An Entity of Type: religious building, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

San Salvatore (or Santa Giulia) is a former monastery in Brescia, Lombardy, northern Italy, now turned into a museum. The monastic complex is famous for the diversity of its architecture which includes Roman remains and significant pre-Romanesque, Romanesque and Renaissance buildings. In 2011, it became a UNESCO World Heritage Site as part of a group of seven inscribed as Longobards in Italy, Places of Power (568-774 A.D.).

Property Value
dbo:abstract
  • San Salvatore és una església a l'interior del complex conventual de a la ciutat italiana de Brescia. Fundada l'any 753 com una església del monestir femení de San Salvatore, al llarg dels segles ha estat remodelada diverses vegades i va passar a formar part del nou monestir, l'església del qual dedicada a santa Júlia va ser acabada el 1599. L'edifici forma part de la sèrie Longobardi in Itàlia: i luoghi del potere ('Longobards a Itàlia: els llocs del poder'), que comprèn set testimonis d'arquitectura, escultura i art pictòric longobards, inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el juny del 2011. El monestir i la seva església es va fundar l'any 753 pel duc de Brescia Desideri, futur rei dels llombards, i la seva esposa Ansa, que va imposar a la seva filla Anselperga com primera abadessa, la cripta va ser construïda el 759-760. Durant els segles següents va ser àmpliament remodelat i millorat, de manera que a l'estil característic longobard shi 'han afegit molts altres tipus d'arquitectura. Actualment l'església presenta tres naus, on es van utilitzar columnes romanes preexistents, sense absis, es tracta d'una reforma al voltant del segle ix de l'edifici original del rei Desideri amb una nau i tres absis. L'església es troba sobre un edifici precedent de l'època romana. (ca)
  • San Salvatore (oder Santa Giulia) ist ein ehemaliges Kloster in Brescia in der Lombardei, das heute als Museum genutzt wird. Der monastische Komplex ist wegen seiner architektonischen Vielfalt bekannt, die Bauten aus römischer, vorromanischer und romanischer Zeit sowie der Renaissance umfasst. Im Jahr 2011 wurde San Salvatore unter der Bezeichnung Die Langobarden in Italien, Orte der Macht (568 bis 774 n. Chr.) ins UNESCO-Weltkulturerbe aufgenommen. Der Überlieferung nach ist San Salvatore der Ort, an dem Desiderata, die Tochter des Langobarden-Königs Desiderius und Ehefrau Karls des Großen nach der Auflösung der Ehe 771 lebte. (de)
  • La basílica de San Salvador (en italiano, basilica di San Salvatore) es una basílica de origen medieval que se encuentra en Brescia, Lombardía, Italia septentrional, en el interior del conjunto de Santa Julia. Fundada en el año 753 como iglesia del monasterio femenino de San Salvador, en el curso de los siglos fue muy a menudo reconstruida y entró a formar parte del nuevo conjunto, cuya iglesia dedicada a Santa Julia, fue terminada en el año 1599. Ahora es un museo. El complejo monástico es famoso por la diversidad de su arquitectura que incluye restos romanos y edificaciones significativas prerrománicas, románicas y renacentistas. El monasterio es tradicionalmente considerado el lugar donde Desiderata, esposa de Carlomagno e hija del rey lombardo Desiderio, pasó su exilio después de la anulación de su matrimonio en el año 771. En 2011, fue declarado Patrimonio de la Humanidad como parte del grupo de siete bienes inscritos como Centros de poder de los longobardos en Italia (568-774 d. C.) (ref. 1318-003​). (es)
