An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org:8891

The Iberian Peninsula has been inhabited for at least 500,000 years, first by Neanderthals and then by modern humans.

Property Value
dbo:abstract
  • La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses. Galícia (en gallec Galicia o Galiza) avui és una comunitat autònoma espanyola al nord-oest de la península Ibèrica. La cultura megalítica va ser la primera gran cultura identificada, caracteritzada per la seva capacitat constructora i arquitectònica. La cultura megalítica va deixar enormes monuments de pedra de caràcter funerari: dòlmens. Va tenir la màxima esplendor al tercer mil·lenni aC Entre el 1900 i el 1500 aC arriba la metal·lúrgia, especialment el bronze i el coure, apareixen les eines i les armes de metall. També són d'aquesta època els anomenats "petròglifs" (gravats rupestres en pedres a l'aire lliure). Les comunitats ja dominaven l'agricultura i els fruits els dipositaven en ceràmica i ja es comercialitzava amb altres països atlàntics. Durant el primer mil·lenni la cultura megalítica anirà evolucionant cap a una cultura més autòctona del nord-oest de la península Ibèrica: la cultura castrexa. Contribuirà a la formació d'aquesta cultura el comerç amb altres pobles de l'oceà Atlàntic i del Mediterrani. La característica més peculiar d'aquesta cultura són els assentaments anomenats castros, els quals són poblacions murallades, on predominen les formes circulars i situades de manera estratègica en llocs fàcils de defensar. El 137 aC els romans visitaven per primera vegada el territori castrexo, a través d'una expedició, al 61 o 60 aC Juli Cèsar arribà amb el seu potent exèrcit a aquelles terres, i finalment l'any 26 aC, August aconseguirà el domini total de la Gal·lècia, que va quedar dividida en tres convents (conventus iuridici): Lucus Augusti, Asturica Augusta i Bracara Augusta. Durant les invasions del segle v, Galícia va caure en mans dels sueus el 411, els quals hi formaren un regne. El 584 el rei visigot Leovigild va envair el rei sueu de Galícia derrotant-lo i incorporant-lo al control visigot. Durant la conquesta omeia d'Hispània, els musulmans hi van establir una guarnició, però va ser evacuada en 740 i el territori ocupat per Alfons I d'Astúries. Durant els segles IX i X, els comptes de Galícia van fluctuar en la seua obediència al seu rei nominal. Al mateix temps els normands i el vikings van atacar les costes gallegues. Les torres de Catoira a Pontevedra es van construir com a fortificacions per a evitar que els vikings atacaren Santiago de Compostel·la. El 1063, Ferran I de Castella va dividir el seu regne entre els seus fills. Galícia va passar a mans de Garcia I de Galícia. El 1072 va ser forçat a annexionar-se, i va romandre com a part del regne de Castella i Lleó, encara que amb un grau important d'autonomia. L'últim episodi de la independència gallega va ser el conflicte dinàstic entre Isabel de Castella i Joana la Beltraneja (Xoana a Beltranexa). La reina Isabel, durant el seu regnat a Castella va acusar, sense que la historiografia l'haja comprovat, que Joana era filla bastarda de Beltran i l'antiga reina (i per tant va ser coneguda com la Beltraneja). Després de les lluites polítiques que es van produir, Joana i els nobles que li donaven el seu suport van perdre, obrint el pas a la dominació castellana. Galícia va perdre la seua iniciativa política i la seua autonomia econòmica. Va ser designat un governador o capità general i corregidors per a les principals ciutats i s'hi va constituir una Reial Audiència, consolidant així el poder monàrquic centralitzat. Amb els Borbons, la Intendència va assumir les competències d'hisenda i militars, i els corregidors les de policia i justícia. Des de 1500 ja existia una Junta, una espècie de parlament, però sense cap poder real. Amb un creixement demogràfic molt més sostingut que els regnes veïns, a mitjans del segle xviii Galícia va triplicar la densitat de població de Castella. No obstant això, durant este període, el 90% de la població era rural. De fet, a mitjans del segle xvi només Pontevedra, Compostel·la i Ourense superaven els 1000 "veïns" o habitants. El 1833 Galícia va perdre la seua representativitat com a unitat administrativa i va desaparèixer la Junta del Regne de Galícia. El territori va ser dividit en quatre províncies sota l'administració del govern espanyol. En aqueix segle va sorgir el primer moviment polític per a defendre Galícia de la pèrdua d'aquests poders d'autonomia. Al llarg del segle també es va organitzar un moviment de la defensa de la cultura gallega i l'afermament de la consciència de diferenciació cultural paral·lel a un ideal polític. El moviment també proposava la recuperació de la llengua gallega com a vehicle d'expressió culte. Després dels períodes, alguns breus, de provincialisme, federalisme i regionalisme de finals del segle xix, el 1907 sorgeix l'etapa de la Solidaritat Gallega, fins a la Primera