An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In linguistics, Optimality Theory (frequently abbreviated OT) is a linguistic model proposing that the observed forms of language arise from the optimal satisfaction of conflicting constraints. OT differs from other approaches to phonological analysis, such as autosegmental phonology and linear phonology (SPE), which typically use rules rather than constraints. OT models grammars as systems that provide mappings from inputs to outputs; typically, the inputs are conceived of as underlying representations, and the outputs as their surface realizations. It is an approach within the larger framework of generative grammar.

Property Value
dbo:abstract
  • La teoria de l'optimitat (abreujat, OT o TO) és un model lingüístic, aplicable en tots els nivells (fonologia, morfologia, sintaxi, semàntica), la premissa bàsica del qual és que les expressions lingüístiques admeten certa variabilitat subjacent i les formes que presenta una llengua són precisament les formes que han passat una sèrie de filtres o restriccions, essent les formes observades "òptimes" en el sentit que són precisament les formes que satisfan millor la restriccions de cada llengua. Així, una llengua difereix d'una altra no només en el seu lexicó, l'inventari fonològic o l'input combinable sinó també en l'ordenació relativa de les restriccions. El fet que la jerarquia de restriccions variï d'una llengua a una altra explicaria les diferències gramaticals entre elles. Fins i tot el canvi històric en les llengües és explicable com una pertorbació de l'ordre de les restriccions. La teoria de l'optimitat va ser proposada originalment per Alan Prince i Paul Smolensky el 1993, i més endavant fou ampliada per Prince i John McCarthy. Si bé la major part del treball original es va concentrar en problemes de fonologia, posteriorment s'ha mostrat aplicable en l'àmbit de la sintaxi i la semàntica lingüística. (ca)
  • نظرية المفاضلة أو نظرية الأفضلية (بالإنجليزية: Optimality Theory وغالباً ما تختصر إلى OT) هي واحدة من أهم النظريات الحديثة في علم الفونولوجيا (الصواتة). وضع أساسها آلان برنس وبول سمولنسكي في عام 1993، وطورها مجموعة من المتخصصين في أعمال لاحقة. ومنذ 1993 تزايد اهتمام باحثي الفونولوجيا بالنظرية بشكل مطرد وأصبحت محورا لدائرة بحثية كبيرة لها أرشيف إليكتروني ضخم (http://roa.rutgers.edu) وكذلك لكثير من المواد الدراسية الجامعية والمؤتمرات العلمية والعديد من الكتب والأبحاث. وعلى الرغم من أنها بدأت كنظرية في علم الفونولوجيا تحديدا فسرعان ما اتضحت أهمية تطبيقها على علوم الصرف والنحو واللسانيات الاجتماعية وغيرها من فروع اللسانيات. (ar)
  • Die Optimalitätstheorie (englisch optimality theory, im weiteren OT) ist ein Modell der theoretischen Linguistik. Ziel der Theorie ist es zu beschreiben, welche sprachlichen Ausdrücke in einer Einzelsprache grammatisch sind und welche nicht. Die Theorie geht davon aus, dass es für jeden sprachlichen Ausdruck viele verschiedene Möglichkeiten gibt, diesen zu realisieren. Dazu treten alle diese Realisierungen in einen Wettbewerb. Anhand der Grammatik einer Sprache, die durch eine Rangfolge von Beschränkungen definiert wird, werden nach und nach alle Möglichkeiten ausgeschlossen, die nicht zu dieser Grammatik passen. Die Realisierung, welche am Ende als optimale Erfüllung der Beschränkungen übrig bleibt, erfüllt die Grammatik am besten im Vergleich zu allen anderen Möglichkeiten. Diese Realisierung ist also optimal im Hinblick auf die Grammatik. (de)
