| dbo:abstract
|
- El sisè Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 638.Es va inaugurar el 9 de gener del 638 i en ell van estar presents cinquanta-tres bisbes (més del doble que en l'anterior) i entre ells havia tres procedents de la Narbonense (els d'Elna i Lodeva i el metropolità de Narbona, Esclua). El Concili va ser considerat una reunió dels Bisbes d'Hispània i La Gàl·lia a diferència de l'anterior que es va qualificar com una reunió de bisbes de "les diverses províncies d'Hispània". L'assemblea va dictar algunes normes eclesiàstiques però sobretot va reafirmar les decisions del V Concili sobre seguretat del rei, de la seva família i dels seus fidels, i càstigs per als usurpadors i rebels, ratificació potser necessària per la falta d'assistència de gran part del clero al Concili anterior. Els fills del rei conservarien els seus béns a la mort del pare i ningú podria injuriar-los. Els fidels conservarien els seus càrrecs i propietats estalvi si haguessin estat deslleials. Es prohibia especialment als clergues i laics formar un partit per coronar a un nou rei, i aquells que participessin en un complot i ho denunciessin davant el rei serien perdonats. Es condemnaven les usurpacions del tron quan morís el rei (el nou rei hauria de ser elegit regularment) i no tenia dret a regnar qui hagués estat decalvado o tonsurat, qui fora d'origen servil o qui pertanyés a una raça estrangera (no goda, car sol als gots corresponia el dret de successió al tron). El Concili va tocar el tema dels acusats (culpables) de certs delictes (que pel que sembla eren un nombre important) que s'havien refugiat en terra estrangera (de fet s'indica en terra enemiga) i col·laborant amb ells havien causat danys al regne, els quals, en cas de ser capturats, serien excomunicats. Aquesta referència és convenient analitzar-la. El Concili va suposar també l'adopció de mesures contra els jueus, que pel que sembla es van promulgar per acontentar al Papa que així ho exigia en una carta. No és probable que després de l'atenció dedicada als jueus al Quart Concili de Toledo i de no esmentar el tema en el V Concili, hagués calgut tornar sobre el tema. Però mentre es desenvolupaven les sessions va arribar a Toledo un diaca anomenat Turninus, amb una carta del Papa Honori I, escrita en l'any 637 i que s'ha perdut. En ella sembla que el pontífex urgia als Bisbes hispans a mostrar-se més enèrgics en la fe i demostrar més duresa envers els infidels (jueus). Conseqüència de la carta del Papa va haver de ser el cànon del Concili sobre els jueus segons el qual Khíntila, d'acord amb els bisbes, expressava el seu desig d'acabar amb la "superstició" jueva i d'impedir a tots els no catòlics viure en el Regne; tots els reis haurien de jurar en el futur (abans de ser proclamats) que no permetrien als jueus violentar la fe catòlica i que no cedirien davant el suborn o la indiferència; el que no ho complís seria anatematitzat i pastura del foc etern. Totes les decisions del IV Concili sobre els jueus eren confirmades. Sembla que Khíntila, que ja havia de tenir sentiments antijueus, es va sentir molt impressionat per la carta del Papa i va portar la seva política en aquest aspecte més lluny del que els Bisbes havien pensat (encara que no tan lluny com va haver d'exigir el Papa). Dels dinou cànons del concili, quatre van estar dedicats a qüestions polítiques, mentre els altres quinze es van dedicar als jueus, monjos, penitents, lliberts, ordenis sagrades, beneficis i béns de l'Església. El Concili va restablir a Marcià com a bisbe d'Écija, seu de la qual va ser deposat el seu rival Habenci, que lo havia deposat abans mitjançant intrigues (una primera apel·lació ja havia estat tractada en el IV Concili). En materia religiosa es van reformar les disciplines eclesiàstiques reconeixent-se a les esglésies i convents el domini absolut i perpetu dels béns obtinguts per donació real o dels fidels; la necessitat de celebrar almenys un Sínode a l'any en cada província va ser confirmada novament. L'obtenció d'un bisbat per simonia es castigaria amb la perduda de béns del culpable i la seva excomunió. Quan es nomenava un nou Bisbe tots els esclaus manumesos de la seva diòcesi i els seus descendents havien de presentar-se a ell amb les seves cartes de manumissió i havien de prestar el reconeixement de la seva condició de lliberts patrocinats. Si no ho fessin el termini d'un any des de la consagració del bisbe caurien de nou en l'esclavitud (encara que s'entenia que tornaven a l'esclavitud de l'església, els bisbes prenien a tots els qui s'entraven en el cas, com esclaus privats; la majoria dels lliberts mai van conèixer la disposició que els afectava fins que es van trobar de nou convertits en esclaus). (ca)
