| dbo:abstract
|
- Svatý Romuald (it. Romualdo; lat. Romualdus; asi 952 Ravenna – 19. června 1027 Val di Castro) byl italský světec, mnich, poustevník, zakladatel kamaldulského řádu. (cs)
- Sant Romuald (Ravenna ~951 - , , 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos. És venerat a l'Església catòlica com a sant. Fill d'una família aristocràtica, després de veure al seu pare, Sergius, matar un adversari en un duel, l'any 970 es feu monjo benedictí al monestir de Sant'Apollinare in Classe a Ravenna, però abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica, vivint amb Marí, un eremita que li va fer de guia espiritual. Conegué l'abat Garí, de Sant Miquel de Cuixà, i marxà amb ell a l'abadia, juntament amb el dux de Venècia Pere Orsèol, que també volia deixar el món, i altres nobles. Establert a Cuixà cap al 978, hi feu vida eremítica i s'hi formà durant deu anys. Hi convencé el comte Oliba Cabreta de retirar-se a fer penitència a l'Abadia de Montecassino. Tornà a Itàlia el 988 i hi fou ermità a Pereo, prop de Ravenna. Cap al 1001, l'emperador Otó III el convencé perquè tornés a Sant'Apollinare in Classe, on fou elegit abat, però passat un any, la seva vocació d'anacoreta el feu marxar de nou, renunciant al càrrec, i se n'anà a Montecassino. Cap al 1014 Romuald va fundar un eremitori a Sitria (Isola Fossara, Scheggia), al voltant del qual es fundà un monestir, l'abadia de Santa Maria di Sitria. Set anys després, marxà de nou i va trobar un lloc a les muntanyes entre Úmbria i les Marques, on s'establí; al voltant seu s'originà un moviment eremític que atragúe molts seguidors. Fundà diverses cases i, cap al 1020, la comunitat de l'Eremo dei Camaldoli va donar origen a l'Orde de Camaldoli o dels camaldulesos, congregació reformada, de fet, de l'Orde de Sant Benet. Va morir entre 1023 i 1027 a Valdicastro, prop de Fabriano.
* El sant pregant, per Guercino, 1641 (Ravenna, Pinacoteca comunale)
* Sepulcre del sant, a San Biagio de Fabriano
* Cel·la del sant, a l'Eremo dei Camaldoli
* Església del monestir de Camaldoli
* Talla al cor de la cartoixa de Buxheim, s. XVIII
* Visió de Sant Romual d'Andrea Sacchi, 1631 (Pinacoteca Vaticana) (ca)
- Romuald (* um 952 in Ravenna; † 19. Juni 1027 in ) war ein Heiliger und Ordensgründer der Kamaldulenser. (de)
- Sankta Romualdo (ĉ. 951 en Ravenna – 19-a de junio 1027) estis membro de nobela familio, iĝis monaĥo 20-jaraĝa en abatejo de la Baziliko de Sankta Apolinaro en Ravenna. La imperiestro Oto la 3-a igis lin abato de tiu abatejo en 998, sed Romualdo, por polemiko pri disciplino de la monaĥejo, rezignis la oficon. Lia festo sanktula estas la 7-a de februaro. Romualdo do unue estis benediktano, antaŭ ol vivi diversloke ĉe ermitoj en Francujo kaj Italujo. Inter la de li fonditaj ermitaj kolonioj la grupo apud Camaldoli proksime de Arezzo, kiuj poste fariĝis la Romualdanoj, plej bone observis liajn leĝojn. (eo)
- San Romualdo (Ravenna, 951 - Val-di-Castro, Fabrianotik hurbil, 1027ko ekainaren 19a) italiar elizgizona izan zen. Beneditar egin zen 970. urtean, eta ibiltari bihurtu zen, 1012. urtean Maldoli-ko Campusean bizitzen jarri zen arte. Kamaldolitarren kongregazioaren egoitza izan zen Maldoli. Jaieguna, ekainaren 19a. (eu)
- San Romualdo (c. 951– tradicionalmente 19 de junio, c. 1025/27) fue el fundador de la orden de los Camaldulenses y figura destacada en el "renacimento del ascetismo eremítico" del siglo XI. (es)
- Romuald de Ravenne, ou saint Romuald, né vers 951 et mort en 1027, est un moine fondateur de l'ordre camaldule (branche autonome de l'ordre de Saint-Benoît), le dernier des Pères du désert, d'abord célébré le 7 février (jour de la translation de ses reliques), puis plus récemment le 19 juin (jour de sa mort), selon le calendrier romain promulgué en 1969. C'est un saint thaumaturge, invoqué contre les troubles psychiques. (fr)
- Romuald (Latin: Romualdus; c. 951 – traditionally 19 June, c. 1025/27 AD) was the founder of the Camaldolese order and a major figure in the eleventh-century "Renaissance of eremitical asceticism". Romuald spent about 30 years traversing Italy, founding and reforming monasteries and hermitages. (en)
