About: Şahin Giray

An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Şahin Giray, Shahin Khan Girai (Crimean Tatar: شاهين كراى, romanized: Şahin Geray, 1745–1787) was the last Khan of Crimea on two occasions (1777–1782, 1782–1783).

Property Value
dbo:abstract
  • Şahin Girai o Şahin Giray (1746-1787) fou kan de Crimea (1772-1782 i 1782-1783). Era germà de Sahib II Giray del qual fou khalgay (1771-1774). Havia viscut a Rússia i va arribar a capità de la guàrdia imperial. El 1775 es va revoltar contra Devlet IV Giray. Aquest havia estat afavorit pels russos però es va acostar als otomans, mentre Şahin representava el grup de tàtars més partidaris de cooperar amb Rússia. Es va dir que s'havia fet cristià grec, si bé això sembla que no era veritat, però si que va introduir els costums europeus. El novembre de 1776 va derrotar el seu rival de manera decisiva i en els mesos següents va avançar cap a la capital. El 4 de març de 1777 fou proclamat kan a Bakhtxissarai, i poc després va permetre a Devlet IV marxar a Turquia; tot seguit va demanar la investidura a la Porta i al tsar. El 1777 va demanar ajut als russos davant el perill otomà i tropes russes van anar al kanat i es van establir a les fortaleses. Els otomans també van enviar tropes i es van instal·lar a Gosleve; a l'octubre grups de tàtars van atacar als russos; el kan Şahin fou ferit i es va refugiar amb els seus protectors i els turcs van nomenar kan a Bakht o que fou enviat a Sebastòpol amb cinc vaixells de guerra, però el desembre tropes russes van entrar a la península, van sotmetre als rebels i derrotar els otomans i van assegurar a Şahin Giray. El 1778 Selim III Giray va penetrar a Crimea amb suport otomà i va aconseguir algunes avantatges, rebent el nomenament com a kan de la Porta, però Şahin Giray, després de signar una treva de 21 dies, la va trencar i amb suport dels russos el va derrotar i es va haver d'embarcar a uns vaixells turcs a Balaklava, cap a Sinope. Un segon intent de Selim III el setembre de 1778, va ser rebutjat. Les famílies armènies i gregues de Crimea foren convidades a emigrar a Rússia i la majoria ho van fer (cap a Azov) i foren substituïts per russos. Pel entre Turquia i Rússia de 1779, els russos es van comprometre a evacuar Crimea i el sultà a canvi va concedir la investidura a Şahin Giray el novembre. L'octubre de 1780 els turcs van fomentar una revolta entre els nogais i circassians per forçar el fet que eren subjectes directament de l'imperi i no del kan. Es va produir també un atac abkhazi a Sudak i els tàtars de Kuban es van revoltar però els russos van reprimir la revolta ràpidament. El país es va buidar i només van quedar uns 160.000 tàtars i la resta va emigrar a Rússia o a Turquia. El 1782 la població s'havia reduït a uns 110.000. En aquest temps va començar a prosperar la ciutat de Kherson, fundada poc abans. El 1782 els germans del kan, Bahadur o Bahadır Giray, governador de Kuban, i Arslan Giray, delegat del kan a Sudak, es van revoltar. El kan va enviar tropes que foren derrotades i es va haver de retirar a . Bahadur es va dirigir a Feodòssia i va presentar la seva reclamació al tron però els caps tribals ni van exigir per ser