| dbo:abstract
|
- Pankrátion (řecky παγκράτιον = „veškerá síla“) bylo starověké bojové umění z Řecka, které je považováno za jedno z nejstarších bojových umění na světě. V roce 648 př. n. l. se stalo olympijskou disciplínou. Podle legendy jej vynalezl Héraklés a Théseus. V počátcích tohoto sportu docházelo při zápasech často ke smrti zápasníků (nejčastěni zardoušením nebo zaškrcením krčních tepen). Původní umění zahrnovalo i kousání a vydloubávání očí, což je v dnešní formě všeobecné zakázáno. V současné době se pankrátion opět vyučuje jak v Evropě, tak ve Spojených státech. Je však již ovlivněno různými jinými styly, jako třeba box, karate, džúdžucu a další. (cs)
- El pancraci (del grec παγκράτιον, "pankràtion", παν "pan", tot, i κράτος "kratos", força, en llatí Pancratium) és una violenta forma de lluita que va aparèixer el 648 aC, a la 33 olimpíada, com a combinació de la lluita i el pugilat. Es considerava una de les formes més dures de lluita a causa de la seva violència i es requeria un gran pes corporal. Al gimnàs no es practicava gaire, i hi havia una forma modificada, més suau pels nois. Segons els metges antics, no era beneficiós per la salut. A Esparta, el pancraci reglat estava prohibit, però el nom s'aplicava a una lluita ferotge i sense normes, on hi estava permès absolutament tot: cops, mossegades, puntades de peu, ofegaments, ficar els dits als ulls, en fi, qualsevol forma de poder vèncer l'adversari. El combat acabava quan un dels lluitadors abandonava; sovint, tant guanyador com perdedor acabaven amb alguna orella escapçada, algun membre trencat o, si més no, amb el cos ben nafrat. Algunes vegades la lluita concloïa amb la mort d'un dels combatents. Era un dels esports més populars als Jocs de l'Antiga Grècia. Els participants, anomenats παγκρατιασταὶ ("pankratiastaí") combatien nus i portaven el cos ungit amb oli i recobert d'arena per permetre una bona subjecció per part de l'oponent. Quan dos lluitadors iniciaven el combat ho feien amb els braços estirats i buscaven una posició favorable per immobilitzar l'oponent o posar-lo de cara al sol per dificultar-li la lluita. Després d'aquesta introducció venia la lluita real, encara que alguns lluitadors, com ara un anomenat Sòstrat de Sició, havia aconseguit victòries només amb els preliminars, fen que l'oponent descobrís la seva habilitat i fortalesa i renunciés a la lluita. En el pancraci reglat no es permetien les mossegades ni els cops de cap, contraris als reglaments i que comportaven la desqualificació. La victòria es decidia quan un dels contrincants es rendia (o moria). Com que els Jocs eren públics, moltes de les formes d'atac i de defensa del pancraci s'adoptaven per altres lluitadors. Llançar-se violentament contra l'oponent era la forma més comuna de començar. Moltes de les claus més comunes que s'utilitzaven van ser copiades en una mena de dansa que s'anomenava "dansa gimnopèdica". La lluita es desenvolupava quasi sempre a terra, en la part més decisiva, i Plató, considerant que això no era prou noble, a Les Lleis va desterrar aquesta competició substituint-la per una lluita de guerrers