- Romuald (bahasa Latin: Romualdus; skt. 951 – secara tradisional 19 Juni, skt. 1025/27 M) merupakan pendiri ordo Camaldolese dan seorang tokoh utama dalam "Renaisans pertapaan Eremit" dari abad kesebelas. (in)
- Romualdus van Ravenna (Ravenna, ook wel sint Romualdus, ca. 952 — omgeving van Fabriano, 19 juni 1027) was een abt en de stichter van de orde der camaldulenzers. Omwille van hun witte pij worden ze ook witte benedictijnen genoemd. In de lage landen zijn er nooit camaldulenzerkloosters geweest. Momenteel zijn er vooral nog in Italië en Polen. Het gaat echter om een zeer kleine orde. (nl)
- Romualdo (Ravenna, tra il 951 e il 953 – Fabriano, 19 giugno 1027) è stato un monaco cristiano e abate italiano, fondatore dell'eremo di Camaldoli e promotore della Congregazione camaldolese, diramazione riformata dell'Ordine benedettino. È venerato come santo dalla chiesa cattolica. La movimentata biografia di questo personaggio è stata raccontata da san Pier Damiani, che scrisse una Vita di San Romualdo circa 15 anni dopo la sua morte (1042). Intorno al 1000 esplorando le zone più selvagge della dorsale appenninica centrale tra Umbria e Marche, il monaco ravennate dette vita ad un movimento che si propose di riformare l'istituto monastico. Oltre che fondatore dell'eremo di Camaldoli nel Casentino (Arezzo), Romualdo fu promotore della Congregazione camaldolese, diramazione riformata dell'Ordine benedettino. Romualdo cercò la solitudine per praticare la sua devozione verso Dio. (it)
- Romuald z Camaldoli, także Święty Romuald EC (wł. Romualdo di Camaldoli; ur. ok. 951, zm. 19 czerwca 1027 w ) – włoski mnich, założyciel zakonu kamedułów, opat, święty Kościoła katolickiego. (pl)
- São Romualdo (956, Ravena - 19 de junho de 1027, ) foi o fundador da Ordem dos Camaldulenses e a maior figura do "Renascimento do ascetismo eremita" no século XI. Descendente dos duques de Orseoli, sua família não tinha vínculos com a religião. Existem duas principais fontes sobre São Romualdo. A primeira é , discípulo direito do santo e que faleceu em 1009, que narra sua experiência pessoal na “Vida dos 5 Irmãos”. A segunda é São Pedro Damião, que recolheu testemunhos de discípulos na obra “Vida de São Romualdo”. Depois de passar algum tempo na França, em contacto com a espiritualidade da Abadia de Cluny, retornou à Itália e iniciou sua obra de fundação de mosteiros. Entre outros, fundou o de , berço da Ordem dos Camaldulenses, inaugurando uma nova forma de vida eremítica. Faleceu aos 75 anos. Seu corpo foi preservado da corrupção e encontrava-se intacto quatro séculos depois de sua morte. Na ele é representado apontando uma escada ou subindo aos céus junto a outros monges. É celebrado a 19 de junho. (pt)
- Святой Ромуальд (Ромуальд Равеннский, ок. 951 года — 19 июня 1027 года) — католический святой, монах, основатель конгрегации камальдулов. (ru)
- Romuald, även benämnd Romuald av Ravenna, född cirka 951 i Ravenna, död 19 juni 1027 i , var en italiensk abbot som grundade Kamaldulensorden. Han vördas som helgon inom Romersk-katolska kyrkan, med festdag den 19 juni. (sv)
- Святий Ромуальд ( Ромуальд Равенський, бл. 951 — 19 червня 1027 року) — католицький святий, чернець, засновник конгрегації камальдулів. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Svatý Romuald (it. Romualdo; lat. Romualdus; asi 952 Ravenna – 19. června 1027 Val di Castro) byl italský světec, mnich, poustevník, zakladatel kamaldulského řádu. (cs)
- Romuald (* um 952 in Ravenna; † 19. Juni 1027 in ) war ein Heiliger und Ordensgründer der Kamaldulenser. (de)
- San Romualdo (Ravenna, 951 - Val-di-Castro, Fabrianotik hurbil, 1027ko ekainaren 19a) italiar elizgizona izan zen. Beneditar egin zen 970. urtean, eta ibiltari bihurtu zen, 1012. urtean Maldoli-ko Campusean bizitzen jarri zen arte. Kamaldolitarren kongregazioaren egoitza izan zen Maldoli. Jaieguna, ekainaren 19a. (eu)
- San Romualdo (c. 951– tradicionalmente 19 de junio, c. 1025/27) fue el fundador de la orden de los Camaldulenses y figura destacada en el "renacimento del ascetismo eremítico" del siglo XI. (es)