Guerra Mundial, amb l'objectiu d'aconseguir un front electoral unificat per a eliminar amb el caciquisme i assolir la representació gallega que, tanmateix, fracassarà. Una primera etapa, fins Primo de Rivera va ser marcada per les Irmandades da Fala, "Germandats de la Parla", amb una preocupació fonamental per a la defensa de la llengua. En estendre's, van confluir amb una idea política de galleguisme. Vicente Risco i van treballar en l'aspecte cultural i van tenir la seua contrapart política en les figures de Porteira i Lois Peña Novo. Després va sorgir la Xeración Nós, "Generació Nosaltres", al voltant de la revista homònima. En la Segona república espanyola hi havia dues tendències fonamentals: una relacionada amb l'Organització Republicana Gallega Autònoma i l'altra del Partit Galleguista (PG). El PG va sorgir de la unió de diverses tendències representades en les figures de Vicente Risco, Otero Pedrayo i Ramón Cabanillas entre altres. El 1936 el PG, per a aconseguir l'aprovació d'un Estatut per a la Galícia, es va aliar amb el Front Popular. L'Estatut es va presentar a les Corts poc abans del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, que donaria començament a la Guerra Civil espanyola. Després de la transició a la democràcia, Galícia va ser reconeguda com a nacionalitat i es va constituir com a comunitat autònoma amb l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia el 1981. (ca)
  • La historia de Galicia incluye los primeros asentamientos humanos en la zona y se extiende hasta la actualidad. Poblada desde la prehistoria, su territorio presenta bastantes muestras de la cultura megalítica que durante la Edad del Hierro y la Edad del Bronce derivará en la cultura castreña. Los límites geográficos de Galicia evolucionaron a lo largo de los siglos. A la provincia romana de Gallaecia sucedió en 410 el regnum suevorum, regnum galliciense o reino suevo. Se denomina «reino de Galicia» el período que va de 410 al 30 de noviembre de 1833, fecha en la que la regente María Cristina de Borbón firmó el decreto que disolvía la Xunta Superior do Reino de Galiza. Se considera que Galicia tuvo una política autónoma hasta el siglo XV, tomándose como fecha simbólica 1486, año en el que los Reyes Católicos visitaron Santiago de Compostela, si bien los reyes de Castilla ya eran también reyes de Galicia desde 1230.​ A partir de 1833 y hasta la Transición española, Galicia ya no es una entidad política-administrativa. Sin embargo ha evolucionado siempre conservando sus particularismos culturales, económicos, sociales y políticos. El 28 de junio de 1936, un proyecto de estatuto de autonomía fue aprobado por referendum en Galicia, pero el gobierno de la II República no pudo ponerlo en práctica dado que el 17 de julio estalló la Guerra Civil. Desde los primeros días del levantamiento, las cuatro provincias gallegas pasaron bajo control franquista. Cuando el régimen volvió a crear en 1940 unas capitanerías generales militares dotadas de poder civil, Galicia fue la octava. Las nuevas instituciones democráticas creadas a partir de 1977 llevaron a la aprobación del estatuto de autonomía de Galicia el 6 de abril de 1981, que reconoce Galicia como nacionalidad histórica dentro del Estado español. (es)
  • The Iberian Peninsula has been inhabited for at least 500,000 years, first by Neanderthals and then by modern humans. (en)
  • Galiziako historia (galizieraz: Historia de Galicia) Burdin Aroaren hasieran hasi zen. Mendeetan zehar hainbat erasoaldi jasan zituen zenbait herrien partetik. (eu)
  • La Galice, région du nord-ouest de la péninsule Ibérique, est une entité historique aujourd'hui communauté autonome du royaume d'Espagne. La constitution de 1978 dans son article 151 la reconnaît comme à l'instar de la Catalogne et du Pays basque. Ce territoire, occupé dès la préhistoire, présente une identité culturelle propre dès l'âge du fer avec la culture des castros, ses limites géographiques ont évolué au cours des siècles. À la province romaine Gallaecia a succédé en 410 le regnum suevorum, regnum galliciense ou royaume suève. On appelle reino de Galicia (royaume de Galice) la période qui va formellement de 410 au 30 novembre 1833, date à laquelle la régente Marie-Christine signe le décret qui dissout la Xunta Superior do Reino de Galiza (junte du royaume de Galice). Toutefois il est convenu de considérer que la Galice a eu une politique autonome jusqu'au XVe siècle, en prenant comme date symbolique 1486, date de la visite des rois catholiques à Saint-Jacques-de-Compostelle, bien que depuis 1230 les rois du royaume de Castille sont aussi rois de Galice. À partir de 1833 et de fait jusqu'à la transition démocratique, la Galice n'est plus une entité politico-administrative. Néanmoins, la Galice a toujours évolué avec ses particularismes culturels, économiques, sociaux et politiques. Le 28 juin 1936, un projet de statut d'autonomie a été approuvé par référendum en Galice, mais il n'a pu eu le temps d'être mis en œuvre par le gouvernement républicain, la guerre civile espagnole a éclaté le 17 juillet et dès les premiers jours les quatre provinces qui constituent l'actuelle Galice se sont trouvées du côté des nationalistes. Lors de la recréation, en 1940 par le régime franquiste, des capitaineries générales militaires assorties de pouvoir de droit civil, la Galice est la VIIIe. Les nouvelles institutions créés à partir de 1977 ont abouti au statut d'autonomie du 6 avril 1981, l'article 151 de la constitution de 1978 du royaume d'Espagne reconnaît la Galice comme nationalité historique à l'intérieur de l'État espagnol. (fr)