amb armes lleugeres (πελταστική "peltastiké" o lluita de peltastes). Homer no menciona aquest tipus de competició i sembla que el pancraci va ser introduït als Jocs Olímpics, a l'Olimpíada 33 (648 aC), però ja existia abans si bé no havia adquirit prou desenvolupament. El seu origen estaria en la lluita entre dues persones, pròpia de les tribus sense civilitzar, i primer es va introduir a Esparta, que el va mantenir en un estat proper a les lluites originals. La llegenda diu que Teseu va ser l'inventor del pancraci en la seva lluita contra el Minotaure, ja que no portava espasa. Hèracles segons algunes tradicions, va ser campió de pancraci. Alguns autors descriuen lluites d'altres herois amb aquest tipus de lluita, però són ficcions literàries. Després de la introducció a les olimpíades es va estendre a altres jocs per tot Grècia. A l'època imperial es va estendre a Itàlia. A l'Olimpíada 145 (el 200 aC) es va introduir el pancraci per a nois i el primer guanyador va ser Fedim, nascut a una ciutat de la Tròade. Apareixen també guanyadors als jocs Pítics (Olaides de Tebes el primer conegut, a l'olimpíada 108), i als Jocs Ístmics (on no apareix el pancraci per nois fins al temps de Domicià però sens dubte ja es practicava abans). Filòstrat d'Atenes considerava el pancraci el més bell de tots els jocs atlètics. En una sola exhibició la boxa i la lluita apareixien unides i se'n podia gaudir. Segons Llucià de Samòsata, el pugilat era el component principal d'aquest sistema de lluita, encara que els lluitadors no portaven cap mena de protecció als punys per poder usar lliurement els dits. A Roma el pancraci apareix per primer cop en uns jocs organitzats per Calígula i va esdevenir molt popular. Encara era un espectacle en temps de Justinià I, i els cònsols l'havien d'organitzar per donar diversió al poble. (ca)
- Το Παγκράτιον ήταν αγώνισμα των αρχαίων Ελλήνων, ένας συνδυασμός πάλης, λακτισμάτων και πυγμαχίας χωρίς ιμάντες. (el)
- Das Pankration (griechisch παγκράτιον „Allkampf, Gesamtkampf“; gesprochen „Pankrátion“, von griechisch pan „alles“, kratos „Kraft“) bezeichnet eine Kampfkunst bei den altgriechischen Festspielen, die erstmals 648 v. Chr. bei den 33. Olympischen Spielen nachweisbar ist. Nach dem Scholiast zu Pindar wurde das Pankration vom mythischen Theseus erfunden, als er ohne Waffen gegen den Minotaurus kämpfen musste. (de)
- El pancracio (griego antiguo πανκράτιον/pankrátion) era una competición deportiva de los Juegos Olímpicos Antiguos, una combinación de boxeo griego antiguo con patadas, semejante al kickboxing, y lucha, aunque se permitía prácticamente cualquier ataque con cualquier miembro del cuerpo, similar a las actuales artes marciales mixtas, y considerablemente con menos restricciones que estas. El término pancracio se utiliza hoy en día como sinónimo de "lucha libre profesional". (es)
