| dbo:abstract
|
- Ranieri Simone Francesco Maria de' Calzabigi (Liorna, 23 desembre 1714 – Nàpols, juliol 1795) fou un poeta i llibretista italià, especialment famós per la seva col·laboració amb el compositor Christoph Willibald Gluck en les seves òperes de reforma. Inicialment es va iniciar en els afers comercials, a fi d'ajudar el seu pare. Probablement seguí a Liorna els estudis literaris i a Pisa els científics. Amb el nom de Liburno Drepanio, fou membre de l' de Cortona i de l'. El 1743 prestà servei en un ministeri a Nàpols, on va començar a dedicar-se a l'activitat llibretística. Per mor de la seva implicació en un procés per enverinament hagué de deixar la ciutat i se'n va anar a París, on va conèixer Giacomo Casanova: els dos feren amistat i àdhuc realitzaren alguns negocis, entre els quals una loteria. En aquest període, Ranieri produí el poema heroicocòmica La Lulliade, una paròdia de la carrera de Jean-Baptiste Lully, una clara al·lusió a la problemàtica estètica i cultural de la Querelle des Bouffons. El 1755 publicà una reedició de les obres del seu amic Pietro Metastasio. Després d'anar-se'n de França, el 1761 anà a Viena per a ocupar el càrrec de conseller a la Cambra dels Comtes dels Països Baixos i, més tard, el de conseller de ("Sa Majestat Imperial i Reial Apostòlica"). Gràcies a la intermediació del comte Giacomo Durazzo, el director del teatre de cort vienès, pogué conèixer Christoph Willibald Gluck i . Per a Gluck, escrigué tres llibrets d'òpera, Orfeo ed Euridice (1762), Alceste (1767) i Paride ed Elena (1770), i contribuí activament amb força i vigor, gràcies sobretot a la pròpia eficiència poètica, a l'així anomenada reforma gluckiana. Successivament, arran d'un escàndol i per ordre de l'emperadriu Maria Teresa, hagué d'abandonar Viena. El 1774 s'establí a Pisa i el 1780 a Nàpols, on va escriure els seus dos darrers llibrets, Elfrida (1792) i Elvira (1794), tots dos musicats per Giovanni Paisiello. Participà en la vida literària de la ciutat fins a la mort; en la primera meitat dels anys vuitanta, fou un dels intel·lectuals que va conèixer Vittorio Alfieri, l'únic que el felicità, assegurant-li que, amb les seves òperes, havia posat el teatre italià al mateix nivell que el francès. (ca)
- Ranieri Simone Francesco Maria de’ Calzabigi (* 23. Dezember 1714 in Livorno; † Juli 1795 in Neapel) war ein italienischer Dichter und Librettist. (de)
- Ranieri Simone Francesco Maria de Calzabigi, Ranieri de' Calzabigi edo Raniero de Calsabigi deitua (Livorno, Italia, 1714ko abenduaren 23a-Napoli, 1795eko uztaila) italiar olerkari eta libreto egile bat izan zen. Batez ere, Christoph Willibald Gluckekin honen "erreforma operetan" izan zuen elkarlanagatik da ezaguna. (eu)
- Ranieri Simone Francesco Maria de Calzabigi, llamado Ranieri de’ Calzabigi o Raniero di Calzabigi (1714 - 1795), fue un poeta y libretista italiano. Nació en Livorno (Liorna), región de Toscana, Italia, el 23 de diciembre de 1714 y murió en Nápoles, Italia, en julio de 1795. Es famoso sobre todo por sus colaboraciones con el compositor Christoph Willibald Gluck en sus "óperas de reforma". (es)
- Ranieri Simone Francesco Maria de Calzabigi, dit Ranieri de’ Calzabigi, est un homme de lettres et librettiste italien né à Livourne, en Toscane, le 23 décembre 1714 et mort à Naples en juillet 1795. (fr)
