| dbo:abstract
|
- La radiació fotosintèticament activa, sovint abreujada PAR, designa el rang espectral (banda d'ones) de la radiació solar de 400 a 700 nanòmetres que els organismes fotosintètics poden utilitzar en el procés de fotosíntesi. Aquesta regió espectral es correspon més o menys amb el rang de llum visible per a l'ull humà. Els fotons en longituds d'ona més curtes solen ser tan energètics que poden ser perjudicials per a les cèl·lules i els teixits, però la capa d'ozó els filtra majoritàriament a l'estratosfera. Els fotons a longituds d'ona més llargues no porten energia suficient per permetre la fotosíntesi. Altres organismes vius, com ara cianobacteris, bacteris porpra i heliobacteris, poden explotar la llum solar en regions espectrals lleugerament esteses, com l'infraroig proper. Aquests bacteris viuen en ambients com el fons d'estanys estancats, sediments i profunditats oceàniques. A causa dels seus pigments, formen matalassos de colors verds, vermells i violeta. La clorofil·la, el pigment vegetal més abundant, és més eficient en la captura de la llum vermella i blava. Els pigments accessoris, com els carotens i les xantofil·les, recullen una mica de llum verda i la passen al procés fotosintètic, però una bona part de les longituds d'ona verda són reflectides per donar a les fulles llur color característic. Una excepció al predomini de la clorofil·la és la tardor, quan la clorofil·la es degrada (ja que conté N i Mg), però no pas els pigments accessoris (perquè només contenen C, H i O) i romanen a la fulla produint limbes de color vermell, groc i taronja. En les plantes terrestres, les fulles absorbeixen principalment la llum vermella i blava en la primera capa de cèl·lules fotosintètiques a causa de l'absorció de clorofil·la. La llum verda, però, penetra més profundament en l'interior de la fulla i pot conduir la fotosíntesi de forma més eficient que la llum vermella. A causa que les longituds d'ona verdes i grogues poden transmetre's a través de la clorofil·la i la fulla sencera, tenen un paper fonamental en el creixement sota la massa foliar d'arbres i arbusts. La mesura de la PAR s'utilitza en agricultura, silvicultura i oceanografia. Un dels requisits per a les terres agrícoles productives és comptar amb una PAR adequada, de manera que PAR s'utilitza per avaluar el potencial d'inversió agrícola. Els sensors PAR estacionats en diversos nivells del dosser forestal mesuren el patró de disponibilitat i utilització de PAR. La velocitat fotosintètica i els paràmetres relacionats es poden mesurar de forma no destructiva mitjançant un sistema de fotosíntesi, i aquests instruments mesuren PAR i de vegades controlen PAR a intensitats fixades. Els paràmetres PAR també s'utilitzen per calcular la profunditat eufòtica a l'oceà. En aquests contextos, la preferència de la PAR a altres indicadors d'il·luminació, com el flux lluminós i la il·luminància, és que aquestes mesures es basen en la percepció humana de la brillantor, que és fortament basada en el verd i que no descriu amb precisió la quantitat de llum que es pot utilitzar per a la fotosíntesi. (ca)
- الإشعاع الضوئي النشط (بالإنجليزية: Photosynthetically active radiation) أو الإشعاع النشط في التمثيل الضوئي الذي يُعرف اختصاراً بـ PAR، هو نطق طيفي في طاقة الإشعاع الشمسي القابل للاستيعاب من طرف أنظمة التمثيل الضوئي الطبيعية والذي يعادل تقريباً طيف الضوء الطبيعي للموجات من 400 إلى 700 نانومتر. وبالتالي يمكن للكائنات التمثيلية أن تستعملها في عملية التمثيل الضوئي. هذه المنطقة الطيفية يتوافق أكثر أو أقل مع مجموعة من الضوء مرئية للعين البشرية. وتميل الفوتونات ذات الأطوال الموجية الأقصر إلى أن تكون نشطة جداً بحيث يمكن أن تلحق الضرر بالخلايا والأنسجة، ولكن يتم تصفيتها في الغالب بواسطة طبقة الأوزون في طبقة الستراتوسفير. (ar)