  • Optimumeca Teorio (OT, angle: optimality theory) estas lingvistika teorio, kiun kreis la usonaj lingvistoj , kaj dum la naŭdekaj jaroj de la dudeka jarcento. Ĝi baldaŭ iĝis tre populara en la fonologio, kaj aplikiĝis ankaŭ en la pragmatiko, semantiko kaj la sintakso. La plej grava ideo de la Optimumeca Teorio estas ke la gramatiko de ĉiu homa lingvo konsistas el la sama aro da gramatikaj postulaĵoj. Tiuj postulaĵoj tamen ofte malakordas, kaj la diferencoj inter lingvoj estas tio, kiu el la malakordantaj postulaĵoj tiam venkas. Ekzemple: ĉiuj lingvoj konas la sekvajn tri postulaĵojn: * NeniuKodao: Silaboj ne finiĝu per konsonanto. * Preservu-Kons: Preservu ĉiujn konsonantojn. * Ne-Enmetu-Vok: Ne enmetu vokalojn. Nun ni konsideru la vorton /jen/. En lingvo kiel Esperanto, ni prononcas tian vorton tiel, kiel ĝi estas: oni preferas prononci ĝin [jen] anstataŭ [je] aŭ [jene]. Tio signifas ke Preservu-Kons kaj Ne-Enmetu-Vok pli gravas ol NeniuKodao en la gramatiko de Esperanto. Aliflanke, en la gramatiko de la havaja lingvo Ne-Enmetu-Vok estas malpli grava ol NeniuKodao. Tial estas permesite enigi vokalojn por ke neniu silabo iam ajn finiĝu per konsonanto. Se fremdaj vortoj estas adaptitaj al la gramatiko, ili ŝanĝiĝas; ekzemple se la vorto 'jen' iĝus havaja, ĝi prononciĝus ekz. [jene]. (eo)
  • La teoría de la optimidad (abreviado OT o TO) es un modelo lingüístico, usable en todos los niveles (fonología, morfología, sintaxis, semántica), cuya premisa básica es que las expresiones lingüísticas admiten cierta variabilidad subyacente y las formas que presenta una lengua son precisamente las formas que han pasado una serie de filtros o restricciones, siendo las formas observadas "óptimas" en el sentido de que son precisamente las formas que satisfacen mejor las restricciones de cada lengua. Así, una lengua difiere de otra además de en su lexicón, inventario fonológico o input combinable de entrada en la ordenación relativa de las restricciones. El hecho de que la jerarquía de restricciones varíe de una lengua a otra explicaría las diferencias gramaticales entre ellas. Incluso el cambio histórico en las lenguas es explicable como una alteración del orden de las restricciones. La teoría de la optimidad fue propuesta originalmente por Alan Prince y Paul Smolensky en 1993, y fue posteriormente ampliada por Prince y J. McCarthy. Si bien la mayor parte del trabajo original se concentró en problemas de fonología, posteriormente ha demostrado ser aplicable al ámbito de la sintaxis y al de la semántica lingüística. (es)
  • En linguistique, la théorie de l'optimalité (OT) est un modèle linguistique qui postule que l'ordonnancement de contraintes universelles est responsable de la réalisation des formes d'une langue, que ce soit phonologiquement ou autrement. Cette théorie se distingue d'autres théories phonologiques parce qu'elle utilise des contraintes au lieu de recourir à des règles. Selon cette théorie, la grammaire est un système qui transforme un input donné en output optimal pour la langue. Typiquement, on considère les inputs donnés comme des représentations mentales dont les outputs sont les réalisations. La théorie de l'optimalité provient d'une conférence d' et Paul Smolensky en 1991 à laquelle a fait suite un article en 1993. (fr)