proclamat el pagament dels deutes del seu germà, i va acceptar i es va cridar a tots els que havien de participar en l'elecció proclamant al germà rebel com a Bahadır II Giray. Els russos van bloquejar els ports de Crimea en poder del rebel (setembre de 1782). Şahin Giray es va retirar a Kertx. Baskht o va reclamar altra vegada el tron i es va establir a Kara-su esperant confirmació de la Porta. Però finalment els russos van dominar la rebel·lió amb certa facilitat. El kan formalment es va reconciliar amb els seus germans. Degut a tots aquests disturbis Rússia va decidir l'annexió. Per un tractat amb Turquia ratificat el 19 d'abril de 1783, Crimea (amb Taman i Kuban) fou annexionada. Şahin Giray va haver d'abdicar i es va retirar a Vorónej i després a Kaluga, rebent una pensió i el tractament de príncep sobirà. Potemkin es va apropiar de la pensió i va haver d'exiliar-se a Turquia, on fou ben rebut però enviat desterrat a Rodes on el 1787 fou assassinat per emissaris de la Porta. Crimea va formar la província de Tàurida sota un governador general, i dividida en set districtes o cercles: Simferòpol, , Eupatòria, Perekop, , i Fanagòria. (ca)
  • Şahin Giray (شاهين كراى; krimtatarisch Şahin Geray, * 1745 in Edirne; † 1787 auf Rhodos) war der letzte Khan der Krim (1777–1782, 1782–1783). (de)
  • Shahín Girái o Şahín Giray (en tártaro de Crimea: شاهين كراى ; Edirne, Imperio otomano, 1746-Rodas, Imperio otomano, 1787) fue kan de Crimea (1772-1782 y 1782-1783). Era hermano de , del cual fue jalgay (1771-1774). Vivió en Rusia, donde llegó a ser capitán de la guardia imperial. Nació en Edirne, en el Imperio otomano, en 1745. Estudió en Grecia y Venecia. Se dice de él que hablaba tártaro de Crimea, turco, italiano y griego. A los 20 años, fue llamado por su tío, el kan , a Crimea, donde fue nombrado comandante. En 1770, se produjo una gran victoria sobre los otomanos por parte de los rusos, que buscaron aliarse con los tártaros de Crimea contra los primeros. Su propuesta fue rechazada por , lo que provocó una rápida campaña rusa en Crimea que obligó al kan a enviar diplomáticos a San Petersburgo para buscar la paz. En esta delegación se encontraba Şahin Giray, que se encontró con Catalina II. En 1775, se rebeló contra , que había sido favorecido por los rusos, pero se acercaba a los otomanos, mientras que Şahin representaba al grupo de tártaros más partidarios de cooperar con Rusia. Se dijo que se había convertido al cristianismo ortodoxo, pero no se sabe si es cierto, aunque sí introdujo las costumbres europeas. En noviembre de 1776, derrotó a su rival de manera decisiva, y en los meses siguientes avanzó hacia la capital. El 14 de marzo de 1777, fue proclamado kan en Bajchisarái y, poco después, permitió a Devlet IV exiliarse en Turquía. Seguidamente, pidió la investidura a la Sublime Puerta y al zar. En su breve reinado, se embarcó en un proyecto de modernización del kanato con la apertura de fábricas y el traslado de la capital de Bajchisarái a Caffa. En 1777, pidió ayuda a los rusos ante el peligro otomano, y las tropas rusas entraron en el kanato. Los turcos se establecieron en Gosleve. En octubre, grupos de tártaros atacaron a los