- Pankration (grezieraz Παγκράτιο, Pagkratio, "indar guztiak" = πᾶν, pan, "guztia" + κράτος, kratos "indar" edo "botere") edo pankrazioa, antzinako Olinpiar Jokoetako lehiketa bat zen. Kirol hau, boxeoa eta borrokaren arteko konbinaketa bat zen, neurri bateraino, gaur egungo arte martzial mistoetan pentsarazten duena. Greziarrek, honen asmakuntza, Teseori ematen zioten, Minotauroari aurre egin zionean, edo Heraklesi, Nemeako lehoiaren aurka borrokatu zuenean. Ukabilkadak onartzen ziren, borrokalariek, euren eskuak, biltzen ez zituzten arren. Gutxi gora-behera, guztia zegoen onartuta. Zapalketak hankekin, belarrondokoak, etab... Ugaltze-aparatua ere ez zen errespetatzen. Kirolariez trufa eginez, Galeno mediku ospetsuak sari bat eman zion asto bati zapalketetan nabarmentzen zelako. Zangotraba jartzea, aurkaria hartu eta bere aurka botatzea oso ohikoa zen. Aurkariari sabelean ostiko bat jotzea bezalako erasoak, duela gutxi arte gaur egungo kirol guztien arauen aurka zihoana, erabat onartuak zeuden. Baita artaziarena egitea ere, honela, sabelaldea hankekin lotuta izanik, bi eskuak libre geratzen baitziren aurkaria itotzeko. Taktika hau izan zen, hain zuzen ere, Arrikion txapeldun olinpikoa hil zuena olinpiar jokoen 54. edizioan, K. a. 564an. txapeldun olinpikoa izan zen proba honetan K. a. 408an, 93. edizioan. Kolpeak aurpegian, zanpaketa edo itotze harrapaketak egitea, gorputz adarrak euren tokitik ateratzea edo apurtzea ere arrakasta handiko teknikak ziren. Arauek zigortzen zuten gauza bakarrak, horzka egiteak, begiak ateratzea eta hatzak aurkariaren aho edo sudurrean sartzea zen. Pausaniasek honako hau aipatzen du Sizioneko Sostratosi buruz: "Lisandroren irudiaren ondoan, Sizioneko Sostratos pankrazio borrokalariarena dago, Akrokersites ere deitua. Hau, beti, lehenik aurkariaren hatzak harrapatzen saiatzen zen, apurtzeko. Eta egiten jarraitzen zuen, bere aurkariak borroka uzten zuela nabaritzen zuen arte. Garaipena lortu zuen Nemeako lehiaketetan, hamabi guztira, hiru garaipen Olinpian eta beste bi Pitiar Jokoetan". Mesinako Leontiskosek ere teknika hau erabiltzen zuen. Pankrazioan, borroka perpendikularraren arauak erabiltzen ez zirenez, borrokak, borrokarietako batek etsitzen zuen arte irauten zuen, hatz bat jasoz adierazten zena. Boxeoa edo borrokan bezala, kirol honetan gazte eta helduentzako maila ezberdinak zeuden. Pankrazioan koroa lortzea, aurretik ephedros izan gabe, garaipen nabarmengarritzat jotzen zen. Hau izan zen erromatarraren kasua, aurreko borrokaren garaile bezala, ondoren, berehala, nekatutako aurkari baten aurka borroka egin behar izan baitzuen, hau da, zozketa bidez kanpoan geratu zen aurkari baten aurka. Kontrakoa dirudien arren, pankrazioa ez zen boxeoa bezain basatia. Horregatik agertzen zen lehen programan. (eu)
- Le pancrace (grec ancien : παγκράτιον / pankrátion) est un sport de combat grec, permettant au temps des Jeux olympiques antiques de pratiquer quasiment toutes les techniques. Il était juste interdit d'introduire le doigt dans l’œil ou dans la bouche de l'adversaire, et de lui tirer l'oreille ou les parties génitales. C'était un sport très technique, mais pas le plus dur ; le pugilat était en effet réputé plus violent. De grands champions olympiques de cette époque ont marqué l'histoire comme Polydamas de Skotoussa qui fut champion olympique en 408 av. J.-C. , Théagène de Thasos, ou encore Milon de Crotone. Le lutteur de pancrace est appelé pancratiaste. (fr)