- Toledoko VI. kontzilioa, Toledoko V. kontzilioa bezala, Txintila errege bisigodoak deitu zuen. 638ko urtarrilak 9an hasi zen, aurreko kontzilioan onartutakoa berretsi eta babes handiagoa eta ordurarte mantentzea ezinezkoa zirudien barne bakea lortzeko. Esan bezala, kontzilioa 638ko urtarrilak 9an hasi zen, eta bertan berrogeitamairu gotzain egon ziren, aurrekoan egon zirenen bikoitza baino gehiago, eta han bildu zirenen artean Narbonense probintziatik etorritako hiru zeuden (Elna eta Lodèvekoak eta Narbona Escluako metropoliarra) V. kontzilioan ordezkatua egon ez zen probintzia. Kontzilioa Hispania eta Galiako gotzainen biltzartzat hartua izan zen, V.a ez bezala, "Hispaniako probintzi ezberdinetako" gotzainen kontziliotzat hartua izan zena. Kontzilio honetako 19 kanonetatik, lau kontu politikoei buruzkoak izan ziren, beste hamabostak judu, monje, penitente, liberto, ordena sakratu, onurak eta Elizaren ondasunei buruzkoak izan ziren bitartean. Kontzilioak Martziano berrezarri zuen Écijako gotzain bezala, honen egoitzatik bere arerio zen Habentziok kendu zuelarik, aurretik azpijoko bidez kendu zuena (lehen apelazio bat jada Toledoko IV. kontzilioan eztabaidatua izan zen. Biltzarrak eliz arau batzuk hartu zituen, baina batez ere V. kontzilioko erabakiak berretsi zituen erregearen eta honen familiaren segurtasunari buruz. Kontzilioak atzerriko lurraldean babestu ziren eta handik erresuma kaltetu zuten delituren batzuren akusatu errudunen kontua jorratu zuen (dirudienez nahiko kopuru handia zena), horiek, preso hartuak izanez gero, eskumikatuak izango zirelarik. Erregearen egoera sendotzen saiatu zen: anatema ezarri zen erregea eraso, tronutik kendu, bere egoera usurpatu edo kaltetzeko taldean batzen ziren ororen aurka. Erahila izan zen errege baten oinordekoa desohoratua izango zen erailketa horren erruduna edo errudunak zigortu ezean. VI. kontzilioan juduen aurkako neurriak ere hartu ziren, dirudienez, Aita Santua pozteko onartu zirenak, honek hala eskatzen baitzuen gutun batean. Eliz diziplinak erreformatu ziren Elizei eta komentuei erregearen edo fededunen dohaintza bidez lortutako ondasunen betirako domeinu absolutua onartuz. Gotzaintza baten lorpena simonia bidez errudunaren ondasunaren galerarekin eta bere eskumikazioarekin zigortuko zen. (eu)
- Fue convocado por el rey visigodo Chintila (lo mismo que el número V), para reafirmar lo convenido en el concilio anterior y conseguir más apoyo y la paz interna que hasta la fecha parecía imposible de mantener. El Sexto Concilio de Toledo se inició el 9 de enero del 638 y en él estuvieron presentes cincuenta y tres obispos (más del doble que en el anterior) y entre ellos había tres procedentes de la Narbonense (los de Elna y Lodève y el metropolitano de Narbona Esclua), provincia que no estuvo representada en el V Concilio. El Concilio fue considerado una reunión de los Obispos de Hispania y La Galia a diferencia del anterior que se calificó como una reunión de obispos de “las diversas provincias de Hispania”. De los diecinueve cánones del concilio, cuatro estuvieron dedicados a cuestiones políticas, mientras los otros quince se dedicaron a los judíos, monjes, penitentes, libertos, órdenes sagradas, beneficios y bienes de la Iglesia. El Concilio restableció a Marciano como Obispo de Écija, de cuya sede fue depuesto su rival Habencio, que le había depuesto antes mediante intrigas (una primera apelación ya había sido tratada en el IV Concilio). La asamblea dictó algunas normas eclesiásticas pero sobre todo reafirmó las decisiones del V Concilio sobre la seguridad del rey y de su familia. El Concilio tocó el tema de los acusados (culpables) de ciertos delitos (que al parecer eran un número importante) que se habían refugiado en tierra extranjera y desde allí habían causado daños al reino, los cuales, en caso de ser apresados, serían excomulgados. Se intentó consolidar la posición del rey: se lanzó anatema sobre aquellos que atacasen al rey, lo destronasen, usurpasen su posición o reuniesen un grupo de conspiradores para perjudicarle. El sucesor de un rey que hubiera sido asesinado quedaría deshonrado si no castigaba al culpable o culpables del regicidio. El VI Concilio supuso también la adopción de medidas contra los judíos, que al parecer se promulgaron para contentar al Papa que así lo exigía en una carta. Se reformaron las disciplinas eclesiásticas reconociéndose a las Iglesias y conventos el dominio absoluto y perpetuo de los bienes obtenidos por donación real o de los fieles. La obtención de un obispado por simonía se castigaría con la pérdida de bienes del culpable y su excomunión. (es)
