| dbo:abstract
|
- El Tractat de Tianjin (diversos documents s'hi refereixen com el Tractat de Tien-tsin) (xinès tradicional: 天津條約, xinès simplificat: 天津条约, pinyin: Tiānjīn Tiáoyuē) és el nom col·lectiu de diversos documents signats a Tianjin (Tientsin) el juny de 1858, donant per acabada la primera part de la Segona Guerra de l'Opi (1856-1860). Les parts implicades van ser el Segon Imperi Francès, el Regne Unit, l'Imperi Rus i els Estats Units. Aquests tractats van obrir més ports xinesos (veure tractat de Nanking) als estrangers, van permetre la presència de delegacions diplomàtiques a la capital xinesa, va permetre l'activitat dels missioners cristians, i la legalització de la importació d'opi. Els xinesos inicialment es van negar a signar el tractat, però finalment va ser ratificat per l'emperador Tongzhi durant la Convenció de Pequín del 1860, després del final de la guerra. (ca)
- معاهدة تيانسين، المعروفة أيضا بمعاهدة تيانجين، هي معاهدة تم توقيع فيها العديد من الوثائق في تيانجين (والتي سميت بعد ذلك في البينيين البريدي بتيانسين لتسهيل المراسلات البريدية) في يونيو عام 1858. أنهت هذه المعاهدة المرحلة الأولى من حرب الأفيون الثانية، والتي بدأت في 1856. كانت سلاله تشينغ طرف المعاهدة أما الطرف الثاني فهم روسيا، فرنسا، المملكة المتحدة والولايات المتحدة الأمريكية. كانت من نتائج هذه المعاهدة تسليم الصين لأكثر من 5 مؤاني للقوات البريطانية، السماح للبعثات المسيحية بدخول الصين وتقنين إستيراد الأفيون. صدق إمبراطور الصين شيان فنغ على هذه المعاهدة في معاهدة بكين عام 1860، بعد نهاية الحرب. (ar)
- Der am 26. und 27. Juni 1858 geschlossene Vertrag von Tianjin (chinesisch 天津條約 / 天津条约, Pinyin Tiānjīn tiáoyuē), auch Vertrag von Tien-tsin, beendete die erste Phase des Zweiten Opiumkriegs. Vertragsparteien waren China einerseits und die ausländischen Mächte Großbritannien, Frankreich, Russland und die USA andererseits. (de)
- Se conoce como Tratado de Tianjin (o también por su nombre antiguo, Tratado de Tientsin o Tratado de Tien-tsin) a diversos documentos firmados en Tianjin (Tientsin) en junio de 1858 dando fin a la primera parte de la Segunda Guerra del Opio (1856–1860). Las partes involucradas fueron el Segundo Imperio Francés, el Reino Unido de Gran Bretaña e Irlanda, el Imperio ruso y los Estados Unidos, que forzaron la apertura al exterior de los puertos chinos, la admisión de delegaciones extranjeras en la capital china de Pekín, la admisión de misioneros cristianos y la importación legal de opio. Dichos tratados fueron inicialmente rechazados por los chinos para ser firmados, pero posteriormente fueron aprobados y ratificados por el emperador de China Tongzhi en la Convención de Pekín de 1860, tras el final de la Guerra del Opio, mientras tropas británicas y francesas ocupaban Pekín e incendiaban el Palacio de Verano. (es)
- Le traité de Tientsin, ou traité de Tianjin (chinois simplifié : 天津条约 ; chinois traditionnel : 天津條約 ; pinyin : tiānjīn tiáoyuē), est un traité de paix qui fut signé le 26 juin 1858, clôturant la première phase de la seconde guerre de l'opium (1856-1860). Le Second Empire français, le Royaume-Uni, l'Empire russe et les États-Unis furent les parties concernées. Ce traité permettait l'ouverture de onze nouveaux ports chinois (voir traité de Nankin) aux étrangers, autorisant des délégations étrangères à Pékin, ainsi que l'activité des missionnaires chrétiens et légalisant l'importation de l'opium. Il fut ratifié par l'empereur de Chine à la Convention de Pékin en 1860, à la fin de la guerre. Cet accord fait partie des « Traités inégaux », série de traités imposés militairement par les puissances colonisatrices occidentales aux pays d'Extrême-Orient. (fr)