  • In linguistics, Optimality Theory (frequently abbreviated OT) is a linguistic model proposing that the observed forms of language arise from the optimal satisfaction of conflicting constraints. OT differs from other approaches to phonological analysis, such as autosegmental phonology and linear phonology (SPE), which typically use rules rather than constraints. OT models grammars as systems that provide mappings from inputs to outputs; typically, the inputs are conceived of as underlying representations, and the outputs as their surface realizations. It is an approach within the larger framework of generative grammar. In linguistics, Optimality Theory has its origin in a talk given by Alan Prince and Paul Smolensky in 1991 which was later developed in a book manuscript by the same authors in 1993. (en)
  • 최적성 이론 (Optimality Theory , 줄여서 OT)은 1993년 언어학자 알란 프린스와 가 제안한 언어학적 모델이다. 이 이론은 나중에 존 매카시와 알란 프린스에 의해 확장되어 왔다. 주로 음운론(OT와 처음 연결된 분야)에서 이 이론에 대한 관심이 많지만, 또한 다른 하위 분야의 언어학에 적용될 수 있다. (이를테면 통사론, 의미론) 최적성 이론은 보통 보편의 원칙, 언어 유형학, 언어 인지에 대한 탐구의 관심을 서로 나누는 생성문법의 개발로 여겨지기도 한다. 이 이론은 인공 신경망 연구에 기반을 두고 있기 때문에 종종 언어의 연결주의 이론이라고 불린다. 이 이론은 1990년에 제기된 의 이론을 계승한다. (ko)
  • La Teoria dell'ottimalità (abbreviata frequentemente OT, dall'inglese Optimality Theory) è un modello linguistico secondo il quale le forme osservate nel linguaggio emergono dall'interazione di vincoli (constraints) in competizione. L'OT differisce da altri approcci di analisi fonologica, come la fonologia lineare e quella autosegmentale, le quali fanno uso tipicamente di regole e non di vincoli. Secondo l'OT, le grammatiche sono concepite come sistemi che mappano input linguistici ai propri output. In genere, gli input sono considerati come rappresentazioni soggiacenti e gli output come le loro realizzazioni. (it)
  • Optimaliteitstheorie (OT) is een in de vroege jaren negentig door de Amerikaanse taalkundigen , en John McCarthy ontwikkeld model van taalkundige structuur. Ze wordt beschouwd als de opvolger van de in 1990 door , en Smolensky voorgestelde . De Optimaliteitstheorie heeft aanvankelijk vooral ingang gevonden in de fonologie en de morfofonologie, maar is later ook toegepast in de semantiek, de pragmatiek en de syntaxis. De centrale gedachte van de Optimaliteitstheorie is dat taalkundige vormen worden gecreëerd in de interactie van met elkaar in conflict zijnde krachten, geformuleerd als constraints, beperkingen aan de onderliggende structuren van taaluitingen. Bij processen als taalverwerving en eventuele tweedetaalverwerving worden de constraints in feite op de juiste manier gerangschikt. Het minimalistisch programma van Chomsky vertoont sterke overeenkomsten met de Optimaliteitstheorie, bijvoorbeeld doordat van de verschillende mogelijke syntactische afleidingen van een zin er één wordt uitgekozen die "economisch" het meest verantwoord is. Net als in de OT wordt hiermee als het ware een competitie tussen verschillende inputkandidaten verondersteld. (nl)
  • 最適性理論(さいてきせいりろん、Optimality Theory)は言語学の理論の一つ。1993年にアラン・プリンスとポール・スモレンスキーによって提唱された。1993年に出回った草稿は音韻論を対象にしたものであり、それ以降の研究も音韻論を主に対象としているが、語彙機能文法などと結びついて統語論への応用も試みられている。 最適性理論は、言語の表層の形式が従わなければならない制約の集合を与える。さらに、文法を制約のランク付けで表せると考える。これによって、ある言語における音韻現象、さらには言語の獲得、類型、歴史的変化の問題を説明しようとする。最適性理論は、深層の形と表層の形を区別する点で生成文法の考え方を引き継いでいるが、生成音韻論とは異なり、変形規則が順番に適用されて表層の形が得られるとは考えず、並行的な計算の結果、候補のうち最適なものが生き残るとしている点で、よりニューラルネットワークとの親和性を考慮したものになっている。 (ja)
  • Optimalitetsteorin (OT) är en generativ teori inom lingvistiken som postulerar att observerbara språkliga enheter uppstår genom en interaktion mellan motstridande avgränsningar (engelska: constraints). Teorin föreslogs ursprungligen år 1993 av de amerikanska lingvisterna , och . (sv)