- Als photosynthetisch aktive Strahlung (engl.: photosynthetically active radiation, kurz PAR oder PhAR) ist jene elektromagnetische Strahlung im Bereich des Lichtspektrums definiert, den phototrophe Organismen hauptsächlich bei der Photosynthese nutzen. Er deckt sich weitgehend mit dem Bereich der für Menschen sichtbaren Strahlung mit einer Wellenlänge zwischen 380 nm und 780 nm. In diesem Bereich liegen in etwa 50 Prozent der Globalstrahlung. Der photosynthetische Wirkungsgrad ist ein Wirkungsgrad und von der Wellenlänge des Lichts und vom Absorptionsverhalten der photosynthetisch aktiven Stoffe abhängig. Seine spektrale Verteilung ist von Interesse, derartige Darstellungen und Wirkungen werden Aktionsspektrum (der Photosynthese), Wirkspektrum (der Photosynthese) oder Wirkungsspektrum der Photosynthese genannt. Für jede Pflanzenart kann ein eigenes Wirkungsspektrum dieser Lichtstrahlen mithilfe einer ermittelt werden. Dabei werden CO2-Verbrauch oder O2-Entstehung bei Bestrahlung der Pflanzen mit Licht unterschiedlicher Wellenlänge gemessen. Die bisher ermittelten wellenlängenabhängigen Photosyntheseraten einzelner Pflanzenarten beruhen auf unterschiedlichen Gehalten und unterschiedlichen Absorptionsmaxima der photosensitiven Chromatophoren (beispielsweise Chlorophylle, Carotinoide, Phycoerythrin oder Phycocyanin), den unterschiedlichen Methoden zur Ermittlung und dem Stand der technischen Entwicklung der Messgeräte. Die Erforschung der PAR war in den Anfängen Grundlagenforschung zur Pflanzenanzucht. Seitdem vermehrt Pflanzen unter ausschließlich künstlicher Beleuchtung gezogen werden, kamen ökonomische Gründe dazu, so wenig Energie wie möglich für „nutzlose“ Beleuchtung zu verschwenden. (de)
- Se denomina radiación fotosintéticamente activa (RFA) a la cantidad de radiación integrada del rango de longitudes de onda que son capaces de producir actividad fotosintética en las plantas y otros organismos fotosintéticos como microalgas y bacterias. Este rango es el comprendido aproximadamente entre los 400 y los 700 nanómetros y se corresponde, también aproximadamente, con el espectro visible. Las unidades de medida de la radiación fotosintéticamente aActiva suelen ser las habituales para cualquier radiación: los microEinsteins/m²/s o micromoles de fotones/m²/s. No todos los organismos usan las misma longitudes de onda. Conocer estas longitudes de onda es útil para adecuar la iluminación en entornos artificiales o para elegir adecuamente . (es)
- Le rayonnement photosynthétiquement actif (RPA, ou PAR de l'anglais photosynthetically active radiation) est un rayonnement dont les longueurs d'onde s'étendent de 400 à 700 nm que les organismes photosynthétiques peuvent utiliser dans le processus de photosynthèse.L'énergie lumineuse reçue par la surface éclairée s'exprime en µmol.m-2.s-1 ou µE. Cette région spectrale correspond plus ou moins à la plage de lumière visible à l'œil humain. Les photons aux longueurs d'onde plus courtes ont tendance à être si énergiques qu'ils peuvent endommager les cellules et les tissus, mais sont principalement filtrés par la couche d' ozone dans la stratosphère . Les photons à plus grande longueur d'onde ne transportent pas assez d'énergie pour permettre la photosynthèse. D'autres organismes vivants, tels que les cyanobactéries , les bactéries pourpres et les hélio-bactéries , peuvent exploiter la lumière solaire dans des régions spectrales légèrement étendues, telles que le proche infrarouge . Ces bactéries vivent dans des environnements tels que le fond d'étangs stagnants, les sédiments et les profondeurs océaniques. À cause de leurs pigments , ils forment des nattes colorées de vert, de rouge et de violet. En haut: spectres d'absorption de la chlorophylle A, de la chlorophylle B et des caroténoïdes extraits en solution. En bas: spectre d'action PAR (dégagement d'oxygène par photon incident) d'un chloroplaste isolé. La chlorophylle, le pigment végétal le plus abondant, est le plus efficace pour