| dbo:abstract
|
- Börke, Berke o Berke Khan fou el kan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blanca i l'Horda Blava de 1257 a 1266. Era fill de Jotxi. Ja estava present a la coronació d'Ogodei el 1229. Després que Mongke va conquerir Bachiman, Berke es va reunir amb Batu Khan i van ocupar Riazan. Després de la campanya a Rússia del nord, el 1237 i 1238 va participar en la conquesta del Caucas del nord que va portar uns anys; el 1238 Mongke va atacar els circassians manats per Tukan o Mokan i al mateix temps els seus germans Xiban, Bujak i Buri atacaven als merims, una part de la nació dels chinchaks (lesguians?); el 1239 va atacar els alans o ossets (as) i va capturar la seva capital Mokhshi (Mangass o Mikass). Els lesguians en canvi van poder romandre independents. Els cumans del Kuma (quiptxaqs o kiptxaks) ven ser derrotats i van emigrar a Hongria; els que van quedar serien els ancestres dels i foren atacats per Berke que va sotmetre les terres del Kuma i el Terek i es va establir a Majar. Va representar al seu germà Batu a la coronació de Guyuk (1246) i a la de Mongke (1251). El seu campament estava situat a Derbent quan Rubruquis hi va passar el 1253, però després (1255) fou canviat cap a l'est del Volga per separar-lo dels musulmans, religió a la qual donava suport i a la que s'hauria convertit vers 1251, sent el primer príncep mongol a fer-ho. A la mort de Batu (vers 1255), el seu fill Sartak que era de camí a un kuriltay a la cort del gran kan, fou nomenat successor per Mongke, però va morir al cap de poc (vers 1256) es diu que enverinat per orde de Berke; el va succeir el seu fill o germà Ulagchi el Nen, un menor d'edat (10 anys), sota la regència de Borakchin, la vídua. El jove kan va morir el mateix any (o va abdicar) i la successió va passar llavors a Berke, l'hereu legítim. A la mort de Batu hi havia tres fills vius de sang pura i de la mateixa mare anomenada Sultan Khatun: Berke, Berkejar i Böre (Bure, també anomenat Muhammad) i per la llei successòria mongola era a Berke a qui corresponia el tron. El gran príncep Alexandre Nevski, el seu germà Andrei de Suzdal i Boris de Rostov (fill de Vassilko) van anar a la cort del nou kan a felicitar-lo (1257) i foren rebuts pel seu lloctinent Ulaghji (probablement el seu nebot, fill de Sartak Khan). Després el gran príncep, amb els prínceps de Rostov, Suzdal, i el de Tver, va retornar a l'Horda i es diu que llavors Nóvgorod va pagar tribut però en tot cas la república va romandre independent. Daniel de Galítzia ó Halicz (1242-1264) va fer diversos intents d'escapar de la influència mongola. Aliat als hongareses va arribar fins a . Va lluitar també contra els pagans lituans governats per . Daniel estava casat amb una neboda del lituà i els germans d'aquesta, Tortivil i Erdivid, van haver de fugir a Volínia amenaçats per Mindug. Daniel va formar una lliga amb alemanys, cavallers teutònics, samogitis i i va capturar Grodno i altres ciutats a Mindug; aquest mentre es va fer cristià i es va posar sota protecció del papa Alexandre IV que el va nomenar rei, i el va incitar contra Daniel que per les seves relacions amb els tàtars era vist com un apòstata. Però no va poder fer res doncs Romà, fill de Daniel, va conquerir Nóvgorodok, Slonin i Volkovisk, i un altre fill, Schvarn, es va casar amb una filla de Mindug. Aquest va tornar al paganisme i va devastar les fronteres de Livònia i Mazòvia i els territoris russos de Txernigov, Smolensk i Nóvgorod. Aquestos èxits i l'encoratjament de polonesos i hongaresos, el va incitar a atacar els mongols; va envair la Baixa Podòlia i junt amb el seu fill leo va capturar alguns generals tàtars i el general principal Khwarezmshah, fou rebutjat en l'atac a Kremenets. Això va encoratjar a Daniel que va ocupar les ciutats entre el Buh Meridional i el ; marxava cap a Kíev quan va haver de retornar per un atac dels lituans; mentre els mongols tenien un nou general en cap, , que ja havia pres part a les campanyes de Batu Khan a Hongria. Daniel va haver de posar-se al seu servei i enviar un exèrcit que va anar manat pel seu germà Vassilko; Lituània fou devastada; va seguir la mateixa sort. Complagut amb l'exèrcit de Galítzia, Burundai es va retirar al sud-oest i va acordar la pau. Però quan va saber que Daniel fortificava les ciutats que dominava, va entrar en sospites i va envair Galítzia i el va cridar a anar al seu camp. Daniel va enviar al seu germà