  • Em linguística, a teoria da otimidade ou teoria da otimalidade (frequentemente abreviada como OT) é um modelo linguístico que propõe que as formas observadas surgem da satisfação ótima de restrições conflitantes. Essa teoria difere de outras abordagens de análise fonológica, como a fonologia autossegmental, que partem de regras em vez de restrições e entende a gramática como sistema que fornece mapeamento de inputs e outputs (entradas e saídas linguísticas). De forma geral, os inputs são concebidos como formas subjacentes, e os outputs como formas de superfície, leitura ampla da gramática gerativo-transformacional. A teoria da otimidade foi apresentada pela primeira vez em uma palestra proferida pelos linguistas Alan Prince e Paul Smolensky em 1991, posteriormente publicada em um artigo científico em 1993. Rapidamente passou a ser utilizada como modelo de análise linguística em diversos campos de pesquisa e em diversos países. (pt)
  • Теория оптимальности (ОТ) — лингвистическая теория, предложенная в начале 1990-х годов , , и др. Теория оптимальности возникла в рамках фонологии, однако вскоре нашла применение и в других областях лингвистики. ОТ обычно рассматривается как направление в рамках генеративной лингвистики, предметом которой является исследование универсальных принципов языка, лингвистической типологии, механизмов усвоения языка, порождения и восприятия речи. ОТ часто называют коннекционистской теорией языка, так как она уходит корнями в исследование и моделирование нейронных сетей. (ru)
  • 優選理論(英語:Optimality Theory,OT),又称優化理論、最優性理論、最適性理論、音律至善論等,是一種语言学模型,該理論認為語言表面可見的形式源自數個互相衝突的約制(constraints)之間的相互作用。優選理論不同於其他音韻分析方法,像是(Autosegmental phonology)及(SPE)等理論通常以規則(rules)描述而非限制(constraints)。優選理論將語法規則(grammars)模型化為一系統,此系統提供從輸入到輸出的映射(mapping);基本上,輸入被視為底层形式(Underlying representation),而輸出則是表层形式(surface representation)。 在語言學中,優選理論的起源於1991年"艾倫·普林斯"(Alan Prince)及"保羅·斯莫連斯基"(Paul Smolensky)的談話,後來在由同作者於1993年的文章中發表出來。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 38693641 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 41070 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1121070686 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • نظرية المفاضلة أو نظرية الأفضلية (بالإنجليزية: Optimality Theory وغالباً ما تختصر إلى OT) هي واحدة من أهم النظريات الحديثة في علم الفونولوجيا (الصواتة). وضع أساسها آلان برنس وبول سمولنسكي في عام 1993، وطورها مجموعة من المتخصصين في أعمال لاحقة. ومنذ 1993 تزايد اهتمام باحثي الفونولوجيا بالنظرية بشكل مطرد وأصبحت محورا لدائرة بحثية كبيرة لها أرشيف إليكتروني ضخم (http://roa.rutgers.edu) وكذلك لكثير من المواد الدراسية الجامعية والمؤتمرات العلمية والعديد من الكتب والأبحاث. وعلى الرغم من أنها بدأت كنظرية في علم الفونولوجيا تحديدا فسرعان ما اتضحت أهمية تطبيقها على علوم الصرف والنحو واللسانيات الاجتماعية وغيرها من فروع اللسانيات. (ar)
  • 최적성 이론 (Optimality Theory , 줄여서 OT)은 1993년 언어학자 알란 프린스와 가 제안한 언어학적 모델이다. 이 이론은 나중에 존 매카시와 알란 프린스에 의해 확장되어 왔다. 주로 음운론(OT와 처음 연결된 분야)에서 이 이론에 대한 관심이 많지만, 또한 다른 하위 분야의 언어학에 적용될 수 있다. (이를테면 통사론, 의미론) 최적성 이론은 보통 보편의 원칙, 언어 유형학, 언어 인지에 대한 탐구의 관심을 서로 나누는 생성문법의 개발로 여겨지기도 한다. 이 이론은 인공 신경망 연구에 기반을 두고 있기 때문에 종종 언어의 연결주의 이론이라고 불린다. 이 이론은 1990년에 제기된 의 이론을 계승한다. (ko)
  • La Teoria dell'ottimalità (abbreviata frequentemente OT, dall'inglese Optimality Theory) è un modello linguistico secondo il quale le forme osservate nel linguaggio emergono dall'interazione di vincoli (constraints) in competizione. L'OT differisce da altri approcci di analisi fonologica, come la fonologia lineare e quella autosegmentale, le quali fanno uso tipicamente di regole e non di vincoli. Secondo l'OT, le grammatiche sono concepite come sistemi che mappano input linguistici ai propri output. In genere, gli input sono considerati come rappresentazioni soggiacenti e gli output come le loro realizzazioni. (it)