capturer la lumière rouge et bleue. Les pigments accessoires, tels que les carotènes et les xanthophylles, récoltent de la lumière verte et la transmettent au processus de la photosynthèse, mais suffisamment de longueurs d'onde vertes sont réfléchies pour donner aux feuilles leur couleur caractéristique. L’automne est une exception à la prédominance de la chlorophylle: la chlorophylle est dégradée (car elle contient de l’ azote et du magnésium ), mais les pigments accessoires ne le sont pas (car ils ne contiennent que du C , H et O ) et restent dans la feuille, produisant des couleurs rouge, jaune et orange feuilles. Dans les plantes terrestres, les feuilles absorbent principalement la lumière rouge et bleue dans la première couche de cellules photosynthétiques en raison de l'absorbance de la chlorophylle . Cependant, la lumière verte pénètre plus profondément à l'intérieur de la feuille et peut conduire à la photosynthèse plus efficacement que la lumière rouge. Comme les longueurs d'onde vertes et jaunes peuvent transmettre à travers la chlorophylle et la feuille entière elle-même, elles jouent un rôle crucial dans la croissance sous le couvert végétal. La mesure PAR est utilisée dans l'agriculture, la foresterie et l'océanographie. Une des conditions requises pour des terres agricoles productives est un PAR adéquat, c'est pourquoi le PAR est utilisé pour évaluer le potentiel d'investissement agricole. Les capteurs PAR installés à différents niveaux du couvert forestier mesurent le modèle de disponibilité et d'utilisation du PAR. Le taux de photosynthèse et les paramètres associés peuvent être mesurés de manière non destructive à l'aide d'un système de photosynthèse . Ces instruments mesurent le PAR et le contrôlent parfois à des intensités définies. Les mesures PAR sont également utilisées pour calculer la profondeur euphotique dans l'océan. Dans ces contextes, la raison pour laquelle PAR est préféré à d'autres mesures d'éclairage telles que le flux lumineux et l'éclairement est que ces mesures sont basées sur la perception humaine de la luminosité , qui est fortement polarisée sur le vert et ne décrit pas avec précision la quantité de lumière utilisable pour la photosynthèse. (fr)
- Photosynthetically active radiation (PAR) designates the spectral range (wave band) of solar radiation from 400 to 700 nanometers that photosynthetic organisms are able to use in the process of photosynthesis. This spectral region corresponds more or less with the range of light visible to the human eye. Photons at shorter wavelengths tend to be so energetic that they can be damaging to cells and tissues, but are mostly filtered out by the ozone layer in the stratosphere. Photons at longer wavelengths do not carry enough energy to allow photosynthesis to take place. Other living organisms, such as cyanobacteria, purple bacteria, and heliobacteria, can exploit solar light in slightly extended spectral regions, such as the near-infrared. These bacteria live in environments such as the bottom of stagnant ponds, sediment and ocean depths. Because of their pigments, they form colorful mats of green, red and purple. Chlorophyll, the most abundant plant pigment, is most efficient in capturing red and blue light. Accessory pigments such as carotenes and xanthophylls harvest some green light and pass it on to the photosynthetic process, but enough of the green wavelengths are reflected to give leaves their characteristic color. An exception to the predominance of chlorophyll is autumn, when chlorophyll is degraded (because it contains N and Mg) but the accessory pigments are not (because they only contain C, H and O) and remain in the leaf producing red, yellow and orange leaves. In land plants, leaves absorb mostly red and blue light in the first layer of photosynthetic cells because of chlorophyll absorbance. Green