| dbo:abstract
|
- Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs. El contingut emotiu de la història (humor, pathos, amor, ira…), així com la mateixa història, és transmesa mitjançant les paraules, la música, els moviments i els aspectes tècnics de l'espectacle com una unitat integrada. Des d'inicis del segle xx, els espectacles de teatre musical han estat simplement anomenats musicals. Se sol representar en grans escenaris, principalment els del West End de Londres i els de Broadway, a Nova York. Produccions amb pressupostos menors acostumen a estrenar-se en teatres més petits, els denominats Off-Broadway, i fins i tot s'ha creat una categoria per a englobar aquelles sales petites en les quals es representen musicals de pressupost molt més reduït. Ja fa temps que els musicals han sortit del seu context anglosaxó original i s'han exportat i adaptat a països de tot el món com Alemanya, Àustria, el Canadà, França, el Japó, els Països Baixos, Austràlia o Espanya. A cada lloc ha constituït un reclam turístic que s'ha sumat als que cada indret ja posseïa i s'ha sobreposat les diferents tradicions autòctones més o menys fortes de música escènica. En el cas de Catalunya s'ha sumat a les tradicions, de l'òpera, la revista musical i la sarsuela. Alguns musicals especialment famosos arreu del món, dels quals s'han fet traduccions i adaptacions arreu i s'han portat al cinema són Jesucrist SuperStar, Grease, West Side Story, The Phantom of the Opera, Cats, Les Misérables, Chicago, A Chorus Line, Rent o Mamma Mia! Els tres components principals d'un musical són la música, les lletres i el llibret. El llibret d'un musical es refereix a la història, i més concretament, a les seves parts parlades; però també pot referir-se al conjunt dels diàlegs i les lletres, als quals es designa, igual que a l'òpera, com el libretto (llibret en italià). La música i les lletres formen la banda sonora del musical. L'equip creatiu determina en gran manera la interpretació del musical. L'equip creatiu inclou el director, el i habitualment un coreògraf. La producció d'un musical també es caracteritza pels aspectes tècnics com l'escenografia, el vestuari, l'attrezzo, la il·luminació, els quals generalment difereixen d'una producció a una altra (tot i que alguns aspectes famosos de les produccions tendeixen a mantenir-se des de la producció original, com per exemple, la coreografia que Bob Fosse creà per a Chicago). Al segle xx, llibret musical ha estat definit com una obra musical en la qual les cançons i balls estan completament integrats en una història. No hi ha una longitud establerta per a un musical. Pot anar des d'un entreteniment d'únic acte a diversos actes i diverses hores de duració; però la majoria oscil·len entre una hora o hora i mitja fins a les tres hores. Normalment es representen en dos actes, amb un intermedi de deu o vint minuts. El primer acte gairebé sempre és més llarg que el segon, i generalment conté la major part de la música. Un musical pot estar construït al voltant de quatre o sis tonades principals que es van repetint durant l'espectacle, o en una sèrie de cançons sense relació musical directe. El diàleg parlat apareix normalment inserit entre els números musicals, si bé l'ús del diàleg cantant o recitatiu tampoc no és desconegut, com succeeix en musicals com Les Misérables o Evita. El teatre musical està molt lligat a una altra forma escènica, l'òpera. Aquestes formes es distingeixen contraposant diversos factors: els musicals normalment tenen un major focus en el diàleg parlat (tot i que alguns musicals són enterament cantats, com Jesus Christ Superstar i Les Misérables; mentre que en algunes òperes, com Die Zauberflöte, i en la majoria d'operetes, tenen alguns diàlegs sense acompanyament musical); el ball (particularment fet tant pels actors principals com pel cor); o per l'ús de diversos gèneres de la música popular (o almenys certs estils populars de cant); així com per evitar certes convencions operístiques. En particular, un musical gairebé mai es representa en una altra llengua diferent a la del públic: els musicals produïts a Londres o a Nova York, per exemple, són invariablement en anglès, encara que originàriament haguessin estat escrits en un altre idioma (com, per exemple, Les Misérables, originalment escrit en francès). Mentre que un cantant d'òpera és en principi un cantant, i en segon terme, un actor (i rarament necessita ballar), un actor de musical és primer un actor i després un cantant i un ballarí. Actualment, els compositors de musicals sovint consideren les exigències vocals dels seus personatges tenint present l'intèrpret. A més, actualment, els teatres usen sistemes d'amplificació del so, que serien totalment desaprovats en un context operístic. Alguns treballs (com, per exemple de George Gershwin, Leonard Bernstein o Stephen Sondheim) han rebut el qualificatiu tant de musical com d'òpera. De manera semblant, algunes operetes antigues o òperes lleugeres (com The Pirates of Penzance de Gilbert & Sullivan) han tingut adaptacions modernes en què han estat tractades com a musicals. Per alguns treballs, els estils de producció són gairebé tan importants com la música o el context dramàtic en definir quina forma d'art formen. Sondheim afirmà que: crec que quan quelcom es representa a Broadway és un musical, i quan es