- Le sixième concile de Tolède s'est tenu à Tolède, dans le royaume Wisigothique, actuelle Espagne, en 638. (fr)
- The Sixth Council of Toledo was the second council convoked by King Chintila and opened on 9 January 638 in the church of St. Leocadia in Toledo. It was attended by fifty three bishops, including those from Narbonensis who had not participated in the prior council for political reasons. The council was thus a reunion of the whole church of Spain (of both Hispania and Gallia). Its primary purpose was to reaffirm the decrees of the Fifth Council of 636 and to restore internal peace. Four of the nineteen canons of the council were specifically political, the rest covered Jews, monks, penitents, freedmen, holy orders, benefices, and ecclesiastical property. The council affirmed the Fifth Council's decrees about the security of the king and his family. It also excommunicated those who fled overseas and there plotted against the king or otherwise endangered him. Anathema was pronounced on all who attacked the king or conspired to overthrow him and usurp his throne. A successor to an assassinated king was dishonoured if he did not punish the regicides. The council confirmed the permanent possession of property given to the church by anyone and laid down punishments for simony. Finally, certain measures were first taken against the Jews, it seems to please the pope, who had demanded them in a letter. (en)
- Il concilio di Toledo VI fu il secondo concilio convocato dal re Chintila e aperto il 9 gennaio 638 nella chiesa di Santa Leocadia a Toledo. Vi parteciparono cinquantatré vescovi, compresi quelli della Gallia Narbonense che non avevano partecipato al concilio priorale per motivi politici. Il concilio fu quindi una riunione dell'intera chiesa di Spagna (sia della Spagna romana che della Gallia). Il suo scopo primario fu quello di riaffermare i decreti del concilio V del 636 e di ristabilire la pace interna. Quattro dei diciannove canoni del concilio erano specificamente politici, il resto riguardava ebrei, monaci, penitenti, liberti, ordini sacri, benefici e beni ecclesiastici. Il conciio affermò i decreti del concilio V sulla sicurezza del re e della sua famiglia. Scomunicò anche coloro che fuggivano all'estero e lì complottavano contro il re o lo mettevano in pericolo in altro modo. Venne pronunciato un anatema su tutti coloro che avevano attaccato il re o cospirato per rovesciarlo e usurpare il suo trono. Un successore di un re assassinato veniva disonorato se non puniva i regicidi. Il concilio confermò il possesso permanente dei beni dati alla chiesa da chiunque e stabilì le pene per simonia. Infine, furono dapprima prese alcune misure contro gli ebrei, sembra per compiacere il papa, che le aveva pretese in una lettera. (it)
- Foi convocado pelo rei visigótico Quintila (tal como o V Concílio), para reafirmar o disposto no concílio anterior, conseguir mais apoio, e uma paz interna, que até à data parecia impossível de manter. O Sexto Concilio de Toledo iniciou-se o 9 de janeiro de 638 e nele estiveram presentes cinquenta e três bispos (mais do dobro do anterior) e entre eles havia três bispos procedentes da província Narbonense (os de Elna e Lodève e o bispo metropolitano de Narbona Esclua), província que não esteve representada no V Concílio. O Concílio foi considerado uma reunião dos bispos da Hispânia e da Gália, diferindo do anterior que se qualificou como uma reunião de bispos “das diversas províncias de Hispânia”. Dos dezanove cânones do concilio, quatro estiveram dedicados a questões políticas, enquanto os outros quinze dedicaram-se aos judeus, monges, penitentes, libertos, ordens sagradas, benefícios e bens da Igreja. O Concilio restabeleceu Marciano como Bispo de Écija, de cuja sede foi deposto seu rival Habencio, que o tinha deposto antes mediante