light, however, penetrates deeper into the leaf interior and can drive photosynthesis more efficiently than red light. Because green and yellow wavelengths can transmit through chlorophyll and the entire leaf itself, they play a crucial role in growth beneath the plant canopy. PAR measurement is used in agriculture, forestry and oceanography. One of the requirements for productive farmland is adequate PAR, so PAR is used to evaluate agricultural investment potential. PAR sensors stationed at various levels of the forest canopy measure the pattern of PAR availability and utilization. Photosynthetic rate and related parameters can be measured non-destructively using a photosynthesis system, and these instruments measure PAR and sometimes control PAR at set intensities. PAR measurements are also used to calculate the euphotic depth in the ocean. In these contexts, the reason PAR is preferred over other lighting metrics such as luminous flux and illuminance is that these measures are based on human perception of brightness, which is strongly green biased and does not accurately describe the quantity of light usable for photosynthesis. (en)
- La radiazione fotosinteticamente attiva o photosynthetically active radiation (PAR), in inglese, è una misura dell'energia della radiazione solare intercettata dalla clorofilla a e b nelle piante. È, in pratica, una misura dell'energia effettivamente disponibile per la fotosintesi, che è minore dell'energia totale proveniente dal Sole, perché lo spettro di assorbimento della clorofilla non è molto esteso. La PAR è considerata pari al 41% della radiazione solare totale. Si concentra nelle bande del blu e del rosso, con punte massime a 430 e 680 nm di lunghezza d'onda corrispondente alla radiazione visibile. All'interno del PAR esistono sottobande con radiazioni:
* blu-violette, (400-490 nm), assorbite dai pigmenti, con azione sulla fioritura, sintesi proteica, effetti fototropici, medio effetto sulla fotosintesi;
* verdi (490-560 nm), le meno attive fotosinteticamente;
* gialle (560-590 nm);
* rosso-arancio (590-700 nm), molto attive per la fotosintesi. (it)
- De fotosynthetisch actieve straling of photosynthetically active radiation (PAR) is de golflengte van 400 tot 700 nanometer binnen het lichtspectrum, welke organismen kunnen gebruiken voor de fotosynthese. Het maakt ongeveer 50% van de totale op aarde vallend licht uit. De hoeveelheid PAR wordt weergegeven in W/m2 en kan gemeten worden met een PAR meter. De fotosynthetisch actieve straling omvat fotonen met verschillende hoeveelheden energie. (blauw: energierijk, rood: energiearm). Daarom moet voor het meten van PAR de van filters worden voorzien, waardoor de kortgolfige, energierijke en de langgolfige energiearme fotonen evenzwaar gemeten worden. Vanwege de directe stoichiometrische betrekking tussen geabsorbeerde fotonen (tussen 400-700 nm) en de fotosynthetisch vastgelegde CO2 wordt de (engl. Photosynthetically Active Photon Flux Density, PPFD of PFD) als standaard gebruikt. Ze wordt in tegenstelling tot de PAR in µmol/(m²s) gemeten. (nl)
- Promieniowanie fotosyntetycznie czynne (ang. Photosynthetically active radiation, PAR, PhAR) – promieniowanie słoneczne, które może być zabsorbowane przez barwniki fotosyntetyczne na potrzeby fotosyntezy. Zakres długości fali światła fotosyntetycznie czynnego zbliżony jest do zakresu światła widzialnego i wynosi od ok. 400 do ok. 700 nm. Podstawowymi jednostkami pomiaru promieniowania fotosyntetycznie czynnego jest energia promieniowania słonecznego dostarczana na jeden metr kwadratowy: wat/m2. Pomiar ilości fotonów biorących udział w fotosyntezie w danej jednostce czasu określa parametr PPF (ang. photosynthetic photon flux) wyrażany jednostką: μmol/s. W rzeczywistości podany zakres widmowy PAR jest pewnym uproszczeniem, gdyż o ile większość fotoautotrofów wykorzystuje głównie