| dbo:abstract
|
- Bakar de Kartli fou príncep de Kartli i general persa, fill gran de Vakhtang VI de Kartli (Imerètia 11 de juny de 1699 o 7 d'abril de 1700 - Moscou 1 de febrer de 1750). Fou nomenat rei de Kartli com a lloctinent del seu pare el 17 de setembre de 1716 i va exercir fins a l'agost de 1719 quan el seu pare va poder prendre possessió per segona vegada del tron. El xa li va concedir el títol de príncep de Geòrgia, una corona, espasa i insígnia d'or i robes d'honor (1 d'agost de 1717). Va abraçar l'islam (de manera nominal) i va rebre el títol de Shah Nawaz Khan (1 d'agost de 1717). Al mateix temps (1716-1719) fou comandant en cap de les forces perses a l'Azerbadijan i governador de la província. Després del 1719 va exercir algunes funcions fins al 1722 en què fou nomenat cap del cos imperial de patges. El 1723 els otomans van envair Geòrgia i Vakhtang i Bakar es van retirar de Tblisi (maig). Iesse, el germà de Vakhtang, ara aliat als turcs i amb l'ajut també de mercenaris lesguians, va ser proclamat rei i Vakhtang va fugir a Ratxa. Bakar es va sotmetre als otomans, i fou perdonat pel sultà sent nomenat governador de Kartli a les ordes de Iesse, i amb el títol d'Ibrahim Paixà. Pel de 12 de juliol de 1724 Rússia va reconèixer la sobirania turca sobre el nord-oest de Pèrsia i Geòrgia oriental. Llavors Vakhtang i Bakar van marxar a Rússia amb la seva família i 1200 fidels, el 15 de juliol de 1724, per demanar ajuda per alliberar el país, ajuda que no van obtenir. Va servir a l'exèrcit rus com a tinent general d'artilleria rebent diverses ordes i condecoracions. Es va casar amb Ana [Anna Georgievna] (+ 1779), filla del príncep Jordi Sidamoni, eristahvi d'Aragvi. Va morir a Moscou l'1 de febrer de 1750 i va deixar quatre fills (i una filla). (ca)
- Bakar (en georgiano: ბაქარი) (11 de junio de 1699 (o 7 de abril de 1700) - 1 de febrero de 1750) fue un príncipe real georgiano (batonishvili) de la rama de la dinastía Bagrationi que sirvió como regente del reino de Kartli (este de Georgia ) desde septiembre de 1716 hasta agosto de 1719. Era hijo del rey Vajtang VI de Kartli por su esposa, . Vajtang lo dejó a cargo del gobierno de Kartli durante su ausencia en la corte safávida de Persia desde septiembre de 1716 hasta agosto de 1719. Su posición fue reconocida por el sah de Persia que lo invistió en 1717, con el título de janishin, una corona, espada, insignias de oro y una vestimenta de honor. Al mismo tiempo, tuvo que abrazar nominalmente el islam y asumió el nombre de Sah-Nawaz. En esta ocasión, fue nombrado por el sah comandante en jefe del ejército persa y gobernador general de Azerbaiyán. En 1722, fue nombrado comandante del cuerpo de élite. Cuando los ejércitos otomanos invadieron Georgia en 1723, Bakar intentó negociar, pero finalmente siguió a su padre al exilio ruso en julio de 1724. Se estableció permanentemente en Moscú, donde llegó a ser conocido como zarévich Bakar Vajtangovich Gruzinsky (en ruso: Бакар Вахтангович Грузинский). El príncipe Bakar se involucró en empresas culturales iniciadas por su padre, ayudando a revivir la impresión en georgiano en Moscú y patrocinó la publicación de La Biblia en georgiano en 1743. Bakar también se implicó en el servicio diplomático y militar ruso. En 1724, se le concedió como posesión hereditaria la aldea de Lyskovo. En noviembre de 1729, Bakar fue ascendido a teniente general y nombrado comandante de artillería en la región de Moscú. Murió en Moscú en 1750 y fue enterrado en el . (es)