intrigas (uma primeira apelação já tinha sido tratada no IV Concílio). A assembleia ditou algumas normas eclesiásticas mas sobretudo reafirmou as decisões do V Concílio sobre a segurança do rei e da sua família. O concílio tocou o tema dos arguidos de certos delitos que se tinham refugiado em terra estrangeira e dali tinham causado danos ao reino, os quais, em caso de ser presos, seriam excomungados. Tentou-se consolidar a posição do rei: lançou-se anátema sobre aqueles que atacassem ao rei, o destronassem, usurpassem a sua posição ou reunissem um grupo de conspiradores para o prejudicar. O sucessor de um rei que tivesse sido assassinado ficaria desonrado se não fossem castigados o culpado ou culpados do regicídio. O VI Concílio supôs também a adopção de medidas contra os judeus, que teriam contentado o Papa, que assim o exigia numa carta. Reformaram-se as disciplinas eclesiásticas reconhecendo às igrejas e conventos o domínio absoluto e perpétuo dos bens obtidos por doação real ou dos fiéis. A obtenção de um bispado por simonia castigar-se-ia com a perda de bens do culpado e sua excomunhão. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Le sixième concile de Tolède s'est tenu à Tolède, dans le royaume Wisigothique, actuelle Espagne, en 638. (fr)
- El sisè Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 638.Es va inaugurar el 9 de gener del 638 i en ell van estar presents cinquanta-tres bisbes (més del doble que en l'anterior) i entre ells havia tres procedents de la Narbonense (els d'Elna i Lodeva i el metropolità de Narbona, Esclua). El Concili va ser considerat una reunió dels Bisbes d'Hispània i La Gàl·lia a diferència de l'anterior que es va qualificar com una reunió de bisbes de "les diverses províncies d'Hispània". (ca)
- Fue convocado por el rey visigodo Chintila (lo mismo que el número V), para reafirmar lo convenido en el concilio anterior y conseguir más apoyo y la paz interna que hasta la fecha parecía imposible de mantener. La asamblea dictó algunas normas eclesiásticas pero sobre todo reafirmó las decisiones del V Concilio sobre la seguridad del rey y de su familia. El VI Concilio supuso también la adopción de medidas contra los judíos, que al parecer se promulgaron para contentar al Papa que así lo exigía en una carta. (es)
- Toledoko VI. kontzilioa, Toledoko V. kontzilioa bezala, Txintila errege bisigodoak deitu zuen. 638ko urtarrilak 9an hasi zen, aurreko kontzilioan onartutakoa berretsi eta babes handiagoa eta ordurarte mantentzea ezinezkoa zirudien barne bakea lortzeko. Biltzarrak eliz arau batzuk hartu zituen, baina batez ere V. kontzilioko erabakiak berretsi zituen erregearen eta honen familiaren segurtasunari buruz. VI. kontzilioan juduen aurkako neurriak ere hartu ziren, dirudienez, Aita Santua pozteko onartu zirenak, honek hala eskatzen baitzuen gutun batean. (eu)
- The Sixth Council of Toledo was the second council convoked by King Chintila and opened on 9 January 638 in the church of St. Leocadia in Toledo. It was attended by fifty three bishops, including those from Narbonensis who had not participated in the prior council for political reasons. The council was thus a reunion of the whole church of Spain (of both Hispania and Gallia). Its primary purpose was to reaffirm the decrees of the Fifth Council of 636 and to restore internal peace. (en)
- Il concilio di Toledo VI fu il secondo concilio convocato dal re Chintila e aperto il 9 gennaio 638 nella chiesa di Santa Leocadia a Toledo. Vi parteciparono cinquantatré vescovi, compresi quelli della Gallia Narbonense che non avevano partecipato al concilio priorale per motivi politici. Il concilio fu quindi una riunione dell'intera chiesa di Spagna (sia della Spagna romana che della Gallia). Il suo scopo primario fu quello di riaffermare i decreti del concilio V del 636 e di ristabilire la pace interna. (it)
- Foi convocado pelo rei visigótico Quintila (tal como o V Concílio), para reafirmar o disposto no concílio anterior, conseguir mais apoio, e uma paz interna, que até à data parecia impossível de manter. A assembleia ditou algumas normas eclesiásticas mas sobretudo reafirmou as decisões do V Concílio sobre a segurança do rei e da sua família. O concílio tocou o tema dos arguidos de certos delitos que se tinham refugiado em terra estrangeira e dali tinham causado danos ao reino, os quais, em caso de ser presos, seriam excomungados. (pt)
|
