An Entity of Type: disease, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Photoperiodism is the physiological reaction of organisms to the length of night or a dark period. It occurs in plants and animals. Plant photoperiodism can also be defined as the developmental responses of plants to the relative lengths of light and dark periods. They are classified under three groups according to the photoperiods: short-day plants, long-day plants, and day-neutral plants.

Property Value
dbo:abstract
  • Fotoperiodisme o fotoperíode és la reacció fisiològica dels organismes vius a la durada del dia i la nit. Intervé en la regulació de diferents processos de desenvolupament de la planta per la durada relativa de la nit i el dia. Aquests processos són: floració, formació de tubercles, inici de la dormició, activitat del càmbium, biosíntesi de molècules, etc.En el cas específic de la floració, els fotoperíodes necessaris són molt diferents en funció de l'espècie i de l'ecosistema. El 1920, W. W. Garner i H. A. Allard publicaren els seus descobriments sobre el fotoperíode i van trobar que la durada de la llum del dia era crítica, però més tard es va descobrir que el que era crítica era la durada del període fosc de la nit. Encara es diu que les plantes són plantes de dia llarg o plantes de dia curt, per aquesta equivocació inicial. Moltes plantes amb flor utilitzen el pigment fitocrom per sentir els canvis estacionals en la llargada del dia que són interpretats com a senyals per a florir. Les plantes han estat des de fa anys qualificades com a: * Plantes de dia curt (PDC): són aquelles que no poden passar d'un nombre màxim d'hores de llum al dia per a poder florir. En són un exemple: el tabac (Nicotana tabacum), els crisantems (Chrysanthemum sp.) i el nesprer japonès. * Plantes de dia llarg (PDL): són les que requereixen un mínim d'hores de llum per a poder florir. Com per exemple el blat (Triticum sativum), la civada (Avena sativa) i l'espinac. * Plantes de dia neutre (PDN): són aquelles que els és indiferent les hores de llum que rebin per a poder florir. Com per exemple la patata (Solanum tuberosum) i la tomaquera. * Plantes de dia intermedi (PDI): són les que per a florir necessiten unes hores determinades de llum que oscil·len entre un mínim i un màxim. Com per exemple la canya de sucre. De totes maneres podem considerar el fotoperiodisme com un mecanisme d'adaptació de la planta a les variacions estacionals. Així doncs, en climes mitjans i septentrionals trobarem plantes de dia llarg (que floriran a la primavera i a l'estiu) i en climes tropicals i subtropicals trobarem plantes de dia curt (que floriran a la tardor). El fitocrom és convertit a la seva forma activa per la llum vermella (660 nm), i a la seva forma inactiva per llum infraroja (730 nm). La llum de la lluna produeix un alt percentatge de llum infraroja que la llum solar, així durant la nit el fitoctom és convertit lentament a la seva forma inactiva i molt més fitocrom es converteix quan la nit es fa més llarga permetent a la planta mesurar la llargada de la nit. El fotoperiodisme en les plantes també activa o no el creixement de les tiges i arrels o la pèrdua de les fulles. En arbres caducifolis de les ciutats s'observa que les parts il·luminades per fanals no perden les fulles o ho fan més tard, ja que resta interrompuda la foscor. En agricultura el coneixement dels fenòmens afectats pel fotoperiodisme és de gran importància, ja que condiciona l'època de les sembres:per exemple, els espinacs sembrats de finals de primavera a principi d'estiu emeten una tija en lloc de fer només fulles. Les cebes no fan el bulb fins que els dies són llargs i segons les races necessiten una durada de dia més o menys llarg. La influència de la llum de la lluna explica la creença popular de fer diverses feines agrícoles d'acord amb les fases lunars. (ca)