światło słoneczne wychwytywane przez chlorofil a, o tyle niektóre organizmy wykorzystują energię światła spoza zakresu PAR, dzięki pozostałym barwnikom fotosyntetycznym, dlatego też wg. niektórych źródeł przyjmuje się rozszerzony zakres widma nawet do 350–850 nm. Znaczna część promieniowania słonecznego jest pochłaniana lub odbijana przez ziemską atmosferę. Ultrafiolet pochłaniany jest w dużej mierze przez tlen, zwłaszcza w postaci ozonu (ozonosfera), podczerwień przez gazy cieplarniane (metan, podtlenek azotu, dwutlenek węgla, para wodna). W związku z tym, atmosfera ziemska jest przezroczysta głównie dla światła widzialnego. W docierającym do powierzchni Ziemi świetle słonecznym, promieniowanie czynne fotosyntetycznie stanowi od 43,5% w dni pochmurne do 53% w dni słoneczne. Ilość ta zależy od kąta padania światła, zachmurzenia, zapylenia itp. Globalną sumę promieniowania aktywnego fotosyntetycznie ocenia się na 255 · 1019 kJ · rok-1, tj. 80,9 · 109 MW, a w okolicach Krakowa 13 400 · 106 kJ · ha-1· rok-1, tj. 42,5 W · m-2. Promieniowanie słoneczne, docierając do powierzchni wody, częściowo ulega odbiciu, a częściowo pochłanianiu. Stopień odbicia zależy od czynników takich, jak kąt padania (a ten od szerokości geograficznej czy rzeźby terenu), długość fali, struktura powierzchni. Im mniejszy kąt padania, tym więcej światła się odbija, przy kącie poniżej 48,5° całe światło ulega odbiciu. W Europie środkowej w spokojnych warunkach odbiciu ulega kilka procent promieniowania, ale gdy powierzchnia jest sfalowana i spieniona, może to być 30–40%, a przy pokryciu ziarnistym lodem – 75%. Światło, które wnika do wody, ulega pochłonięciu przez zawiesinę (w tym fitoplankton) wraz z głębokością. Strefa, do której dociera 1% światła fotosyntetycznie czynnego, określa się strefą eufotyczną, a ponieważ jest to strefa, w której więcej materii organicznej powstaje w wyniku fotosyntezy, niż ulega rozkładowi – strefą trofogeniczną. (pl)
- Фотосинтетически активная радиация, или, сокращённо, ФАР — часть доходящей до биоценозов солнечной радиации в диапазоне от 400 до 700 нм, используемая растениями для фотосинтеза. Этот участок спектра более или менее соответствует области видимого излучения. Фотоны с более короткой длиной волны несут слишком много энергии, поэтому могут повредить клетки, но они по большей части отфильтровываются озоновым слоем в стратосфере. Кванты с большими длинами волн несут недостаточно энергии и поэтому не используются для фотосинтеза большинством организмов. Некоторые организмы, такие как цианобактерии, пурпурные бактерии и гелиобактерии всё же могут использовать энергию света с большей длиной волны, чем 700 нм (ближняя инфракрасная область). Эти бактерии обитают в местах с пониженной освещённостью: на дне застойных прудов, в осадках или океанских глубинах. Благодаря своим пигментам они образуют разноцветные бактериальные маты зелёного, красного и пурпурного цвета. Самый многочисленный пигмент — хлорофилл — наиболее эффективно поглощает красный и синий свет. Вспомогательные пигменты такие как каротиноиды и ксантофиллы поглощают некоторое количество зелёного и синего цвета и передают его в реакционный центр фотосинтеза, однако большая часть зелёного цвета отражается и придает листьям их характерный цвет.B Измерения ФАР используются в сельском хозяйстве, лесоводстве и океанографии. Одно из требований к продуктивному участку земли — адекватное значения ФАР, то есть этот параметр можно использовать для оценки потенциальной производительности участка. Сенсоры ФАР, расположенные на разных уровнях под навесом леса позволяют измерить доступную для утилизации экосистемой ФАР. Измерения этого параметра также используются для определения эвтрофической зоны океана. Для оценки применяется интеграл дневного освещения — количество фотосинтетически активной радиации, которую растение получает в течение дня. (ru)
|