rusos, el kan Şahin fue herido y se refugió con sus protectores. Los turcos nombraron kan a que fue enviado a Sevastopol con cinco buques de guerra. Sin embargo, en diciembre tropas rusas entraron en la península sometiendo a los rebeldes y derrotando a los otomanos, asegurando la posición de Şahin Giray. En 1778, penetró en Crimea con apoyo otomano, consiguiendo avanzar sensiblemente y obteniendo el reconocimiento de la Puerta. Şahin Giray, tras firmar una tregua de 21 días, la rompió y, con el apoyo de los rusos, lo derrotó, obligándolo a embarcar en barcos turcos en Balaklava hacia Sinope. Un segundo intento de Selim III en septiembre de 1778 fue rechazado. Las familias armenias y griegas de Crimea fueron invitadas a emigrar a Rusia y la mayoría lo hicieron (hacia Azov), siendo sustituidos por rusos. Por el tratado entre Turquía y Rusia del 5 de julio de 1779, los rusos se comprometieron a evacuar Crimea y el sultán les concedía a cambio la investidura de Şahin Giray en noviembre. En octubre de 1780, los turcos fomentaron una revuelta entre los nogáis y circasianos. Se produjo asimismo un ataque abjaso y los tártaros del Kubán se rebelaron. Los rusos reprimieron rápidamente las revueltas, vaciando el país. Quedaron solo unos 160 000 tártaros y el resto emigró a Rusia o Turquía. En 1782, la población se había reducido a 110 000. En este tiempo empezó a prosperar la ciudad de Jerson, fundada poco antes. En 1782, los hermanos del kan, Bahadur o Bahadır Giray, gobernador de Kuban, y Arslán Giray, delegado del kan en Sudak, se rebelaron. El kan envió tropas que fueron derrotadas y hubo de retirarse a . Bahadur se dirigió a Caffa y presentó su reclamación al trono, siendo nombrado, tras pagar a los jefes tribales las deudas de su hermano, como . Los rusos bloquearon los puertos de Crimea en manos del rebelde (septiembre de 1782). Şahin Giray se retiró a Kerch. Baskht o reclamó de nuevo el trono y se estableció en Kara-su esperando la confirmación de la Puerta. Pero finalmente los rusos dominaron la rebelión con cierta facilidad. El kan formalmente se reconcilió con sus hermanos. Debido a todos estos problemas, Rusia decidió finalmente la anexión. Por un tratado con Turquía, ratificado el 21 de septiembre de 1783, Crimea (con la península de Tamán y el Kubán) fue anexionada. Şahin Giray tuvo que abdicar y se retiró a Vorónezh y después a Kaluga, recibiendo una pensión y el tratamiento de príncipe soberano. Grigori Potiomkin se apropió de la pensión por lo que hubo de exiliarse a Turquía, donde fue bien recibido, pero poco después fue exiliado a Rodas, donde sería ejecutado en 1787 por emisarios de la Sublime Puerta al ser considerado un rival para el trono otomano. Crimea formó la óblast de Táurida bajo un gobernador general, siendo dividida en siete distritos: Simferópol, , Eupatoria, Perekop, , Melitopol y Fanagoria. (es)
  • Chahin ou Şahin Giray, né en 1745 à Andrinople et mort en 1787 à Rhodes, est le dernier des khans de Crimée. Il règne de 1777 à 1783. (fr)
  • 샤힌 기라이(크림 타타르어: Şahin Geray شاهين كراى)은 크림 칸국의 마지막 칸이다. 그에게는 조국의 배신자와 개혁군주라는 엇갈린 평가가 존재한다. 그는 러시아 제국의 지역적인 우위를 인정했으며 이를 근대화의 발탄으로 삼으려고했다. 러시아는 크림 칸국을 친 러시아 국가로 만들려고했으나, 샤힌 기라이는 순전히 협조적인 지도자는 아니었다. (ko)