  • Fotoperiodismus je fyziologická nebo behaviorální reakce organismu na délku světla a tmy (tzn. na fotoperiodu). Tento biologický proces nastává u rostlin i zvířat. Fotoperiodické reakce se dají s velkou přesnosti předpovědět. V oblasti zvířat určuje délka světla (někdy spolu s teplotou prostředí) řadu procesů, mj. změny v zabarvení srsti či peří, migraci, počátek hibernace i období říje. U rostlin se fotoperiodismus projevuje např. dobou kvetení nebo obdobím klidu. (cs)
  • الفترة الضوئية (بالإنجليزية: Photoperiodism)‏ تعبير يقصد به طول ساعات النهار، وهي عامل يمكن أن يؤثر على النباتات الحيوان. (ar)
  • Η φυσιολογική αντίδραση των οργανισμών στη σχετική διάρκεια των περιόδων φωτός και σκότους (ημέρας - νύχτας), δηλαδή του χρόνου τον οποίο δέχονται φως ή είναι στο σκότος στη διάρκεια του 24ωρου κύκλου λέγεται Φωτοπεριοδισμός, (Photoperiodism) και παρατηρείται τόσο στα φυτά, ειδικότερα στα αγγειόσπερμα που ανθοφορούν, όσο και στα ζώα. Σε φυσικές συνθήκες η διάρκεια του ημερήσιου φωτισμού εξαρτάται από το γεωγραφικό πλάτος της κλιματικής ζώνης του τόπου και βέβαια από την εποχή του χρόνου που καθορίζουν και την εναλλαγή των εποχών. Ο Φωτοπεριοδισμός είναι ένας από τους βασικούς εξωτερικούς παράγοντες ανάπτυξης και συμπεριφοράς φυτών και ζώων. (el)
  • Fotoperiodismo estas la dependeco de kreskado, evoluado kaj konduto ĉe plantoj de la longeco de la tago (fotoperiodo). La minimuma estas ĉi tie ĉirkaŭ 10−2 ĝis suben al 10−3 W/m² − jam la lumo dum plena luno povas havi efikon (≈ 5 • 10−3 W/m²). (eo)
  • Photoperiodismus bezeichnet die Abhängigkeit von Wachstum, Entwicklung und Verhalten bei Pflanzen von der Tageslänge (Photoperiode). Die minimale Leistungsdichte beträgt hierbei etwa 10−2 bis hinunter zu 10−3 W/m² – es kann bereits Vollmondlicht (≈ 5 · 10−3 W/m²) wirksam sein. (de)
  • Fotoperiodikotasuna edo fotoperiodoa izaki bizidunek, argiaren iraupenaren aurrean, garatzen dituzten erantzun fisiologikoei deritze. Landareek eta animaliek hainbat prozesu fisiologiko aktibatzen dituzte argia eta iluntasunaren arteko erlazioaren arabera . Eguna eta gauaren arteko erlazioa ez da beti berdina. Urtaroekin batera aldatzen da (gure planetako ekuatorean izan ezik). Ekinokzioetan erlazio hori 1 da (12 gau-ordu eta 12 egun-ordu). Neguko solstizioan, Euskal Herrian, gauak 15 ordu inguru irauten du, eta egunak 9 ordu. Udako solstizioan alderantziz gertatzen da. Fotoperiodikotasun hitza W. Garner eta H. Allard biologo estatubatuarrek asmatu zuten 1920an . Landareetan fotoperiodikotasunaren eragina nabarmenagoa da. Loraketa prozesua, tuberkuluen agerpena, hostoen kolorazio prozesua, hostoen erorketa....eguna eta gauaren arteko iraupenaren aldaketek baldintzatzen dituzte. Loraketari dagokionez, adibidez, landare ugarik fitokromo izeneko pigmentu baten bitartez argiaren iraupenaren aldaketak detektatzen dituzte. Aldaketa horiek loraketa abian jartzeko seinaleak dira Hiru kategoria ezberdinetan sailkatzen dira landareak loraketari dagokionez: * egun laburreko landareak: landare hauek iluntasun--aldi luzeak behar dituzte