Vassilko, al seu fill, i al bisbe Joan de ; Burundai va exigir el desmantellament de les fortaleses; no podia oposar-se i les fortaleses de ; , Kremenets, Lutsk i Lviv van quedar sense muralles i després Wladimir de Volínia (en presència del mateix Burundai). El general es va dirigir a Kholm, on Daniel, espantat, va fugir cap a Hongria. Burundai no obstant va eludir assetjar la ciutat de Kholm i es va dirigir a Polònia. El papa Alexandre IV va emetre una orde el 26 de juny de 1258 aixecant una croada contra els tàtars a Bohèmia, Moràvia i Pomerània i el 17 de desembre hi va convocar als cavallers teutònics; però no es va fer res perquè la situació internacional era dolenta. Fou llavors quan Nogai Noyan i Tulabugha van fer la seva expedició a Polònia. Tulabugha era net de Batu Khan i Nogai Noyan era net de Jotxi. Els dos eren joves i probablement estaven sota l'alta direcció del general Burundai. Vassilko, el germà, i Romà, el fill de Daniel, estaven a l'exèrcit tàtar. Van passar per Lublin cap al Vistula, van destruir els monestirs de Zavikhost i Lyssen, i es van acostar a on molta població civil s'havia refugiat. Aquesta ciutat estava sota govern de Pere de Krempen. Els tàtars van prometre que si es rendien se'ls respectaria la vida, però no ho van complir i van fer una massacre (2 de febrer de 1259). Els morts són coneguts com "els màrtirs de Sandomir". Llavors els tàtars van seguir cap a Cracòvia que van destruir. Boleslau el Gran es va refugiar a Hongria i el país fou assolat fins a i Oppeln; molts esclaus cristians foren emportats pels mongols. El 1259 o 1260 el rei Bela IV d'Hongria va rebre la proposta de Berke d'un tractat en el qual el fill del rei s'havia de casar amb una princesa mongola i una filla del rei s'havia de casar amb un príncep tàtar. El rei hongarès va sotmetre la qüestió al Papa Alexandre IV que va considerar aquesta aliança indecorosa. Hulagu va enviar tropes a Síria el 1259 i un contingent de l'Horda d'Or hi va participar amb tropes manades per Kuli (fill d'Orda Khan), Bulghai (fill de Xiban) i Kutar, net de Tevel. En el camí Bulghai va morir en una festa, i Kutar, sospitós d'haver-lo enverinat, fou enviat a Berke per ser jutjat. Fou considerat culpable i enviat a Hulagu per a ser castigat per aquest, i Hulagu el va fer matar. Poc després va morir Kuli, i Berke va sospitar d'un nou enverinament; les famílies dels tres prínceps es van retirar de Pèrsia i van embarcar a Derbent cap al nord. Tot això va agreujar les relacions entre Hulagu i Berke ja complicades després de la destrucció del califat el 1258, al qual Berke, com a musulmà, defensava, i les matances de musulmans a Síria. Posteriorment hi va haver algunes altres causes de conflicte. Berke reclamava Arran i l'Azerbaidjan com a part del seu ulus, ja que l'exèrcit de Jotxi a vegades passava l'hivern al sud de Derbent i Genguis Khan li havia llegat a Jotxi aquestes regions; però les dues províncies havien estat assignades a Hulagu pel gran kan Mongke. La tensió era alta i els contingents que participaven en la campanya a Síria van veure que era millor abandonar la tasca. Una part va arribar a Derbent i va entrar al territori de Berke; una altra part, sota els generals Nigudar i Ongujia, va anar cap al Khurasan perseguit per forces d'Hulagu ocupant pel camí Gazni i la rodalia; un tercer cos de només 200 soldats, es va refugiar a Síria amb el sultà Baibars I d'Egipte i foren molt ben tractats (es van convertir a l'islam i es van integrar a l'exèrcit mameluc). Berke residia a Vella Sarai o a Bolghar (només en aquesta consta encunyació de moneda) i obeïa fidelment al gran kan Möngke Temur (Mangu Timur). El gran kan va morir a la primera de 1259. El seu hereu era el seu germà Kubilai Khan que al morir el khakan es trobava en expedició a la Xina. Kubilai era de la família de Tului el fill petit de Genguis Khan. Es va convocar el corresponen kuriltay per elegir al nou gran kan (khakan), fent els preparatius Arig Boke ( o Arigh Boke), el germà de Kubilai; però aquest desconfiava i amb l'excusa que els prínceps de les cases de Jotxi i Txagatai Khan estaven massa lluny, va convocar un kuriltay especial a Kai Ping Fu a la Xina, on amb el suport del seu germà Muka, de Kadan, fill d'Ogotai (Ogodei) i de Togachar, fill d'Utsuken Noyan (germà de Genguis Khan)), fou elegit khakan el 4 de juny de 1260. L'elecció era evidentment il·legal i Arig Boke, que era el governador de