| dbo:abstract
|
- Theodor I. Korsický (narozen jako Theodor Freiherr von Stephan Neuhoff; 25. srpna 1694 – 11. prosince 1756), byl německý dobrodruh, který byl krátce i králem Korsiky. (cs)
- Theodor von Neuhoff o Teodor de Neuhoff (1696-1756) fou rei de Còrsega del 1736 al 1741. Va néixer a Metz el 1696, en una família de nobles de Westfàlia, i entre els seus parents hi havia el baró de Dost, comandant de l'orde Teutònic a Colònia, i el general Wachtendonck, que va dirigir la campanya imperial a Còrsega el 1731-1732. El seu blasó estava format per tres anells de plata en fons sable (negre). El seu pare va morir jove (amb 34 anys) i la seva mare, filla d'un mercader de Lieja, es va posar sota la protecció del comte de Mortagne i va morir sis anys després. Teodor, el seu germà i la seva germana foren educats pel comte de Mortagne; la germana es va casar amb el Comte de Trevoux. Teodor fou patge amb la duquessa d'Orleans. Gràcies a la duquessa va esdevenir tinent al regiment d'Alsàcia. Tenia tendència cap al joc i les dones i li agradava l'aventura. Aviat va passar al servei del baró Goetz, ambaixador suec, i després va treballar per la cort espanyola al servei del cardenal Alberoni i del duc de Riperda, primers ministres dels reis espanyols. A la cort espanyola es va casar amb Sofia d'Ormon de Kilmaneck, filla d'un noble catòlic partidari dels Stuart d'Escòcia. Va tenir una filla però va tenir problemes al matrimoni a causa de la manca de diners. Fou nomenat coronel. Aviat va empenyorar les joies de la dona per poder organitzar el regiment i després no va poder pagar. Era en missió a Holanda quan es va trobar amb l'ambaixador austríac que el va enviar a Gènova a buscar informació sobre el problema cors. El 1732 es va entrevistar amb gent del govern genovès però també (a Toscana) amb els caps principals de la revolta: Ceccaldi, Rafalli i Orticoni. Segons va dir després fou el seu informe el que va decidir a l'emperador a la pau del maig del 1732 (tractat de Corté) que va acordar autonomia a l'illa però que no fou respectat per Gènova. El 1735 es va tornar a entrevistar amb els líders cors als que va donar la raó en les queixes contra Gènova pel trencament del pacte de Corté. Arran d'aquestes entrevistes va deixar el servei d'Espanya i de l'emperador i va començar a treballar per ell mateix. Se’n va anar a Tunísia durant un any i va preparar una expedició, recaptant fons i comprant armes. No se sap d'on van sortir els diners, i s'especula que fou per un acord amb el soldà otomà, o potser li fou donat pel govern angles. El 20 de març de 1736 un vaixell angles el va desembarcar amb uns tres mil fusells i altres materials (especialment bótes) i diners, a un port proper d'Alèria. Aquest armament fou molt ben rebut pels rebels. Teodor fou allotjat per la família Matra. El seu caràcter i oratòria (assegurant que podia mobilitzar als governs europeus i a aristòcrates d'arreu a favor de Còrsega) el van fer esdevenir molt popular i els rebels estaven mancats d'un líder. Centenars de caps cors se li van presentar per lluitar a les seves ordres. Per mobilitzar als governs i als possibles aliats, Teodor va dir que caldria que el feren rei i que el territori tingués llibertat religiosa. La corona havia estat oferta al rei d'Espanya sense èxit i calia fer alguna cosa. L'assemblea del rebels va acceptar a Teodor com a rei però amb condicions: serà una monarquia constitucional on el parlament disposarà d'importants responsabilitats i on els càrrecs principals haurien d'estar en mans de cors. El rei hauria de viure a l'illa i només podria tenir una guàrdia personal estrangera reduïda. Fins i tot notables progenovesos com els Ortoli, Durazzo i Della Rocca, es van sotmetre al rei. El rei va crear un grapat de títols nobiliaris de comte i marques i decoracions (l'orde de la clau d'or o l'ordre de l'entrega). Va dirigir l'atac a les places fortes genoveses i no va dubtar en fer ajusticiar als traïdors a la causa nacional. Aviat però es va introduir el desencís; algun setges es van interrompre; l'ajut estranger no va arribar i mancava