- Pankration (/pænˈkreɪtiɒn, -ˈkreɪʃən/; Greek: παγκράτιον) was a sporting event introduced into the Greek Olympic Games in 648 BC, which was an empty-hand submission sport with few rules. The athletes used boxing and wrestling techniques but also others, such as kicking, holds, joint-locks, and chokes on the ground, making it similar to modern mixed martial arts. The term comes from the Greek παγκράτιον [paŋkrátion], meaning 'all of power', from πᾶν (pan) 'all' and κράτος (kratos) 'strength, might, power'. (en)
- Pankration (//; bahasa Yunani: παγκράτιον) merupakan sebuah pertandingan olahraga yang diperkenalkan di Yunani dalam Olimpiade pada tahun 648 SM dan merupakan olahraga penyerahan tangan kosong dengan hampir tidak ada aturan. Para atlet menggunakan teknik tinju dan gulat, tetapi juga yang lain, seperti menendang dan memegang, mengunci dan mencekik di tanah. Satu-satunya hal yang tidak bisa diterima adalah menggigit dan mencungkil mata lawan. Istilah ini berasal dari bahasa Yunani παγκράτιονπαγκράτιον [paŋkrátion], secara harfiah berarti "semua kekuatan" dari πᾶνπᾶν (pan) "semua" dan κράτοςκράτος (kratos) "kekuatan, daya, kemampuan". (in)
- Il pancrazio è un antico sport da combattimento, un agone atletico, che faceva parte dell'atletica pesante di origine greca antica e consisteva in un misto di lotta e pugilato. Un combattimento era dichiarato terminato quando l'avversario era immobilizzato e impossibilitato a muoversi. Il termine in greco antico: παγκράτιον, pankrátion, è l'unione di due termini, Pan, tutto e Kratos, potenza; il significato di questo legame è proprio "onnipotenza", (e non come viene spesso erroneamente tradotto: "tutta-forza") che indica lo scopo e il fine di questo agone atletico: sottomettere l'avversario con qualsiasi tecnica e metodo, ed assurgersi a diventare il più potente. Alla lotta e al pancrazio venivano attribuite origini mitologiche e divine: si diceva che Teseo, l'eroe vincitore del Minotauro, l'avesse insegnata agli uomini dopo averla appresa dalla dea Atena. (it)
- 팡크라티온(그리스어: παγκράτιον)은 고대 올림픽에서 행해진 거친 격투 경기로, 그리스어가 어원이다. 모두를 의미하는 그리스어 판(pan)과 힘을 의미하는 크라토스(kratos)를 접붙인 합성어이다. 다시 말하면 신체의 모든 부위를 이용한다는 뜻이다. 기본적인 주먹과 발은 물론 대표적으로 이용되는 신체부위는 팔꿈치, 무릎, 발, 손바닥, 손등이었으며, 각 경기자의 특성에 따라 손끝을 이용한 공격도 펼치곤 하였다. 놀랍게도 경기 도중에 몸의 모든 곳을 만져도 허용된다. 성기를 잡는 것이 가능하지만 물어뜯는 것과 눈을 찌르는 것은 엄격히 금지가 되었다. 스파르타에서는 물어뜯기, 눈 후비기등의 공격이 허용되었으며, 스파르타인들 스스로는 그리스 모든 주민 중 전투적으로 가장 위대하다는 정체의식적 부담감에 그리스에서 열리는 공식 판크라티온 경기에는 참가하지 않았다. 판크라티온은 지금과 달리 경기 시간에 대한 제한 등 라운드 구분이 없어 휴식 시간조차 없이 한쪽이 죽거나 검지손가락을 들어 항복할 때까지 경기가 계속되었을 뿐더러, 체급에 대한 규제마저도 없어 덩치가 큰 사람이 상대적으로 유리하였다. 여기서 우승하면 어마어마한 상금, 좋은 직장, 세금 면제권 등을 수여받았다. 기본적으로 벌거벗은 채 온몸에 기름칠한 상태로 경기에 임했으며 초기에는 맨손으로 싸우다가 이후 세스투스(cestus)라는 부드러운 가죽장갑을 착용했고, 후기로 갈수록 단단한 가죽에 금속징을 박아 이용하기도 했다. (ko)