representa en un teatre d'òpera és una òpera. És això. És el territori, el lloc, les expectatives del públic que et fan fer una cosa o una altra. Els moments de més intensitat dramàtica del llibret del musical sovint són interpretats amb una cançó. Proverbialment, "quan l'emoció esdevé massa gran per parlar, cantes; i quan esdevé massa forta per cantar, balles". Una cançó s'usa habitualment per vestir el personatge i la seva situació en la història; tot i que van haver èpoques en la història del musical (a les dècades del 1890 o del 1920), en què la integració de la música i la història era més aviat tènue. Com va descriure el crític del New York Times Ben Brantley sobre l'ideal de cançó al teatre davant l'estrena del revival del 2008 de Gypsy, "No hi ha separació entre la cançó i el personatge, que és el que succeeix en aquells rars moments quan els musicals assoleixen els motius ideals de ser". Sovint, un musical comença amb una cançó que marca el to de l'espectacle, presenta a tots o a la majoria dels personatges principals i mostra l'argument. Donada la naturalesa comprimida del musical, els escriptors han de desenvolupar els personatges i l'argument, i la música esdevé un mitjà per expressar les emocions. El material dels musicals és divers: sovint és original (Rent o Urinetown), però hi ha molts adaptats de novel·les (Wicked i Man of La Mancha), obres de teatre (Hello, Dolly!), llegendes clàssiques (Camelot), fets històrics (Evita) o pel·lícules (The Producers, Hairspray o, fins i tot, d'un clàssic del cinema mut com Metropolis). Per un altre costat, molts musicals d'èxit han estat adaptats al cinema musical, com Somriures i llàgrimes, West Side Story, My Fair Lady i Chicago. Un altre gènere recent de musicals són els "jukebox musicals" (com, per exemple, Mamma Mia! o ), que usen cançons escrites amb anterioritat per un artista o un grup popular en una història, de vegades basada en la vida o en la carrera del personatge o grup en qüestió (Taboo.) (ca)
- Muzikál je syntetický dramatický žánr, jenž spojuje literaturu a hudbu. Slovo muzikál má vícero významů a může označovat též muzikálový film (tj. filmovou adaptaci muzikálu coby dramatického díla) anebo divadelní inscenaci muzikálu, případně též jako (vedle činohry, opery a baletu). Všechny tyto významy slova muzikál je nutno rozlišovat. O muzikálových hercích platí, že musí být dobří činoherci, zpěváci i tanečníci zároveň. Muzikál může být celozpívaný, nebo se v něm střídají zpěv a mluvené slovo. Stejně tak může být muzikál celotančený (vznikla i představení, jež se více blíží baletu) nebo v něm nemusí být balet obsažen vůbec. Slovo muzikál pochází zkrácením anglického slovního spojení musical comedy, které označovalo v 1. pol. 20. století revue s humoristickými a pěveckými čísly, jež mnohdy neměla souvislý děj. (cs)
- المسرح الموسيقي هو شكل من أشكال الأداء المسرحي الذي يجمع بين الغناء والحوار والتمثيل والرقص. القصة الرئيسية والمحتوى العاطفي للفيلم موسيقي يعبر عن الفكاهة، الشفقة، الحب، الغضب. وينتج من خلال الكلمات والموسيقى والحركات والجوانب التقنية ترفيه جميل للجمهور. والمسرح الموسيقي يتداخل مع أشكال المسرحية الأخرى مثل الأوبرا والرقص، و لها نفس القدر من الأهمية نظرا إلى الموسيقى بالمقارنة مع الحوار والحركة وغيرها من العناصر. ظهر المسرح الموسيقي في أوائل القرن ال20. على الرغم من أن الموسيقى جزء من العروض الدرامية منذ العصور القديمة، فقد برز المسرح الموسيقي الغربي الحديث خلال القرن ال19، مع العديد من العناصر الهيكلية التي وضعتها أعمال جيلبرت وسوليفان في بريطانيا وهاريجان وهارت في أمريكا. وأعقب ذلك العديد من الأفلام الكوميدية الموسيقية والأعمال المسرحية الموسيقية لفنانين مبدعين مثل الأمريكي مثل جورج كوهان. وعرضت مسرحيات موسيقية مهمة مثل (Of Thee I Sing (1931 و (Show Boat (1927 و (Oklahoma! (1943. ثم عرضت أكثر المسرحيات الموسيقية شهرة وابداع مثل قصة الجانب الغربي (1957)، الشعر (1967)، خط جوقة (1975)، البؤساء (1985)، شبح الأوبرا (1986)، إيجار (1996)، والمنتج (2001) والشرير (2003). يتم تقديم المسرح الموسيقي في جميع أنحاء العالم. ويمكن أن تقدم في الأماكن الكبيرة، مثل مسرح برودواي ونيويورك ولندن. وغالبا ما تعرض المسرحيات الغنائية من قبل الهواة في المدارس والأماكن العامة في مختلف أرجاء الولايات المتحدة وبريطانيا.وهناك مشاهد نابضة بالحياة في أوروبا، وآسيا وأستراليا وكندا وأمريكا اللاتينية. (ar)
- Das Musical [ˈmju:zikəl] ist eine in der Regel in zwei Akten aufgeführte Form populären Musiktheaters, die Gesang, Tanz, Schauspiel/Dialog und Musik in einem durchgängigen Handlungsrahmen verbindet. Die Geschichte des modernen Musicals begann im New York der 1920er Jahre, fand jedoch neben dem New Yorker Broadway auch rasch Verbreitung im Londoner West End, die noch heute beide als Metropolen des Musicals gelten. Ausgehend von diesen Zentren hat das Musical weltweite Verbreitung gefunden. Neben der temporären Aufnahme in Spielpläne zahlreicher großer wie kleiner Theater haben sich auch in vielen anderen Städten Musical-Theater etabliert, die ausschließlich Musicals als meist längere und aufwendig gestaltete Produktionen (sog. En-suite-Produktionen) zeigen. Auch Tournee-Produktionen diverser Musicals sind häufig zu finden. Trotz der weltweiten Verbreitung dominieren noch heute Musicals US-amerikanischen oder britischen Ursprungs, wobei es jedoch auch erfolgreiche Musicals anderer Herkunft gibt. Wegen ihres großen Erfolgs sind viele Musicals auch verfilmt worden. Thematisch wird eine breite Fülle