loratzeko. Adibidez, krisantemoa, kafea, tabakoa, marrubia, etab. Hauek guztiak ezin dute loratu eguna luzea bada (edo gau erdian argi artifiziala jartzen baldin bazaie). Euskal Herriko latitudetan eguna laburtzen denean (udaren amaieran edo udazkenean) loratzen dute. * egun luzeko landareak: iluntasun-aldia motza denean loratzen dutenak. Landare hauek, horrenbestez, Euskal Herrian udaberriaren bukaeran edo uda hasieran loratzen dute. Oloa, krabelina edo mitxoleta, adibidez. * egun neutroko landareak: fotoperiodikotasunak ez die eragiten loratzeko. Orokorrean, fotoperiodoa da landareak neguan gutxiago hazteko erantzulea (Euskal Herriko latitudeetan), egunak motzagoak direlako eta fotosintesi-aldia laburragoa delako. (eu)
  • El fotoperiodismo o fotoperiodicidad es la reacción fisiológica de los organismos (plantas y animales) a la duración del día o la noche. (es)
  • Freagairt orgánaigh d'athruithe tréimhsiúla, i ndéine an tsolais nó fad na tréimhse soilsithe (solas an lae), i dtimthriall nádúrtha nó saorga soilsithe is dorchachta. Rialaíonn fótaithréimhseacht chuid mhaith eachtraí i dtimthriall bliantúil plandaí, agus timthriall séasúrach atáirgthe ainmhithe áirithe. (ga)
  • Photoperiodism is the physiological reaction of organisms to the length of night or a dark period. It occurs in plants and animals. Plant photoperiodism can also be defined as the developmental responses of plants to the relative lengths of light and dark periods. They are classified under three groups according to the photoperiods: short-day plants, long-day plants, and day-neutral plants. (en)
  • Fotoperiodisme adalah fisiologis organisme dengan panjang siang atau malam hari berupa respon untuk panjang relatif periode terang dan periode gelap dan hal ini berhubungan langsung dengan waktu baik periode terang dan periode gelap. Respon ini terjadi pada tumbuhan dan hewan. (in)
  • Le photopériodisme est le rapport entre la durée du jour et de la nuit. Ce paramètre est un facteur écologique qui joue un rôle prépondérant sur les végétaux et les animaux. Ce terme a été inventé par les botanistes américains Whigtman Garner et Henry Allard en 1920, Lors d'un équinoxe, ce rapport est de 1 (12 heures de jour et 12 heures de nuit). Lors du solstice d'hiver, dans un pays de latitude moyenne comme la France, la nuit dure autour 15 heures contre 9 heures de jour et inversement pour le solstice d'été. (fr)
  • 光周性(こうしゅうせい)とは、昼の長さ(明期)と夜の長さ(暗期)の変化に応じて生物が示す現象である。北半球では、昼の長さ(日長)は夏至で最長となり、冬至で最短となる。生物は、このような日長変化を感知することで、季節に応じた年周期的な反応を行うと考えられている。 (ja)
  • Col termine fotoperiodismo si indica quel complesso di reazioni che gli organismi presentano al ritmo ambientale giornaliero e stagionale dei periodi di luce (fotofase) e di oscurità (scotofase).Questo fenomeno ha un'enorme importanza biologica, perché influenza la morfologia, la fisiologia, l'etologia e l'ecologia dei viventi.Il numero delle ore che intercorrono fra l'alba ed il tramonto varia, nei diversi luoghi, in funzione del periodo dell'anno e della latitudine : * alla latitudine di 0° (equatore) è sempre di 12 ore; * alla latitudine di 15° varia da 11 a 13 ore; * alla latitudine di 30° varia da 10 a 14 ore; * alla latitudine di 45° varia da 9 a 15 ore; * alla latitudine di 60° varia da 6 a 18 ore. I cicli stagionali sono circa gli stessi ogni anno e i viventi coordinano con essi le loro attività. Il fotoperiodismo nelle piante (scoperto nel 1920) determina, in particolare, l'epoca della