Karakorum, la capital de l'imperi, no la va acceptar i amb el suport de Kotoktai, la principal vídua de Mongke, dels tres fills d'aquest. Ustai, Yurultash i Siregi (Shireki), d'Alghu (Alku) i altres nets de Txagatai, i per Arkadai Oghul fill de Kulkan, es va proclamar gran kan. Un dels seus suports, Dureji, dominava a Pequín així que Arig Boke tenia el control de les dues capitals imperials. Arig Boke fou elegit gran kan i va nomenar al seu cosi Alghu com a kan de Txagatai i al mateix temps Kubilai nomenava pel mateix kanat a , fill de Buri. Hulagu de Pèrsia va donar suport al seu germà Kubilai i en canvi Berke va donar suport a Arig Boke. El 12 de juliol de 1260 Bela IV i altres prínceps aliats entre els quals Daniel de Galítzia van lluitar contra Ottokar II de Bohèmia (Premislau Ottokar II rei de Bohèmia i marcgravi de Moràvia, I d'Àsutria) en una sagnant batalla a Marchfeld en la qual només els hongaresos van perdre 30.000 homes (els hongaresos van perdre Estíria i altres territoris temporalment). Amb l'esclat de la guerra entre Berke i Hulagu (1261), Nogai Noyan, cosí de l'executat Kutar, fou nomenat per dirigir l'exèrcit de l'Horda d'Or format per 30.000 homes (1262). Nogai va passar l'hivern al Derbent i va acampar a Xirvan. Les forces de Hulagu van marxar des d'Alatagh (Ala Dagh), la residència d'estiu; l'avantguarda persa manada per Shiramun, fill de Chormagun, fou derrotada, però un segon contingent sota Abatai i Basmahgai, va vèncer a o i Nogai es va haver de retirar; Hulagu va ocupar Shamakhi i va avançar cap a Derbent que fou capturada al cap de tres dies i 8 dies després Nogai era altre cop derrotat (16 de desembre de 1262. Hulagu va enviar el seu fill Abaka que va perseguir a l'enemic assistit per diversos caps (Shiramun, Abatai, Turan Behadir, Batu, Saldjidai, Chaghan, Belarghu, Kodos i Ilkai); van avançar cap al Terek arribant al campament de Nogai que van trobar abandonat; els perses van començar a recollir el botí, però mentre Berke havia arribat amb un exèrcit de reforç i els dos bàndols es van trobar i van lliurar batalla el 13 de gener de 1263. Al final del dia Berke i Nogai van sortir vencedors i els perses es van haver de retirar a través del Terek glaçat, però el gel es va trencar i molts soldats van morir. Abaka fou perseguit per Berke i Nogai fins a Derbent, però el kan de l'Horda d'Or no va passar d'aquí. Hulagu en revenja per la derrota va fer matar tots els comerciants quiptxaqs que hi havia als seus dominis. El 1262 va arribar als dominis de Berke una delegació d'Egipte que fou ben rebuda com a musulmans (va tornar a Egipte el 1263). Es van fer alguns plans contra Hulagu de Pèrsia, que no era musulmà. Uns enviats d'Egipte a Berke foren retinguts uns mesos a Constantinoble, i Berke quan ho va saber va fer un atac a l'Imperi però Miquel VIII Paleòleg ja havia alliberat als retinguts i li va enviar un ambaixador sol·licitant la seva amistat i portant un petit tribut, i Berke es va retirar. Posteriorment Berke va enviar 1.300 guerrers mongols al Caire. Un fill de Berke, Husam al-Din, que havia anat al Caire, hi va morir el novembre i el 10 de novembre de 1262, l'endemà del funeral, van arribar més guerrers mongols manats per Keremun, Amtaghiah Nokiah, Jerek, Kaian, Nasaghiah, Taishur, Bentu, Sobhi, Jaujelan, Aj-Karka, Adkerek, Kerai, Salaghiah, Motakaddem, i Daragan; encara més tard en va arribar un tercer contingent (1263). En els primers anys va exercir alguns drets sobirans a Transoxiana i va visitar Bukharà, ordenant castigar els cristians de Samarcanda i destruir les seves esglésies, pels atacs que els cristians feien als musulmans. Coneguda la mort de Mongke (1259) llavors la khutba es va fer en nom de Berke a Transoxiana i fins i tot al Khurasan i durant els quatre anys que van seguir (1260-1264) els dos germans del gran kan difunt, Kubilay Khan i Arigh Boke va disputar la successió. Berke va reconèixer a Arigh Boke. Fou en aquests anys que el príncep Alghu, net de Txagatai, es va presentar a l'Àsia Central com a representant d'Arigh Boke, contra el que no obstant ràpidament es va revoltar; va aconseguir dominar tot el kanat de Txagatai i Khwarizm que sempre havia format part de l'ulus de Berke i els seus antecessors, d'eon els funcionaris nomenats per Berke o lleials a aquest foren expulsats. Alghu i Berke van lluitar a Transoxiana (on sembla que el primer va obtenir una victòria a Bukharà el 1263 quan les forces