- Traktat Tientsin atau Traktat Tianjin, adalah nama kolektif untuk beberapa dokumen yang ditandatangani di Tianjin (romanisasi Tianjin pada waktu itu adalah Tientsin) pada Juni 1858. Traktat ini telah dimulai pada tahun 1856 dan mengakhiri fase pertama Perang Candu Kedua. Kekaisaran Qing, Rusia, Kekaisaran Prancis Kedua, Britania Raya dan Amerika Serikat adalah pihak-pihak yang terlibat dalam perjanjian ini, yang dianggap oleh pihak Qing Tiongkok sebagai Perjanjian Tidak Adil, karena isinya antara lain: membuka lebih banyak pelabuhan di Tiongkok untuk perdagangan luar negeri, mengizinkan dibukanya kantor perwakilan asing di Beijing, ibu kota Tiongkok, mengizinkan aktivitas misionaris Kristen dan melegalkan impor opium. Traktat ini kemudian diratifikasi oleh Kaisar Xianfeng dalam Konvensi Peking tahun 1860, setelah perang berakhir. (in)
- The Treaty of Tientsin, also known as the Treaty of Tianjin, is a collective name for several documents signed at Tianjin (then romanized as Tientsin) in June 1858. The Qing dynasty, Russian Empire, Second French Empire, United Kingdom, and the United States were the parties involved. These treaties, counted by the Chinese among the so-called unequal treaties, opened more Chinese ports to foreign trade, permitted foreign legations in the Chinese capital Beijing, allowed Christian missionary activity, and effectively legalized the import of opium. They ended the first phase of the Second Opium War, which had begun in 1856 and were ratified by the Emperor of China in the Convention of Peking in 1860, after the end of the war. (en)
- 天津条約（てんしんじょうやく、英語: Treaty of Tianjin）は、中国の天津において、清国と諸外国間に締結された17条約の通称。 (ja)
- Het Verdrag van Tianjin van 1858 eindigde het eerste deel van de Tweede Opiumoorlog (1856-1860). Bij het verdrag waren Groot-Brittannië, Frankrijk, de Verenigde Staten, Rusland en China betrokken. (nl)
- ( 다른 뜻에 대해서는 톈진 조약 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 톈진 조약(天津條約)은 1858년 청나라와 러시아, 미국, 영국, 프랑스 사이에 맺어졌다. 1860년에 청나라 황제와 조정에 의해 비준되었다. 이 조약은 광범위한 외국의 특권을 규정하고 있어, 이후 불평등 조약의 근간이 되었다. (ko)
- I trattati di Tianjin (cinese tradizionale: 天津條約; semplificato: 天津条约; pinyin: Tiānjīn Tiáoyuē) furono una serie di accordi firmati nel giugno 1858 nell'omonima città cinese e chiusero la prima fase della seconda guerra dell'oppio (1856-1860). Controparti della Cina furono Francia, Gran Bretagna, Russia e Stati Uniti. I trattati aprirono agli stranieri altri undici porti cinesi, dopo quelli del trattato di Nanchino, ammisero legazioni estere a Pechino, autorizzarono attività missionarie cristiane, e legalizzarono l'importazione dell'oppio. I trattati furono ratificati dall'imperatore della Cina nella convenzione di Pechino del 1860, dopo la fine della guerra. (it)