von tragischen als auch humorvollen Stoffen behandelt, die zu unterschiedlichsten Zeiten und an unterschiedlichsten Orten spielen. Auch für gesellschaftlich oder politisch sensible Themen hat sich das Musical stets offen gezeigt. Viele Musicals basieren dabei auf literarischen Vorlagen verschiedener Gattungen und Epochen und in neuerer Zeit gelegentlich auch auf Filmen unterschiedlicher Genres. Auch musikalisch ist ein breites Spektrum stilistischer Einflüsse erkennbar: von Popmusik, Tanz- und Unterhaltungsmusik bis zu Jazz, Swing, Soul und Rock ’n’ Roll, um nur einige zu nennen. Gattungsgeschichtlich haben Elemente des Dramas, der Komödie, der Revue, der Operette, des Balletts, des Varietés und der Oper Einfluss auf die Entwicklung des Musicals genommen. Das Musical ist ein Gesamtkunstwerk und ist sowohl eine literarische als auch eine musiktheatralische Gattung. (de)
- Το μιούζικαλ είναι είδος θεάτρου που περιλαμβάνει τραγούδια, διαλόγους και χορό. Είναι ένας τρόπος να ειπωθεί μια ιστορία και να εκφραστεί το συναισθηματικό περιεχόμενό της, δηλαδή το χιούμορ, το πάθος, τον έρωτα, το θυμό και πολλά άλλα. Αυτό επιτυγχάνεται, κινητοποιώντας μέσα από το κείμενο, τη μουσική, την κίνηση καθώς και τις τεχνικές πτυχές της ψυχαγωγίας, όπως π.χ. τα οπτικά εφέ, έτσι ώστε να δημιουργηθεί ένα ενιαίο σύνολο από το οποίο καμία από τις τέχνες που περιλαμβάνει να μην ξεχωρίζει από την άλλη με κανένα τρόπο. Παρ' όλο που το μιούζικαλ καλύπτεται από άλλες θεατρικές μορφές όπως η όπερα, αυτή η ιδιαιτερότητα να έχει ίση αντιμετώπιση και να δίνει την ίδια σοβαρότητα σε όλες τις τέχνες που το αποτελούν, δίνει στο είδος έναν άλλο χαρακτήρα, ένα χαρακτήρα που αναγνωρίζεται ως το μουσικό θέατρο.Υπάρχουν πολλά μιούζικαλ που παίρνουν την ιδέα τους από έργα ή από κινούμενα σχέδια . (el)
- Muzikalo (muzikteatraĵo, duonopero aŭ muzika komedio) estas tipo de teatraĵo aŭ filmo, kiu kombinas muzikon, kantojn, parolatan dialogon, kaj dancon. Ĝi konsideriĝas ĝenro de muzika teatro. La emocia enhavo de la verko – humuro, patoso, amo, kolero – plie la rakonto mem, komunikiĝas per la vortoj, muziko, movado, kaj teknikaj aspektoj de la amuzaĵo, kiel tuto. Muzikaloj prezentiĝas tutmonde. Ili eble prezentiĝas ĉe grandaj teatroj, kiel multekostaj prezentaĵoj en la West End de Londono kaj Broadway de Novjorko, aŭ ĉe pli malgrandaj "franĝo-teatroj," "ekster-Broadway" aŭ regionaj teatroj, per turneantaj trupoj, aŭ per diletantaj grupoj ĉe lernejoj, teatroj, kaj aliaj prezentejoj. Krom Britio kaj Usono, estas vervaj muzikalaj okazejoj en Germanio, Aŭstrio, Filipinoj, Francio, Kanado, Japanio, Orienta Eŭropo, Aŭstralio, kaj aliaj landoj. Iuj famaj muzikal-verkoj inkluzivas la jenon:
* My Fair Lady (Mia bela sinjorino)
* Oklahoma! (Oklahomo!)
*
* The Sound of Music (La sono de muziko)
* Violonisto sur la tegmento
*
* (La reĝo kaj mi)
* Gentlemen Prefer Blondes (1953)
* High Society (Alta socio, 1956)
* West Side Story (Rakonto de la Okcidenta Flanko, 1961)
* (Jozefo kaj la mirinda buntkolora revmantelo)
* (Katoj)
* Hair (Hararo)
*
* The Phantom of the Opera (La fantomo de la operejo)
* Les Misérables (La mizeruloj)
* Jesus Christ Superstar
* Rocky Horror Picture Show
*
* Grease
* (La prezentistoj)
* El hombre de La Mancha (La viro de La Manĉa, Don Kiĥoto)
* (La liona reĝo)
* (Belulino kaj la bestaĉo)
* (eo)
- Musikala edo , kultura anglosaxoiaren musika genero tipikoa da. Musika, kantua, dantza eta elkarrizketa uztartzen dituen antzerki mota bat da. Antzoki handietan antzeztutakoak izaten dira, Londoneko , adibidez. Baita New Yorkeko Broadwayn ere. Aurrekontu txikiagoko ekoizpenak, antzkoki txikiagoetan estreinatzen dira, direlakoetan. Gainera, aurrekontu txikiko musikalak antzezten diren antzokiak biltzeko maila bat sortu da, delakoa. Musikalak, euren jatorrizko eremu anglosaxoitik irten dira, beste herrialde batzuetara, Alemania, Austria, Frantzia, Kanada, Australia, Japonia edo Espainia kasu. Azken herrialde honetan, lehendik ere bazegoen ohitura, zartzuela, opera, opereta eta . Oso berriki, Espainia edo Argentina (Zibrian-Mahler) bezalako herrialdeak, euren musikal propioak sortzen hasi dira, London edo New Yorkekoen egokierarik egin gabe. Espainian sorturiko musikalei dagokienez, Dagoll Dagomen nabarmendu behar da. Azken aldian, musikal kutsua duten ikuskizunak barra-barra agertzen dira, talde ospetsuen kantuekin. , taldearen kantuekin, , ABBA taldearena, eta , Freddie Mercury buru zen Queen taldearena. Ikuskizun onak dira, baina ezin daitezke, berez, musikal bezala kontsideratu, kantuak ez baitira istoriorako konposatu, alderantziz baizik. (eu)
- Un musical es una forma de expresión de arte escénico en el que la acción se desenvuelve con secciones cantadas y generalmente, bailadas justo después de un diálogo no muy extenso. Es un género que combina la música, canciones, diálogo y baile, y que suele representarse en grandes escenarios, tal como los teatros de West End de Londres o Broadway, en Nueva York, principales sedes del teatro musical, seguidos de Argentina, Australia, Canadá, España, Brasil y México. (es)