del Quiptxaq que estaven a Bukharà foren massacrades i expulsades (es diu que uns cinc mil soldats); les dones i criatures foren esclavitzats i els béns confiscats per orde de Hulagu; després Alghu va ocupar i destruir Otrar) fins que va morir quan ja dominava Transoxiana i Khwarizm. Alguns mercaders tàtars foren morts pels russos en diversos llocs de Rússia i per calmar al kan, Alexandre Nevski va retornar a la cort tàrtara a Vella Sarai. Alexandre va morir al seu retorn a casa el 14 de novembre de 1263. Els bisbes polonesos van cridar a una nova croada contra els tàtars la tardor del 1263, i els cavallers teutònics, tot i que estaven ben ocupats contra lituans i prussians, van rebre orde d'assitir-hi. Els tàtars feien les campanyes a l'hivern quan les collites estaven recollides, i els rius i maresmes gelats. L'hivern del 1263 al 1264 aliats a russos i lituans, van fer una nova expedició a Polònia, i el 1264 van envair Polònia; en aquesta campanya va participar Swarno, fill de Romà i net de Daniel; Romà havia mort el 1258 a la batalla de Zavikhost i Daniel va morir el 1264 i havia deixat la Galítzia occidental a Lev o Lleó I (1264-1300) i la Galítzia Oriental a Swarno (Shvarno 1264-1269 o 1270). Els tàtars i els seus aliats foren derrotats a la batalla de Puta Statt pel voivoda Pere de Cracòvia. Berke no va renunciar als seus drets sobre la part oriental (Khwarizm, Transoxiana i Khurasan) però després de la mort d'Arigh Boke el 1264 de fet va abandonar la zona. La lluita fou encarregada a Kaidu Khan, net d'Ogodei, que havia combatut contra Arigh Boke i ara ho feia contra Alghu, amb el suport de Berke. El 1264 van circular rumors que un exèrcit quiptxaq planejava atacar el territori d'Hulagu, i aquest va enviar al xeic Sharif Tabrizi al Lesguistan a investigar; però fou capturat pels homes de Nogai Noyan. Aquest fou informat de la victorià de Kubilai en la lluita civil, i que havia nomenat a Hulagu com Il-kan i li havia enviat 30.000 mongols. Nogai el va alliberar per portar al seu senyor la notícia que no li calia témer un atac. El 8 de febrer de 1264 va morir Hulagu i el va succeir el seu fill Abaqa. Vers el 1264 o 1265 hi va haver un conflicte amb l'Imperi Romà d'Orient: Izz al-Din Kaykaus II fou derrotat pel seu germà Rukn al-Din Kilidj Arslan IV el 1261, i va haver de fugir a Constantinoble que el juliol havia caigut en mans del seu amic Miquel VIII Paleòleg. Però pel mateix temps Miquel volia assegurar el seu poder contra els llatins i contra els mongols de l'Horda d'Or i li calia la neutralitat dels Il-kans que des del 1261 estaven en guerra contra l'Horda d'Or, i estava negociant un enllaç amb la filla del Il-kan. Kaykaus fou confinat al nord dels territoris romans d'Orient, i se li va cedir la Dobrudja, on unes 12.000 famílies dels seus partidaris es van establir vers 1263 i van originar el modern poble dels gagausos ("gagauz" derivat de Kaykaus). Izz al-Din va entrar en una conspiració contra l'emperador, que se'n va assabentar, i el va empresonar al castell d'Enos (Ainos) a la costa de la mar Egea a la costa sud de Rumèlia a la mar Egea, a uns 80 km de Constantinoble; el seu antic rival Kilidj Arslan IV va demanar llavors a Berke Khan d'envair l'imperi i alliberar Izz al-Din; aquest també va poder enviar una carta a Berke i va conspirar amb de Bulgària, protegit de Berke, i aquest que encara tenia un compte pendent amb els romans d'Orient, va enviar una expedició a l'Imperi dirigida per Nogai Noyan que va travessar el Danubi gelat i va avançar cap a l'Hemos i va assetjar Enos; els búlgars van participar en el setge i van negociar un arranjament amb els defensor pel qual el sultà era alliberat però el castell no es rendia. L'agost de 1265 Berke va rebre al camarlenc (hadjib) de Baibars, Shuja al-Din ibn Dayah, que li va demanar aturar les incursions a territori imperial i la va portar valuosos regals. Izz al-Din, que havia estat alliberat, es va establir a Crimea on va administrar en feu i Sudak (i on va morir sense haver pogut intentar recuperar el tron, el 1279). La guerra amb Pèrsia va continuar el 1265 entre Berke i Abaqa (successor del seu pare Hulagu) i Nogai Noyan va dirigir l'exèrcit que va envair Pèrsia. Va passar per Derbent i llavors Yashmut, germà d'Abaqa, comandant de la frontera de Derbent a Alatagh, va travessar el Kur i es va dirigir contra els invasors als que va enfrontar al riu Buh Meridional (no molt lluny de