  • Téann stair na Gailíse, Galicia, mar réigiún siar go dtí aimsir na gCeilteach. (ga)
  • Opgravingen hebben aangetoond dat Galicië wordt bewoond sinds het Paleolithicum. Gedurende de metaaltijdperken onderhielden de bewoners relaties met Tartessos en met de Feniciërs.De eerste belangrijke nederzettingen werden in de zesde eeuw voor Christus in Galicië door de Kelten gesticht. De Romeinen kwamen in 138 v.Chr. in het Noordwestelijk deel van Spanje aan, maar het was pas in de tijd van keizer Augustus (63 v.Chr. – 14) dat Galicië werd ingelijfd bij Hispania Tarraconensis en de provincie Gallaecia werd gesticht. De Romeinse invloed is vooral terug te vinden in de landbouw en in de mijnbouw. In de vijfde eeuw werd de provincie bezet door de Sueben en Vandalen. De Sueben werden anderhalve eeuw later verdreven door de Visigoten, die het christendom introduceerden, met als belangrijkste vertegenwoordiger , die de bijnaam van “Apostel van de Sueven” kreeg. (nl)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 3252218 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 33296 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1096317156 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:date
  • July 2021 (en)
dbp:reason
  • similar to suave (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • The Iberian Peninsula has been inhabited for at least 500,000 years, first by Neanderthals and then by modern humans. (en)
  • Galiziako historia (galizieraz: Historia de Galicia) Burdin Aroaren hasieran hasi zen. Mendeetan zehar hainbat erasoaldi jasan zituen zenbait herrien partetik. (eu)
  • Téann stair na Gailíse, Galicia, mar réigiún siar go dtí aimsir na gCeilteach. (ga)
  • La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses. Galícia (en gallec Galicia o Galiza) avui és una comunitat autònoma espanyola al nord-oest de la península Ibèrica. La cultura megalítica va ser la primera gran cultura identificada, caracteritzada per la seva capacitat constructora i arquitectònica. La cultura megalítica va deixar enormes monuments de pedra de caràcter funerari: dòlmens. Va tenir la màxima esplendor al tercer mil·lenni aC (ca)
  • La historia de Galicia incluye los primeros asentamientos humanos en la zona y se extiende hasta la actualidad. Poblada desde la prehistoria, su territorio presenta bastantes muestras de la cultura megalítica que durante la Edad del Hierro y la Edad del Bronce derivará en la cultura castreña. Los límites geográficos de Galicia evolucionaron a lo largo de los siglos. A la provincia romana de Gallaecia sucedió en 410 el regnum suevorum, regnum galliciense o reino suevo. Se denomina «reino de Galicia» el período que va de 410 al 30 de noviembre de 1833, fecha en la que la regente María Cristina de Borbón firmó el decreto que disolvía la Xunta Superior do Reino de Galiza. Se considera que Galicia tuvo una política autónoma hasta el siglo XV, tomándose como fecha simbólica 1486, año en el que l (es)
  • La Galice, région du nord-ouest de la péninsule Ibérique, est une entité historique aujourd'hui communauté autonome du royaume d'Espagne. La constitution de 1978 dans son article 151 la reconnaît comme à l'instar de la Catalogne et du Pays basque. Les nouvelles institutions créés à partir de 1977 ont abouti au statut d'autonomie du 6 avril 1981, l'article 151 de la constitution de 1978 du royaume d'Espagne reconnaît la Galice comme nationalité historique à l'intérieur de l'État espagnol. (fr)
  • Opgravingen hebben aangetoond dat Galicië wordt bewoond sinds het Paleolithicum. Gedurende de metaaltijdperken onderhielden de bewoners relaties met Tartessos en met de Feniciërs.De eerste belangrijke nederzettingen werden in de zesde eeuw voor Christus in Galicië door de Kelten gesticht. De Romeinen kwamen in 138 v.Chr. in het Noordwestelijk deel van Spanje aan, maar het was pas in de tijd van keizer Augustus (63 v.Chr. – 14) dat Galicië werd ingelijfd bij Hispania Tarraconensis en de provincie Gallaecia werd gesticht. (nl)
rdfs:label
  • History of Galicia (en)
  • Història de Galícia (ca)
  • Historia de Galicia (es)
  • Galiziako historia (eu)
  • Stair na Gailíse (ga)
  • Histoire de la Galice (fr)
  • Geschiedenis van Galicië (Spanje) (nl)
  • História da Galiza (pt)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License