- La comédie musicale est un genre théâtral, mêlant comédie, chant, danse et claquettes. Apparue au tout début du XXe siècle, elle se situe dans la lignée du mariage du théâtre et de la musique classique qui avait donné naissance aux siècles précédents au ballet, à l'opéra, à l'opéra-bouffe et à l'opérette. Elle s'est particulièrement développée aux États-Unis, se dissociant à partir des années 1910 du genre classique par l'intégration de musiques « nouvelles » comme le jazz. De fait, le terme évoque de nos jours principalement les États-Unis et plus spécialement Broadway. Comme pour le terme « opéra-comique », l'emploi du mot « comédie » est à prendre au sens large : en effet, les thèmes de la comédie musicale peuvent être légers ou tragiques. Ainsi West Side Story, inspiré du drame de Shakespeare Roméo et Juliette, ne peut être considéré comme une pièce « comique ». C'est pourquoi les appellations de théâtre musical, spectacle musical ou musical sont préférées depuis une vingtaine d'années, principalement pour les productions anglophones. Le terme désigne également par extension dans le langage courant un film musical. Les mondes de la comédie musicale et du film musical sont en effet intimement liés : de nombreuses comédies musicales ont été adaptées au cinéma dès l'arrivée du cinéma parlant. Il arrive, plus rarement, qu'un film musical fasse l'objet d'une adaptation scénique, comme State Fair (1945) adapté pour la scène en 1992, Mary Poppins (1964), Chitty Chitty Bang Bang (1968), Victor Victoria (1982), ou encore les longs métrages d'animation des studios Disney, La Belle et la Bête, Le Roi lion, La Petite Sirène, Tarzan et Aladdin. Enfin certains films non musicaux peuvent également faire l'objet d'adaptations comme Billy Elliot (2000). (fr)
- Musical theatre is a form of theatrical performance that combines songs, spoken dialogue, acting and dance. The story and emotional content of a musical – humor, pathos, love, anger – are communicated through words, music, movement and technical aspects of the entertainment as an integrated whole. Although musical theatre overlaps with other theatrical forms like opera and dance, it may be distinguished by the equal importance given to the music as compared with the dialogue, movement and other elements. Since the early 20th century, musical theatre stage works have generally been called, simply, musicals. Although music has been a part of dramatic presentations since ancient times, modern Western musical theatre emerged during the 19th century, with many structural elements established by the works of Gilbert and Sullivan in Britain and those of Harrigan and Hart in America. These were followed by the numerous Edwardian musical comedies and the musical theatre works of American creators like George M. Cohan at the turn of the 20th century. The Princess Theatre musicals (1915–1918) were artistic steps forward beyond revues and other frothy entertainments of the early 20th century and led to such groundbreaking works as Show Boat (1927), Of Thee I Sing (1931) and Oklahoma! (1943). Some of the most famous musicals through the decades that followed includeMy Fair Lady (1956), The Fantasticks (1960), Hair (1967), A Chorus Line (1975), Les Misérables (1985), The Phantom of the Opera (1986), Rent (1996), The Producers (2001), Wicked (2003) and Hamilton (2015). Musicals are performed around the world. They may be presented in large venues, such as big-budget Broadway or West End productions in New York City or London. Alternatively, musicals may be staged in smaller venues, such as fringe theatre, off-Broadway, off-off-Broadway, regional theatre, or community theatre productions, or on tour. Musicals are often presented by amateur and school groups in churches, schools and other performance spaces. In addition to the United States and Britain, there are vibrant musical theatre scenes in continental Europe, Asia, Australasia, Canada and Latin America. (en)
- Teater musikal adalah bentuk teater yang menggabungkan lagu, dialog ucapan, akting, dan tarian. Konten emosionalnya – humor, pathos, cinta, kemarahan – serta ceritanya dikomunikasikan melalui kata-kata, musik, gerakan dan aspek teknis hiburan sebagai satu kesatuan utuh. Meski teater musikal juga mencakup bentuk teater lain seperti opera, hal ini dapat dibedakan dari kepentingan setara terhadap musik jika dibandingkan dengan dialog, gerakan, dan elemen lain karya tersebut. Sejak awal abad ke-20, karya pertunjukan teater musikal umumnya hanya disebut "musikal". Musikal dipertunjukkan di seluruh dunia. Musikal bisa diadakan di panggung besar, seperti produksi beranggaran besar teater West End dan Broadway di London dan New York City, atau di kecil, produksi Off-Broadway atau , tur, atau kelompok amatir di sekolah, teater dan ruang pertunjukan lain. Selain Britania dan Amerika Serikat, ada berbagai teater musikal di beberapa negara di Eropa, Amerika Latin, Australasia dan Asia. Meski musik telah menjadi bagian dari penampilan dramatis sejak zaman-zaman kuno, teater musikal modern muncul pada abad ke-19, ditandai dengan karya-karya Gilbert and Sullivan di Britania dan di Amerika Serikat, diikuti berbagai dan karya pengarang Amerika Serikat seperti George M. Cohan. Pada awal abad ke-20, musikal dan acara cerdas lain seperti adalah tahap artistik yang selangkah di depan revue dan hiburan-hiburan lain yang mendorong munculnya gebrakan baru seperti Show Boat dan Oklahoma!. Sejumlah musikal terkenal dan ikonik sepanjang beberapa dasawarsa meliputi, , , A Chorus Line, , , , dan . (in)