Tblisi); durant la lluita Nogai fou ferit a l'ull per una fletxa, i es va haver de retirar al Shirvan sent perseguit més enllà del Kur per Abaqa que no obstant es va aturar quan va saber que s'acostava Berke amb reforços molt importants. Yashmut va acampar al sud del riu i va trencar els ponts. Berke va morir quan els dos exèrcits estaven un front a l'altra i el seu cos fou portat a Vella Sarai i l'exèrcit es va retirar (1266). Nogai va marxar a la seva yurta al sud de Rússia, aparentment al riu Buh Meridional. En general es considera que Berke actuava contra el seu cosí com a defensor de l'islam, però és possible que en realitat Berke se sentís amenaçat per la formació del kanat d'Hulagu, on es van incorporar territoris que com l'Arran i l'Azerbaidjan, havien de ser part del feu de Jotxi, ja que els mongols ja els havien conquerit anys abans durant el regnat de Genguis Khan i aquest els havia llegat a Jotxi. Khurasan havia fet també per un temps la khutba en nom de Berke. No va encunyar moneda al seu nom però de fet fou el sobirà d'un estat independent i el primer que va establir l'islam en un domini mongol.Fou el fundador de Nova Sarai al costat de la vella Saray fundada per Batu, a uns 50 km a l'est de la moderna Volgograd. Va deixar dos fills, Husam al-Din (mort a Egipte el 1262) que al seu torn fou el pare de quatre fills, i un altre (Salah al-Din) pare d'un fill, però cap fill o net el va succeir, sent el nou kan Mongke Temur, net de Batu. (ca)
- بركة خان (توفي 1266) هو زعيم القبيلة الذهبية، وقد كان ابن عم هولاكو تحالف مع الملك الظاهر بيبرس سلطان مصر والشام أحد سلاطين دولة المماليك البحرية. (ar)
- Berke Khan (died 1266) (also Birkai; Mongolian: Бэрх хаан, Tatar: Бәркә хан) was a grandson of Genghis Khan and a Mongol military commander and ruler of the Golden Horde (division of the Mongol Empire) who effectively consolidated the power of the Blue Horde and White Horde from 1257 to 1266. He succeeded his brother Batu Khan of the Blue Horde (West), and was responsible for the first official establishment of Islam in a khanate of the Mongol Empire. Following the Sack of Baghdad by Hulagu Khan, his cousin and head of the Mongol Ilkhanate based in Persia, he allied with the Egyptian Mamluks against Hulagu. Berke also supported Ariq Böke against Kublai in the Toluid Civil War, but did not intervene militarily in the war because he was occupied in his own war against Hulagu and the Ilkhanate. (en)
- Berke (mongole: Berx, malfacile) (naskiĝis post 1205; mortis en januaro 1267) estis unu el la ĉefaj ĥanoj de la Ora Hordo inter 1256/7 kaj 1267. Li estis filo de , nepo de Ĝingis-Ĥano kaj frato de Batu, et . Li estis la kvara ĥano de la Blua Hordo de 1257 ĝis 1267, posteulo de sia efemera nevo . (eo)
- Berke oder Bärkä Khan (mongolisch ᠪᠡᠷᠺᠠ ᠬᠠᠭᠠᠨ Berch Chaan, tatarisch Бәркә Bärkä, * nach 1205; † Januar 1267 in Tiflis) war ein Sohn Dschötschis, jüngerer (Halb-)Bruder Batu Khans und einer der wichtigsten Khane der Goldenen Horde. Er regierte von 1256/7 bis 1267. Berke nahm als einer der elf Prinzen am großen Feldzug nach Europa (1236–1241) teil. Im Jahr 1251 vertrat er in Karakorum Batus Interessen bei der Wahl des Großkhans Möngke und trat bei seiner Rückkehr (angeblich in Buchara) zum Islam über. Ursprünglich gehörte ihm Dagestan und das Gebiet am Kaukasus. Dank der muslimischen Kaufleute und zweier leiblicher Brüder dehnte er aber seinen Einfluss in der Horde aus, so dass er um 1257 durch die Ermordung bzw. Entmachtung der Erben Batus zum Khan erhoben wurde. Er führte in seinen Reichsteilen den sunnitischen Islam ein (abgesehen von dem bereits muslimischen Wolgabulgarien), der sich jedoch erst im 14. Jahrhundert unter Usbek Khan vollständig durchsetzte. Zudem wurde unter Berke Khan die Oberherrschaft der Mongolen in Russland durch Etablierung der Steuereintreibung und der russischen Heeresfolge gefestigt. Sein Verhandlungspartner war hier Großfürst Alexander Newski, der noch einen gewissen Sonderstatus hatte, aber 1263 starb. Ein zweiter Gegenspieler in der Rus war Daniel Romanowitsch von Galizien, der 1259 zur Aufgabe gezwungen wurde. Berke verurteilte die Hinrichtung des Abbasiden-Kalifen Al-Mustasim durch den Mongolenfürsten Hülegü. Durch weitere Streitpunkte (z. B. die Zugehörigkeit Georgiens, den Tod seiner Neffen in Hülegüs Diensten) und die Hinrichtung seiner Botschafter zum Krieg genötigt, verbündete er sich mit den Mamluken gegen Hülegü