- Pankration (Oudgrieks παγκράτιον, pankrátion; pan-kration = alle krachten) is een olympische vechtsport uit de oudheid die bestond uit een combinatie van klassiek worstelen en boksen. Ze werd als de gevaarlijkste olympische vechtsport beschouwd. Pankration kende weinig regels, de enige verbodsbepalingen die golden 'in de ring' waren het dragen van voorwerpen en kledingstukken op het lichaam, het gebruiken van tanden of nagels en het uitdrukken van ogen (wat bij de Spartanen wel was toegestaan). De verliezer van een partij was diegene die knock-out ging of opgaf. Indien een sporter tijdens een wedstrijd overleed, kreeg hij de eer van de overwinning. (nl)
- パンクラチオン（ギリシャ語: παγκράτιον、ラテン文字転写: Pankration、羅: Pancratium）は、古代ギリシャのスポーツ、格闘技、あるいはその近代版同名競技、格闘技である。ギリシャ語で「全力（あるいは全ての力）」を意味する。 (ja)
- Pankration (gr. παγκράτιον od πᾶς − całkowita, wszech oraz κρατός − siła, moc, władza) − dyscyplina sportowa w starożytnej Grecji, będąca połączeniem boksu i zapasów, wprowadzona do programu starożytnych igrzysk olimpijskich w 648 roku p.n.e. Pokonany zawodnik sygnalizował poddanie podniesieniem ręki. Według przekazów historycznych większość walk w pankrationie kończyła się poddaniem, a wypadki śmiertelne były niezwykłą rzadkością. W walce istniały tylko trzy reguły − nie wolno było atakować oczu przeciwnika, gryźć oraz atakować genitaliów rywala. Złagodzona forma olimpijskiego pankrationu była przewidziana dla młodych chłopców (efebów). Wśród mistrzów tej dyscypliny wymienia się Arrichiona oraz Dioksipposa, który zwyciężył w kilku olimpiadach i był przyjacielem Aleksandra Macedońskiego. Według antycznego przekazu, wyzwany przez jednego z żołnierzy Aleksandra, niejakiego Koragosa, Dioksippos stanął bez broni przeciwko uzbrojonemu i opancerzonemu Koragosowi i pokonał go, zawstydzając samego Aleksandra, który nie mogąc znieść upokorzenia wojska, zmusił Dioksipposa do popełnienia samobójstwa. W 393 roku n.e. cesarz Teodozjusz I zakazał organizacji igrzysk olimpijskich, uznając je za rozrywkę pogańską. W konsekwencji pankration stopniowo zanikł. Sport ten był motywem przedstawień w sztuce greckiej, zwłaszcza w rzeźbie i malarstwie wazowym. (pl)
- Pankration (betonat på '-krat-' och 'tio' uttalas som "tio" och inte som "tjo") var en antik tävlingsgren som snarast kan liknas vid en blandning av brottning och boxning. Ordet "pankration" (grekiska: παγκράτιον) kommer från grekiskans πᾶν, "pan", som betyder allt och κράτος, "kratos", som betyder styrka, makt eller kraft. På svenska benämnes den ibland för allkamp. Reglerna tillät det mesta, utom att bitas och att peta i ögonen. I stadsstaten Sparta var emellertid även detta tillåtet. Att sparka någon i skrevet var en fullt legitim teknik, som av förklarliga skäl ansågs synnerligen effektiv. Pankration uppstod troligen ur de tekniker som en människa tar till i en obeväpnad kamp på liv och död. I sporten förekom både slag, sparkar och allehanda, grepp, kast och strypningar. En känd incident från 564 f.Kr. (pankration var den mest publikdragande grenen vid denna tid) var där den tvåfaldige olympiamästaren Arrhachion från Figalia lyckades besegra sin motståndare genom att bryta dennes tår, trots att han satt fast i ett hårt strypgrepp. Motståndaren gav upp kampen, men Arrhachion hade hunnit dö och fick sin tredje segerkrans postumt. Pankration fanns i två varianter: Orthostanden i vilken kämparna var tvungna att förbli stående samt den vanligaste, Kato Pankration, där kampen fortsatte även sedan de tävlande fallit till marken. Incidenten med Arrhachion blev sedan väldigt känd och efter 564 blev strypgrepp förbjudet i "finalen". Moderna motsvarigheter till pankration är MMA, No Holds Barred (NHB) och vale tudo. (sv)