- Ranieri de' Calzabigi (Italian pronunciation: [raˈnjɛːri de kaltsaˈbiːdʒi]; 23 December 1714 – July 1795) was an Italian poet and librettist, most famous for his collaboration with the composer Christoph Willibald Gluck on his "reform" operas. Born in Livorno, Calzabigi spent the 1750s in Paris, where he became a close friend of Giacomo Casanova. Here he explored his interest in opera, producing an edition of the works of Pietro Metastasio, the most famous librettist of opera seria. However, Calzabigi was also impressed by French tragédie en musique, and eager to reform Italian opera by making it simpler and more dramatically effective. In 1761 he settled in Vienna, where he met likeminded reformers: Gluck; Count Giacomo Durazzo, the theatre director; Gasparo Angiolini, the choreographer; Giovanni Maria Quaglio, the set designer; and the castrato Gaetano Guadagni. Together they worked on Gluck's groundbreaking Orfeo ed Euridice in 1762. Calzabigi then wrote the libretto for Alceste, which further abandoned the practices of opera seria in favour of "noble simplicity". In the preface to this work, to which Gluck put his signature, Calzabigi set out his manifesto for reforming opera. A third collaboration, Paride ed Elena, followed in 1770. Calzabigi also contributed to the scenario of Gluck's reformist ballet, Don Juan, in 1761. La finta giardiniera, set by Pasquale Anfossi in 1774 and Wolfgang Amadeus Mozart in 1775, has been ascribed to him, but this is now regarded as doubtful. In 1774 Calzabigi was banished from the Viennese court as the result of a scandal and took up residence in Pisa and in 1780 in Naples, where he wrote his last two librettos, Elfrida (1792) and Elvira (1794), both set to music by Giovanni Paisiello, and continued his literary activities until his death. (en)
- ラニエーリ・シモーネ・フランチェスコ・マリア・デ・カルツァビージ（Ranieri Simone Francesco Maria de' Calzabigi、1714年12月23日 - 1795年7月）は、イタリア出身の劇作家。オペラのリブレット作家として知られ、とくにグルックが1760年代にウィーンで作曲した改革オペラである『オルフェオとエウリディーチェ』と『アルチェステ』のリブレット作者として知られる。 (ja)
- Ranieri Simone Francesco Maria de' Calzabigi (Livorno, 23 dicembre 1714 – Napoli, luglio 1795) è stato un poeta e librettista italiano. (it)
- Раньери Симоне Франческо Мария де Кальцабиджи (ит. Ranieri Simone Francesco Maria de’ Calzabigi; 23 декабря 1714, Ливорно, — июль 1795, Неаполь) — итальянский либреттист, драматург и поэт. (ru)
- Ranieri de' Calzabigi, född 23 december 1714 i Livorno, död i juli 1795, var en italiensk författare. Calzabigi var ämbetsman vid den nederländska beskickningen i Wien. Han skrev textböckerna till Christoph Willibald Glucks Orféo (1762), Alceste (1767) och Paris ed Helena (1769), och var för Gluck en värdefull hjälp i dennes reformatoriska strävanden på operans område. (sv)
- Раньєрі де Кальцабіджі (італ. Ranieri de' Calzabigi; нар. 23 грудня 1714 — пом. липень 1795) — італійський лібретист. Народився в Ліворно, з 1750 жив у Парижі, з 1760 — у Відні, де співпрацював з К. В. Ґлюком і Г. Анджоліні. 1755 року виклав ідеї оперної реформи у «Дисертації про драматичну поезії синьйора абата П. Метастазіо». Ці ідеї отримали розвиток у написаних на його лібрето операх Ґлюка «Орфей та Еврідіка», «Альцеста», «Паріс і Єлена» та балеті «Дон Жуан». (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ranieri Simone Francesco Maria de’ Calzabigi (* 23. Dezember 1714 in Livorno; † Juli 1795 in Neapel) war ein italienischer Dichter und Librettist. (de)