und trug damit entscheidend zum Auseinanderbruch des Mongolenreiches bei (1261). Seine beiden Kriege gegen die Ilchane zeigten jedoch trotz eines Sieges am Terek 1263 keinen besonderen Erfolg. Berke starb auf dem Vormarsch seiner Truppen im Januar 1267 in Tiflis. Nach ihm kamen mit Möngke Timur erneut die Nachkommen Batus in der Goldenen Horde an die Macht. Unter Berke Khan verschwanden die Herrschaftszeichen (Tamgha, Damga) der Großkhane von den Münzen und wurden durch die Tamgha des Hauses Dschötschi mit dem Titel Padischah ersetzt (um 1265), womit sich die Goldene Horde nun auch formell vom Mongolenreich ablöste. Zuvor hatten die Münzen der Horde (aus Bolgar) noch die Tamghas Möngkes und Arigkbughas getragen. Aber mit der Niederlage von Berkes Thronkandidaten Arigkbugha 1264 verlor der Kontakt ins Stammland seine Bedeutung. (de)
- Berke Khan (m. 1266) (también llamado Birkai; en mongol, Бэрх хаан, en tártaro, Бәркә хан) fue nieto de Genghis Khan, jefe militar mongol y gobernante de la Horda de Oro (división de la Imperio Mongol) que consolidó efectivamente el poder de las Hordas Azul y Blanca entre 1257 a 1266. Sucedió a su hermano Batu Kan de la Horda Azul (Oeste) y fue el primer gobernante en establecer el Islam como religión de uno de los kanatos del Imperio Mongol. Se alió con los egipcios Mamelucos contra el Ilkanato mongol de Persia. Berke también apoyó a Ariq Böke contra Kublai en la Guerra Civil Toluida, pero no intervino militarmente en la guerra ya que estaba ocupado luchando contra su primo, Hulegu, Kan del Ilkanato. (es)
- Berké ou Berke Khan (mongol bičig : ᠪᠡᠷᠺᠠ ᠬᠠᠭᠠᠨ ; cyrillique : Бэрх хаан ; translittération : Berke Khan, venant de Berx : « difficile »), né après 1205, mort en 1266 ou 1267, petit-fils de Gengis Khan, est le quatrième khan de la Horde d'or de 1257 à 1266, le premier à se convertir à l'islam. (fr)
- Berke Khan (wafat 1266) (disebut juga Birkai; Mongolia: Бэрх хаан, Tatar: Бәркә хан) adalah penguasa gerombolan emas yang menyatukan kekuatan dan dari 1257 - 1266. Dia berhasil menggantikan saudaranya Batu Khan dari Blue Horde (Barat) dan untuk pertama kalinya membentuk , khanat Kekaisaran Mongol pertama yang beragama Islam. Ia bersekutu dengan Mamluk melawan Khanat Mongol lain yang berkuasa di Persia dan Syria. (in)
- 베르케 칸(Берке, ? ~ 1266년, 재위 1257년 ~ 1266년)은 킵차크 한국의 3대 칸으로 주치의 3남이었다. 1246년 베르케는 그의 형제 오르다, 신쿠르, 시반 등과 바투의 지휘 아래에 참여해 몽골군은 1260년의 아인잘루트 전투로부터 1년도 지나지 않아 제1차 홈스의 전투에서 또다시 패했고, 시리아로부터 완벽하게 추방되었다. 내부에서 벌어진 분란은 훌라구 칸으로 하여금 아인 잘루트의 치명적인 패배를 복수하기 위해서 맘루크에 대하여 자신의 전군을 동원하는 것을 방해하였다. 러시아에 있는 킵차크 칸국의 칸 베르케 칸은 이슬람으로 개종하고, 그의 사촌이 이슬람의 정신적 맹주인 아바스 칼리프를 파괴하는 것을 공포에 질려 보았다. 무슬림 역사가 라시드 앗 딘은 베르케가 바그다드를 공격하는 것을 막기 위해 몽케 칸에게 메시지를 보낸 것으로 기록되어 있다. "그는 무슬림의 모든 도시들을 약탈하고 칼리프를 죽음으로 내몰았습니다. 신의 도움으로 나는 그가 너무 많은 고귀한 피를 흘리는 것에 대하여 책임을 묻기 위해 불렀습니다." 맘루크는 무슬림이며, 그의 사촌과 친하지 않은 베르케라는 스파이를 통해 정보를 얻음으로써, 신중하게 그들의 나라를 훌라구와 그의 칸국으로부터 보호했다. 쿠빌라이를 최후의 대칸으로 선정함으로써, 몽골의 왕위 계승이 최종적으로 끝난 후, 훌라구는 1262년 그의 땅으로 돌아왔다. 그리고 그의 군대를 이끌고 아인잘루트에서 복수를 하기 위해 맘루크를 공격했다. 훌라구의 중동 원정이 끝난 뒤, 훌라구가 중동 원정 과정에서 행한 이슬람 교도 학살이 문제가 되어 이슬람교로 개종한 킵차크 한국의 칸 베르케와 훌라구 간에 베르케-훌라구 전쟁(Berke-Hulagu War)이라고 불리는 전면전이 발발했다. 베르케 칸은 홀라구에 대항하여 성지에서 북방에 이르는 그의 영지에 대하여 급습을 시작했다. 훌라구는 1263년 카프카스 산맥의 북부 침략을 시도했다가, 몇 번의 패배를 겪게 되었다. 이는 몽골인들간의 최초의 내전이었고, 통일된 제국의 최후를 알리는 상징이었다. 이 전쟁은 이후 몽골 제국의 분열을 촉발시키는 계기가 됐다. 1263년 쿠빌라이를 지지하였던 알루구의 공격을 받은 아리크 부케 파 카이두는 킵차크 칸국의 베르케의 지원을 받아 차가타이 칸국의 영토로 침입하여 알루구와의 전투에서 승리를 거두었으나 다음 번 전투에서 반격을 당해 본국으로 철수했다. 한편 몽골 초원에서는 1264년에 아리크 부케가 최종적으로 패하고 쿠빌라이가 유일한 대칸이 됐다. 1266년 베르케는 훌라구의 아들 아바카와 전투 중 전사했다. 그는 그의 조카 만그 티무르에 의해 계승되었고 마믈룩과의 동맹정책과 일한국의 포함하는 것은 만그 티무르에 의해 계속되었다. 많은 사학자들은 훌라구에 대한 베르케의 개입이 바그다드와 같은 운명에서 메카와 예루살렘을 포함한 성지의 나머지를 구하였다고 동의 한다. (ko)
- Berke, chiamato Baraka nelle fonti arabe (in tartaro Берке; ante 1246 – 1266), è stato un condottiero mongolo Khan dell'Orda d'Oro. (it)
- ベルケ（Berke、? - 1266年）は、ジョチ・ウルスの第5代宗主（ハン、在位：1257年 - 1266年）。バトゥの弟で、ジョチの三男。母はスルターン・ハトゥン（エミン部族）。漢語表記では別児哥、ペルシア語資料では بركاى Barkāy または بركه Barka と綴られる。 (ja)
- Berke of Berke Khan (na 1205-1266) was de broer van Batu Khan en was diens opvolger als kan van de Gouden Horde van 1257 tot zijn dood in 1266. Zijn vader was Jochi en zijn grootvader was Dzjengis Khan. Andere broers van Berke waren Orda en Siban. (nl)
- Berke-chan (ur. prawdopodobnie w 1209, zm. 1266) – chan Złotej Ordy w latach 1257–1266, wnuk Czyngis-chana. (pl)