fioritura, infatti se queste non sono sottoposte ad una precisa serie di ore di luce e di buio, non fioriscono; possiamo distinguere a tal fine: * piante a giorno lungo o longidiurne, che fioriscono quando il periodo di illuminazione supera una certa soglia minima giornaliera (avena, erba medica, fava, frumento, lino, orzo, segale, patata, pisello) * piante a giorno breve o brevidiurne, che fioriscono quando il periodo di illuminazione non supera una certa soglia massima giornaliera (arachide, canapa, cotone, mais, riso, tabacco); * piante indifferenti o neutrodiurne, che fioriscono indipendentemente dalla durata del periodo di illuminazione. Molte di queste sono state alterate nella loro sensibilità al fotoperiodo dalla selezione e dalla coltivazione dell'uomo e sono diventate neutrodiurne ad esempio il mais la soia e il fagiolo. In generale sono brevidiurne le piante che si sono evolute fino a 30° di latitudine, longidiurne quelle delle latitudini più elevate. Girasole, riso, mais, pisello e pomodoro sono neutrodiurne. Il fotoperiodismo ha grande importanza anche per gli animali. Ad esempio, quando verso la fine dell'autunno i giorni si accorciano sensibilmente, gli insetti cominciano a subire adattamenti fisiologici necessari alla loro sopravvivenza invernale. (it)
  • 광주기성(光週期性, 영어: photoperiodicity) 혹은 광주성은 낮과 밤의 길이에 따라 일어나는 반응을 말한다. 동물과 식물에서 발견된다. (ko)
  • Fotoperiodiciteit is het verschijnsel dat organismen - meer in het bijzonder planten - in hun fysiologie reageren op de jaarlijkse verschillen in daglengte. Veel planten (zoals bedektzadigen) gebruiken een , zoals phytochroom of cryptochroom, om de seizoensgebonden verschillen in de lengte van dag en nacht waar te nemen. Langedagplanten hebben veel uren zonlicht per dag nodig om tot bloei te komen en deze bloeien dus vooral in de zomer. Kortedagplanten kunnen met minder uren zon per dag toe, deze bloeien dan ook vooral in de lente of herfst. (nl)
  • Fotoperiodyzm – fizjologiczna reakcja organizmu na zmianę proporcji okresów ciemności i światła w rytmie dobowym związana z działaniem zegara biologicznego. U podstaw fotoperiodyzmu leżą zjawiska fotoindukcji (zaprogramowana genetycznie odpowiedź na skracanie się lub wydłużanie dnia) i fotorefrakcyjności (zachodząca stopniowo adaptacja do skracającego się lub wydłużającego dnia). Okres indukcji świetlnej nazywany jest fotoperiodem, a graniczna wartość czasu trwania dnia lub nocy, uruchamiająca procesy fizjologiczne i behawioralne to fotoperiod krytyczny. Znajomość zjawisk związanych z fotoperiodyzmem jest wykorzystywana w hodowli roślin i zwierząt gospodarskich. (pl)
  • Фотопериодизм (от др.-греч. φῶς, род. пад. φωτός, «свет» и др.-греч. περίοδος — «окружность, обход») — реакция живых организмов (растений и животных) на суточный ритм освещённости, продолжительность светового дня и соотношение между тёмным и светлым временем суток (фотопериодами). Термин «фотопериодизм» (англ. photoperiodism) предложили в 1920 году американские учёные селекционеры У. Гарнер и Г. Аллард, которые открыли данную реакцию у растений. Оказалось, что многие растения очень чувствительны к изменению длины дня. (ru)