  • 最適性理論(さいてきせいりろん、Optimality Theory)は言語学の理論の一つ。1993年にアラン・プリンスとポール・スモレンスキーによって提唱された。1993年に出回った草稿は音韻論を対象にしたものであり、それ以降の研究も音韻論を主に対象としているが、語彙機能文法などと結びついて統語論への応用も試みられている。 最適性理論は、言語の表層の形式が従わなければならない制約の集合を与える。さらに、文法を制約のランク付けで表せると考える。これによって、ある言語における音韻現象、さらには言語の獲得、類型、歴史的変化の問題を説明しようとする。最適性理論は、深層の形と表層の形を区別する点で生成文法の考え方を引き継いでいるが、生成音韻論とは異なり、変形規則が順番に適用されて表層の形が得られるとは考えず、並行的な計算の結果、候補のうち最適なものが生き残るとしている点で、よりニューラルネットワークとの親和性を考慮したものになっている。 (ja)
  • Optimalitetsteorin (OT) är en generativ teori inom lingvistiken som postulerar att observerbara språkliga enheter uppstår genom en interaktion mellan motstridande avgränsningar (engelska: constraints). Teorin föreslogs ursprungligen år 1993 av de amerikanska lingvisterna , och . (sv)
  • Теория оптимальности (ОТ) — лингвистическая теория, предложенная в начале 1990-х годов , , и др. Теория оптимальности возникла в рамках фонологии, однако вскоре нашла применение и в других областях лингвистики. ОТ обычно рассматривается как направление в рамках генеративной лингвистики, предметом которой является исследование универсальных принципов языка, лингвистической типологии, механизмов усвоения языка, порождения и восприятия речи. ОТ часто называют коннекционистской теорией языка, так как она уходит корнями в исследование и моделирование нейронных сетей. (ru)
  • 優選理論(英語:Optimality Theory,OT),又称優化理論、最優性理論、最適性理論、音律至善論等,是一種语言学模型,該理論認為語言表面可見的形式源自數個互相衝突的約制(constraints)之間的相互作用。優選理論不同於其他音韻分析方法,像是(Autosegmental phonology)及(SPE)等理論通常以規則(rules)描述而非限制(constraints)。優選理論將語法規則(grammars)模型化為一系統,此系統提供從輸入到輸出的映射(mapping);基本上,輸入被視為底层形式(Underlying representation),而輸出則是表层形式(surface representation)。 在語言學中,優選理論的起源於1991年"艾倫·普林斯"(Alan Prince)及"保羅·斯莫連斯基"(Paul Smolensky)的談話,後來在由同作者於1993年的文章中發表出來。 (zh)
  • La teoria de l'optimitat (abreujat, OT o TO) és un model lingüístic, aplicable en tots els nivells (fonologia, morfologia, sintaxi, semàntica), la premissa bàsica del qual és que les expressions lingüístiques admeten certa variabilitat subjacent i les formes que presenta una llengua són precisament les formes que han passat una sèrie de filtres o restriccions, essent les formes observades "òptimes" en el sentit que són precisament les formes que satisfan millor la restriccions de cada llengua. Així, una llengua difereix d'una altra no només en el seu lexicó, l'inventari fonològic o l'input combinable sinó també en l'ordenació relativa de les restriccions. El fet que la jerarquia de restriccions variï d'una llengua a una altra explicaria les diferències gramaticals entre elles. Fins i tot e (ca)
  • Die Optimalitätstheorie (englisch optimality theory, im weiteren OT) ist ein Modell der theoretischen Linguistik. Ziel der Theorie ist es zu beschreiben, welche sprachlichen Ausdrücke in einer Einzelsprache grammatisch sind und welche nicht. (de)
  • Optimumeca Teorio (OT, angle: optimality theory) estas lingvistika teorio, kiun kreis la usonaj lingvistoj , kaj dum la naŭdekaj jaroj de la dudeka jarcento. Ĝi baldaŭ iĝis tre populara en la fonologio, kaj aplikiĝis ankaŭ en la pragmatiko, semantiko kaj la sintakso. La plej grava ideo de la Optimumeca Teorio estas ke la gramatiko de ĉiu homa lingvo konsistas el la sama aro da gramatikaj postulaĵoj. Tiuj postulaĵoj tamen ofte malakordas, kaj la diferencoj inter lingvoj estas tio, kiu el la malakordantaj postulaĵoj tiam venkas. Ekzemple: ĉiuj lingvoj konas la sekvajn tri postulaĵojn: (eo)
