About: Paeligni

An Entity of Type: language, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Paeligni or Peligni were an Italic tribe who lived in the Valle Peligna, in what is now Abruzzo, central Italy.

Property Value
dbo:abstract
  • Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins. Tenien a l'oest els marsis, al sud els samnites, a l'est els frentans i al nord els vestins. Fest els fa d'origen il·liri, però Ovidi, nadiu de la zona, expressament diu que eren un poble sabèl·lic o sabí. Els pelignes eren d'una ètnia semblant a la dels seus veïns, els vestins, els marruquins i els marsis, i això, juntament amb la seva proximitat geogràfica, explica prou la estreta unió que tenien els quatre pobles, que va subsistir en temps històrics. De fet, és probable que aquestes quatre tribus formessin una mena de lliga o confederació segons diu Titus Livi, tot i que els seus vincles devien ser poc concrets, ja que els trobem ocasionalment en guerra entre ells o conclouen la pau per separat amb altres pobles, encara que amb més freqüència, tots quatre adoptaven la mateixa política. (ca)
  • La Pelignoj (latine: Paeligni aŭ Peligni) estis antikva tribo en Abruco. Ekde 343 ili estis aliacanoj de Romo. Ili postlasis enskribaĵojn en propra, dum la imperia tempo jam pereinta dialekto. En Sulmona kaj en Corfinium estis du centraj urboj. Corfinium estis dum la interna interaliancana milito (Bellum Marsicum, inter 91-88 a.K.) la ĉefurbo. Tiam ĝi portis la nomon Italica. (eo)
  • Los pelignos ​ fueron un pueblo itálico de Italia central que vivía en el corazón de los Apeninos. Tenían al oeste a los marsos, al sur a los samnitas, al este a los frentanos y al norte a los vestinos. Rufo Festo los otorga origen ilirio pero Ovidio, nativo de la zona, expresamente dice que eran un pueblo sabélico. Aparecen mencionados el 343 a. C. cuando entraron en guerra los latinos, pero no se saben ni las causas ni el resultado de ésta. Un poco después aparecen como aliados de Roma,​ junto con los marsos, dejando pasar un ejército romano que venía del Samnio e iba a Campania, mientras los vestinos se declararon a favor de los samnitas. El 308 a. C. los marsos y pelignos se separaron de la alianza romana, y los dos pueblos fueron derrotados por Quinto Fabio Máximo Ruliano; en el 304 a. C. pidieron la paz y la obtuvieron en términos favorables.​ Desde entonces fueron aliados fieles. El 295 a. C. atacaron a los samnitas en su retirada después de la batalla de Sentino y destruyeron una columna de mil hombres. Los pelignos son muy pocos mencionados en la historia de los años siguientes. Se sabe que abastecían a Roma con los contingentes correspondientes y permanecían aliados fielmente. Polibio no los menciona entre los pueblos aliados de Italia de 225 a. C. pero probablemente fue un descuido. En la segunda guerra púnica permanecieron leales a pesar de que su territorio fue asolado por Aníbal. En el 205 a. C. aportaron voluntarios para el ejército de Escipión el Africano. En la guerra Social fueron los primeros, junto con los marsos, en alzarse contra el gobierno. Su capital, Corfinium, fue rebautizada como Itálica y su república llamada Italia; aunque más tarde esta capital fue abandonada en favor de Aesernia. Los pelignos fueron derrotados por Servio Sulpicio Galba el 90 a. C. y el 89 a. C. y se rindieron junto con los marrucinos y los vestinos. Tras la guerra Social,​ los pelignos, al igual que todos los demás itálicos, lograron obtener la plena ciudadanía romana a través de la Lex Plautia Papiria,​ volviéndose definitivamente parte integrante de la Italia romana​ y siendo incluidos en la tribu Sergia, junto con marsos y sabinos. En la guerra entre César y Pompeyo, su ex capital, Corfinium, fue ocupada por Cneo Domicio Enobarbo en el 49 a. C., con tropas reclutadas entre marsos y pelignos, pero cuando las tropas empezaron a desertar se rindió. En la guerra civil entre Vespasiano y Vitelio se declararon por el primero. Dentro de Italia, Augusto los incluyó en la .​ Las principales ciudades de los pelignos fueron Corfinium, Sulmo y , todas mencionadas por Plinio el Viejo si bien la última de situación desconocida. Los mismos nombres aparecen en . Estrabón menciona la ciudad de a la derecha de la vía Valeria, que es la moderna Cocullo. En la Tabla de Peutinger aparece , que estaba a diez km de Corfinium. Las montañas del país eran conocidas por . (es)