  • Şahin Giray, Shahin Khan Girai (Crimean Tatar: شاهين كراى, romanized: Şahin Geray, 1745–1787) was the last Khan of Crimea on two occasions (1777–1782, 1782–1783). (en)
  • Şahin Giray (Edirne, 1745 – Rodi, 1787) è stato l'ultimo khan di Crimea, al potere tra il 1777 ed il 1782. (it)
  • Şahin Giray, Szahin Girej (ur. 1745 w Adrianopolu − zm. 1787 na wyspie Rodos) − ostatni chan Chanatu Krymskiego przed jego przyłączeniem do Imperium Rosyjskiego. Studiował w Salonikach i Wenecji, znał języki: włoski, grecki i turecki, uzyskał zachodnie wykształcenie. Wybrany chanem pod dyktatem Imperium Rosyjskiego na początku 1777 roku. Był nim dwukrotnie w latach 1777–1782 oraz 1782–1783. (pl)
  • Şahin Giray, född 1745 i Edirne i Osmanska riket och död 1787 i Rhodos i Osmanska riket, var Krimkhanatets sista khan. Han regerade i två perioder, 1777-1782 och 1782-1783. (sv)
  • Шахи́н Гера́й (Гире́й) (крым. Şahin Geray, شاهين گراى‎; 1745—1787) — последний крымский хан: первое правление 1777—1782, второе правление 1782—1783. Сын царевича Топала Ахмеда Герая (ум. 1750) и внук крымского хана Девлета II Герая. Встречающиеся в литературе варианты написания имени: Шахин Гирей, Шахин Гирай, Шагин Гирей, Шаги-Гирей, Шагин Гирай, Шаин Гирей, Шаин Герай, Сахимъ Гирей. (ru)
  • 沙希恩·格來(Şahin Giray;1745年-1783年),克里米亞汗國最後一位汗,由1777年統治到1783年。 他出生在埃迪爾內,曾在希臘和威尼斯讀書,能說克里米亞韃靼語,鄂圖曼土耳其語,希臘語和義大利語。當他20歲時,他的叔叔叫他回到克里米亞,命他指揮國內諾蓋人部落,在1770年俄羅斯帝國贏得了對奧斯曼帝國的戰爭,並尋求與克里米亞汗國聯盟反對土耳其人。然而,這一提議被塞利姆三世·格萊強烈反對和斥責。在此之後,俄羅斯對克里米亞突然襲擊迫使汗派使臣到聖彼得堡求和。 1776年,沙希恩繼他的叔叔成為克里米亞汗。在他短暫的統治中,他開始了一項計劃,重新構建和現代化克里米亞汗國。這些改革集中在經濟和政府的基礎設施,包括開設工廠,和遷都卡法。 但在俄羅斯的巨大壓力下,他同意了俄羅斯的提議,把汗國納入俄羅斯帝國。在此之後他被迫遷往聖彼得堡過軟禁生活。他請求搬到埃迪爾內,在1787年,俄羅斯和奧斯曼帝國同意讓他搬到埃迪爾內。因為奧斯曼當局看到他作為一個奧斯曼帝國王位的可能挑戰者,他被逮捕後轉移到伊斯坦堡,稍後在羅德島斬首。但他的後裔仍生活在土耳其。 (zh)
  • Шагін Ґерай (крим. Şahin Geray, شاهين كراى‎; 1745–1787) — останній кримський хан у 1777—1782 та 1782—1783 рр. з династії Ґераїв. Син Ахмеда Ґерая, онук Девлета II Ґерая. (uk)
dbo:parent
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 14575293 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 4328 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1122743405 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:birthDate
  • 1745 (xsd:integer)
dbp:birthPlace
dbp:deathDate
  • 1787 (xsd:integer)
dbp:deathPlace
dbp:father
dbp:house
dbp:houseType
  • Dynasty (en)
dbp:mother
  • Saliha Sultan, a daughter of Ahmed III (en)
dbp:name
  • Şahin Giray (en)
dbp:placeOfBurial
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 1777 (xsd:integer)
  • 1782 (xsd:integer)
dbp:religion
dbp:succession
dbp:successor
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Şahin Giray (شاهين كراى; krimtatarisch Şahin Geray, * 1745 in Edirne; † 1787 auf Rhodos) war der letzte Khan der Krim (1777–1782, 1782–1783). (de)
  • Chahin ou Şahin Giray, né en 1745 à Andrinople et mort en 1787 à Rhodes, est le dernier des khans de Crimée. Il règne de 1777 à 1783. (fr)
  • 샤힌 기라이(크림 타타르어: Şahin Geray شاهين كراى)은 크림 칸국의 마지막 칸이다. 그에게는 조국의 배신자와 개혁군주라는 엇갈린 평가가 존재한다. 그는 러시아 제국의 지역적인 우위를 인정했으며 이를 근대화의 발탄으로 삼으려고했다. 러시아는 크림 칸국을 친 러시아 국가로 만들려고했으나, 샤힌 기라이는 순전히 협조적인 지도자는 아니었다. (ko)