- Fördragen i Tianjin (kinesiska: 天津條約, pinyin: Tiānjīn Tiáoyuē, även Tientsintraktatet) var en serie internationella avtal som ingicks i Tianjin 26-27 juni 1858 mellan den kinesiska Qingdynastin på ena sidan, och Storbritannien, Frankrike, Ryssland och USA på den andra. Fördragen avslutade andra opiumkrigets (1856–1860) första fas som bekräftade Frankrikes och Storbritanniens seger mot Qing. Även om Ryssland och USA ej var stridande parter tog de tillfället att sluta nya fördrag med Qingimperiet. Det räknas av kineserna som ett av de värsta av de så kallade ojämlika fördragen som påtvingats dem. Detta fördrag öppnade fler kinesiska hamnar (se fördraget i Nanking) för utlänningar, tillät utländska legationer i den kinesiska huvudstaden Peking, tillät kristen missionärsverksamhet och legaliserade import av opium. Det ratificerades av kejsaren av Kina i konventionen i Peking 1860, efter krigets slut. (sv)
- Vários documentos são referidos como "Tratado de Tien-Tsin" ou Tratado de Tianjin (chinês tradicional: 天津 条约; chinês simplificado: 天津 条约, Pinyin: Tianjin Tiaoyue) foram assinados em Tianjin em junho de 1858, terminando a primeira parte da Segunda Guerra do Ópio (1856-1860). França, Reino Unido, Rússia e Estados Unidos foram as partes envolvidas. Esses tratados abriram mais as portas chinesas para os estrangeiros (ver: Tratado de Nanquim), permitiram a estadia dos diplomatas estrangeiros em Pequim, legalizaram a importação de ópio, permitiram a atividade missionária cristã e concederam a liberdade religiosa aos cristãos (incluindo os cristãos chineses). Estes tratados foram ratificados pelo Imperador da China na Convenção de Pequim, em 1860, após o fim da guerra. (pt)
- Тяньцзиньские трактаты (англ. Treaties of Tianjin, кит. 天津条约) — серия договоров между Цинской империей и западными державами, подписанных в Тяньцзине в 1858 году после проигрыша Цинской империей сражения за форты Дагу. Трактаты были ратифицированы китайским императором лишь в 1860 году, после проигрыша Цинской империей Второй Опиумной войны. (ru)
- Тяньцзіньські трактати (англ. Treaties of Tianjin, кит. 天津条约) — серія договорів між Цінською імперією і західними державами, підписаних в Тяньцзіні в 1858 році після програшу Цінською імперією битви за форти Дагу. Трактати були ратифіковані китайським імператором лише в 1860 році, після програшу Цінською імперією Другої опіумної війни. (uk)
- 《天津條約》包括《中俄天津条约》、《中美天津条约》、《中英法天津条约》，是指1858年（咸丰八年）清政府在第二次鴉片戰爭戰敗後與俄罗斯帝国、美國、英國、法國在天津海光寺所簽訂的一系列條約。清朝委派大學士桂良和各國代表談判並簽約。中方的真確文本原存於中華民國外交部，現典藏於臺北市國立故宮博物院恆溫恆濕的庫房保存。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Der am 26. und 27. Juni 1858 geschlossene Vertrag von Tianjin (chinesisch 天津條約 / 天津条约, Pinyin Tiānjīn tiáoyuē), auch Vertrag von Tien-tsin, beendete die erste Phase des Zweiten Opiumkriegs. Vertragsparteien waren China einerseits und die ausländischen Mächte Großbritannien, Frankreich, Russland und die USA andererseits. (de)
- The Treaty of Tientsin, also known as the Treaty of Tianjin, is a collective name for several documents signed at Tianjin (then romanized as Tientsin) in June 1858. The Qing dynasty, Russian Empire, Second French Empire, United Kingdom, and the United States were the parties involved. These treaties, counted by the Chinese among the so-called unequal treaties, opened more Chinese ports to foreign trade, permitted foreign legations in the Chinese capital Beijing, allowed Christian missionary activity, and effectively legalized the import of opium. They ended the first phase of the Second Opium War, which had begun in 1856 and were ratified by the Emperor of China in the Convention of Peking in 1860, after the end of the war. (en)