  • Fotoperiodismo é um termo relacionado frequentemente com as plantas, mas também usado com animais, e tem como objetivo descrever os efeitos e adaptações que ocorre com as espécies de plantas e animais em diferentes fotoperíodos. O fotoperíodo, definido como a proporção entre as horas de claridade (dia) e as de escuridão (noite) dentro das 24 horas, é modificado naturalmente ao longo do ano, dependendo da latitude, da estação do ano e do ponto referencial de localidade. Também pode ser nomeado como fotoperíodo o comprimento de um dia (horas de claridade dentro das 24 horas). Em plantas, temos o conceito de período de luz útil, que designa a duração das horas em que a intensidade luminosa é maior que limiar de compensação fotossintética. Assim, o fotoperiodismo descreve o desenvolvimento ou modificação de plantas e outros organismos em resposta ao fotoperíodo. (pt)
  • Фотоперіоди́зм — фізіологічна реакція організмів на добовий ритм освітлення (співвідношення довжини дня та ночі). Зустрічається у рослин і тварин. Виявляється в коливаннях інтенсивності фізіологічних процесів. Найбільшою мірою фотоперіодизм властивий зеленим рослинам, життєдіяльність яких безпосередньо залежить від світлової енергії Сонця. Фотоперіодизм відкрито в 1920 р. американськими вченими В. Гарнером і Г. Аллардом на прикладі тютюну. (uk)
  • 光週期現象是生物體對夜晚或黑暗時期長度的。它存在於植物、動物以及果實中。光週期也可以定義為植物對光照和黑暗週期的的反應。根據光週期,它們分為三組:、和。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 1964701 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 14573 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1093616585 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Fotoperiodismus je fyziologická nebo behaviorální reakce organismu na délku světla a tmy (tzn. na fotoperiodu). Tento biologický proces nastává u rostlin i zvířat. Fotoperiodické reakce se dají s velkou přesnosti předpovědět. V oblasti zvířat určuje délka světla (někdy spolu s teplotou prostředí) řadu procesů, mj. změny v zabarvení srsti či peří, migraci, počátek hibernace i období říje. U rostlin se fotoperiodismus projevuje např. dobou kvetení nebo obdobím klidu. (cs)
  • الفترة الضوئية (بالإنجليزية: Photoperiodism)‏ تعبير يقصد به طول ساعات النهار، وهي عامل يمكن أن يؤثر على النباتات الحيوان. (ar)
  • Fotoperiodismo estas la dependeco de kreskado, evoluado kaj konduto ĉe plantoj de la longeco de la tago (fotoperiodo). La minimuma estas ĉi tie ĉirkaŭ 10−2 ĝis suben al 10−3 W/m² − jam la lumo dum plena luno povas havi efikon (≈ 5 • 10−3 W/m²). (eo)
  • Photoperiodismus bezeichnet die Abhängigkeit von Wachstum, Entwicklung und Verhalten bei Pflanzen von der Tageslänge (Photoperiode). Die minimale Leistungsdichte beträgt hierbei etwa 10−2 bis hinunter zu 10−3 W/m² – es kann bereits Vollmondlicht (≈ 5 · 10−3 W/m²) wirksam sein. (de)
  • El fotoperiodismo o fotoperiodicidad es la reacción fisiológica de los organismos (plantas y animales) a la duración del día o la noche. (es)
  • Freagairt orgánaigh d'athruithe tréimhsiúla, i ndéine an tsolais nó fad na tréimhse soilsithe (solas an lae), i dtimthriall nádúrtha nó saorga soilsithe is dorchachta. Rialaíonn fótaithréimhseacht chuid mhaith eachtraí i dtimthriall bliantúil plandaí, agus timthriall séasúrach atáirgthe ainmhithe áirithe. (ga)
  • Photoperiodism is the physiological reaction of organisms to the length of night or a dark period. It occurs in plants and animals. Plant photoperiodism can also be defined as the developmental responses of plants to the relative lengths of light and dark periods. They are classified under three groups according to the photoperiods: short-day plants, long-day plants, and day-neutral plants. (en)