  • Şahin Giray, Shahin Khan Girai (Crimean Tatar: شاهين كراى, romanized: Şahin Geray, 1745–1787) was the last Khan of Crimea on two occasions (1777–1782, 1782–1783). (en)
  • Şahin Giray (Edirne, 1745 – Rodi, 1787) è stato l'ultimo khan di Crimea, al potere tra il 1777 ed il 1782. (it)
  • Şahin Giray, Szahin Girej (ur. 1745 w Adrianopolu − zm. 1787 na wyspie Rodos) − ostatni chan Chanatu Krymskiego przed jego przyłączeniem do Imperium Rosyjskiego. Studiował w Salonikach i Wenecji, znał języki: włoski, grecki i turecki, uzyskał zachodnie wykształcenie. Wybrany chanem pod dyktatem Imperium Rosyjskiego na początku 1777 roku. Był nim dwukrotnie w latach 1777–1782 oraz 1782–1783. (pl)
  • Şahin Giray, född 1745 i Edirne i Osmanska riket och död 1787 i Rhodos i Osmanska riket, var Krimkhanatets sista khan. Han regerade i två perioder, 1777-1782 och 1782-1783. (sv)
  • Шахи́н Гера́й (Гире́й) (крым. Şahin Geray, شاهين گراى‎; 1745—1787) — последний крымский хан: первое правление 1777—1782, второе правление 1782—1783. Сын царевича Топала Ахмеда Герая (ум. 1750) и внук крымского хана Девлета II Герая. Встречающиеся в литературе варианты написания имени: Шахин Гирей, Шахин Гирай, Шагин Гирей, Шаги-Гирей, Шагин Гирай, Шаин Гирей, Шаин Герай, Сахимъ Гирей. (ru)
  • 沙希恩·格來(Şahin Giray;1745年-1783年),克里米亞汗國最後一位汗,由1777年統治到1783年。 他出生在埃迪爾內,曾在希臘和威尼斯讀書,能說克里米亞韃靼語,鄂圖曼土耳其語,希臘語和義大利語。當他20歲時,他的叔叔叫他回到克里米亞,命他指揮國內諾蓋人部落,在1770年俄羅斯帝國贏得了對奧斯曼帝國的戰爭,並尋求與克里米亞汗國聯盟反對土耳其人。然而,這一提議被塞利姆三世·格萊強烈反對和斥責。在此之後,俄羅斯對克里米亞突然襲擊迫使汗派使臣到聖彼得堡求和。 1776年,沙希恩繼他的叔叔成為克里米亞汗。在他短暫的統治中,他開始了一項計劃,重新構建和現代化克里米亞汗國。這些改革集中在經濟和政府的基礎設施,包括開設工廠,和遷都卡法。 但在俄羅斯的巨大壓力下,他同意了俄羅斯的提議,把汗國納入俄羅斯帝國。在此之後他被迫遷往聖彼得堡過軟禁生活。他請求搬到埃迪爾內,在1787年,俄羅斯和奧斯曼帝國同意讓他搬到埃迪爾內。因為奧斯曼當局看到他作為一個奧斯曼帝國王位的可能挑戰者,他被逮捕後轉移到伊斯坦堡,稍後在羅德島斬首。但他的後裔仍生活在土耳其。 (zh)
  • Шагін Ґерай (крим. Şahin Geray, شاهين كراى‎; 1745–1787) — останній кримський хан у 1777—1782 та 1782—1783 рр. з династії Ґераїв. Син Ахмеда Ґерая, онук Девлета II Ґерая. (uk)
  • Şahin Girai o Şahin Giray (1746-1787) fou kan de Crimea (1772-1782 i 1782-1783). Era germà de Sahib II Giray del qual fou khalgay (1771-1774). Havia viscut a Rússia i va arribar a capità de la guàrdia imperial. Crimea va formar la província de Tàurida sota un governador general, i dividida en set districtes o cercles: Simferòpol, , Eupatòria, Perekop, , i Fanagòria. (ca)
  • Shahín Girái o Şahín Giray (en tártaro de Crimea: شاهين كراى ; Edirne, Imperio otomano, 1746-Rodas, Imperio otomano, 1787) fue kan de Crimea (1772-1782 y 1782-1783). Era hermano de , del cual fue jalgay (1771-1774). Vivió en Rusia, donde llegó a ser capitán de la guardia imperial. Crimea formó la óblast de Táurida bajo un gobernador general, siendo dividida en siete distritos: Simferópol, , Eupatoria, Perekop, , Melitopol y Fanagoria. (es)
rdfs:label
  • Şahin Giray (en)
  • Şahin Giray (ca)
  • Şahin Giray (de)
  • Şahin Giray (es)
  • Chahin Giray (fr)
  • Şahin Giray (it)
  • 샤힌 기라이 (ko)
  • Şahin Girej (pl)
  • Шахин Герай (ru)
  • 沙希恩·格來 (zh)
  • Şahin Giray (sv)
  • Шагін Ґерай (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Şahin Giray (en)
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:lastMonarch of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License