| dbo:abstract
|
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, 2 d'abril de 1876 - Barcelona, 18 d'octubre de 1918), va ser una pintora catalana. Pertanyia a una família benestant i culta, que es relacionava amb l'ambient modernista de l'època. El seu pare era Francesc Vidal i Jevellí, ebenista, decorador i fonedor, dedicat a l'art i als negocis. El seu avi matern era un compositor de Vic, Bernat Puig. Lluïsa va créixer en un ambient propici a les creacions artístiques. S'educà amb el seu pare, va rebre lliçons de Joan González (germà de l'escultor Juli González), d'Arcadi Mas i Fontdevila, del xilògraf i a París, d'Eugène Carrière. Influiran en ella artistes com Rusiñol i Casas, Casas en el retrat i Rusiñol sobretot quant a solucions compositives. Lluïsa va ser l'única dona de la seva època que es va dedicar professionalment a la pintura i l'única que va anar a París a estudiar. Quan torna de París s'afilia al grup de feministes catòliques liderades per Carme Karr. En aquest cercle es mogué des d'aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d'aquest entorn, de la seva família i d'amics. Dona activa i compromesa socialment, visqué de la pintura i de les classes particulars que impartia en el seu taller del carrer Salmerón, avui Gran de Gràcia, que abans havia ocupat Nonell, i de les col·laboracions en revistes. Entrà en contacte amb tot el grup d'artistes europeus, fugitius de la guerra i establerts a Catalunya, i es convertí en una activa pacifista formant part del Comitè Femení Pacifista de Catalunya. La seva participació en el món artístic s'inicià en els Quatre Gats, on fou l'única dona que va exposar. Col·labora a la revista Feminal, en ella il·lustrà contes de les millors escriptores catalanes del moment (Dolors Monserdà, Caterina Albert, Carme Karr, etc.). El 1910 s'incorporà a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, creat per Francesca Bonnemaison, del qual fou presidenta del Tribunal d'exàmens i jurat de la secció d'art. També participà en el Patronat d'Obreres de l'Agulla, fundat per Dolors Monserdà, i en La Llar, la residència per a estudiantes i professores fundada per Carme Karr. Va pintar molts retrats a la sanguina i a l'oli, una tècnica que sempre dominà excel·lentment, també escenes íntimes de gènere, així com paisatges i festes populars. La seva pintura ha estat considerada com a modernista pels tons de la seva paleta, per l'ús de la transparència lluminosa en els colors de fons i també per l'elecció dels temes. Juntament amb Joaquim Mir, Oleguer Junyent, Juli González, Xavier Gosé, Ricard Canals, Josep Maria Sert, Ramón Pichot i el jove Picasso ha estat inclosa dins la segona generació dels modernistes. Alguna de les seves obres, com el retrat de la muller de Miquel Utrillo, fou atribuïda a Ramon Casas. Sempre gaudí de bones crítiques, encara que la seva obra es qualifiqués de viril, qualificatiu positiu pels crítics de l'època. Eren onze germans, nou noies i dos nois; una de les seves germanes fou parella de fet de Pau Casals i una altra es casà amb el filòleg i escriptor Manuel de Montoliu. Morí jove a causa de la pandèmia de grip espanyola a Barcelona. (ca)
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, 2 de abril de 1876 - Ib., 22 de octubre de 1918) fue una pintora española. Pertenecía a una familia acomodada y culta, que se relacionaba con el ambiente modernista de la época. Eran doce hermanos, nueve niñas y tres varones, una de sus hermanas fue la primera esposa de Pau Casals, y otra se casó con el filólogo y escritor . Su padre era Francesc Vidal, ebanista, decorador y fundidor, dedicado al arte y los negocios. Lluïsa creció en un ambiente propicio a las creaciones artísticas. Se educó con su padre, recibiendo lecciones de Joan González (hermano del escultor Julio González), de Arcadio Mas, del xilógrafo Gómez Polo; y en París, de Eugène Carrière. Influirían en ella artistas como Rusiñol y Casas (este en el retrato, y Rusiñol sobre todo en cuanto a soluciones compositivas). Lluïsa fue la única mujer de su época que se dedicó profesionalmente a la pintura y la única que fue a París a estudiar. Cuando vuelve de París se afilia al grupo de feministas católicas lideradas por Carme Karr. En ese círculo, se movió desde entonces y muchos de sus retratos fueron de las mujeres de este entorno, de su familia y de amigos. Mujer activa y comprometida socialmente, vivió de la pintura y de las clases particulares que impartía en su taller de la calle de Salmerón, hoy Grande de Gracia, que antes había ocupado Nonell, y de sus colaboraciones en revistas. Entró en contacto con todo el grupo de artistas europeos, fugitivos y refugiados de la guerra y establecidos en Cataluña, convirtiéndose en una activa pacifista formando parte del Comité Femenino Pacifista de Cataluña. Su participación en el mundo artístico se inició en Els Quatre Gats, donde fue la única mujer que expuso. Colaboró en la revista Feminal, en ella ilustró cuentos de las mejores escritoras catalanas del momento (Dolors Monserdà, Caterina Albert, Carme Karr, etc.). En 1910 se incorporó al Instituto de Cultura y Biblioteca Popular para la Mujer, creado por Francesca Bonnemaison, del cual fue presidenta del Tribunal de exámenes y jurado de la sección de arte. También participó en el