  • San Salvatore (or Santa Giulia) is a former monastery in Brescia, Lombardy, northern Italy, now turned into a museum. The monastic complex is famous for the diversity of its architecture which includes Roman remains and significant pre-Romanesque, Romanesque and Renaissance buildings. In 2011, it became a UNESCO World Heritage Site as part of a group of seven inscribed as Longobards in Italy, Places of Power (568-774 A.D.). The monastery is traditionally considered the place where Desiderata, wife of Charlemagne and daughter of the Lombard King Desiderius, spent her exile after the annulment of her marriage in 771. (en)
  • La basilica di San Salvatore sorge a Brescia, all'interno del complesso di Santa Giulia. Fondata nel 753 come chiesa del monastero femminile di San Salvatore, nel corso dei secoli fu più volte rimaneggiata ed entrò a far parte del nuovo complesso, la cui chiesa dedicata a Santa Giulia fu terminata nel 1599.Fa parte del sito seriale "Longobardi in Italia: i luoghi del potere", comprendente sette luoghi densi di testimonianze architettoniche, pittoriche e scultoree dell'arte longobarda, iscritto alla Lista dei patrimoni dell'umanità dell'UNESCO nel giugno 2011. (it)
  • Bazylika San Salvatore w Brescii wł. Basilica di San Salvatore jest jednym z najważniejszych zachowanych zabytków wczesnośredniowiecznej architektury sakralnej. Znajduje się na liście światowego dziedzictwa UNESCO jako jedno z siedmiu miejsc kategorii: Longobardowie we Włoszech. Ośrodki władzy, 568 – 774 n.e. Bazylika tworzy jeden kompleks architektoniczny z sąsiednim klasztorem Santa Giulia. Król Dezyderiusz w 753 r. założył klasztor żeński, poświęcając go Zbawicielowi (San Salvatore), a następnie umieścił w nim szczątki męczennicy św. Julii. Kościół i klasztor miały być symbolem dynastycznej potęgi Longobardów. Dzwonnica została wzniesiona około 1300 r. W XIV wieku dobudowano kaplice od strony północnej. Fasada została rozebrana w 1466 r., aby na wyższym poziomie zbudować chór dla sióstr (obecnie przyłączony do kościoła Santa Giulia), którego dolne piętro stanowi atrium San Salvatore. Badania, przeprowadzone wewnątrz budynku, uwidoczniły nie tylko część jego oryginalnych ścian, ale także pozostałości rzymskiego domu poniżej (I-IV wiek n.e.), niektóre konstrukcje nawiązujące do pierwszego okresu longobardzkiego (568-650) i fundamenty starszego kościoła, teraz częściowo widoczne. Wewnątrz, dwa rzędy kolumn różnego pochodzenia (niektóre z rzymskich budynków), zakończone są niezwykłymi głowicami, dwie typu Rawenna (VI wiek). Pozostały fragmenty fresków i dekoracji sztukatorskich z okresu karolińskiego (IX wiek). Na kontr-fasadzie i w kaplicy znajdują się freski z XVI wieku. W 1798 r. kościół i klasztor desakralizowano, w 1882 r. przekształcono w muzeum, a w 2011 r. wpisano na listę światowego dziedzictwa UNESCO. (pl)
  • 聖薩爾瓦多修道院(義大利語:San Salvatore),位於義大利北部倫巴第大區的城市布雷西亞,曾經是修道院,現在則是博物館。修道院的建築十分複雜,包含了一些羅馬帝國時代的建築。 (zh)
dbo:id
  • 1318-002
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 14993269 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 7178 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1117259376 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:caption
  • The Santa Giulia and San Salvatore churches in the Santa Giulia museal complex. (en)
dbp:criteria
  • , , (en)
dbp:id
  • 1318 (xsd:integer)
dbp:imageUpright
  • 1.200000 (xsd:double)
dbp:location
dbp:locmapin
  • Italy (en)
dbp:officialName
  • The monumental area with the monastic complex of San Salvatore-Santa Giulia (en)
dbp:partOf
dbp:whs
  • San Salvatore-Santa Giulia (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:year
  • 2011 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
georss:point
  • 45.539852777814 10.228133333342
rdf:type
rdfs:comment