- ( 다른 뜻에 대해서는 뮤지컬 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 뮤지컬(영어: musicals; 문화어: 가무이야기)은 노래, 춤, 연기가 어우러지는 공연 양식을 가리킨다. 영국에서 시작해 음악, 특히 노래가 중심이 되어 무용 (춤)과 극적 요소 (드라마)가 조화를 이룬 종합 공연물이다. 뮤지컬 시어터(musical theatre)의 줄임말이다. 언론, 극장, 애호가 등이 뮤지컬을 씀에 따라 Operetta에서 뮤지컬 플레이에 이르는 음악적 작품을 가리키게 되었으며 레뷔, 보드빌 등 극의 성격을 갖지 않는 작품도 포함해서 뮤지컬이라 부른다. 이야기 소재는 코미디, 로맨스드라마, 풍자극, 환상극, 문학작품, 희곡 등으로 자유롭고 다양하다. 뮤지컬은 19세기 영국에서 탄생하였는데, 그 근원에는 유럽의 대중연극, 오페라·오페레타·발라드 오페라 등이 있다. 1728년에 이와 형식이 유사한 존 게이의 《거지 오페라》가 런던에서 상연되었는데, G.에드워드가 제작한 《거리에서》를 1892년에 초연된 첫 뮤지컬로 본다. (ko)
- ミュージカル（英語: musical）は、音楽、歌、台詞およびダンスを結合させた演劇形式。ユーモア、ペーソス、愛、怒りといったさまざまな感情的要素と物語を組み合わせ、全体として言葉、音楽、動き、その他エンターテイメントの各種技術を統合したものである。ミュージカル・シアター（演劇）の略語で、ミュージカル・プレイ、ミュージカル・コメディ、ミュージカル・レビューの総称である。 (ja)
- Il musical è un genere di rappresentazione teatrale e cinematografica, nato e sviluppatosi negli Stati Uniti d'America tra l'Ottocento e il Novecento. Un suo corrispondente in Italia è la commedia musicale, con cui condivide l'uso di più tecniche espressive e comunicative insieme. L'azione viene portata avanti sulla scena non solo dalla recitazione, ma anche dalla musica, dal canto e dalla danza che fluiscono in modo spontaneo e naturale, senza che risulti pesante o eccessivo. (it)
- Een musical is een vorm van theater die muziek, liedjes, gesproken dialogen en dans combineert. Het emotionele deel van het stuk – humor, pathos, liefde, woede – en ook het verhaal op zich worden gebracht door woorden, muziek, bewegingen en technische aspecten als entertainment in een geïntegreerd geheel. Sinds het begin van de 20e eeuw worden musical-theaterstukken kortweg musicals genoemd. Hoewel muziek altijd al deel uitmaakte van drama en theater, bijvoorbeeld in de Griekse tragedie en later ook in de opera en operette, kwam de moderne westerse musical op in de 19e eeuw. Veel eigenschappen van de theatervorm werden geschapen door het werk van Gilbert en Sullivan in Engeland, of Harrigan en Hart in Amerika. Deze werden gevolgd door verschillende komedies en musicals van de hand van Amerikanen als George M. Cohan, aan het begin van de 20e eeuw. Er werden artistiek gezien grote stappen gezet, wat leven gaf aan klassieke musicals als (1927) en (1943). Enkele van de bekendste musicals door de jaren heen zijn West Side Story (1957), The Fantasticks (1960), Hair (1967), A Chorus Line (1975), Les Misérables (1985), The Phantom of the Opera (1986), Rent (1996), The Producers (2001), Wicked (2003), The Book of Mormon (2011) en Hamilton (2015). Musicals kunnen films zijn maar ook toneeluitvoeringen. In beide gevallen worden ze wereldwijd opgevoerd. Vaak in grote theaters, zoals op Broadway in New York of West End in Londen. Ook zijn er musicals die geproduceerd worden voor kleinere podia, zoals off-Broadway (een benaming voor theaters met minder dan 500 zitplaatsen), tourende voorstellingen of amateurtheater. (nl)
- Musical – forma teatralna, łącząca muzykę, piosenki, dialogi i taniec. Ładunek emocjonalny dzieła – humor, patos, miłość, gniew – podobnie jak sama opowieść, jest wyrażany poprzez słowa, muzykę, ruch i aspekty techniczne przedstawienia, tworząc jedną, spójną całość. Od początków XX wieku produkcje teatru muzycznego są nazywane po prostu „musicalami”. Wcześniejszą podobną do musicalu formą widowiska była extravaganza. Musicale są wykonywane na całym świecie. Mogą być wystawiane na wielkich scenach, jak wysokobudżetowe produkcje teatrów na West Endzie w Londynie czy Broadwayu w Nowym Jorku lub w mniejszych teatrach awangardowych, na Off-Broadwayu lub jako produkcje lokalne, wyjazdowe, w amatorskich grupach szkolnych, teatrach i innych przestrzeniach wykonawczych. Oprócz Wielkiej Brytanii i Ameryki Północnej istnieją inne dobrze działające sceny musicalowe w wielu krajach Europy, Ameryki Łacińskiej, Australii i Azji. (pl)
- Teatro Musical é uma forma de teatro que combina música, canções, dança, e diálogos falados. Está delimitado por um lado pela sua correlação com a ópera e, por outro, pela sua correlação com o cabaré. As linhas de limitantes entre essas três expressões artísticas são, muitas vezes, difíceis de conceituar. No Brasil o Teatro Musical sempre esteve presente tanto em produções nacionais, quanto nos grandes sucessos da Broadway trazidos para o país, produzidos e encenados com equipes brasileiras. Atores renomados como Bibi Ferreira, Paulo Autran, Marília Pêra, Cláudia Raia e Antônio Fagundes fizeram parte das primeiras montagens nacionais de My Fair Lady, Gota D’água, Hair, Alô Dolly, Ópera do Malandro, Jesus Cristo Superstar e A Chorus Line. Na retomada dos musicais internacionais, partindo dos anos 2000 até os dias de hoje, destacam-se nesta categoria os artistas Miguel Falabella, , Charles Möeller, Alessandra Maestrini, Vanessa Gerbelli, Saulo Vasconcelos, Kiara Sasso, Tadeu Aguiar, Andrezza Massei, , Marisa Orth, Daniel Boaventura, Amanda Acosta, Letícia Soares, Beto Sargentelli, Fabi Bang e Karin Hils. Existem três componentes para um musical: a música, interpretação teatral e o enredo. O enredo de um musical refere-se à parte falada (não cantada) da peça; entretanto, o "enredo" pode também se referir a parte dramática do espetáculo. A interpretação teatral se relaciona às performances de dança, encenação e canto. A música e a letra, juntas, formam o cerne do musical; as letras e o enredo são, frequentemente, impressos como um libreto. O