| dbo:abstract
|
- Marie-Joseph Blaise de Chénier (Istanbul, llavors Constantinoble, 28 d'agost de 1764 - París, 10 de gener de 1811), fou un polític, poeta i escriptor francès. Fill de Louis de Chénier, diplomàtic i historiador, i germà del poeta André Chénier. Malgrat haver nascut a Constantinoble, passà la seva infància a Carcassona. Com el seu germà estudià en el Col·legi de Navarra de París i, el 1781, amb 17 anys es graduà com a cadet dels dragons de Montmorency. Va romandre dos anys en la guarnició de Niort. El 1785 estrenà la seva primera obra, una comèdia titulada Edgar ou le page supposé, que va caure al pou de l'oblit, igual que Azemire, estrenada l'any següent en el teatre de la cort de Fontainebleau. Els anys següents no publicà més que un poema força mediocre vers l'assemblea de notables, un Dialogue du públic et de l'anonyme, una oda al duc de Brunswick i una oda al seu pare, però treballava en dues tragèdies, Charles IX i Henri VIII, que la censura impedí representar quan ja s'ensumaven els primers símptomes de la revolució. El juny de 1789 publicà un fulletó sobre la llibertat dels teatres de França, seguit una Dénonciation des inquisiteurs de la pensée i d'una advertència A messieurs les parisiens sur la tragédie de Charles IX. Tots aquests escrits despertaren la natural curiositat en el públic i encara arribaren apassionar-lo fins l'extrem de que ja no es va poder demorar més la representació de Charles IX, la qual se celebrà el 4 de novembre de 1789 amb un èxit superior a totes les esperances que s'haguessin pogut concebre. L'actor Talma es mostrà a l'altura dels seus millors temps, i l'empresa va recaptar en les trenta tres primeres nits la suma enorme per aquell temps de 128.000 francs. Encara si cal, fou més gran fou l'èxit d'Henri VIII, però no així Jean Carlas que fou retirada a la tercera nit per les tendències francament republicanes. En la política, Marie-Joseph desenvolupà també un paper d'importància, sent un dels membres més significats del club dels jacobins. Formà part, a més, de la Convenció nacional, dels comitès d'Instrucció pública i de Seguretat general, del Consell dels Cinc-cents i del Tribunat. Proposà la creació d'un Institut nacional de música, aconseguí pensions per les famílies d'artistes, literats i patriotes, treballà per l'abolició de la pena de mort, va voler estendre l'amnistia a tots els delictes revolucionaris, inicià la reorganització de les municipalitats de París, Marsella, Bordeus i Lió i va combatre un projecte de llei sobre la mort civil, que va fer abandonar. De cor noble, però d'un caràcter altiu i maneres brusques, no era molt a propòsit per atreure's les simpaties i, degut a això, se li va poder imputar certa participació en la mort del seu germà, al qual estimava entranyablement com ho demostrà intentant salvar-lo en una època en què la seguretat personal era un mite i en què la més insignificant sospita valia per a condemnar a un home. Les insidies que sobre això circulaven i que arribaren a exterioritzar-se en libels, amargaren els seus últims anys i la indignació l'inspirà el superb Discours zur la calomnie, en el que troba accents tant sincers i tant virils que d'acusat es converteix en acusador. Al final de la seva vida el seu caràcter patí una sensible modificació, endolcint-se fins a un extrem que ningú hagués pogut esperar d'ell, ja que les contrarietats i els desenganys acabaren per vèncer aquell temperament de lluitador. Destituït del càrrec d'inspector de les escoles centrals tingué d'acceptar un modest lloc en els arxius, i poc temps abans de morir encara troba restes de la seva antiga energia per a implorar alhora en termes altius i commovedors la generositat d'Ugullón, que li concedí una pensió de 6.000 francs. A més de les obres ja citades, se li deuen:
* Chant du départ, música de Méhul, que aconseguí una merescuda i duradora prosperitat.