- 天津条約（てんしんじょうやく、英語: Treaty of Tianjin）は、中国の天津において、清国と諸外国間に締結された17条約の通称。 (ja)
- Het Verdrag van Tianjin van 1858 eindigde het eerste deel van de Tweede Opiumoorlog (1856-1860). Bij het verdrag waren Groot-Brittannië, Frankrijk, de Verenigde Staten, Rusland en China betrokken. (nl)
- ( 다른 뜻에 대해서는 톈진 조약 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 톈진 조약(天津條約)은 1858년 청나라와 러시아, 미국, 영국, 프랑스 사이에 맺어졌다. 1860년에 청나라 황제와 조정에 의해 비준되었다. 이 조약은 광범위한 외국의 특권을 규정하고 있어, 이후 불평등 조약의 근간이 되었다. (ko)
- Тяньцзиньские трактаты (англ. Treaties of Tianjin, кит. 天津条约) — серия договоров между Цинской империей и западными державами, подписанных в Тяньцзине в 1858 году после проигрыша Цинской империей сражения за форты Дагу. Трактаты были ратифицированы китайским императором лишь в 1860 году, после проигрыша Цинской империей Второй Опиумной войны. (ru)
- Тяньцзіньські трактати (англ. Treaties of Tianjin, кит. 天津条约) — серія договорів між Цінською імперією і західними державами, підписаних в Тяньцзіні в 1858 році після програшу Цінською імперією битви за форти Дагу. Трактати були ратифіковані китайським імператором лише в 1860 році, після програшу Цінською імперією Другої опіумної війни. (uk)
- 《天津條約》包括《中俄天津条约》、《中美天津条约》、《中英法天津条约》，是指1858年（咸丰八年）清政府在第二次鴉片戰爭戰敗後與俄罗斯帝国、美國、英國、法國在天津海光寺所簽訂的一系列條約。清朝委派大學士桂良和各國代表談判並簽約。中方的真確文本原存於中華民國外交部，現典藏於臺北市國立故宮博物院恆溫恆濕的庫房保存。 (zh)
- معاهدة تيانسين، المعروفة أيضا بمعاهدة تيانجين، هي معاهدة تم توقيع فيها العديد من الوثائق في تيانجين (والتي سميت بعد ذلك في البينيين البريدي بتيانسين لتسهيل المراسلات البريدية) في يونيو عام 1858. أنهت هذه المعاهدة المرحلة الأولى من حرب الأفيون الثانية، والتي بدأت في 1856. كانت سلاله تشينغ طرف المعاهدة أما الطرف الثاني فهم روسيا، فرنسا، المملكة المتحدة والولايات المتحدة الأمريكية. كانت من نتائج هذه المعاهدة تسليم الصين لأكثر من 5 مؤاني للقوات البريطانية، السماح للبعثات المسيحية بدخول الصين وتقنين إستيراد الأفيون. (ar)
- El Tractat de Tianjin (diversos documents s'hi refereixen com el Tractat de Tien-tsin) (xinès tradicional: 天津條約, xinès simplificat: 天津条约, pinyin: Tiānjīn Tiáoyuē) és el nom col·lectiu de diversos documents signats a Tianjin (Tientsin) el juny de 1858, donant per acabada la primera part de la Segona Guerra de l'Opi (1856-1860). Els xinesos inicialment es van negar a signar el tractat, però finalment va ser ratificat per l'emperador Tongzhi durant la Convenció de Pequín del 1860, després del final de la guerra. (ca)
- Le traité de Tientsin, ou traité de Tianjin (chinois simplifié : 天津条约 ; chinois traditionnel : 天津條約 ; pinyin : tiānjīn tiáoyuē), est un traité de paix qui fut signé le 26 juin 1858, clôturant la première phase de la seconde guerre de l'opium (1856-1860). Le Second Empire français, le Royaume-Uni, l'Empire russe et les États-Unis furent les parties concernées. Ce traité permettait l'ouverture de onze nouveaux ports chinois (voir traité de Nankin) aux étrangers, autorisant des délégations étrangères à Pékin, ainsi que l'activité des missionnaires chrétiens et légalisant l'importation de l'opium. Il fut ratifié par l'empereur de Chine à la Convention de Pékin en 1860, à la fin de la guerre. (fr)