  • San Salvatore (oder Santa Giulia) ist ein ehemaliges Kloster in Brescia in der Lombardei, das heute als Museum genutzt wird. Der monastische Komplex ist wegen seiner architektonischen Vielfalt bekannt, die Bauten aus römischer, vorromanischer und romanischer Zeit sowie der Renaissance umfasst. Im Jahr 2011 wurde San Salvatore unter der Bezeichnung Die Langobarden in Italien, Orte der Macht (568 bis 774 n. Chr.) ins UNESCO-Weltkulturerbe aufgenommen. Der Überlieferung nach ist San Salvatore der Ort, an dem Desiderata, die Tochter des Langobarden-Königs Desiderius und Ehefrau Karls des Großen nach der Auflösung der Ehe 771 lebte. (de)
  • La basilica di San Salvatore sorge a Brescia, all'interno del complesso di Santa Giulia. Fondata nel 753 come chiesa del monastero femminile di San Salvatore, nel corso dei secoli fu più volte rimaneggiata ed entrò a far parte del nuovo complesso, la cui chiesa dedicata a Santa Giulia fu terminata nel 1599.Fa parte del sito seriale "Longobardi in Italia: i luoghi del potere", comprendente sette luoghi densi di testimonianze architettoniche, pittoriche e scultoree dell'arte longobarda, iscritto alla Lista dei patrimoni dell'umanità dell'UNESCO nel giugno 2011. (it)
  • 聖薩爾瓦多修道院(義大利語:San Salvatore),位於義大利北部倫巴第大區的城市布雷西亞,曾經是修道院,現在則是博物館。修道院的建築十分複雜,包含了一些羅馬帝國時代的建築。 (zh)
  • San Salvatore és una església a l'interior del complex conventual de a la ciutat italiana de Brescia. Fundada l'any 753 com una església del monestir femení de San Salvatore, al llarg dels segles ha estat remodelada diverses vegades i va passar a formar part del nou monestir, l'església del qual dedicada a santa Júlia va ser acabada el 1599. (ca)
  • La basílica de San Salvador (en italiano, basilica di San Salvatore) es una basílica de origen medieval que se encuentra en Brescia, Lombardía, Italia septentrional, en el interior del conjunto de Santa Julia. Fundada en el año 753 como iglesia del monasterio femenino de San Salvador, en el curso de los siglos fue muy a menudo reconstruida y entró a formar parte del nuevo conjunto, cuya iglesia dedicada a Santa Julia, fue terminada en el año 1599. Ahora es un museo. El complejo monástico es famoso por la diversidad de su arquitectura que incluye restos romanos y edificaciones significativas prerrománicas, románicas y renacentistas. (es)
  • San Salvatore (or Santa Giulia) is a former monastery in Brescia, Lombardy, northern Italy, now turned into a museum. The monastic complex is famous for the diversity of its architecture which includes Roman remains and significant pre-Romanesque, Romanesque and Renaissance buildings. In 2011, it became a UNESCO World Heritage Site as part of a group of seven inscribed as Longobards in Italy, Places of Power (568-774 A.D.). (en)
  • Bazylika San Salvatore w Brescii wł. Basilica di San Salvatore jest jednym z najważniejszych zachowanych zabytków wczesnośredniowiecznej architektury sakralnej. Znajduje się na liście światowego dziedzictwa UNESCO jako jedno z siedmiu miejsc kategorii: Longobardowie we Włoszech. Ośrodki władzy, 568 – 774 n.e. Bazylika tworzy jeden kompleks architektoniczny z sąsiednim klasztorem Santa Giulia. W 1798 r. kościół i klasztor desakralizowano, w 1882 r. przekształcono w muzeum, a w 2011 r. wpisano na listę światowego dziedzictwa UNESCO. (pl)
rdfs:label
  • Església de San Salvatore (Brescia) (ca)
  • Abtei San Salvatore (Brescia) (de)
  • Iglesia de San Salvador (Brescia) (es)
  • Chiesa di San Salvatore (Brescia) (it)
  • San Salvatore, Brescia (en)
  • Bazylika San Salvatore w Brescii (pl)
  • 聖薩爾瓦多修道院 (zh)
owl:sameAs
geo:geometry
  • POINT(10.228133201599 45.539852142334)
geo:lat
  • 45.539852 (xsd:float)
geo:long
  • 10.228133 (xsd:float)
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License