  • La teoría de la optimidad (abreviado OT o TO) es un modelo lingüístico, usable en todos los niveles (fonología, morfología, sintaxis, semántica), cuya premisa básica es que las expresiones lingüísticas admiten cierta variabilidad subyacente y las formas que presenta una lengua son precisamente las formas que han pasado una serie de filtros o restricciones, siendo las formas observadas "óptimas" en el sentido de que son precisamente las formas que satisfacen mejor las restricciones de cada lengua. Así, una lengua difiere de otra además de en su lexicón, inventario fonológico o input combinable de entrada en la ordenación relativa de las restricciones. El hecho de que la jerarquía de restricciones varíe de una lengua a otra explicaría las diferencias gramaticales entre ellas. Incluso el camb (es)
  • En linguistique, la théorie de l'optimalité (OT) est un modèle linguistique qui postule que l'ordonnancement de contraintes universelles est responsable de la réalisation des formes d'une langue, que ce soit phonologiquement ou autrement. Cette théorie se distingue d'autres théories phonologiques parce qu'elle utilise des contraintes au lieu de recourir à des règles. Selon cette théorie, la grammaire est un système qui transforme un input donné en output optimal pour la langue. Typiquement, on considère les inputs donnés comme des représentations mentales dont les outputs sont les réalisations. (fr)
  • In linguistics, Optimality Theory (frequently abbreviated OT) is a linguistic model proposing that the observed forms of language arise from the optimal satisfaction of conflicting constraints. OT differs from other approaches to phonological analysis, such as autosegmental phonology and linear phonology (SPE), which typically use rules rather than constraints. OT models grammars as systems that provide mappings from inputs to outputs; typically, the inputs are conceived of as underlying representations, and the outputs as their surface realizations. It is an approach within the larger framework of generative grammar. (en)
  • Optimaliteitstheorie (OT) is een in de vroege jaren negentig door de Amerikaanse taalkundigen , en John McCarthy ontwikkeld model van taalkundige structuur. Ze wordt beschouwd als de opvolger van de in 1990 door , en Smolensky voorgestelde . De Optimaliteitstheorie heeft aanvankelijk vooral ingang gevonden in de fonologie en de morfofonologie, maar is later ook toegepast in de semantiek, de pragmatiek en de syntaxis. (nl)
  • Em linguística, a teoria da otimidade ou teoria da otimalidade (frequentemente abreviada como OT) é um modelo linguístico que propõe que as formas observadas surgem da satisfação ótima de restrições conflitantes. Essa teoria difere de outras abordagens de análise fonológica, como a fonologia autossegmental, que partem de regras em vez de restrições e entende a gramática como sistema que fornece mapeamento de inputs e outputs (entradas e saídas linguísticas). De forma geral, os inputs são concebidos como formas subjacentes, e os outputs como formas de superfície, leitura ampla da gramática gerativo-transformacional. (pt)
rdfs:label
  • Optimality Theory (en)
  • نظرية المفاضلة (ar)
  • Teoria de l'optimitat (ca)
  • Optimalitätstheorie (de)
  • Optimumeca teorio (eo)
  • Teoría de la optimidad (es)
  • Teoria dell'ottimalità (it)
  • Théorie de l'optimalité (fr)
  • 최적성 이론 (ko)
  • 最適性理論 (ja)
  • Optimaliteitstheorie (nl)
  • Teoria da otimidade (pt)
  • Теория оптимальности в лингвистике (ru)
  • Optimalitetsteorin (sv)
  • 優選理論 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:nonFictionSubject of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:subject of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License