| dbo:abstract
|
- Simon Grynaeus (1493-1541) va ser un erudit i teòleg alemany de la Reforma Protestant. Fill de Jacob Gryner, un pagès suabi, nascut a , al comtat de Hohenzollern-Signmaringen. Va adoptar el nom Grynaeus de l'epítet d'Apol·lo en l'obra de Virgili. Va ser company d'escola de Melanchton a Pforzheim, des d'on es va traslladar a la Universitat de Viena, allà va distingir-se com en llengües llatina i grega. Va ser nomenat rector d'un col·legi a Buda, però no hi va romandre gaire temps; els seus punts de vista van provocar els dominics i el van empresonar. Va recobrar la seva llibertat mercès instàncies d'uns magnats hongaresos; seguit d'això va visitar Melanchton a Wittenberg, i el 1524 es va convertir en professor de la Universitat de Heidelberg, i des d'ençà 1526 de llatí. La seva visió zwinglianista de l'eucaristia va enterbolir les seves relacions amb els seus col·legues catòlics. Des de 1526 va mantenir correspondència amb , que el va convidar el 1529 a Basilea, just quan l'havia abandonada Erasme de Rotterdam. En el moment en què la universitat es desorganitza, prossegueix tanmateix els seus estudis, el 1531 va viatjar a Anglaterra per investigar a les biblioteques. Se li va dispensar un bon tracte per part de Thomas More gràcies a unes cartes elogioses enviades per Erasme. En acabar el mateix any va tornar a Basilea li va ser encarregada la tasca de recollir les opinions dels reformadors continentals sobre el tema del divorci d'Enric VIII d'Anglaterra, així mateix va ser present en el funeral d'Oecolampadius. En aquest moment va mantenir la càtedra de grec a la Universitat de Basilea i va ser nomenat professor extraordinari de teologia, alhora va donar conferències exegètiques sobre el Nou Testament. El 1534 va ser cridat pel duc per ajudar la reforma en aquell indret i per reconstituir la Universitat de Tübingen, que va portar a terme conjuntament amb de Constança. Dos anys més tard va tenir un paper actiu en l'anomenada primera confessió helvètica, així com a conferències que instaven l'acceptació suïssa de la Concòrdia de Wittenberg (1536). A la (1540) entre catòlics i protestants va ser l'únic representant de les esglésies suïsses, delegat de les autoritats de la ciutat de Basilea. Erudit brillant, teòleg mediador i amb temperament personal amable, va exercir una notable i sàvia influència. Va mantenir correspondència amb Erasme i Calví. Les seves principals obres va ser versions llatines de Plutarc, Aristòtil i Crisòstom. Entre els seus familiars destaquen el seu fill Samuel (1539-1599) va ser professor de jurisprudència a Basilea; el seu nebot Thomas (1527-1564), professor a la Universitat de Basilea, i va deixar quatre fills distingits, entre ells Johann Jakob (1540-1617), líders dels assumptes religiosos de la ciutat suïssa. El darrer dels descendents directes de Grynaeus va ser Simon (1725-1799), traductor a l'alemany d'obres antideistes franceses i angleses, a més de ser l'autor d'una versió de la Bíblia en alemany modern (1776). (ca)
- Simono Grineo (1493-1541) estis germana humanisto, teologo, reformisto, latinisto, helenisto, kiu studis teologion en la Universitato de Vieno kaj instruis la grekan kaj la latinan en la Universitato de Hajdelbergo. Li estis lernanto de Philipp Melanchthon (1497-1560) kaj ekde 1526 interŝanĝis korespondaĵojn kun Johano Okolampado (1482-1531), kiu invitis lin veni al Bazelo, ĉar Erasmo de Roterdamo (1467-1536) estis ĵus lasinta ĝin. (eo)