  • Fotoperiodisme adalah fisiologis organisme dengan panjang siang atau malam hari berupa respon untuk panjang relatif periode terang dan periode gelap dan hal ini berhubungan langsung dengan waktu baik periode terang dan periode gelap. Respon ini terjadi pada tumbuhan dan hewan. (in)
  • Le photopériodisme est le rapport entre la durée du jour et de la nuit. Ce paramètre est un facteur écologique qui joue un rôle prépondérant sur les végétaux et les animaux. Ce terme a été inventé par les botanistes américains Whigtman Garner et Henry Allard en 1920, Lors d'un équinoxe, ce rapport est de 1 (12 heures de jour et 12 heures de nuit). Lors du solstice d'hiver, dans un pays de latitude moyenne comme la France, la nuit dure autour 15 heures contre 9 heures de jour et inversement pour le solstice d'été. (fr)
  • 光周性(こうしゅうせい)とは、昼の長さ(明期)と夜の長さ(暗期)の変化に応じて生物が示す現象である。北半球では、昼の長さ(日長)は夏至で最長となり、冬至で最短となる。生物は、このような日長変化を感知することで、季節に応じた年周期的な反応を行うと考えられている。 (ja)
  • 광주기성(光週期性, 영어: photoperiodicity) 혹은 광주성은 낮과 밤의 길이에 따라 일어나는 반응을 말한다. 동물과 식물에서 발견된다. (ko)
  • Fotoperiodiciteit is het verschijnsel dat organismen - meer in het bijzonder planten - in hun fysiologie reageren op de jaarlijkse verschillen in daglengte. Veel planten (zoals bedektzadigen) gebruiken een , zoals phytochroom of cryptochroom, om de seizoensgebonden verschillen in de lengte van dag en nacht waar te nemen. Langedagplanten hebben veel uren zonlicht per dag nodig om tot bloei te komen en deze bloeien dus vooral in de zomer. Kortedagplanten kunnen met minder uren zon per dag toe, deze bloeien dan ook vooral in de lente of herfst. (nl)
  • Fotoperiodyzm – fizjologiczna reakcja organizmu na zmianę proporcji okresów ciemności i światła w rytmie dobowym związana z działaniem zegara biologicznego. U podstaw fotoperiodyzmu leżą zjawiska fotoindukcji (zaprogramowana genetycznie odpowiedź na skracanie się lub wydłużanie dnia) i fotorefrakcyjności (zachodząca stopniowo adaptacja do skracającego się lub wydłużającego dnia). Okres indukcji świetlnej nazywany jest fotoperiodem, a graniczna wartość czasu trwania dnia lub nocy, uruchamiająca procesy fizjologiczne i behawioralne to fotoperiod krytyczny. Znajomość zjawisk związanych z fotoperiodyzmem jest wykorzystywana w hodowli roślin i zwierząt gospodarskich. (pl)
  • Фотопериодизм (от др.-греч. φῶς, род. пад. φωτός, «свет» и др.-греч. περίοδος — «окружность, обход») — реакция живых организмов (растений и животных) на суточный ритм освещённости, продолжительность светового дня и соотношение между тёмным и светлым временем суток (фотопериодами). Термин «фотопериодизм» (англ. photoperiodism) предложили в 1920 году американские учёные селекционеры У. Гарнер и Г. Аллард, которые открыли данную реакцию у растений. Оказалось, что многие растения очень чувствительны к изменению длины дня. (ru)
  • Фотоперіоди́зм — фізіологічна реакція організмів на добовий ритм освітлення (співвідношення довжини дня та ночі). Зустрічається у рослин і тварин. Виявляється в коливаннях інтенсивності фізіологічних процесів. Найбільшою мірою фотоперіодизм властивий зеленим рослинам, життєдіяльність яких безпосередньо залежить від світлової енергії Сонця. Фотоперіодизм відкрито в 1920 р. американськими вченими В. Гарнером і Г. Аллардом на прикладі тютюну. (uk)
  • 光週期現象是生物體對夜晚或黑暗時期長度的。它存在於植物、動物以及果實中。光週期也可以定義為植物對光照和黑暗週期的的反應。根據光週期,它們分為三組:、和。 (zh)