- 希臘上古時代曾經出現過之徒鬥術，同樣都是使用全身各個可以格鬥的部位進行整體性徒手决戰，後流傳至英國經過修改成為國際上眾所皆知的競技拳擊，對西方武術界有著極為深遠的影響。其英文爲Pankration。古希臘人非常善戰，這片土地有500多年被戰火籠罩著，除了城邦之間的戰爭，波斯人、羅馬人、歌德人和汪達爾人都曾企圖征服這塊土地，因此在當時的希臘連哲學家都是戰士，著名的哲學家-蘇格拉底也曾受過潘克拉辛的訓練。在古希臘的軍隊裡，士兵必須自己購買裝備，但有數千名士兵根本買不起當時昂貴的裝備，因此他們唯一的選擇便是利用潘克拉辛徒手相鬥至死。 潘克拉辛曾一度失傳，後由吉姆‧阿爾瓦尼蒂斯於20世紀70年代試圖復興潘克拉辛，但直到1995年才真正復興此項實用的徒鬥技藝，目前人們對潘克拉辛的相關知識是來自於歷史與考古資料。 (zh)
- Панкратион (др.-греч. πανκράτιον ← πᾶν- «всё» + κράτος «сила, мощь») — возрождённый древний олимпийский вид единоборств. Слово «панкратион» происходит от названия боевого искусства, впервые включённого в соревнования античных Олимпийских игр. (ru)
- Панкратіон (грец. pan ''усе''; грец. kratos ''сила, міць'') — давньогрецьке бойове мистецтво та вид спорту. Уперше включений до програми олімпійських ігор Стародавньої Греції в 648 році до н. е. Поєднує в собі елементи боротьби і кулачного бою. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Το Παγκράτιον ήταν αγώνισμα των αρχαίων Ελλήνων, ένας συνδυασμός πάλης, λακτισμάτων και πυγμαχίας χωρίς ιμάντες. (el)
- Das Pankration (griechisch παγκράτιον „Allkampf, Gesamtkampf“; gesprochen „Pankrátion“, von griechisch pan „alles“, kratos „Kraft“) bezeichnet eine Kampfkunst bei den altgriechischen Festspielen, die erstmals 648 v. Chr. bei den 33. Olympischen Spielen nachweisbar ist. Nach dem Scholiast zu Pindar wurde das Pankration vom mythischen Theseus erfunden, als er ohne Waffen gegen den Minotaurus kämpfen musste. (de)
- El pancracio (griego antiguo πανκράτιον/pankrátion) era una competición deportiva de los Juegos Olímpicos Antiguos, una combinación de boxeo griego antiguo con patadas, semejante al kickboxing, y lucha, aunque se permitía prácticamente cualquier ataque con cualquier miembro del cuerpo, similar a las actuales artes marciales mixtas, y considerablemente con menos restricciones que estas. El término pancracio se utiliza hoy en día como sinónimo de "lucha libre profesional". (es)
- Le pancrace (grec ancien : παγκράτιον / pankrátion) est un sport de combat grec, permettant au temps des Jeux olympiques antiques de pratiquer quasiment toutes les techniques. Il était juste interdit d'introduire le doigt dans l’œil ou dans la bouche de l'adversaire, et de lui tirer l'oreille ou les parties génitales. C'était un sport très technique, mais pas le plus dur ; le pugilat était en effet réputé plus violent. De grands champions olympiques de cette époque ont marqué l'histoire comme Polydamas de Skotoussa qui fut champion olympique en 408 av. J.-C. , Théagène de Thasos, ou encore Milon de Crotone. Le lutteur de pancrace est appelé pancratiaste. (fr)