- Simon Grynaeus (* 1493 in Veringendorf als Simon Griner; † 1. August 1541 in Basel) war ein reformierter Theologe, Reformator und Humanist. (de)
- Simon Grynaeus (né à Veringendorf, près de Sigmaringen en 1493 ou 1494, † le 1er août 1541 à Bâle) est un théologien humaniste partisan de la Réforme. (fr)
- Simon Grynaeus (born Simon Griner; 1493 – 1 August 1541) was a German scholar and theologian of the Protestant Reformation. (en)
- 사이먼 그리네우스 (Simon Grynaeus, 1493년 - 1541년 8월 1일)는 독일 학자이자 신학자의 프로테스탄트 종교개혁가이다. 칼빈은 그에게 로마서 서문에서 간결성과 용이성이라는 칼빈의 해석학을 제안하였다. 사이먼은 바젤의 개혁자 외콜람파디우스의 후계자로 지목되었고, 멜랑히톤 및 칼뱅과 교제하며 그의 학자적 탁월성을 인정받은 신학자였다. (ko)
- Simon Grynaeus (1493-1541) (Simon Grynäus) (Veringendorf, 1493 - Basileia, 1 de agosto de 1541), foi um humanista, latinista, helenista, teólogo e reformador alemão. Estudou na Universidade de Viena e deu aulas de grego e latim na Universidade de Heidelberg. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Simono Grineo (1493-1541) estis germana humanisto, teologo, reformisto, latinisto, helenisto, kiu studis teologion en la Universitato de Vieno kaj instruis la grekan kaj la latinan en la Universitato de Hajdelbergo. Li estis lernanto de Philipp Melanchthon (1497-1560) kaj ekde 1526 interŝanĝis korespondaĵojn kun Johano Okolampado (1482-1531), kiu invitis lin veni al Bazelo, ĉar Erasmo de Roterdamo (1467-1536) estis ĵus lasinta ĝin. (eo)
- Simon Grynaeus (* 1493 in Veringendorf als Simon Griner; † 1. August 1541 in Basel) war ein reformierter Theologe, Reformator und Humanist. (de)
- Simon Grynaeus (né à Veringendorf, près de Sigmaringen en 1493 ou 1494, † le 1er août 1541 à Bâle) est un théologien humaniste partisan de la Réforme. (fr)
- Simon Grynaeus (born Simon Griner; 1493 – 1 August 1541) was a German scholar and theologian of the Protestant Reformation. (en)
- 사이먼 그리네우스 (Simon Grynaeus, 1493년 - 1541년 8월 1일)는 독일 학자이자 신학자의 프로테스탄트 종교개혁가이다. 칼빈은 그에게 로마서 서문에서 간결성과 용이성이라는 칼빈의 해석학을 제안하였다. 사이먼은 바젤의 개혁자 외콜람파디우스의 후계자로 지목되었고, 멜랑히톤 및 칼뱅과 교제하며 그의 학자적 탁월성을 인정받은 신학자였다. (ko)
- Simon Grynaeus (1493-1541) (Simon Grynäus) (Veringendorf, 1493 - Basileia, 1 de agosto de 1541), foi um humanista, latinista, helenista, teólogo e reformador alemão. Estudou na Universidade de Viena e deu aulas de grego e latim na Universidade de Heidelberg. (pt)
- Simon Grynaeus (1493-1541) va ser un erudit i teòleg alemany de la Reforma Protestant. Fill de Jacob Gryner, un pagès suabi, nascut a , al comtat de Hohenzollern-Signmaringen. Va adoptar el nom Grynaeus de l'epítet d'Apol·lo en l'obra de Virgili. Va ser company d'escola de Melanchton a Pforzheim, des d'on es va traslladar a la Universitat de Viena, allà va distingir-se com en llengües llatina i grega. Va ser nomenat rector d'un col·legi a Buda, però no hi va romandre gaire temps; els seus punts de vista van provocar els dominics i el van empresonar. Va recobrar la seva llibertat mercès instàncies d'uns magnats hongaresos; seguit d'això va visitar Melanchton a Wittenberg, i el 1524 es va convertir en professor de la Universitat de Heidelberg, i des d'ençà 1526 de llatí. La seva visió zwingl (ca)
|
_and_in_Goulard's_edition_(1581)_(1906)_(14766254732).jpg?width=300)
_and_in_Goulard's_edition_(1581)_(1906)_(14766254732).jpg){kind=link}
_and_in_Goulard's_edition_(1581)_(1906)_(14766254732).jpg){kind=link}