| dbo:abstract
|
- En música, la tonalitat paral·lela menor o tònica menor, també denominada homònima menor, d'una tonalitat major és la tonalitat menor que té la mateixa tònica; de la mateixa manera, la tonalitat paral·lela major d'una tonalitat menor també té la mateixa tònica. Per exemple, sol major i sol menor tenen diferents modes musicals però la mateixa tònica, el sol; per tant, podem dir que sol menor és la paral·lela menor de sol major, i sol major és la paral·lela major de sol menor. Per a trobar l'homònima menor d'una tonalitat, cal agregar 3 bemolls a l'armadura. A inicis del segle xix, els compositors, i de manera notable Robert Schumann, van començar a experimentar amb acords agafats lliurement de la tonalitat paral·lela. A l'oïda, el canvi d'una tonalitat major a la seva paral·lela menor sona com un senzill canvi de caràcter, com un "entristiment" general. Té algunes similituds amb el canvi a la tonalitat relativa menor. (ca)
- المفاتيح الموسيقية المتوازية هي مفاتيح في السلالم الموسيقية الكبيرة والصغيرة لها نفس . بالتالي، فإن المفاتيح الموسيقية على السلالم الكبيرة والصغيرة التي لها نفس التوترية الموسيقية تكون على علاقة متوازية. (ar)
- Eine Varianttonart oder kurz Variante einer Tonart ist eine gleichnamige Dur- oder Molltonart, die auf dem gleichen Grundton beginnt und auf Variantklängen beruht. Sie heißen im Englischen parallel keys, sind aber nicht zu verwechseln mit den Paralleltonarten. Zum Beispiel:
* C-Dur – Mollvariante: c-Moll
* fis-Moll – Durvariante: Fis-Dur Varianttonarten können in folgender Weise verwendet werden:
* Zum „Aufhellen“ eines Mollsatzes in zyklischen Werken (z. B. am Ende)
* Als Tonart des zweiten (langsamen) Satzes in zyklischen Werken
* In Variationssätzen als Charaktervariation (Minore)
* In Liedern, um die Stimmung zu verändern (gleiche Melodie, Tongeschlechtwechsel). Berühmtes Beispiel für die Verwendung einer Varianttonart ist Beethovens 5. Sinfonie: Ihre Grundtonart ist c-Moll; der letzte Satz, das Finale, steht allerdings in C-Dur. Dieser Effekt wird durch die Wendung Per aspera ad astra (‚Durch das Rauhe ins Licht‘) veranschaulicht. (de)
- En teoría musical, la tonalidad homónima (en modo menor también denominada paralela menor e tónica menor) de una particular tonalidad mayor es la tonalidad menor con la misma nota tónica; similarmente la homónima mayor de una tonalidad menor tiene la misma tónica. Por ejemplo, Do mayor (C) y Do menor (C m) tiene diferentes modos que comienzan con la misma tónica, Dó; por lo que podemos decir que Dó menor es la homónima menor de Dó mayor (y que Dó mayor es la homónima mayor de Dó menor). A inicios del siglo XIX, los compositores (notablemente Robert Schumann) comenzaron a experimentar con acordes tomados libremente de la tonalidad homónima. (es)
- In music theory, a major scale and a minor scale that have the same tonic note are called parallel keys and are said to be in a parallel relationship. The parallel minor or tonic minor of a particular major key is the minor key based on the same tonic; similarly the parallel major has the same tonic as the minor key. For example, G major and G minor have different modes but both have the same tonic, G; so G minor is said to be the parallel minor of G major. In contrast, a major scale and a minor scale that have the same key signature (and therefore different tonics) are called relative keys. A major scale can be transformed to its parallel minor by lowering the third, sixth, and seventh scale degrees, and a minor scale can be transformed to its parallel major by sharpening those same scale degrees. In the early nineteenth century, composers began to experiment with freely borrowing chords from the parallel key. To the Western ear, the switch from a major key to its parallel minor sounds like a fairly simplistic saddening of the mood (while the opposite sounds like a brightening). This change is quite distinct from a switch to the relative minor. Class or key have their second theme in the relative major in the exposition, but the second theme comes back in the original minor key in the recapitulation. This is unique to the form, and allows the composer to state a given theme in both major and minor modes. Later it also became common to state the second theme in the tonic major in the recapitulation, with or without a later return to the minor. In rock and popular music, examples of songs that emphasize parallel keys include Grass Roots' "Temptation Eyes", The Police's "Every Little Thing She Does Is Magic", Lipps Inc's "Funkytown", The Beatles' "Norwegian Wood," and Dusty Springfield's "You Don't Have To Say You Love Me". (en)