teatro musical no mundo tem sinônimos como "teatro de revista" (Brasil) e Comédie musicale (França). É muito comum ao teatro musical que os trabalhos que tenham sucesso sejam usados no cinema ou adaptados para televisão. Por outro lado alguns programas populares de televisão tem um ou outro episódio ao estilo de um musical como uma peça dentro de seu formato normal (exemplos incluem episódios de Fama, Ally McBeal, Buffy the Vampire Slayer's no episódio Once More with Feeling, Oz's Variety. Se percebe facilmente isso quando repentinamente os personagens começam a cantar e dançar como se estivessem em um teatro musical durante o episódio, outros exemplos em animação são os episódios de The Simpsons, South Park e Family Guy) -- a série televisiva , onde são extensamente usados os formatos musicais, não foi um sucesso. Mesmo que o teatro musical esteja espalhado pelo mundo todo, suas produções são elaboradas muito frequentemente na Broadway em New York, no West End em Londres, e na França. Um musical pode durar uns poucos minutos ou várias horas; entretanto, os mais populares musicais duram de duas horas a duas horas e quarenta e cinco minutos. Musicais hoje são normalmente apresentados com um intervalos de quinze minutos de duração; no primeiro ato, é quase sempre de idêntica duração o segundo. Um musical tem normalmente por volta de vinte a trinta canções de vários tamanhos (incluindo uma reprise e adaptação para coral) entre as cenas com diálogos. Alguns musicais, entretanto, tem canções entrelaçadas e não tem diálogos falados. Esta é uma das linhas fronteiriças entre musicais e ópera, mas não é a única. Outras diferenças entre ópera e musical é que, enquanto a ópera costuma ser apresentada em sua língua original, o musical geralmente é traduzido para a língua nativa de onde está sendo apresentado. Numa ópera, geralmente o elenco se divide entre cantores, atores e bailarinos, enquanto que, no musical, cada artista deve executar as três funções. Um momento de grande emoção dramática é frequentemente encenado numa canção. Proverbialmente, "quando a emoção torna-se tão forte no discurso, você canta; quando ela se torna tão forte na canção, você dança." Uma canção deve ser adaptada ao personagem (ou personagens) e na sua situação dentro do enredo. Um show normalmente se abre com uma canção que dá o tom ao musical, introduz de alguma forma os personagens principais, e mostra o enfoque da peça. Dentro da concentrada natureza do musical, os autores devem desenvolver os personagens e o planejamento. A música apresenta uma forma excelente de expressar a emoção. Entretanto, na média, poucas palavras são cantadas nestes cinco minutos de canção. Portanto existe pouco tempo para desenvolver o drama que transcorre durante a peça, desde que um musical pode ter uma hora e meia ou mais de música. (pt)
- Мю́зикл (англ. Musical) — музыкально-театральный сценический жанр, произведение и представление, сочетающее в себе не только музыкальное, драматическое, хореографическое, но и оперное искусство. Несмотря на то, что английский термин «мюзикл» является сокращением от «музыкальной комедии», он может представлять собой также трагедию, фарс или драму. Ввиду большого жанрового сходства с опереттой, мюзикл как отдельный жанр театрального искусства долгое время не признавался, однако на протяжении своего существования он сформировал свои особенности, которые отличают его от других жанров музыки. (ru)
- Musikal är en form av modern musikteater. En musikal är en blandning av musik, teater och dans. Begreppet är brett, men avser vanligen någon av de genrer som utvecklades i USA och England under 1900-talets första hälft, eller efterföljare till dessa. Ordet är en förkortning och försvenskning av termen 'musical comedy' (som i den engelskspråkiga världen numer ersatts av 'musical theatre', eller bara 'musical'). I den engelskspråkiga världen benämns musikalen ibland som 'english language musical theater'. (sv)
- 音樂劇或乐剧（英語：Musical theater，簡稱Musicals），早期譯稱為歌舞劇，還有官方曾譯百老匯輕歌劇。是音樂、歌曲、舞蹈、戲劇、雜耍、特技和綜藝結合的一種戲劇表演。它以幽默、諷刺、感傷、愛情、憤怒等情感引发剧情，再通过演員的語言、音樂、動作以及固定的演繹傳達給觀衆。雖然音樂劇和歌劇、舞劇、話劇等舞台表演形式有相似之處，但它的獨特之處在於：它對歌曲、對白、肢體動作、表演等等因素給予同樣的重視。一些著名的音乐剧包括：奥克拉荷马、真善美、西城故事、悲惨世界、貓以及歌剧魅影等。 音樂劇在全世界各地都有上演，但演出最頻密的地方是美國紐約市的百老匯和英國的倫敦西區。因此百老匯音樂劇這個稱謂可以指在百老匯地區上演的音樂劇，又往往可是泛指所有近似百老匯風格的音樂劇。而习惯上称呼为音乐剧的戏剧，多是指西方音乐剧。 (zh)
- Мю́зикл (від англ. musical play — музичний спектакль) — музично-сценічна вистава, в якій поєднуються різноманітні жанри і виражальні засоби естрадної та побутової музики, хореографічного, драматичного і оперного мистецтва. Від оперети відрізняється наскрізним драматургічним розвитком, використанням вокально-хореографічних ансамблів, драматичним змістом. Мюзикл, як жанр виник в США у 1920-х роках. До найкращих зразків мюзиклу належать «Оклахома» Р. Роджерса, «Співаючи під дощем» Джина Келі, Л. Бернастайна, «Моя чарівна леді» Ф. Лоу, «Людина з Ламанчі» М. Лі, «Привид опери» Е. Л. Вебера, «Гамільтон» Ліна-Мануеля Міранди. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Un musical es una forma de expresión de arte escénico en el que la acción se desenvuelve con secciones cantadas y generalmente, bailadas justo después de un diálogo no muy extenso. Es un género que combina la música, canciones, diálogo y baile, y que suele representarse en grandes escenarios, tal como los teatros de West End de Londres o Broadway, en Nueva York, principales sedes del teatro musical, seguidos de Argentina, Australia, Canadá, España, Brasil y México. (es)
