| dbo:abstract
|
- Morvan Marchal (Vitré, 31 de juliol de 1900 - París, 13 d'agost de 1963) fou un arquitecte i militant nacionalista bretó. Estudià arquitectura a l'Escola de Belles Arts de Rennes i el 1918 participà en la fundació del Grup Regionalista Bretó amb Camille Le Mercier d'Erm, et Job de Roincé, influït pel regionalisme monàrquic i dretà de Charles Maurras. Les seves inquietuds artístiques el van dur a militar al grup artístic bretó i el 1923 va dissenyar la bandera de Bretanya, coneguda amb el nom de gwenn ha du (blanc i negre). El 1927 participà en la fundació del Partit Autonomista Bretó (PAB) a Rosporden, del que en formà part del comitè director, però s'oposà a la línia nacionalista d'Olier Mordrel i encoratjà una línia federalista des de la revista Breiz Atao, que dirigia des de 1928. Després del fracàs electoral del PAB a les eleccions de 6 d'abril de 1930, ell i Maurice Duhamel dimitiren i deixaren la direcció del partit a Olier Mordrel i François Debeauvais. Aleshores fundà la Lliga Federalista de Bretanya i el 1932 la revista . El 1934 transformà la Lliga en Moviment Federalista de Bretanya amb , Francis Bayer du Kern, i , que el 1938 signaren un Manifest dels federalistes bretons. Durant la Segona Guerra Mundial encoratjà la revista neodruídica Nemeton amb i , l'objectiu del qual era, més enllà dels estudis esotèrics sobre el druidisme com a tal, denunciar influència catòlica a Bretanya en nom d'una suposada vinculació de la germandat racial de la pàtria celta a la "Nova Europa" nòrdica, que es construïa a Alemanya amb les conquestes del Tercer Reich. Per aquest motiu i per haver estat vinculat al de , el 1945 fou condemnat a 5 anys d'indignitat nacional. Després de la guerra s'instal·là a París, on hi treballà com a empleat de la companyia del gas. També va col·laborar amb algunes publicacions vinculades a membres de la francmaçoneria. Va viure en condicions precàries fins que va morir a l'Hospital Lariboisière de París. Un carrer de Vitré porta el seu nom. (ca)
- Morvan Marchal (31 July 1900, Vitré, Ille-et-Vilaine – 13 August 1963, Paris), is the Breton name of Maurice Marchal, an architect and a militant Breton nationalist. He is best known for having designed the national flag of Brittany. (en)
- Maurice Marchal, dit Morvan Marchal, est un architecte français actif dans le mouvement breton, né le 13 juillet 1900 à Vitré en Ille-et-Vilaine, et mort le 13 août 1963 à Paris. Il est surtout connu pour être le créateur du Gwenn ha Du, drapeau à bandes noires et blanches de la Bretagne. Cofondateur du Groupe régionaliste breton en 1918, il se rallie aux idées fédéralistes au début des années 1920. Il s'oppose régulièrement à la montée du courant nationaliste d'Olier Mordrel au sein du GRB. Après l'échec de la transformation du GRB en Parti autonomiste breton, il fonde en 1931 la Ligue fédéraliste de Bretagne. Ses activités pendant la Seconde Guerre mondiale le font condamner à une peine d'indignité nationale à la Libération. (fr)
|
| rdfs:comment
|
- Morvan Marchal (31 July 1900, Vitré, Ille-et-Vilaine – 13 August 1963, Paris), is the Breton name of Maurice Marchal, an architect and a militant Breton nationalist. He is best known for having designed the national flag of Brittany. (en)
- Morvan Marchal (Vitré, 31 de juliol de 1900 - París, 13 d'agost de 1963) fou un arquitecte i militant nacionalista bretó. Estudià arquitectura a l'Escola de Belles Arts de Rennes i el 1918 participà en la fundació del Grup Regionalista Bretó amb Camille Le Mercier d'Erm, et Job de Roincé, influït pel regionalisme monàrquic i dretà de Charles Maurras. Les seves inquietuds artístiques el van dur a militar al grup artístic bretó i el 1923 va dissenyar la bandera de Bretanya, coneguda amb el nom de gwenn ha du (blanc i negre). (ca)
- Maurice Marchal, dit Morvan Marchal, est un architecte français actif dans le mouvement breton, né le 13 juillet 1900 à Vitré en Ille-et-Vilaine, et mort le 13 août 1963 à Paris. Il est surtout connu pour être le créateur du Gwenn ha Du, drapeau à bandes noires et blanches de la Bretagne. Ses activités pendant la Seconde Guerre mondiale le font condamner à une peine d'indignité nationale à la Libération. (fr)
|