el diner; i Gènova tenia als seus agents que subornaven i assassinaven (per exemple a Fabiani, el governador de Balagne, assassinat a Stazzona el 1735) i diplomàticament bloquejava el reconeixement de Còrsega. El 10 de novembre de 1736 el rei va decidir a sortir del país per anar a buscar socors personalment. Va passar a Livorno i després per totes les capitals europees; va rebre el suport d'alguns banquers holandesos. El 12 de juliol de 1737 els genovesos van signar un tractat amb França per enviar tropes a l'illa. Teodor va tornar a l'illa el 15 de setembre de 1738 amb els quals va comprar 174 canons, 3000 fusells, 50000 quilos de pólvora i 100000 quilos de plom. El general Mathieu de Dost, cosí seu, l'acompanyava i va esdevenir responsable militar. Fou acollit triomfalment però tenia el recel d'alguns líders, que consideraven que els havia enganyat i que calia el suport d'una potència estrangera per triomfar. Teodor només va poder romandre a Còrsega unes setmanes i va tornar a marxar a cercar més ajut. El seu nebot Frederic von Neuhoff, que era al seu costat des del 1736 va lluitar fins al 3 d'octubre de 1740 en què va haver d'embarcar cap a Livorno. El 7 de gener de 1743, procedent de Londres, va passar per Lisboa, Villefranche i Livorno amb un vaixell escortat per deu vaixells anglesos, amb un carregament d'armes important però no el va poder desembarcar perquè no va poder pagar als transportistes, que no van acceptar la seva paraula de què els hi pagarien a Còrsega. L'abril de 1744 era refugiat a Siena, el 1746 a Torí, el 1747 a Viena, el 1748 a Amsterdam i el 1749 a Gran Bretanya. A Londres fou empresonat per deutes fins al 6 de desembre de 1756, morint pocs dies després (11 de desembre de 1756) a la casa d'un artesà jueu del Soho. El seu epitafi diu: "prop d'aquí és enterrat Teodor, Rei de Còrsega, que va morir a aquesta parròquia l'11 de desembre de 1756 immediatament després d'haver deixat la presó reial per insolvent, i com a conseqüència designa el seu regne per l'ús dels seus creditors". (ca)
- Freiherr Theodor Stephan von Neuhoff (* 25. August 1694 in Köln; † 11. Dezember 1756 in London) war ein deutscher politischer Abenteurer, dem es Mitte des 18. Jahrhunderts gelang, sich vorübergehend an die Spitze der korsischen Unabhängigkeitsbewegung gegen Genua zu stellen. Er ging als erster und einziger frei gewählter König von Korsika (Theodor I.) in die Geschichte ein. (de)
- Teodoro I.a Korsikakoa, Theodor Stephan Freiherr von Neuhoff jaioa (Kolonia, 1694ko abuztuaren 25a - Londres, 1756ko abenduaren 11) alemaniar abenturazalea izan zen, Korsikako erregea izan zena laburki. Westfaliako nobleziako familia batean jaio eta Frantziako gortean hezi zen. Frantziako eta Suediako armadetan zerbitzatu zuen eta Karlos XII.a Suediakoak Espainiara bidali zuen Giulio Alberoni kardinalarekin negoziatzera. Ondoren, Frantzian, Portugalen, Herbehereetan eta Italian ibili zen. Genovan erbesteratuak eta errebelde korsikarrak ezagutu zituen eta konbentzitu zituen Korsika Genovako tiraniatik libratuko zuela errege izendatuz gero. 1736ko martxoan Korsikan lehorreratu zen eta uhartetarrek errege aukeratu eta koroatu zuten. Teodoro I.a deitua, hasieran, genovarren aurkako gerran arrakasta izan zuen, baina barne borrokek, bere porrota eragin zuten. 1736ko azaroan uhartea utzi zuen. Behin baino gehiagotan itzuli zen Korsikara (1738, 1739, 1743), baina frantsesek eta genovarrek okupazioari eutsi zioten. Londresen hil zen eta Horace Walpolek bere epitafioa idatzi zuen: The grave, great teacher, to a level bringsHeroes and beggars, galley slaves and kings.But Theodore this moral learn'd ere dead:Fate poured its lessons on his living head,Bestow'd a kingdom, and denied him bread. (eu)
- Teodoro de Neuhoff, nacido Theodor Freiherr von Stephan Neuhoff y conocido como Theodor von Neuhoff (Colonia, 25 de agosto de 1694 - Londres, 11 de diciembre de 1756), fue durante unos siete meses del año 1736 rey de Córcega, por lo que se le conoce también como Teodoro I de Córcega. (es)