- Berque (em tártaro: Бәркә; romaniz.: Berke; em mongol: Бэрх; romaniz.: Berkh) foi um nobre mongol do século XIII, filho de Jochi. Em 1257, Sucedeu Ulagueche, a quem possivelmente envenenou, como cã do Canato da Horda Azul. Governou até 1266, quando foi sucedido por Mangu Temir. (pt)
- Берке (монг. Бэрх хан; тат. Бәркә, Бәркәй, Bärkä, Bärkäy; Бэрхэ, Берка, Беркай; 1209—1266) — пятый хан Улуса Джучи (1257—1266), сын Джучи, внук Чингис-хана. Первым из монгольских правителей принял ислам. Воевал против своего родича — чингизида Хулагу, ильхана Ирана, вступив в союз против него с египетскими мамлюками. Продолжал политику своего брата Бату-хана по сохранению целостности и укреплению самостоятельности улуса, который к концу правления Берке стал фактически независимым от великого хана государством. Укрепил иго Золотой Орды над русскими княжествами. (ru)
- 別兒哥（蒙古语：ᠪᠡᠷᠺᠠ ᠬᠠᠭᠠᠨ，转写：Berke Khan，西里尔字母：Бэрх хаан；阿拉伯语：بركة خان；13世纪1208年后－1266年）金帳汗國的君主之一，正式名稱是納速剌丁·摩訶末·別兒哥汗。統治期間為1257年－1266年。別兒哥是朮赤之子，即拔都的弟弟，成吉思汗的孫子，在他統馭期間，汗國的區域擴及鹹海與裏海北部與中亞西部，他在布哈拉也有五千戶百姓的管理權。並佔領今東歐和中歐部分地區。他的名字在蒙古语解顽固。母亲是苏丹可敦。他曾在1239年于库班与捷列克河打败最后一批钦察人与蔑兒乞。 別兒哥是金帳汗國首位改宗伊斯蘭教的可汗（他在拔都死前，已經皈依），金帳汗國的伊斯蘭化由此開始。他是由一位名為的教士接納入教（有个故事是他在沙莱楚克询问伊斯兰问题）。他改宗的原因包括奪取汗位、經濟因素以及受到境內保加爾人與花剌子模人的影響。外交上他與埃及馬木留克蘇丹國的蘇丹結盟，對抗伊兒汗國。別兒哥與伊兒汗旭烈兀的爭議在於近東與阿塞拜疆的監督權。他還指责过旭烈兀在巴格達之戰屠杀巴格達居民，以及未与其他的成吉思汗宗王们协商就处置了哈里发。1260年，別兒哥及那海入侵波蘭，攻其首都克拉科夫，並在波兰桑多梅日屠殺48名道明会成員，汗國威震東欧。 在大汗蒙哥身故之後的繼任問題上，旭烈兀支持忽必烈為大汗，別兒哥支持阿里不哥，但有認為別兒哥是自己想爭奪汗位。1262年11－12月，两汗国在高加索边境開戰，互有勝負。他在向高加索進軍的途中死在軍中。 他在國內設清真寺與教育兒童學經的學校。他在首都拔都薩萊外建設別兒哥薩萊作商業中心。別兒哥時代，欽察汗國影響力很大，因此有時欽察草原被稱為別兒哥草原。在埃及有些人視他為馬木留克蘇丹國的宗主，為加強與拜巴爾一世的關係，他曾派一些欽察人與俄羅斯人到埃及從軍。 1264年，拜巴爾一世要麥地那与开罗、耶路撒冷清真寺在星期五禮拜宣佈，他的名在自己之後。 (zh)
- Берке, Берхе, Берка, Беркай (монг. Бэрх тат. Бәркә, бл. 1205—1266, Тбілісі) — п'ятий правитель улусу Джучі (1257–1266), син Джучі, онук Чингісхана та брат Батия, Орда та Шибана. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- بركة خان (توفي 1266) هو زعيم القبيلة الذهبية، وقد كان ابن عم هولاكو تحالف مع الملك الظاهر بيبرس سلطان مصر والشام أحد سلاطين دولة المماليك البحرية. (ar)
- Berke (mongole: Berx, malfacile) (naskiĝis post 1205; mortis en januaro 1267) estis unu el la ĉefaj ĥanoj de la Ora Hordo inter 1256/7 kaj 1267. Li estis filo de , nepo de Ĝingis-Ĥano kaj frato de Batu, et . Li estis la kvara ĥano de la Blua Hordo de 1257 ĝis 1267, posteulo de sia efemera nevo . (eo)
- Berke Khan (m. 1266) (también llamado Birkai; en mongol, Бэрх хаан, en tártaro, Бәркә хан) fue nieto de Genghis Khan, jefe militar mongol y gobernante de la Horda de Oro (división de la Imperio Mongol) que consolidó efectivamente el poder de las Hordas Azul y Blanca entre 1257 a 1266. Sucedió a su hermano Batu Kan de la Horda Azul (Oeste) y fue el primer gobernante en establecer el Islam como religión de uno de los kanatos del Imperio Mongol. Se alió con los egipcios Mamelucos contra el Ilkanato mongol de Persia. Berke también apoyó a Ariq Böke contra Kublai en la Guerra Civil Toluida, pero no intervino militarmente en la guerra ya que estaba ocupado luchando contra su primo, Hulegu, Kan del Ilkanato. (es)
- Berké ou Berke Khan (mongol bičig : ᠪᠡᠷᠺᠠ ᠬᠠᠭᠠᠨ ; cyrillique : Бэрх хаан ; translittération : Berke Khan, venant de Berx : « difficile »), né après 1205, mort en 1266 ou 1267, petit-fils de Gengis Khan, est le quatrième khan de la Horde d'or de 1257 à 1266, le premier à se convertir à l'islam. (fr)
- Berke Khan (wafat 1266) (disebut juga Birkai; Mongolia: Бэрх хаан, Tatar: Бәркә хан) adalah penguasa gerombolan emas yang menyatukan kekuatan dan dari 1257 - 1266. Dia berhasil menggantikan saudaranya Batu Khan dari Blue Horde (Barat) dan untuk pertama kalinya membentuk , khanat Kekaisaran Mongol pertama yang beragama Islam. Ia bersekutu dengan Mamluk melawan Khanat Mongol lain yang berkuasa di Persia dan Syria. (in)
- Berke, chiamato Baraka nelle fonti arabe (in tartaro Берке; ante 1246 – 1266), è stato un condottiero mongolo Khan dell'Orda d'Oro. (it)
- ベルケ（Berke、? - 1266年）は、ジョチ・ウルスの第5代宗主（ハン、在位：1257年 - 1266年）。バトゥの弟で、ジョチの三男。母はスルターン・ハトゥン（エミン部族）。漢語表記では別児哥、ペルシア語資料では بركاى Barkāy または بركه Barka と綴られる。 (ja)
- Berke of Berke Khan (na 1205-1266) was de broer van Batu Khan en was diens opvolger als kan van de Gouden Horde van 1257 tot zijn dood in 1266. Zijn vader was Jochi en zijn grootvader was Dzjengis Khan. Andere broers van Berke waren Orda en Siban. (nl)
- Berke-chan (ur. prawdopodobnie w 1209, zm. 1266) – chan Złotej Ordy w latach 1257–1266, wnuk Czyngis-chana. (pl)