- Se conoce como Tratado de Tianjin (o también por su nombre antiguo, Tratado de Tientsin o Tratado de Tien-tsin) a diversos documentos firmados en Tianjin (Tientsin) en junio de 1858 dando fin a la primera parte de la Segunda Guerra del Opio (1856–1860). Las partes involucradas fueron el Segundo Imperio Francés, el Reino Unido de Gran Bretaña e Irlanda, el Imperio ruso y los Estados Unidos, que forzaron la apertura al exterior de los puertos chinos, la admisión de delegaciones extranjeras en la capital china de Pekín, la admisión de misioneros cristianos y la importación legal de opio. (es)
- Traktat Tientsin atau Traktat Tianjin, adalah nama kolektif untuk beberapa dokumen yang ditandatangani di Tianjin (romanisasi Tianjin pada waktu itu adalah Tientsin) pada Juni 1858. Traktat ini telah dimulai pada tahun 1856 dan mengakhiri fase pertama Perang Candu Kedua. Kekaisaran Qing, Rusia, Kekaisaran Prancis Kedua, Britania Raya dan Amerika Serikat adalah pihak-pihak yang terlibat dalam perjanjian ini, yang dianggap oleh pihak Qing Tiongkok sebagai Perjanjian Tidak Adil, karena isinya antara lain: membuka lebih banyak pelabuhan di Tiongkok untuk perdagangan luar negeri, mengizinkan dibukanya kantor perwakilan asing di Beijing, ibu kota Tiongkok, mengizinkan aktivitas misionaris Kristen dan melegalkan impor opium. (in)
- I trattati di Tianjin (cinese tradizionale: 天津條約; semplificato: 天津条约; pinyin: Tiānjīn Tiáoyuē) furono una serie di accordi firmati nel giugno 1858 nell'omonima città cinese e chiusero la prima fase della seconda guerra dell'oppio (1856-1860). Controparti della Cina furono Francia, Gran Bretagna, Russia e Stati Uniti. I trattati aprirono agli stranieri altri undici porti cinesi, dopo quelli del trattato di Nanchino, ammisero legazioni estere a Pechino, autorizzarono attività missionarie cristiane, e legalizzarono l'importazione dell'oppio. (it)
- Vários documentos são referidos como "Tratado de Tien-Tsin" ou Tratado de Tianjin (chinês tradicional: 天津 条约; chinês simplificado: 天津 条约, Pinyin: Tianjin Tiaoyue) foram assinados em Tianjin em junho de 1858, terminando a primeira parte da Segunda Guerra do Ópio (1856-1860). França, Reino Unido, Rússia e Estados Unidos foram as partes envolvidas. Esses tratados abriram mais as portas chinesas para os estrangeiros (ver: Tratado de Nanquim), permitiram a estadia dos diplomatas estrangeiros em Pequim, legalizaram a importação de ópio, permitiram a atividade missionária cristã e concederam a liberdade religiosa aos cristãos (incluindo os cristãos chineses). (pt)
- Fördragen i Tianjin (kinesiska: 天津條約, pinyin: Tiānjīn Tiáoyuē, även Tientsintraktatet) var en serie internationella avtal som ingicks i Tianjin 26-27 juni 1858 mellan den kinesiska Qingdynastin på ena sidan, och Storbritannien, Frankrike, Ryssland och USA på den andra. Fördragen avslutade andra opiumkrigets (1856–1860) första fas som bekräftade Frankrikes och Storbritanniens seger mot Qing. Även om Ryssland och USA ej var stridande parter tog de tillfället att sluta nya fördrag med Qingimperiet. (sv)
|