- Pankration (/pænˈkreɪtiɒn, -ˈkreɪʃən/; Greek: παγκράτιον) was a sporting event introduced into the Greek Olympic Games in 648 BC, which was an empty-hand submission sport with few rules. The athletes used boxing and wrestling techniques but also others, such as kicking, holds, joint-locks, and chokes on the ground, making it similar to modern mixed martial arts. The term comes from the Greek παγκράτιον [paŋkrátion], meaning 'all of power', from πᾶν (pan) 'all' and κράτος (kratos) 'strength, might, power'. (en)
- 팡크라티온(그리스어: παγκράτιον)은 고대 올림픽에서 행해진 거친 격투 경기로, 그리스어가 어원이다. 모두를 의미하는 그리스어 판(pan)과 힘을 의미하는 크라토스(kratos)를 접붙인 합성어이다. 다시 말하면 신체의 모든 부위를 이용한다는 뜻이다. 기본적인 주먹과 발은 물론 대표적으로 이용되는 신체부위는 팔꿈치, 무릎, 발, 손바닥, 손등이었으며, 각 경기자의 특성에 따라 손끝을 이용한 공격도 펼치곤 하였다. 놀랍게도 경기 도중에 몸의 모든 곳을 만져도 허용된다. 성기를 잡는 것이 가능하지만 물어뜯는 것과 눈을 찌르는 것은 엄격히 금지가 되었다. 스파르타에서는 물어뜯기, 눈 후비기등의 공격이 허용되었으며, 스파르타인들 스스로는 그리스 모든 주민 중 전투적으로 가장 위대하다는 정체의식적 부담감에 그리스에서 열리는 공식 판크라티온 경기에는 참가하지 않았다. 판크라티온은 지금과 달리 경기 시간에 대한 제한 등 라운드 구분이 없어 휴식 시간조차 없이 한쪽이 죽거나 검지손가락을 들어 항복할 때까지 경기가 계속되었을 뿐더러, 체급에 대한 규제마저도 없어 덩치가 큰 사람이 상대적으로 유리하였다. 여기서 우승하면 어마어마한 상금, 좋은 직장, 세금 면제권 등을 수여받았다. 기본적으로 벌거벗은 채 온몸에 기름칠한 상태로 경기에 임했으며 초기에는 맨손으로 싸우다가 이후 세스투스(cestus)라는 부드러운 가죽장갑을 착용했고, 후기로 갈수록 단단한 가죽에 금속징을 박아 이용하기도 했다. (ko)
- パンクラチオン（ギリシャ語: παγκράτιον、ラテン文字転写: Pankration、羅: Pancratium）は、古代ギリシャのスポーツ、格闘技、あるいはその近代版同名競技、格闘技である。ギリシャ語で「全力（あるいは全ての力）」を意味する。 (ja)
- 希臘上古時代曾經出現過之徒鬥術，同樣都是使用全身各個可以格鬥的部位進行整體性徒手决戰，後流傳至英國經過修改成為國際上眾所皆知的競技拳擊，對西方武術界有著極為深遠的影響。其英文爲Pankration。古希臘人非常善戰，這片土地有500多年被戰火籠罩著，除了城邦之間的戰爭，波斯人、羅馬人、歌德人和汪達爾人都曾企圖征服這塊土地，因此在當時的希臘連哲學家都是戰士，著名的哲學家-蘇格拉底也曾受過潘克拉辛的訓練。在古希臘的軍隊裡，士兵必須自己購買裝備，但有數千名士兵根本買不起當時昂貴的裝備，因此他們唯一的選擇便是利用潘克拉辛徒手相鬥至死。 潘克拉辛曾一度失傳，後由吉姆‧阿爾瓦尼蒂斯於20世紀70年代試圖復興潘克拉辛，但直到1995年才真正復興此項實用的徒鬥技藝，目前人們對潘克拉辛的相關知識是來自於歷史與考古資料。 (zh)
- Панкратион (др.-греч. πανκράτιον ← πᾶν- «всё» + κράτος «сила, мощь») — возрождённый древний олимпийский вид единоборств. Слово «панкратион» происходит от названия боевого искусства, впервые включённого в соревнования античных Олимпийских игр. (ru)
- Панкратіон (грец. pan ''усе''; грец. kratos ''сила, міць'') — давньогрецьке бойове мистецтво та вид спорту. Уперше включений до програми олімпійських ігор Стародавньої Греції в 648 році до н. е. Поєднує в собі елементи боротьби і кулачного бою. (uk)
- El pancraci (del grec παγκράτιον, "pankràtion", παν "pan", tot, i κράτος "kratos", força, en llatí Pancratium) és una violenta forma de lluita que va aparèixer el 648 aC, a la 33 olimpíada, com a combinació de la lluita i el pugilat. Es considerava una de les formes més dures de lluita a causa de la seva violència i es requeria un gran pes corporal. Al gimnàs no es practicava gaire, i hi havia una forma modificada, més suau pels nois. Segons els metges antics, no era beneficiós per la salut. (ca)
- Pankrátion (řecky παγκράτιον = „veškerá síla“) bylo starověké bojové umění z Řecka, které je považováno za jedno z nejstarších bojových umění na světě. V roce 648 př. n. l. se stalo olympijskou disciplínou. Podle legendy jej vynalezl Héraklés a Théseus. V počátcích tohoto sportu docházelo při zápasech často ke smrti zápasníků (nejčastěni zardoušením nebo zaškrcením krčních tepen). Původní umění zahrnovalo i kousání a vydloubávání očí, což je v dnešní formě všeobecné zakázáno. (cs)