- Bakar Bagration (en géorgien : ბაქარ ბაგრატიონი), né le 11 juin 1699 ou 7 avril 1700 à Kharagaouli et mort le 1er février 1750 à Moscou, est un monarque du royaume géorgien de Karthli, général de la Perse séfévide et diplomate russe du XVIIIe siècle. Membre de la dynastie des Bagration de Moukhran, il dirige la Karthli comme régent pour son père (1716-1719) sous le titre persan de Chah Navaz Khan III (en persan : شاه نواز خان), puis comme roi en plein titre pendant près d’un an (1723 – 1724) sous le titre turc d’Ibrahim Pacha (en turc : İbrahim Paşa). Né en exil dans une dynastie qui gouverne la Karthli depuis 1658, il est le fils du futur roi Vakhtang VI et est associé aux affaires politiques du royaume dès son jeune âge. Il doit toutefois passer une partie de sa jeunesse de nouveau en exil quand son oncle Jessé règne sous la terreur, de 1714 à 1716. À 16 ans, il est appelé par la Perse séfévide à gouverner la Karthli pendant l’activité politique de son père en Perse jusqu’en 1719, une période durant laquelle il bouleverse la puissante noblesse locale et impose de nombreuses réformes intérieures, avant de devoir laisser le trône à son père à la suite d'une invasion des Lezghiens. En tant que partisan d’une politique pro-persane pour la Géorgie, le Chah Hossein le nomme commandant de sa garde impériale en 1722, mais son père lui interdit de venir en aide aux Séfévides quand ceux-ci font face à une invasion afghane. Le virement vers la Russie de l’orientation diplomatique de Vakhtang VI mène à une guerre brutale entre les forces persanes du Caucase et la famille royale, qui culmine avec le renversement de Vakhtang VI en 1723 malgré les efforts militaires de Bakar. En juin 1723, il revient au pouvoir à la suite de l’invasion d’une coalition ottomane qui l’installe comme roi à Tiflis. Son règne est toutefois éphémère et le contrôle de facto de la politique karthlienne par l’Empire ottoman le pousse à entrer en rébellion contre son propre gouvernement et à mener une guérilla avec son père. Sans aide internationale et face à un ennemi puissant, Bakar et le reste de la famille royale s’exilent en Russie en juillet 1724 et fondent une importante colonie géorgienne à Moscou. Bakar entre au service militaire et diplomatique de l’Empire russe et mène une grande partie de la politique impériale en Ciscaucasie. De nombreuses tentatives de le faire remonter sur le trône géorgien échouent en raison du refus de la Russie de lui venir en aide et il devient prétendant au trône à la mort de Vakhtang VI en 1737. À Moscou, il mène une communauté géorgienne qui s’enrichit sous la protection du gouvernement russe et forme avec son frère Vakhoucht un centre culturel qui comprend une grande imprimerie. (fr)
- Bakar (Georgian: ბაქარი) (June 11, 1699 or April 7, 1700 – February 1, 1750) was a Georgian royal prince (batonishvili) of the Mukhrani branch of the Bagrationi dynasty and served as regent of the Kingdom of Kartli (eastern Georgia) from September 1716 to August 1719. He was the son of King Vakhtang VI of Kartli by his wife, Rusudan of Circassia. Vakhtang left him in charge of the government of Kartli (eastern Georgia) during his absence at the Safavid court of Persia from September 1716 to August 1719. His position was recognized by the Shah of Persia who invested him, in 1717, with the title of janishin, a crown, sword, gold insignia, and robe of honor. At the same time, he had to nominally embrace Islam and assumed the name of Shah-Nawaz. On this occasion, he was appointed by the Shah the commander-in-chief of the Persian army and governor-general of Azerbaijan. In 1722, he was appointed as commander of the élite gholam corps (qollar-aghasi). When the Ottoman armies invaded Georgia in 1723, Bakar attempted to negotiate, but eventually followed his father in a Russian exile in July 1724. He permanently settled in Moscow where he came to be known as Tsarevich Bakar Vakhtangovich Gruzinsky (Russian: Бакар Вахтангович Грузинский). The prince engaged in cultural enterprises initiated by his father; he helped revive the Georgian printing house in Moscow and sponsored publication of The Bible in Georgian in 1743. Bakar was also involved in the Russian diplomatic and military service. In 1724, he was granted the village Lyskovo in hereditary possession. In November 1729, Bakar was promoted to lieutenant-general and appointed commander of artillery in the Moscow region. He died in Moscow in 1750 and was interred at the Donskoy Monastery. (en)