- Romuald de Ravenne, ou saint Romuald, né vers 951 et mort en 1027, est un moine fondateur de l'ordre camaldule (branche autonome de l'ordre de Saint-Benoît), le dernier des Pères du désert, d'abord célébré le 7 février (jour de la translation de ses reliques), puis plus récemment le 19 juin (jour de sa mort), selon le calendrier romain promulgué en 1969. C'est un saint thaumaturge, invoqué contre les troubles psychiques. (fr)
- Romuald (Latin: Romualdus; c. 951 – traditionally 19 June, c. 1025/27 AD) was the founder of the Camaldolese order and a major figure in the eleventh-century "Renaissance of eremitical asceticism". Romuald spent about 30 years traversing Italy, founding and reforming monasteries and hermitages. (en)
- Romuald (bahasa Latin: Romualdus; skt. 951 – secara tradisional 19 Juni, skt. 1025/27 M) merupakan pendiri ordo Camaldolese dan seorang tokoh utama dalam "Renaisans pertapaan Eremit" dari abad kesebelas. (in)
- Romualdus van Ravenna (Ravenna, ook wel sint Romualdus, ca. 952 — omgeving van Fabriano, 19 juni 1027) was een abt en de stichter van de orde der camaldulenzers. Omwille van hun witte pij worden ze ook witte benedictijnen genoemd. In de lage landen zijn er nooit camaldulenzerkloosters geweest. Momenteel zijn er vooral nog in Italië en Polen. Het gaat echter om een zeer kleine orde. (nl)
- Romuald z Camaldoli, także Święty Romuald EC (wł. Romualdo di Camaldoli; ur. ok. 951, zm. 19 czerwca 1027 w ) – włoski mnich, założyciel zakonu kamedułów, opat, święty Kościoła katolickiego. (pl)
- Святой Ромуальд (Ромуальд Равеннский, ок. 951 года — 19 июня 1027 года) — католический святой, монах, основатель конгрегации камальдулов. (ru)
- Romuald, även benämnd Romuald av Ravenna, född cirka 951 i Ravenna, död 19 juni 1027 i , var en italiensk abbot som grundade Kamaldulensorden. Han vördas som helgon inom Romersk-katolska kyrkan, med festdag den 19 juni. (sv)
- Святий Ромуальд ( Ромуальд Равенський, бл. 951 — 19 червня 1027 року) — католицький святий, чернець, засновник конгрегації камальдулів. (uk)
- Sant Romuald (Ravenna ~951 - , , 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos. És venerat a l'Església catòlica com a sant. Fill d'una família aristocràtica, després de veure al seu pare, Sergius, matar un adversari en un duel, l'any 970 es feu monjo benedictí al monestir de Sant'Apollinare in Classe a Ravenna, però abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica, vivint amb Marí, un eremita que li va fer de guia espiritual. Conegué l'abat Garí, de Sant Miquel de Cuixà, i marxà amb ell a l'abadia, juntament amb el dux de Venècia Pere Orsèol, que també volia deixar el món, i altres nobles. Establert a Cuixà cap al 978, hi feu vida eremítica i s'hi formà durant deu anys. Hi convencé el comte Oliba Cabreta de retirar-se a fer penitència a l'Abadia de Montec (ca)
- Sankta Romualdo (ĉ. 951 en Ravenna – 19-a de junio 1027) estis membro de nobela familio, iĝis monaĥo 20-jaraĝa en abatejo de la Baziliko de Sankta Apolinaro en Ravenna. La imperiestro Oto la 3-a igis lin abato de tiu abatejo en 998, sed Romualdo, por polemiko pri disciplino de la monaĥejo, rezignis la oficon. Lia festo sanktula estas la 7-a de februaro. (eo)
- Romualdo (Ravenna, tra il 951 e il 953 – Fabriano, 19 giugno 1027) è stato un monaco cristiano e abate italiano, fondatore dell'eremo di Camaldoli e promotore della Congregazione camaldolese, diramazione riformata dell'Ordine benedettino. È venerato come santo dalla chiesa cattolica. La movimentata biografia di questo personaggio è stata raccontata da san Pier Damiani, che scrisse una Vita di San Romualdo circa 15 anni dopo la sua morte (1042). (it)
- São Romualdo (956, Ravena - 19 de junho de 1027, ) foi o fundador da Ordem dos Camaldulenses e a maior figura do "Renascimento do ascetismo eremita" no século XI. Descendente dos duques de Orseoli, sua família não tinha vínculos com a religião. Existem duas principais fontes sobre São Romualdo. A primeira é , discípulo direito do santo e que faleceu em 1009, que narra sua experiência pessoal na “Vida dos 5 Irmãos”. A segunda é São Pedro Damião, que recolheu testemunhos de discípulos na obra “Vida de São Romualdo”. (pt)
|