- Théodore de Neuhoff, né le 27 août 1694 à Cologne et mort le 11 décembre 1756 à Londres, est un militaire, diplomate et homme politique originaire de Westphalie, élu roi constitutionnel des Corses le vendredi 13 avril 1736, sous le nom de Théodore Ier. (fr)
- Theodore I of Corsica (25 August 1694 – 11 December 1756), born Freiherr Theodor Stephan von Neuhoff, was a German adventurer who was briefly King of Corsica. Theodore is the subject of an opera by G. Paisiello, Il re Teodoro in Venezia (1784, Vienna), and one of the six kings in Venice in Voltaire's Candide. (en)
- Baron Theodoor von Neuhoff (Keulen, 25 augustus 1694 - Londen, 11 december 1756) was de eerste en enige koning van Corsica. Hij werd in Keulen geboren als zoon van Leopold von Neuhoff, een edelman uit Westfalen. In 1733 waren de Corsicaanse patriotten Giacinto Paoli en een opstand begonnen tegen het Genuees bestuur en in januari 1735 riepen ze de onafhankelijkheid van Corsica uit. Deze Duitse avonturier landde op 12 maart 1736 met een groep geestverwanten bij Aléria met een scheepslading wapens en munitie voor de Corsicaanse vrijheidsstrijders. Daarmee won hij de sympathie van de bevolking en werd binnen drie maanden, op 15 april 1736, tot koning van Corsica uitgeroepen. Hiermee hoopten de leiders van de opstand alle Corsicanen te verenigen. Hij resideerde met zijn hofhouding in het bisschoppelijk paleis van Cervione in de Castagniccia en hield dat precies acht maanden vol. Daarna waren zijn financiële middelen uitgeput. Tijdens deze periode had hij getracht de onder Genuees bestuur staande steden Porto-Vecchio en Sartène te veroveren, maar de Fransen kwamen Genua te hulp en Theodoor I had slechts één optie: vluchten. Hij werd voortdurend achtervolgd door schuldeisers, zat regelmatig vast en verbleef onder meer een tijdlang als koning-banneling in kasteel Ruurlo en Huis ‘t Velde bij Zutphen. Uiteindelijk week hij uit naar Engeland. Theodor von Neuhoff was een van de zes koningen in Venetië in het satirische geschrift Candide van Voltaire. (nl)
- テオドール・シュテファン・フレイヘル・フォン・ノイホフ （ドイツ語: Theodor Stephan Freiherr von Neuhoff 1694年8月25日 - 1756年12月11日）は、ドイツ人の貴族。テオドロ1世(イタリア語: Teodoro I)として一時期コルシカ王位についた。 (ja)
- Theodor Stephan von Neuhoff, detto anche Teodoro I di Corsica (Colonia, 25 agosto 1694 – Londra, 11 dicembre 1756), è stato un militare tedesco. Fu Re di Corsica dal marzo al novembre del 1736, contribuendo a creare sull'isola un piccolo Stato indipendente che però ebbe breve vita. (it)
- Teodor I Neuhoff, Theodor Stephan Freiherr von Neuhoff (ur. 25 sierpnia 1694 w Kolonii, zm. 11 grudnia 1756 w Londynie) – niemiecki wojskowy, dyplomata, agent i awanturnik, król Korsyki od kwietnia do listopada 1736. (pl)
- Theodor Stephan von Neuhoff, född 25 augusti 1694, död 11 december 1756, var en tysk baron och äventyrare. Neuhoff var son till en westfalisk adelsman i fransk tjänst, och var en tid page hos Elisabeth Charlotte av Pfalz, han förde senare en äventyrlig och kringflackande tillvaro och blev 1732 kejsar Karl VI:s sändebud i Florens. Han kom där i kontakt med de korsikanare, som 1729 rest sig mot Genuas vanstyre och lit i april 1736 utropa sig till kung av Korsika. Redan i november måste han dock lämna ön, och försökte senare förgäves ett par gånger återfå sin maktställning men måste slutligen söka en tillflykt i England, där han sattes på gäldstugan 1749 och först året före sin död lössläpptes. (sv)
- Теодор фон Но́йхоф (нем. Theodor Stephan Freiherr von Neuhoff; 25 августа 1694, Кёльн — 11 декабря 1756, Лондон) — титулярный король Корсики под именем Теодор I с 14 апреля по 10 ноября 1736 года. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Theodor I. Korsický (narozen jako Theodor Freiherr von Stephan Neuhoff; 25. srpna 1694 – 11. prosince 1756), byl německý dobrodruh, který byl krátce i králem Korsiky. (cs)
- Freiherr Theodor Stephan von Neuhoff (* 25. August 1694 in Köln; † 11. Dezember 1756 in London) war ein deutscher politischer Abenteurer, dem es Mitte des 18. Jahrhunderts gelang, sich vorübergehend an die Spitze der korsischen Unabhängigkeitsbewegung gegen Genua zu stellen. Er ging als erster und einziger frei gewählter König von Korsika (Theodor I.) in die Geschichte ein. (de)
