitsprak en het lot voorspelde van de aanwezigen. Ze zou zowel het verleden als de toekomst kunnen verklaren. (nl)
- En völva eller vala (fornisländska: vǫlva, av vǫlr, stav, trollstav) är i nordisk mytologi en spåkvinna (shaman), som i trans uppnår kontakt med andevärlden. Staven som hon uppkallats efter kan vara en symbol för övernaturlig makt. Staven kan användas som redskap för låta den från kroppen frigjorda frisjälen rida. Jämför häxornas trollspö och marskalkstaven. (sv)
|
.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}