- Pankration (grezieraz Παγκράτιο, Pagkratio, "indar guztiak" = πᾶν, pan, "guztia" + κράτος, kratos "indar" edo "botere") edo pankrazioa, antzinako Olinpiar Jokoetako lehiketa bat zen. Kirol hau, boxeoa eta borrokaren arteko konbinaketa bat zen, neurri bateraino, gaur egungo arte martzial mistoetan pentsarazten duena. Greziarrek, honen asmakuntza, Teseori ematen zioten, Minotauroari aurre egin zionean, edo Heraklesi, Nemeako lehoiaren aurka borrokatu zuenean. Arauek zigortzen zuten gauza bakarrak, horzka egiteak, begiak ateratzea eta hatzak aurkariaren aho edo sudurrean sartzea zen. (eu)
- Pankration (//; bahasa Yunani: παγκράτιον) merupakan sebuah pertandingan olahraga yang diperkenalkan di Yunani dalam Olimpiade pada tahun 648 SM dan merupakan olahraga penyerahan tangan kosong dengan hampir tidak ada aturan. Para atlet menggunakan teknik tinju dan gulat, tetapi juga yang lain, seperti menendang dan memegang, mengunci dan mencekik di tanah. Satu-satunya hal yang tidak bisa diterima adalah menggigit dan mencungkil mata lawan. (in)
- Il pancrazio è un antico sport da combattimento, un agone atletico, che faceva parte dell'atletica pesante di origine greca antica e consisteva in un misto di lotta e pugilato. Un combattimento era dichiarato terminato quando l'avversario era immobilizzato e impossibilitato a muoversi. Il termine in greco antico: παγκράτιον, pankrátion, è l'unione di due termini, Pan, tutto e Kratos, potenza; il significato di questo legame è proprio "onnipotenza", (e non come viene spesso erroneamente tradotto: "tutta-forza") che indica lo scopo e il fine di questo agone atletico: sottomettere l'avversario con qualsiasi tecnica e metodo, ed assurgersi a diventare il più potente. Alla lotta e al pancrazio venivano attribuite origini mitologiche e divine: si diceva che Teseo, l'eroe vincitore del Minotauro, (it)
- Pankration (gr. παγκράτιον od πᾶς − całkowita, wszech oraz κρατός − siła, moc, władza) − dyscyplina sportowa w starożytnej Grecji, będąca połączeniem boksu i zapasów, wprowadzona do programu starożytnych igrzysk olimpijskich w 648 roku p.n.e. W 393 roku n.e. cesarz Teodozjusz I zakazał organizacji igrzysk olimpijskich, uznając je za rozrywkę pogańską. W konsekwencji pankration stopniowo zanikł. Sport ten był motywem przedstawień w sztuce greckiej, zwłaszcza w rzeźbie i malarstwie wazowym. (pl)
- Pankration (Oudgrieks παγκράτιον, pankrátion; pan-kration = alle krachten) is een olympische vechtsport uit de oudheid die bestond uit een combinatie van klassiek worstelen en boksen. Ze werd als de gevaarlijkste olympische vechtsport beschouwd. (nl)
- Pankration (betonat på '-krat-' och 'tio' uttalas som "tio" och inte som "tjo") var en antik tävlingsgren som snarast kan liknas vid en blandning av brottning och boxning. Ordet "pankration" (grekiska: παγκράτιον) kommer från grekiskans πᾶν, "pan", som betyder allt och κράτος, "kratos", som betyder styrka, makt eller kraft. På svenska benämnes den ibland för allkamp. Reglerna tillät det mesta, utom att bitas och att peta i ögonen. I stadsstaten Sparta var emellertid även detta tillåtet. Att sparka någon i skrevet var en fullt legitim teknik, som av förklarliga skäl ansågs synnerligen effektiv. (sv)
|