- In de muziektheorie heten de twee toonaarden of toonsoorten in majeur en mineur met dezelfde grondtoon van gelijknamige toonaard of van equivalente toonaard. Zo zijn C majeur en c mineur gelijknamige toonaarden. Hun voortekening is niet hetzelfde: C majeur heeft geen voortekens, en c mineur heeft drie mollen. (nl)
- Na teoria musical, tonalidade paralela ou homônima (também chamadas tônica maior paralela e menor paralela), indica tonalidades/escala musicais que possuem o mesmo nome, que iniciam com a mesta nota tônica (ou fundamental), mas que possuem modos diferentes (modo maior e modo menor). (pt)
- 同主音调，常被称为同主音大小调，多數地區也稱為並行大小調。它指的是两个调的主音相同，但音列不同的关系。 例如C大调的同主音小调是c小调。 一般地，两个同主音大小调的调号不同。例如C大调的调号不包含任何升降号，而c小调的调号由三个降号组成。 和同主音调相对应的是关系调。由于中国近代乐理主要由俄文翻译而来，所以平行大小调(Параллельные тональности)指的是关系大小调(relative key)，而非同主音大小调(одноимённые тональности, parallel key)。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- المفاتيح الموسيقية المتوازية هي مفاتيح في السلالم الموسيقية الكبيرة والصغيرة لها نفس . بالتالي، فإن المفاتيح الموسيقية على السلالم الكبيرة والصغيرة التي لها نفس التوترية الموسيقية تكون على علاقة متوازية. (ar)
- In de muziektheorie heten de twee toonaarden of toonsoorten in majeur en mineur met dezelfde grondtoon van gelijknamige toonaard of van equivalente toonaard. Zo zijn C majeur en c mineur gelijknamige toonaarden. Hun voortekening is niet hetzelfde: C majeur heeft geen voortekens, en c mineur heeft drie mollen. (nl)
- Na teoria musical, tonalidade paralela ou homônima (também chamadas tônica maior paralela e menor paralela), indica tonalidades/escala musicais que possuem o mesmo nome, que iniciam com a mesta nota tônica (ou fundamental), mas que possuem modos diferentes (modo maior e modo menor). (pt)
- 同主音调，常被称为同主音大小调，多數地區也稱為並行大小調。它指的是两个调的主音相同，但音列不同的关系。 例如C大调的同主音小调是c小调。 一般地，两个同主音大小调的调号不同。例如C大调的调号不包含任何升降号，而c小调的调号由三个降号组成。 和同主音调相对应的是关系调。由于中国近代乐理主要由俄文翻译而来，所以平行大小调(Параллельные тональности)指的是关系大小调(relative key)，而非同主音大小调(одноимённые тональности, parallel key)。 (zh)
- En música, la tonalitat paral·lela menor o tònica menor, també denominada homònima menor, d'una tonalitat major és la tonalitat menor que té la mateixa tònica; de la mateixa manera, la tonalitat paral·lela major d'una tonalitat menor també té la mateixa tònica. Per exemple, sol major i sol menor tenen diferents modes musicals però la mateixa tònica, el sol; per tant, podem dir que sol menor és la paral·lela menor de sol major, i sol major és la paral·lela major de sol menor. Per a trobar l'homònima menor d'una tonalitat, cal agregar 3 bemolls a l'armadura. (ca)
- Eine Varianttonart oder kurz Variante einer Tonart ist eine gleichnamige Dur- oder Molltonart, die auf dem gleichen Grundton beginnt und auf Variantklängen beruht. Sie heißen im Englischen parallel keys, sind aber nicht zu verwechseln mit den Paralleltonarten. Zum Beispiel:
* C-Dur – Mollvariante: c-Moll
* fis-Moll – Durvariante: Fis-Dur Varianttonarten können in folgender Weise verwendet werden: (de)
- En teoría musical, la tonalidad homónima (en modo menor también denominada paralela menor e tónica menor) de una particular tonalidad mayor es la tonalidad menor con la misma nota tónica; similarmente la homónima mayor de una tonalidad menor tiene la misma tónica. (es)
- In music theory, a major scale and a minor scale that have the same tonic note are called parallel keys and are said to be in a parallel relationship. The parallel minor or tonic minor of a particular major key is the minor key based on the same tonic; similarly the parallel major has the same tonic as the minor key. For example, G major and G minor have different modes but both have the same tonic, G; so G minor is said to be the parallel minor of G major. In contrast, a major scale and a minor scale that have the same key signature (and therefore different tonics) are called relative keys. (en)
|