  • Les Péligniens ou Pélignes en français (Pæligni en latin) sont un peuple italique de l'Italie centrale, vivant dans les Apennins, voisins des Marses, des Ombriens, des Vestins, des Marrucins, des Frentans et des Samnites. Leur territoire correspond à la Valle Peligna. Plusieurs sites fortifiés préromains sont connus sur leur territoire, comme le Colle Mitra ou le Colle Cipolla. Ils sont vaincus par les Romains à la fin du IVe siècle av. J.-C. Lors de la Guerre sociale, les Péligniens sont membres de la confédération italique rebelle. À l'époque romaine, les Péligniens sont répartis dans trois municipes : Sulmo (Sulmona), la patrie du poète Ovide, Corfinium (Corfinio) et Superaequum (Castelvecchio Subequo). (fr)
  • The Paeligni or Peligni were an Italic tribe who lived in the Valle Peligna, in what is now Abruzzo, central Italy. (en)
  • I Peligni erano un piccolo popolo italico di lingua osco-umbra, storicamente stanziato nel I millennio a.C. nella Valle Peligna, parte dell'odierno Abruzzo. Entrati in conflitto con la Repubblica romana alla fine del IV secolo a.C., presto furono indotti dall'evidente supremazia dell'esercito romano a unirsi in alleanza con Roma, accettando una condizione di chiara subordinazione. Conservarono a lungo un certo margine di autonomia interna fino a quando, nel I secolo a.C., l'estensione a tutti gli Italici della cittadinanza romana, decisa in seguito alla Guerra sociale alla quale avevano preso parte anche i Peligni, accelerò il processo di romanizzazione del popolo, che fu rapidamente inquadrato nelle strutture politico-culturali di Roma. (it)
  • Peligner var ett italienskt, eventuellt italiskt folk som talade peligniska, ett italiskt språk som snarast är en oskisk dialekt. Peligniska kallas också ibland för nord-oskiska och tycks ha talats nästan fram till vår tideräknings början. Pelignernas område låg i nuvarande Abruzzo (Italien) i dalgången Valle Peligna. Ekonomin baserades på jordbruk och boskapsskötsel. Pelignerna nämns första gången tillsammans med vestinerna, marrucinerna och 325 f.Kr. när de kommer i konflikt med romarna under andra samniterkriget. År 304 f.Kr. led equierna ett allvarligt nederlag vilket ledde till att pelingerna, tillsammans med marrucinerna, och frentanerna skickade bud till Rom med förfrågan om en allians (socii). Med andra ord valde man att i detta läge inte stödja samniterna, vilket förmodligen bidrog till romarnas seger i det andra samnitiska kriget. Man åtnjöt under denna period en betydande autonomi. Pelignerna höll sig lojala med Rom och avstod från att delta i slaget vid Sentinum: Pelingerna valde till och med att döda tusen av femtusen samniter som flydde från slaget. Däremot var pelingerna, tillsammans med picener och marser initiativtagare till bundsförvantskriget (91 f.Kr.- 88 f.Kr.). De italienska folken ville få ökade rättigheter som romerska medborgare. Revolten bröt ut i Asculum då hela den romerska befolkningen i staden mördades. De revolterande italiska folken slöt sig samman kring den pelingska staden Corfinium som huvudstad. Corfinum döptes om till Vitellio enligt vissa källor och Italica enligt andra . Man präglade också egna mynt under denna period. Under en period kom huvudstaden att flyttas till Isernia. Under kriget kom romarna bland annat att belägra Asculum, som föll den 17 november 89 f.Kr.. Belägringen av Asculum blev slutpunkt för bundsförvantskriget, vilket ledde till att det medborgarskapet utvidgades till att omfatta alla fria män. I och med det förstärktes romaniseringen av pelignerna. (sv)
dbo:iso6393Code
  • pgn