Patronato de Obreras de la Aguja, fundado por Dolors Monserdà, y en La Llar, la residencia para estudiantes y profesores fundada por Carme Karr. Pintó muchos retratos a la sanguina y al óleo, ambas técnicas que siempre dominaría excelentemente, también escenas íntimas de género, así como paisajes y fiestas populares. Su pintura ha estado considerada como modernista por los tonos de su paleta, el uso de la transparencia luminosa en los colores de fondo, y también en la elección de los temas. Juntamente con Joaquín Mir, Oleguer Junyent, Julio González, Javier Gosé, Ricard Canals, Josep Maria Sert, Ramón Pichot, y el joven Picasso; siendo incluida dentro de la segunda generación de los modernistas. Algunas de sus obras, como el retrato de la mujer de Miquel Utrillo, fue atribuida a Ramón Casas. Siempre disfrutó de buenas críticas, aunque su obra se calificara de viril, calificativo positivo para los críticos de la época.Murió joven a causa de la pandemia mundial de la gripe española, en Barcelona. (es)
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcelone, 2 avril 1876 - Barcelone, 22 octobre 1918) est une artiste peintre catalane. (fr)
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, 2 April 1876 – 22 October 1918) was a painter. Raised in a well-off family closely related to Catalan modernist circles, she is known as the only professional women painter of Catalan modernism, and one of the few women of that period who went abroad to receive art lessons. (en)
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcellona, 2 aprile 1876 – Barcellona, 22 ottobre 1918) è stata una pittrice spagnola catalana. (it)
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, 2 april 1876 - Barcelona, 22 oktober 1918) was een Catalaans kunstschilder. Zij groeide op in een welvarende familie die nauwe contacten had met Catalaanse modernistische kringen. Ze was de enige vrouw onder de Catalaanse modernisten die zich beroepsmatig op het schilderen toelegde en ook een van de weinige vrouwen uit die periode die naar het buitenland gingen om kunstlessen te volgen. (nl)
- リュイサ・ヴィダル（Lluïsa Vidal i Puig 、1876年4月2日 - 1918年10月22日）はスペイン、バルセロナ出身の画家である。 カタルーニャ地方のモダニズムの女性画家で、パリに出て修業した。 (ja)
- Луиза Видал-и-Пуиг (исп. Lluïsa Vidal i Puig, 2 апреля 1876, Барселона — 22 октября 1918, Барселона) — испанская и каталонская художница, писавшая свои полотна в стиле модерн. (ru)
- Луїза Відал-і-Пуїг (ісп. Lluïsa Vidal i Puig; 2 квітня 1876, Барселона — 22 жовтня 1918, Барселона) — іспанська і каталонська художниця, представниця стилю модерн. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcelone, 2 avril 1876 - Barcelone, 22 octobre 1918) est une artiste peintre catalane. (fr)
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, 2 April 1876 – 22 October 1918) was a painter. Raised in a well-off family closely related to Catalan modernist circles, she is known as the only professional women painter of Catalan modernism, and one of the few women of that period who went abroad to receive art lessons. (en)
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcellona, 2 aprile 1876 – Barcellona, 22 ottobre 1918) è stata una pittrice spagnola catalana. (it)
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, 2 april 1876 - Barcelona, 22 oktober 1918) was een Catalaans kunstschilder. Zij groeide op in een welvarende familie die nauwe contacten had met Catalaanse modernistische kringen. Ze was de enige vrouw onder de Catalaanse modernisten die zich beroepsmatig op het schilderen toelegde en ook een van de weinige vrouwen uit die periode die naar het buitenland gingen om kunstlessen te volgen. (nl)
- リュイサ・ヴィダル（Lluïsa Vidal i Puig 、1876年4月2日 - 1918年10月22日）はスペイン、バルセロナ出身の画家である。 カタルーニャ地方のモダニズムの女性画家で、パリに出て修業した。 (ja)
- Луиза Видал-и-Пуиг (исп. Lluïsa Vidal i Puig, 2 апреля 1876, Барселона — 22 октября 1918, Барселона) — испанская и каталонская художница, писавшая свои полотна в стиле модерн. (ru)
- Луїза Відал-і-Пуїг (ісп. Lluïsa Vidal i Puig; 2 квітня 1876, Барселона — 22 жовтня 1918, Барселона) — іспанська і каталонська художниця, представниця стилю модерн. (uk)
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, 2 d'abril de 1876 - Barcelona, 18 d'octubre de 1918), va ser una pintora catalana. Pertanyia a una família benestant i culta, que es relacionava amb l'ambient modernista de l'època. Lluïsa va ser l'única dona de la seva època que es va dedicar professionalment a la pintura i l'única que va anar a París a estudiar. Quan torna de París s'afilia al grup de feministes catòliques liderades per Carme Karr. En aquest cercle es mogué des d'aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d'aquest entorn, de la seva família i d'amics. (ca)
- Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, 2 de abril de 1876 - Ib., 22 de octubre de 1918) fue una pintora española. Pertenecía a una familia acomodada y culta, que se relacionaba con el ambiente modernista de la época. Eran doce hermanos, nueve niñas y tres varones, una de sus hermanas fue la primera esposa de Pau Casals, y otra se casó con el filólogo y escritor . Siempre disfrutó de buenas críticas, aunque su obra se calificara de viril, calificativo positivo para los críticos de la época.Murió joven a causa de la pandemia mundial de la gripe española, en Barcelona. (es)
|