- ( 다른 뜻에 대해서는 뮤지컬 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 뮤지컬(영어: musicals; 문화어: 가무이야기)은 노래, 춤, 연기가 어우러지는 공연 양식을 가리킨다. 영국에서 시작해 음악, 특히 노래가 중심이 되어 무용 (춤)과 극적 요소 (드라마)가 조화를 이룬 종합 공연물이다. 뮤지컬 시어터(musical theatre)의 줄임말이다. 언론, 극장, 애호가 등이 뮤지컬을 씀에 따라 Operetta에서 뮤지컬 플레이에 이르는 음악적 작품을 가리키게 되었으며 레뷔, 보드빌 등 극의 성격을 갖지 않는 작품도 포함해서 뮤지컬이라 부른다. 이야기 소재는 코미디, 로맨스드라마, 풍자극, 환상극, 문학작품, 희곡 등으로 자유롭고 다양하다. 뮤지컬은 19세기 영국에서 탄생하였는데, 그 근원에는 유럽의 대중연극, 오페라·오페레타·발라드 오페라 등이 있다. 1728년에 이와 형식이 유사한 존 게이의 《거지 오페라》가 런던에서 상연되었는데, G.에드워드가 제작한 《거리에서》를 1892년에 초연된 첫 뮤지컬로 본다. (ko)
- ミュージカル（英語: musical）は、音楽、歌、台詞およびダンスを結合させた演劇形式。ユーモア、ペーソス、愛、怒りといったさまざまな感情的要素と物語を組み合わせ、全体として言葉、音楽、動き、その他エンターテイメントの各種技術を統合したものである。ミュージカル・シアター（演劇）の略語で、ミュージカル・プレイ、ミュージカル・コメディ、ミュージカル・レビューの総称である。 (ja)
- Il musical è un genere di rappresentazione teatrale e cinematografica, nato e sviluppatosi negli Stati Uniti d'America tra l'Ottocento e il Novecento. Un suo corrispondente in Italia è la commedia musicale, con cui condivide l'uso di più tecniche espressive e comunicative insieme. L'azione viene portata avanti sulla scena non solo dalla recitazione, ma anche dalla musica, dal canto e dalla danza che fluiscono in modo spontaneo e naturale, senza che risulti pesante o eccessivo. (it)
- Мю́зикл (англ. Musical) — музыкально-театральный сценический жанр, произведение и представление, сочетающее в себе не только музыкальное, драматическое, хореографическое, но и оперное искусство. Несмотря на то, что английский термин «мюзикл» является сокращением от «музыкальной комедии», он может представлять собой также трагедию, фарс или драму. Ввиду большого жанрового сходства с опереттой, мюзикл как отдельный жанр театрального искусства долгое время не признавался, однако на протяжении своего существования он сформировал свои особенности, которые отличают его от других жанров музыки. (ru)
- Musikal är en form av modern musikteater. En musikal är en blandning av musik, teater och dans. Begreppet är brett, men avser vanligen någon av de genrer som utvecklades i USA och England under 1900-talets första hälft, eller efterföljare till dessa. Ordet är en förkortning och försvenskning av termen 'musical comedy' (som i den engelskspråkiga världen numer ersatts av 'musical theatre', eller bara 'musical'). I den engelskspråkiga världen benämns musikalen ibland som 'english language musical theater'. (sv)
- 音樂劇或乐剧（英語：Musical theater，簡稱Musicals），早期譯稱為歌舞劇，還有官方曾譯百老匯輕歌劇。是音樂、歌曲、舞蹈、戲劇、雜耍、特技和綜藝結合的一種戲劇表演。它以幽默、諷刺、感傷、愛情、憤怒等情感引发剧情，再通过演員的語言、音樂、動作以及固定的演繹傳達給觀衆。雖然音樂劇和歌劇、舞劇、話劇等舞台表演形式有相似之處，但它的獨特之處在於：它對歌曲、對白、肢體動作、表演等等因素給予同樣的重視。一些著名的音乐剧包括：奥克拉荷马、真善美、西城故事、悲惨世界、貓以及歌剧魅影等。 音樂劇在全世界各地都有上演，但演出最頻密的地方是美國紐約市的百老匯和英國的倫敦西區。因此百老匯音樂劇這個稱謂可以指在百老匯地區上演的音樂劇，又往往可是泛指所有近似百老匯風格的音樂劇。而习惯上称呼为音乐剧的戏剧，多是指西方音乐剧。 (zh)
- المسرح الموسيقي هو شكل من أشكال الأداء المسرحي الذي يجمع بين الغناء والحوار والتمثيل والرقص. القصة الرئيسية والمحتوى العاطفي للفيلم موسيقي يعبر عن الفكاهة، الشفقة، الحب، الغضب. وينتج من خلال الكلمات والموسيقى والحركات والجوانب التقنية ترفيه جميل للجمهور. والمسرح الموسيقي يتداخل مع أشكال المسرحية الأخرى مثل الأوبرا والرقص، و لها نفس القدر من الأهمية نظرا إلى الموسيقى بالمقارنة مع الحوار والحركة وغيرها من العناصر. ظهر المسرح الموسيقي في أوائل القرن ال20. (ar)
- Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs. El contingut emotiu de la història (humor, pathos, amor, ira…), així com la mateixa història, és transmesa mitjançant les paraules, la música, els moviments i els aspectes tècnics de l'espectacle com una unitat integrada. Des d'inicis del segle xx, els espectacles de teatre musical han estat simplement anomenats musicals. (ca)
- Muzikál je syntetický dramatický žánr, jenž spojuje literaturu a hudbu. Slovo muzikál má vícero významů a může označovat též muzikálový film (tj. filmovou adaptaci muzikálu coby dramatického díla) anebo divadelní inscenaci muzikálu, případně též jako (vedle činohry, opery a baletu). Všechny tyto významy slova muzikál je nutno rozlišovat. Slovo muzikál pochází zkrácením anglického slovního spojení musical comedy, které označovalo v 1. pol. 20. století revue s humoristickými a pěveckými čísly, jež mnohdy neměla souvislý děj. (cs)
- Το μιούζικαλ είναι είδος θεάτρου που περιλαμβάνει τραγούδια, διαλόγους και χορό. Είναι ένας τρόπος να ειπωθεί μια ιστορία και να εκφραστεί το συναισθηματικό περιεχόμενό της, δηλαδή το χιούμορ, το πάθος, τον έρωτα, το θυμό και πολλά άλλα. Αυτό επιτυγχάνεται, κινητοποιώντας μέσα από το κείμενο, τη μουσική, την κίνηση καθώς και τις τεχνικές πτυχές της ψυχαγωγίας, όπως π.χ. τα οπτικά εφέ, έτσι ώστε να δημιουργηθεί ένα ενιαίο σύνολο από το οποίο καμία από τις τέχνες που περιλαμβάνει να μην ξεχωρίζει από την άλλη με κανένα τρόπο. Παρ' όλο που το μιούζικαλ καλύπτεται από άλλες θεατρικές μορφές όπως η όπερα, αυτή η ιδιαιτερότητα να έχει ίση αντιμετώπιση και να δίνει την ίδια σοβαρότητα σε όλες τις τέχνες που το αποτελούν, δίνει στο είδος έναν άλλο χαρακτήρα, ένα χαρακτήρα που αναγνωρίζεται ως το μ (el)