dbo:languageFamily
dbo:spokenIn
dbo:wikiPageID
  • 159367 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 6447 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124227672 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:extinct
  • 1 (xsd:integer)
dbp:fam
dbp:familycolor
  • Indo-European (en)
dbp:glotto
  • none (en)
dbp:iso
  • pgn (en)
dbp:linglist
  • pgn (en)
dbp:name
  • Paelignian language (en)
dbp:region
  • south and south-central Italy (en)
dbp:script
dbp:states
  • Samnium, Campania, Lucania, Calabria and Abruzzo (en)
dbp:volume
  • 20 (xsd:integer)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:wstitle
  • Paeligni (en)
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • La Pelignoj (latine: Paeligni aŭ Peligni) estis antikva tribo en Abruco. Ekde 343 ili estis aliacanoj de Romo. Ili postlasis enskribaĵojn en propra, dum la imperia tempo jam pereinta dialekto. En Sulmona kaj en Corfinium estis du centraj urboj. Corfinium estis dum la interna interaliancana milito (Bellum Marsicum, inter 91-88 a.K.) la ĉefurbo. Tiam ĝi portis la nomon Italica. (eo)
  • The Paeligni or Peligni were an Italic tribe who lived in the Valle Peligna, in what is now Abruzzo, central Italy. (en)
  • I Peligni erano un piccolo popolo italico di lingua osco-umbra, storicamente stanziato nel I millennio a.C. nella Valle Peligna, parte dell'odierno Abruzzo. Entrati in conflitto con la Repubblica romana alla fine del IV secolo a.C., presto furono indotti dall'evidente supremazia dell'esercito romano a unirsi in alleanza con Roma, accettando una condizione di chiara subordinazione. Conservarono a lungo un certo margine di autonomia interna fino a quando, nel I secolo a.C., l'estensione a tutti gli Italici della cittadinanza romana, decisa in seguito alla Guerra sociale alla quale avevano preso parte anche i Peligni, accelerò il processo di romanizzazione del popolo, che fu rapidamente inquadrato nelle strutture politico-culturali di Roma. (it)
  • Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins. Tenien a l'oest els marsis, al sud els samnites, a l'est els frentans i al nord els vestins. Fest els fa d'origen il·liri, però Ovidi, nadiu de la zona, expressament diu que eren un poble sabèl·lic o sabí. (ca)
  • Los pelignos ​ fueron un pueblo itálico de Italia central que vivía en el corazón de los Apeninos. Tenían al oeste a los marsos, al sur a los samnitas, al este a los frentanos y al norte a los vestinos. Rufo Festo los otorga origen ilirio pero Ovidio, nativo de la zona, expresamente dice que eran un pueblo sabélico. En la guerra entre César y Pompeyo, su ex capital, Corfinium, fue ocupada por Cneo Domicio Enobarbo en el 49 a. C., con tropas reclutadas entre marsos y pelignos, pero cuando las tropas empezaron a desertar se rindió. Dentro de Italia, Augusto los incluyó en la .​ (es)
  • Les Péligniens ou Pélignes en français (Pæligni en latin) sont un peuple italique de l'Italie centrale, vivant dans les Apennins, voisins des Marses, des Ombriens, des Vestins, des Marrucins, des Frentans et des Samnites. (fr)
  • Peligner var ett italienskt, eventuellt italiskt folk som talade peligniska, ett italiskt språk som snarast är en oskisk dialekt. Peligniska kallas också ibland för nord-oskiska och tycks ha talats nästan fram till vår tideräknings början. Pelignernas område låg i nuvarande Abruzzo (Italien) i dalgången Valle Peligna. Ekonomin baserades på jordbruk och boskapsskötsel. Pelignerna höll sig lojala med Rom och avstod från att delta i slaget vid Sentinum: Pelingerna valde till och med att döda tusen av femtusen samniter som flydde från slaget. (sv)
rdfs:label
  • Pelignes (ca)
  • Pelignoj (eo)
  • Pelignos (es)
  • Péligniens (fr)
  • Peligni (it)
  • Paeligni (en)
  • Pelinger (sv)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • (en)
  • Paelignian language (en)
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:child of
is dbp:combatant of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License