- Berque (em tártaro: Бәркә; romaniz.: Berke; em mongol: Бэрх; romaniz.: Berkh) foi um nobre mongol do século XIII, filho de Jochi. Em 1257, Sucedeu Ulagueche, a quem possivelmente envenenou, como cã do Canato da Horda Azul. Governou até 1266, quando foi sucedido por Mangu Temir. (pt)
- Берке (монг. Бэрх хан; тат. Бәркә, Бәркәй, Bärkä, Bärkäy; Бэрхэ, Берка, Беркай; 1209—1266) — пятый хан Улуса Джучи (1257—1266), сын Джучи, внук Чингис-хана. Первым из монгольских правителей принял ислам. Воевал против своего родича — чингизида Хулагу, ильхана Ирана, вступив в союз против него с египетскими мамлюками. Продолжал политику своего брата Бату-хана по сохранению целостности и укреплению самостоятельности улуса, который к концу правления Берке стал фактически независимым от великого хана государством. Укрепил иго Золотой Орды над русскими княжествами. (ru)
- Берке, Берхе, Берка, Беркай (монг. Бэрх тат. Бәркә, бл. 1205—1266, Тбілісі) — п'ятий правитель улусу Джучі (1257–1266), син Джучі, онук Чингісхана та брат Батия, Орда та Шибана. (uk)
- Börke, Berke o Berke Khan fou el kan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blanca i l'Horda Blava de 1257 a 1266. Era fill de Jotxi. Ja estava present a la coronació d'Ogodei el 1229. Després que Mongke va conquerir Bachiman, Berke es va reunir amb Batu Khan i van ocupar Riazan. Després de la campanya a Rússia del nord, el 1237 i 1238 va participar en la conquesta del Caucas del nord que va portar uns anys; el 1238 Mongke va atacar els circassians manats per Tukan o Mokan i al mateix temps els seus germans Xiban, Bujak i Buri atacaven als merims, una part de la nació dels chinchaks (lesguians?); el 1239 va atacar els alans o ossets (as) i va capturar la seva capital Mokhshi (Mangass o Mikass). Els lesguians en canvi van poder romandre independents. Els (ca)
- Berke Khan (died 1266) (also Birkai; Mongolian: Бэрх хаан, Tatar: Бәркә хан) was a grandson of Genghis Khan and a Mongol military commander and ruler of the Golden Horde (division of the Mongol Empire) who effectively consolidated the power of the Blue Horde and White Horde from 1257 to 1266. He succeeded his brother Batu Khan of the Blue Horde (West), and was responsible for the first official establishment of Islam in a khanate of the Mongol Empire. Following the Sack of Baghdad by Hulagu Khan, his cousin and head of the Mongol Ilkhanate based in Persia, he allied with the Egyptian Mamluks against Hulagu. Berke also supported Ariq Böke against Kublai in the Toluid Civil War, but did not intervene militarily in the war because he was occupied in his own war against Hulagu and the Ilkhanat (en)
- Berke oder Bärkä Khan (mongolisch ᠪᠡᠷᠺᠠ ᠬᠠᠭᠠᠨ Berch Chaan, tatarisch Бәркә Bärkä, * nach 1205; † Januar 1267 in Tiflis) war ein Sohn Dschötschis, jüngerer (Halb-)Bruder Batu Khans und einer der wichtigsten Khane der Goldenen Horde. Er regierte von 1256/7 bis 1267. Berke nahm als einer der elf Prinzen am großen Feldzug nach Europa (1236–1241) teil. Im Jahr 1251 vertrat er in Karakorum Batus Interessen bei der Wahl des Großkhans Möngke und trat bei seiner Rückkehr (angeblich in Buchara) zum Islam über. Nach ihm kamen mit Möngke Timur erneut die Nachkommen Batus in der Goldenen Horde an die Macht. (de)
- 베르케 칸(Берке, ? ~ 1266년, 재위 1257년 ~ 1266년)은 킵차크 한국의 3대 칸으로 주치의 3남이었다. 1246년 베르케는 그의 형제 오르다, 신쿠르, 시반 등과 바투의 지휘 아래에 참여해 몽골군은 1260년의 아인잘루트 전투로부터 1년도 지나지 않아 제1차 홈스의 전투에서 또다시 패했고, 시리아로부터 완벽하게 추방되었다. 내부에서 벌어진 분란은 훌라구 칸으로 하여금 아인 잘루트의 치명적인 패배를 복수하기 위해서 맘루크에 대하여 자신의 전군을 동원하는 것을 방해하였다. 러시아에 있는 킵차크 칸국의 칸 베르케 칸은 이슬람으로 개종하고, 그의 사촌이 이슬람의 정신적 맹주인 아바스 칼리프를 파괴하는 것을 공포에 질려 보았다. 무슬림 역사가 라시드 앗 딘은 베르케가 바그다드를 공격하는 것을 막기 위해 몽케 칸에게 메시지를 보낸 것으로 기록되어 있다. 쿠빌라이를 최후의 대칸으로 선정함으로써, 몽골의 왕위 계승이 최종적으로 끝난 후, 훌라구는 1262년 그의 땅으로 돌아왔다. 그리고 그의 군대를 이끌고 아인잘루트에서 복수를 하기 위해 맘루크를 공격했다. 한편 몽골 초원에서는 1264년에 아리크 부케가 최종적으로 패하고 쿠빌라이가 유일한 대칸이 됐다. (ko)
- 別兒哥（蒙古语：ᠪᠡᠷᠺᠠ ᠬᠠᠭᠠᠨ，转写：Berke Khan，西里尔字母：Бэрх хаан；阿拉伯语：بركة خان；13世纪1208年后－1266年）金帳汗國的君主之一，正式名稱是納速剌丁·摩訶末·別兒哥汗。統治期間為1257年－1266年。別兒哥是朮赤之子，即拔都的弟弟，成吉思汗的孫子，在他統馭期間，汗國的區域擴及鹹海與裏海北部與中亞西部，他在布哈拉也有五千戶百姓的管理權。並佔領今東歐和中歐部分地區。他的名字在蒙古语解顽固。母亲是苏丹可敦。他曾在1239年于库班与捷列克河打败最后一批钦察人与蔑兒乞。 別兒哥是金帳汗國首位改宗伊斯蘭教的可汗（他在拔都死前，已經皈依），金帳汗國的伊斯蘭化由此開始。他是由一位名為的教士接納入教（有个故事是他在沙莱楚克询问伊斯兰问题）。他改宗的原因包括奪取汗位、經濟因素以及受到境內保加爾人與花剌子模人的影響。外交上他與埃及馬木留克蘇丹國的蘇丹結盟，對抗伊兒汗國。別兒哥與伊兒汗旭烈兀的爭議在於近東與阿塞拜疆的監督權。他還指责过旭烈兀在巴格達之戰屠杀巴格達居民，以及未与其他的成吉思汗宗王们协商就处置了哈里发。1260年，別兒哥及那海入侵波蘭，攻其首都克拉科夫，並在波兰桑多梅日屠殺48名道明会成員，汗國威震東欧。 1264年，拜巴爾一世要麥地那与开罗、耶路撒冷清真寺在星期五禮拜宣佈，他的名在自己之後。 (zh)
|