- Teodoro de Neuhoff, nacido Theodor Freiherr von Stephan Neuhoff y conocido como Theodor von Neuhoff (Colonia, 25 de agosto de 1694 - Londres, 11 de diciembre de 1756), fue durante unos siete meses del año 1736 rey de Córcega, por lo que se le conoce también como Teodoro I de Córcega. (es)
- Théodore de Neuhoff, né le 27 août 1694 à Cologne et mort le 11 décembre 1756 à Londres, est un militaire, diplomate et homme politique originaire de Westphalie, élu roi constitutionnel des Corses le vendredi 13 avril 1736, sous le nom de Théodore Ier. (fr)
- Theodore I of Corsica (25 August 1694 – 11 December 1756), born Freiherr Theodor Stephan von Neuhoff, was a German adventurer who was briefly King of Corsica. Theodore is the subject of an opera by G. Paisiello, Il re Teodoro in Venezia (1784, Vienna), and one of the six kings in Venice in Voltaire's Candide. (en)
- テオドール・シュテファン・フレイヘル・フォン・ノイホフ （ドイツ語: Theodor Stephan Freiherr von Neuhoff 1694年8月25日 - 1756年12月11日）は、ドイツ人の貴族。テオドロ1世(イタリア語: Teodoro I)として一時期コルシカ王位についた。 (ja)
- Theodor Stephan von Neuhoff, detto anche Teodoro I di Corsica (Colonia, 25 agosto 1694 – Londra, 11 dicembre 1756), è stato un militare tedesco. Fu Re di Corsica dal marzo al novembre del 1736, contribuendo a creare sull'isola un piccolo Stato indipendente che però ebbe breve vita. (it)
- Teodor I Neuhoff, Theodor Stephan Freiherr von Neuhoff (ur. 25 sierpnia 1694 w Kolonii, zm. 11 grudnia 1756 w Londynie) – niemiecki wojskowy, dyplomata, agent i awanturnik, król Korsyki od kwietnia do listopada 1736. (pl)
- Theodor Stephan von Neuhoff, född 25 augusti 1694, död 11 december 1756, var en tysk baron och äventyrare. Neuhoff var son till en westfalisk adelsman i fransk tjänst, och var en tid page hos Elisabeth Charlotte av Pfalz, han förde senare en äventyrlig och kringflackande tillvaro och blev 1732 kejsar Karl VI:s sändebud i Florens. Han kom där i kontakt med de korsikanare, som 1729 rest sig mot Genuas vanstyre och lit i april 1736 utropa sig till kung av Korsika. Redan i november måste han dock lämna ön, och försökte senare förgäves ett par gånger återfå sin maktställning men måste slutligen söka en tillflykt i England, där han sattes på gäldstugan 1749 och först året före sin död lössläpptes. (sv)
- Теодор фон Но́йхоф (нем. Theodor Stephan Freiherr von Neuhoff; 25 августа 1694, Кёльн — 11 декабря 1756, Лондон) — титулярный король Корсики под именем Теодор I с 14 апреля по 10 ноября 1736 года. (ru)
- Theodor von Neuhoff o Teodor de Neuhoff (1696-1756) fou rei de Còrsega del 1736 al 1741. Va néixer a Metz el 1696, en una família de nobles de Westfàlia, i entre els seus parents hi havia el baró de Dost, comandant de l'orde Teutònic a Colònia, i el general Wachtendonck, que va dirigir la campanya imperial a Còrsega el 1731-1732. El seu blasó estava format per tres anells de plata en fons sable (negre). (ca)
- Teodoro I.a Korsikakoa, Theodor Stephan Freiherr von Neuhoff jaioa (Kolonia, 1694ko abuztuaren 25a - Londres, 1756ko abenduaren 11) alemaniar abenturazalea izan zen, Korsikako erregea izan zena laburki. Westfaliako nobleziako familia batean jaio eta Frantziako gortean hezi zen. Frantziako eta Suediako armadetan zerbitzatu zuen eta Karlos XII.a Suediakoak Espainiara bidali zuen Giulio Alberoni kardinalarekin negoziatzera. Ondoren, Frantzian, Portugalen, Herbehereetan eta Italian ibili zen. Genovan erbesteratuak eta errebelde korsikarrak ezagutu zituen eta konbentzitu zituen Korsika Genovako tiraniatik libratuko zuela errege izendatuz gero. 1736ko martxoan Korsikan lehorreratu zen eta uhartetarrek errege aukeratu eta koroatu zuten. Teodoro I.a deitua, hasieran, genovarren aurkako gerran arra (eu)
- Baron Theodoor von Neuhoff (Keulen, 25 augustus 1694 - Londen, 11 december 1756) was de eerste en enige koning van Corsica. Hij werd in Keulen geboren als zoon van Leopold von Neuhoff, een edelman uit Westfalen. Theodor von Neuhoff was een van de zes koningen in Venetië in het satirische geschrift Candide van Voltaire. (nl)
|