  • Fotoperiodisme o fotoperíode és la reacció fisiològica dels organismes vius a la durada del dia i la nit. Intervé en la regulació de diferents processos de desenvolupament de la planta per la durada relativa de la nit i el dia. Aquests processos són: floració, formació de tubercles, inici de la dormició, activitat del càmbium, biosíntesi de molècules, etc.En el cas específic de la floració, els fotoperíodes necessaris són molt diferents en funció de l'espècie i de l'ecosistema. El fotoperiodisme en les plantes també activa o no el creixement de les tiges i arrels o la pèrdua de les fulles. (ca)
  • Η φυσιολογική αντίδραση των οργανισμών στη σχετική διάρκεια των περιόδων φωτός και σκότους (ημέρας - νύχτας), δηλαδή του χρόνου τον οποίο δέχονται φως ή είναι στο σκότος στη διάρκεια του 24ωρου κύκλου λέγεται Φωτοπεριοδισμός, (Photoperiodism) και παρατηρείται τόσο στα φυτά, ειδικότερα στα αγγειόσπερμα που ανθοφορούν, όσο και στα ζώα. Σε φυσικές συνθήκες η διάρκεια του ημερήσιου φωτισμού εξαρτάται από το γεωγραφικό πλάτος της κλιματικής ζώνης του τόπου και βέβαια από την εποχή του χρόνου που καθορίζουν και την εναλλαγή των εποχών. (el)
  • Fotoperiodikotasuna edo fotoperiodoa izaki bizidunek, argiaren iraupenaren aurrean, garatzen dituzten erantzun fisiologikoei deritze. Landareek eta animaliek hainbat prozesu fisiologiko aktibatzen dituzte argia eta iluntasunaren arteko erlazioaren arabera . Eguna eta gauaren arteko erlazioa ez da beti berdina. Urtaroekin batera aldatzen da (gure planetako ekuatorean izan ezik). Ekinokzioetan erlazio hori 1 da (12 gau-ordu eta 12 egun-ordu). Neguko solstizioan, Euskal Herrian, gauak 15 ordu inguru irauten du, eta egunak 9 ordu. Udako solstizioan alderantziz gertatzen da. (eu)
  • Col termine fotoperiodismo si indica quel complesso di reazioni che gli organismi presentano al ritmo ambientale giornaliero e stagionale dei periodi di luce (fotofase) e di oscurità (scotofase).Questo fenomeno ha un'enorme importanza biologica, perché influenza la morfologia, la fisiologia, l'etologia e l'ecologia dei viventi.Il numero delle ore che intercorrono fra l'alba ed il tramonto varia, nei diversi luoghi, in funzione del periodo dell'anno e della latitudine : I cicli stagionali sono circa gli stessi ogni anno e i viventi coordinano con essi le loro attività. (it)
  • Fotoperiodismo é um termo relacionado frequentemente com as plantas, mas também usado com animais, e tem como objetivo descrever os efeitos e adaptações que ocorre com as espécies de plantas e animais em diferentes fotoperíodos. O fotoperíodo, definido como a proporção entre as horas de claridade (dia) e as de escuridão (noite) dentro das 24 horas, é modificado naturalmente ao longo do ano, dependendo da latitude, da estação do ano e do ponto referencial de localidade. Também pode ser nomeado como fotoperíodo o comprimento de um dia (horas de claridade dentro das 24 horas). Em plantas, temos o conceito de período de luz útil, que designa a duração das horas em que a intensidade luminosa é maior que limiar de compensação fotossintética. Assim, o fotoperiodismo descreve o desenvolvimento ou (pt)
rdfs:label
  • فترة ضوئية (ar)
  • Fotoperiodisme (botànica) (ca)
  • Fotoperiodismus (cs)
  • Photoperiodismus (de)
  • Φωτοπεριοδισμός (el)
  • Fotoperiodismo (eo)
  • Fotoperiodismo (es)
  • Fotoperiodikotasun (eu)
  • Fótaithréimhseacht (ga)
  • Fotoperiodisme (in)
  • Photopériodisme (fr)
  • Fotoperiodismo (it)
  • 광주기성 (ko)
  • 光周性 (ja)
  • Fotoperiodiciteit (nl)
  • Fotoperiodyzm (pl)
  • Photoperiodism (en)
  • Fotoperiodismo (pt)
  • Фотопериодизм (ru)
  • 光週期現象 (zh)
  • Фотоперіодизм (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License