- Das Musical [ˈmju:zikəl] ist eine in der Regel in zwei Akten aufgeführte Form populären Musiktheaters, die Gesang, Tanz, Schauspiel/Dialog und Musik in einem durchgängigen Handlungsrahmen verbindet. Die Geschichte des modernen Musicals begann im New York der 1920er Jahre, fand jedoch neben dem New Yorker Broadway auch rasch Verbreitung im Londoner West End, die noch heute beide als Metropolen des Musicals gelten. Ausgehend von diesen Zentren hat das Musical weltweite Verbreitung gefunden. Neben der temporären Aufnahme in Spielpläne zahlreicher großer wie kleiner Theater haben sich auch in vielen anderen Städten Musical-Theater etabliert, die ausschließlich Musicals als meist längere und aufwendig gestaltete Produktionen (sog. En-suite-Produktionen) zeigen. Auch Tournee-Produktionen diverse (de)
- Muzikalo (muzikteatraĵo, duonopero aŭ muzika komedio) estas tipo de teatraĵo aŭ filmo, kiu kombinas muzikon, kantojn, parolatan dialogon, kaj dancon. Ĝi konsideriĝas ĝenro de muzika teatro. La emocia enhavo de la verko – humuro, patoso, amo, kolero – plie la rakonto mem, komunikiĝas per la vortoj, muziko, movado, kaj teknikaj aspektoj de la amuzaĵo, kiel tuto. Iuj famaj muzikal-verkoj inkluzivas la jenon: (eo)
- Musikala edo , kultura anglosaxoiaren musika genero tipikoa da. Musika, kantua, dantza eta elkarrizketa uztartzen dituen antzerki mota bat da. Antzoki handietan antzeztutakoak izaten dira, Londoneko , adibidez. Baita New Yorkeko Broadwayn ere. Aurrekontu txikiagoko ekoizpenak, antzkoki txikiagoetan estreinatzen dira, direlakoetan. Gainera, aurrekontu txikiko musikalak antzezten diren antzokiak biltzeko maila bat sortu da, delakoa. Musikalak, euren jatorrizko eremu anglosaxoitik irten dira, beste herrialde batzuetara, Alemania, Austria, Frantzia, Kanada, Australia, Japonia edo Espainia kasu. Azken herrialde honetan, lehendik ere bazegoen ohitura, zartzuela, opera, opereta eta . Oso berriki, Espainia edo Argentina (Zibrian-Mahler) bezalako herrialdeak, euren musikal propioak sortzen hasi (eu)
- Musical theatre is a form of theatrical performance that combines songs, spoken dialogue, acting and dance. The story and emotional content of a musical – humor, pathos, love, anger – are communicated through words, music, movement and technical aspects of the entertainment as an integrated whole. Although musical theatre overlaps with other theatrical forms like opera and dance, it may be distinguished by the equal importance given to the music as compared with the dialogue, movement and other elements. Since the early 20th century, musical theatre stage works have generally been called, simply, musicals. (en)
- La comédie musicale est un genre théâtral, mêlant comédie, chant, danse et claquettes. Apparue au tout début du XXe siècle, elle se situe dans la lignée du mariage du théâtre et de la musique classique qui avait donné naissance aux siècles précédents au ballet, à l'opéra, à l'opéra-bouffe et à l'opérette. Elle s'est particulièrement développée aux États-Unis, se dissociant à partir des années 1910 du genre classique par l'intégration de musiques « nouvelles » comme le jazz. De fait, le terme évoque de nos jours principalement les États-Unis et plus spécialement Broadway. (fr)
- Teater musikal adalah bentuk teater yang menggabungkan lagu, dialog ucapan, akting, dan tarian. Konten emosionalnya – humor, pathos, cinta, kemarahan – serta ceritanya dikomunikasikan melalui kata-kata, musik, gerakan dan aspek teknis hiburan sebagai satu kesatuan utuh. Meski teater musikal juga mencakup bentuk teater lain seperti opera, hal ini dapat dibedakan dari kepentingan setara terhadap musik jika dibandingkan dengan dialog, gerakan, dan elemen lain karya tersebut. Sejak awal abad ke-20, karya pertunjukan teater musikal umumnya hanya disebut "musikal". (in)
- Musical – forma teatralna, łącząca muzykę, piosenki, dialogi i taniec. Ładunek emocjonalny dzieła – humor, patos, miłość, gniew – podobnie jak sama opowieść, jest wyrażany poprzez słowa, muzykę, ruch i aspekty techniczne przedstawienia, tworząc jedną, spójną całość. Od początków XX wieku produkcje teatru muzycznego są nazywane po prostu „musicalami”. Wcześniejszą podobną do musicalu formą widowiska była extravaganza. (pl)
- Een musical is een vorm van theater die muziek, liedjes, gesproken dialogen en dans combineert. Het emotionele deel van het stuk – humor, pathos, liefde, woede – en ook het verhaal op zich worden gebracht door woorden, muziek, bewegingen en technische aspecten als entertainment in een geïntegreerd geheel. Sinds het begin van de 20e eeuw worden musical-theaterstukken kortweg musicals genoemd. (nl)
- Teatro Musical é uma forma de teatro que combina música, canções, dança, e diálogos falados. Está delimitado por um lado pela sua correlação com a ópera e, por outro, pela sua correlação com o cabaré. As linhas de limitantes entre essas três expressões artísticas são, muitas vezes, difíceis de conceituar. O teatro musical no mundo tem sinônimos como "teatro de revista" (Brasil) e Comédie musicale (França). Mesmo que o teatro musical esteja espalhado pelo mundo todo, suas produções são elaboradas muito frequentemente na Broadway em New York, no West End em Londres, e na França. (pt)
- Мю́зикл (від англ. musical play — музичний спектакль) — музично-сценічна вистава, в якій поєднуються різноманітні жанри і виражальні засоби естрадної та побутової музики, хореографічного, драматичного і оперного мистецтва. Від оперети відрізняється наскрізним драматургічним розвитком, використанням вокально-хореографічних ансамблів, драматичним змістом. (uk)
|
.jpg){kind=link}
