| dbo:abstract
|
- La Sigil·lària (en llatí: Sigillaria) era un festa romana que se celebrava durant dos dies (22 i 23 de desembre) seguint a la Saturnalia (17 a 19 de desembre) i l'Opàlia (19 a 21 de desembre). El nom derivava de sigillum, que vol dir senyal, segell o símbol petit i que era el nom que es donava a unes petites estatuetes que els romans es regalaven uns als altres en aquestes dades i que és el precedent del modern Nadal amb la tradició de donar felicitacions nadalenques. Amb aquestes estatuetetes es volia representar els desitjos per tot l'any, i es diu que ja un costum similar havia existit a Assíria, Babilònia, Egipte i Pèrsia. Al darrer dia de la Saturnàlia també se li deia Sigil·lària i els llocs on es venien objectes la Sigil·lària, es deien també sigillaria. (ca)
- Las sigilarias eran unas fiestas que se celebraban en la antigua Roma a seguida de las Saturnales; según unos, según otros cuatro días antes de estas. Recibían este nombre de las figurillas de oro, plata y arcilla que durante las mismas se ofrecían a Saturno (sigilla). El mito de las Sigilarias, según Macrobio, es el siguiente: Hércules, después de matar a Gerión, al conducir a través de Italia los rebaños de bueyes que arrebatara a su víctima, echó en el Tíber algunas estatuillas en número del de los compañeros que había perdido en su viaje, al objeto de que al llegar aquellas al mar, mediante el curso propicio de las aguas, fuesen devueltas a la tierra maternal de los difuntos. De ese modo la costumbre de hacer esas figurillas vino a ser una práctica religiosa. (es)
- La fête des sigillaires, du latin sigillum — sceaux ou cachets de terre cuite, ou plus sûrement diminutif de signum, statue — était une fête célébrée dans la Rome antique. Macrobe lui donne une origine religieuse, selon un rite consistant à offrir des figurines en terre cuite sur l'autel de Saturne pour assurer sa protection et celle des siens. À la fin des Saturnales, les Romains avaient l'habitude d'offrir des cadeaux, en particulier aux enfants : anneaux, cachets et menus objets en terre cuite, d'où le nom donné à cette fête. Cette fête des sigillaires donnait lieu à des festins pour lesquels les maisons étaient décorées de plantes vertes. Elle clôturait les festivités de décembre. (fr)
- In ancient Roman culture, sigillaria were pottery or wax figurines given as traditional gifts during the Saturnalia. Sigillaria as a proper noun was also the name for the last day of the Saturnalia, December 23, and for a place where sigillaria were sold. A sigillarius was a person who made and sold sigillaria, perhaps as an offshoot of pottery manufacture. The Via Sigillaria in Rome was a street dedicated to manufacturing and selling these gifts. (en)
- Sigillaria era il nome di un'antica festività romana, compresa all'interno dei Saturnali, che prendeva il nome dai sigilla, statuette fittili che si era usi scambiarsi nel corso di questa festività, oltre che dei negozi, che spesso si trovavano lungo la via Sigillaria a Roma, dove i sigillarii vendevano queste statuette. (it)
- För det utdöda släktet sigillaria av lummerväxter, se . Sigillaria var en fornromersk vintersolståndsfest som i anslutning till Saturnalierna firades 21 och 22 december. Festens namn kommer av sigilla (lat., "små bilder"), dockor av lera, vax eller gips, som gavs åt barnen som "julklappar"; dit hörde också gudastatyetter av guld, silver eller brons, brokigt målade vaxljus och kakor eller konfekt. Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från Nordisk familjebok, Sigillaria, 1904–1926. (sv)
|
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 4132 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Las sigilarias eran unas fiestas que se celebraban en la antigua Roma a seguida de las Saturnales; según unos, según otros cuatro días antes de estas. Recibían este nombre de las figurillas de oro, plata y arcilla que durante las mismas se ofrecían a Saturno (sigilla). El mito de las Sigilarias, según Macrobio, es el siguiente: Hércules, después de matar a Gerión, al conducir a través de Italia los rebaños de bueyes que arrebatara a su víctima, echó en el Tíber algunas estatuillas en número del de los compañeros que había perdido en su viaje, al objeto de que al llegar aquellas al mar, mediante el curso propicio de las aguas, fuesen devueltas a la tierra maternal de los difuntos. De ese modo la costumbre de hacer esas figurillas vino a ser una práctica religiosa. (es)
- In ancient Roman culture, sigillaria were pottery or wax figurines given as traditional gifts during the Saturnalia. Sigillaria as a proper noun was also the name for the last day of the Saturnalia, December 23, and for a place where sigillaria were sold. A sigillarius was a person who made and sold sigillaria, perhaps as an offshoot of pottery manufacture. The Via Sigillaria in Rome was a street dedicated to manufacturing and selling these gifts. (en)
- Sigillaria era il nome di un'antica festività romana, compresa all'interno dei Saturnali, che prendeva il nome dai sigilla, statuette fittili che si era usi scambiarsi nel corso di questa festività, oltre che dei negozi, che spesso si trovavano lungo la via Sigillaria a Roma, dove i sigillarii vendevano queste statuette. (it)
- För det utdöda släktet sigillaria av lummerväxter, se . Sigillaria var en fornromersk vintersolståndsfest som i anslutning till Saturnalierna firades 21 och 22 december. Festens namn kommer av sigilla (lat., "små bilder"), dockor av lera, vax eller gips, som gavs åt barnen som "julklappar"; dit hörde också gudastatyetter av guld, silver eller brons, brokigt målade vaxljus och kakor eller konfekt. Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från Nordisk familjebok, Sigillaria, 1904–1926. (sv)
- La Sigil·lària (en llatí: Sigillaria) era un festa romana que se celebrava durant dos dies (22 i 23 de desembre) seguint a la Saturnalia (17 a 19 de desembre) i l'Opàlia (19 a 21 de desembre). El nom derivava de sigillum, que vol dir senyal, segell o símbol petit i que era el nom que es donava a unes petites estatuetes que els romans es regalaven uns als altres en aquestes dades i que és el precedent del modern Nadal amb la tradició de donar felicitacions nadalenques. Amb aquestes estatuetetes es volia representar els desitjos per tot l'any, i es diu que ja un costum similar havia existit a Assíria, Babilònia, Egipte i Pèrsia. (ca)
- La fête des sigillaires, du latin sigillum — sceaux ou cachets de terre cuite, ou plus sûrement diminutif de signum, statue — était une fête célébrée dans la Rome antique. Macrobe lui donne une origine religieuse, selon un rite consistant à offrir des figurines en terre cuite sur l'autel de Saturne pour assurer sa protection et celle des siens. À la fin des Saturnales, les Romains avaient l'habitude d'offrir des cadeaux, en particulier aux enfants : anneaux, cachets et menus objets en terre cuite, d'où le nom donné à cette fête. (fr)
|
| rdfs:label
|
- Sigil·lària (ca)
- Sigilarias (es)
- Sigillaria (festività) (it)
- Fête des sigillaires (fr)
- Sigillaria (ancient Rome) (en)
- Sigillaria (sv)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