- Ranieri Simone Francesco Maria de Calzabigi, Ranieri de' Calzabigi edo Raniero de Calsabigi deitua (Livorno, Italia, 1714ko abenduaren 23a-Napoli, 1795eko uztaila) italiar olerkari eta libreto egile bat izan zen. Batez ere, Christoph Willibald Gluckekin honen "erreforma operetan" izan zuen elkarlanagatik da ezaguna. (eu)
- Ranieri Simone Francesco Maria de Calzabigi, llamado Ranieri de’ Calzabigi o Raniero di Calzabigi (1714 - 1795), fue un poeta y libretista italiano. Nació en Livorno (Liorna), región de Toscana, Italia, el 23 de diciembre de 1714 y murió en Nápoles, Italia, en julio de 1795. Es famoso sobre todo por sus colaboraciones con el compositor Christoph Willibald Gluck en sus "óperas de reforma". (es)
- Ranieri Simone Francesco Maria de Calzabigi, dit Ranieri de’ Calzabigi, est un homme de lettres et librettiste italien né à Livourne, en Toscane, le 23 décembre 1714 et mort à Naples en juillet 1795. (fr)
- ラニエーリ・シモーネ・フランチェスコ・マリア・デ・カルツァビージ（Ranieri Simone Francesco Maria de' Calzabigi、1714年12月23日 - 1795年7月）は、イタリア出身の劇作家。オペラのリブレット作家として知られ、とくにグルックが1760年代にウィーンで作曲した改革オペラである『オルフェオとエウリディーチェ』と『アルチェステ』のリブレット作者として知られる。 (ja)
- Ranieri Simone Francesco Maria de' Calzabigi (Livorno, 23 dicembre 1714 – Napoli, luglio 1795) è stato un poeta e librettista italiano. (it)
- Раньери Симоне Франческо Мария де Кальцабиджи (ит. Ranieri Simone Francesco Maria de’ Calzabigi; 23 декабря 1714, Ливорно, — июль 1795, Неаполь) — итальянский либреттист, драматург и поэт. (ru)
- Ranieri de' Calzabigi, född 23 december 1714 i Livorno, död i juli 1795, var en italiensk författare. Calzabigi var ämbetsman vid den nederländska beskickningen i Wien. Han skrev textböckerna till Christoph Willibald Glucks Orféo (1762), Alceste (1767) och Paris ed Helena (1769), och var för Gluck en värdefull hjälp i dennes reformatoriska strävanden på operans område. (sv)
- Раньєрі де Кальцабіджі (італ. Ranieri de' Calzabigi; нар. 23 грудня 1714 — пом. липень 1795) — італійський лібретист. Народився в Ліворно, з 1750 жив у Парижі, з 1760 — у Відні, де співпрацював з К. В. Ґлюком і Г. Анджоліні. 1755 року виклав ідеї оперної реформи у «Дисертації про драматичну поезії синьйора абата П. Метастазіо». Ці ідеї отримали розвиток у написаних на його лібрето операх Ґлюка «Орфей та Еврідіка», «Альцеста», «Паріс і Єлена» та балеті «Дон Жуан». (uk)
- Ranieri Simone Francesco Maria de' Calzabigi (Liorna, 23 desembre 1714 – Nàpols, juliol 1795) fou un poeta i llibretista italià, especialment famós per la seva col·laboració amb el compositor Christoph Willibald Gluck en les seves òperes de reforma. (ca)
- Ranieri de' Calzabigi (Italian pronunciation: [raˈnjɛːri de kaltsaˈbiːdʒi]; 23 December 1714 – July 1795) was an Italian poet and librettist, most famous for his collaboration with the composer Christoph Willibald Gluck on his "reform" operas. In 1774 Calzabigi was banished from the Viennese court as the result of a scandal and took up residence in Pisa and in 1780 in Naples, where he wrote his last two librettos, Elfrida (1792) and Elvira (1794), both set to music by Giovanni Paisiello, and continued his literary activities until his death. (en)
|