- Бакар Вахтангович Багратион-Грузинский (Шах-Наваз IV, Ибрагим-Паша) (7 апреля 1699/1700 — 1 февраля 1750, Москва) — царь Картли из династии Багратионов (правил с 1716 по 1719 год), грузинский политический и общественный деятель, генерал-лейтенант русской службы. (ru)
- Бакар III (7 квітня 1699 — 1 лютого 1750) — цар Картлі з династії Багратіоні (1716–1719), грузинський політичний та громадський діяч. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Бакар Вахтангович Багратион-Грузинский (Шах-Наваз IV, Ибрагим-Паша) (7 апреля 1699/1700 — 1 февраля 1750, Москва) — царь Картли из династии Багратионов (правил с 1716 по 1719 год), грузинский политический и общественный деятель, генерал-лейтенант русской службы. (ru)
- Бакар III (7 квітня 1699 — 1 лютого 1750) — цар Картлі з династії Багратіоні (1716–1719), грузинський політичний та громадський діяч. (uk)
- Bakar de Kartli fou príncep de Kartli i general persa, fill gran de Vakhtang VI de Kartli (Imerètia 11 de juny de 1699 o 7 d'abril de 1700 - Moscou 1 de febrer de 1750). Fou nomenat rei de Kartli com a lloctinent del seu pare el 17 de setembre de 1716 i va exercir fins a l'agost de 1719 quan el seu pare va poder prendre possessió per segona vegada del tron. El xa li va concedir el títol de príncep de Geòrgia, una corona, espasa i insígnia d'or i robes d'honor (1 d'agost de 1717). Va abraçar l'islam (de manera nominal) i va rebre el títol de Shah Nawaz Khan (1 d'agost de 1717). Al mateix temps (1716-1719) fou comandant en cap de les forces perses a l'Azerbadijan i governador de la província. (ca)
- Bakar (en georgiano: ბაქარი) (11 de junio de 1699 (o 7 de abril de 1700) - 1 de febrero de 1750) fue un príncipe real georgiano (batonishvili) de la rama de la dinastía Bagrationi que sirvió como regente del reino de Kartli (este de Georgia ) desde septiembre de 1716 hasta agosto de 1719. Bakar también se implicó en el servicio diplomático y militar ruso. En 1724, se le concedió como posesión hereditaria la aldea de Lyskovo. En noviembre de 1729, Bakar fue ascendido a teniente general y nombrado comandante de artillería en la región de Moscú. Murió en Moscú en 1750 y fue enterrado en el . (es)
- Bakar (Georgian: ბაქარი) (June 11, 1699 or April 7, 1700 – February 1, 1750) was a Georgian royal prince (batonishvili) of the Mukhrani branch of the Bagrationi dynasty and served as regent of the Kingdom of Kartli (eastern Georgia) from September 1716 to August 1719. Bakar was also involved in the Russian diplomatic and military service. In 1724, he was granted the village Lyskovo in hereditary possession. In November 1729, Bakar was promoted to lieutenant-general and appointed commander of artillery in the Moscow region. He died in Moscow in 1750 and was interred at the Donskoy Monastery. (en)
- Bakar Bagration (en géorgien : ბაქარ ბაგრატიონი), né le 11 juin 1699 ou 7 avril 1700 à Kharagaouli et mort le 1er février 1750 à Moscou, est un monarque du royaume géorgien de Karthli, général de la Perse séfévide et diplomate russe du XVIIIe siècle. Membre de la dynastie des Bagration de Moukhran, il dirige la Karthli comme régent pour son père (1716-1719) sous le titre persan de Chah Navaz Khan III (en persan : شاه نواز خان), puis comme roi en plein titre pendant près d’un an (1723 – 1724) sous le titre turc d’Ibrahim Pacha (en turc : İbrahim Paşa). (fr)
|