* Hymnes à la Raison, à l'Etre Supréme, au Neuf thermidor, au Dix Aoüt, el qual conté belleses de primer orde;
* Epitre à Voltaire (1806);
* Tableau històriques de l'etat des progrés de la littérature française depuis 1789 (1816);
* Caius Grachus tragèdies que assoliren un èxit sorollós (1792);
* Fénelon ou les Religieuses de Cambrai (1793);
* Timoléon, amb cors de Méhul;
* Cyrus (1804);
* Tibère, que és la seva obra mestra i que fou prohibida per la censura. També va escriure una peça de circumstàncies, titulada: Le triomphe de la Republique, amb música de François-Joseph Gossec. Les seves Oeuvres anciennes et posthumes foren reunides per D. Ch. Robert en vuit volums el 1826. (ca)
- Marie-Joseph Chénier (11. února 1764 Konstantinopol – 10. ledna 1811 Paříž) byl francouzský básník, dramatik a politik s řeckými kořeny. Je znám mimo jiné jako autor slov písně Le Chant du départ, hymny Francouzského císařství. Byl členem Francouzské akademie. Jeho bratr André Chénier byl rovněž významným básníkem. (cs)
- Marie-Joseph Blaise de Chénier, (* 11. Februar 1764 in Konstantinopel; † 10. Januar 1811 in Paris), war ein französischer Schriftsteller. Er gilt als bedeutendster Dramatiker der Französischen Revolution, ist heute aber so gut wie vergessen. (de)
- Marie-Joseph Blaise de Chénier (Estambul, 28 de agosto de 1764-París, 10 de enero de 1811). Político, poeta y escritor francés. Hijo de , diplomático e historiador, y hermano del poeta André Chénier, Marie-Joseph nació en Constantinopla pero pasó su infancia en Carcasona. Estudió en el Colegio de Navarra de París y, en 1781, con 17 años se graduó como cadete de los dragones de Montmorency. Permaneció dos años en la guarnición de Niort. Estrena en la Comédie Française, en 1785, un drama en dos actos: Edgar, ou le Page supposé, que fue un rotundo fracaso. En 1786, la tragedia de Azémire, no tuvo mayor fortuna. Su tragedia Charles IX, ou la Saint-Barthélemy (Carlos IX en San Bartolomé), rebautizada unos años más tarde como Charles IX, ou l’école des rois (Carlos IX en la escuela de los reyes) se puso en escena en la época de las guerras de religión. La censura retiró la obra reteniéndola durante dos años hasta que, Chénier, pública varios panfletos: Dénonciation des inquisiteurs de la pensée, (1789) (Denuncia contra los inquisidores del pensamiento); De la Liberté du Théâtre en France (1789) (De la libertad del teatro en Francia) y consigue, finalmente, la autorización para representar la obra. El estreno tuvo lugar después de la toma de la Bastilla, el 4 de noviembre de 1789, con un éxito comparable a Mariage de Figaro (Las bodas de Fígaro). El personaje, de acuerdo con el espíritu de la época, gustó al público, pese a su falta de intriga, de caracteres y de estilo, pero el talento de Talma salvó la situación y conquistó a los espectadores. Las representaciones de Carlos IX provocaron una escisión de la compañía de la Comédie-Française. El grupo llamado "los patriotas", encabezado por Talma, se instala en la calle Richelieu en París. Allí estrena, Chénier, en 1791, Henri VIII et Jean Calas, después estrenaría, en 1792, Caïus Gracchus del que se recuerda el famoso hemistiquio Des lois, et non du sang! (¡Leyes y no sangre!) que le costó un arresto, ordenado por Montagnard Albitte, quien interpretó este grito como una crítica al régimen revolucionario. Fénelon (1793) aborda de nuevo el fanatismo y la libertad: el arzobispo de Cambrai libera a una religiosa encerrada, por orden de la abadesa, durante quince años en un calabozo. La obra fue muy criticada porque, en la misma, no había ni reyes ni princesas, según las reglas de la tragedia clásica establecidas por Aristote. Timoléon (1794), con música para dos coros escrita por Étienne Nicolás Méhul, parecía atacar a Robespierre en el personaje del ambicioso que sus amigos querían coronar, mofándose, en medio de la asamblea del pueblo. La obra fue prohibida y los manuscritos requisados. Volvió a ponerse en escena tras la muerte de Robespierre, pero el personaje del fratricida Timoléon dio pie para creer que era una confesión disimulada: la denuncia de que Marie-Joseph Chénier había hecho ejecutar a su hermano; acusación falsa, de la que él se defendió con su Épitre sur la calomnie 1796, (Epístola sobre la calumnia), una de sus mejores obras en verso. En realidad, tras varias tentativas infructuosas, Chénier nada pudo hacer por salvar a su hermano ya que, dadas sus malas relaciones con las autoridades, especialmente con Robespierre, en lugar de beneficiarle le perjudicaron. Miembro del club de los Cordeliers y de la Comuna de París, Marie-Joseph Chénier fue diputado de la Convención nacional por el departamento de Seine-et-Oise. Se afilió al partido de Danton y firmó la sentencia de Luis XVI. En 1792, consigue la instauración de las escuelas primarias; y el 3 de enero de 1795 logra una subvención de 300.000 francos que servirán de ayuda para escritores y artistas. Durante el Directorio fue miembro del Consejo de los Quinientos. Tomó parte en la organización del Instituto de Francia y ocupó la tercera plaza: literatura y bellas artes. Participó, con el pintor Jacques-Louis David y el compositor François-Joseph Gossec, en la preparación de varias fiestas revolucionarias entre 1790 y 1794. Si el himno que compuso para la fiesta del Ser supremo fue rechazada por Robespierre, su Chant du départ es, hoy día, más conocido que la Marsellesa. Miembro del Tribunal durante el Consulado, fue perseguido en 1802 cuando se produjo la depuración de esta asamblea. No obstante, en 1803, fue nombrado inspector general de estudios en la universidad. En 1804, con ocasión de la coronación de Napoleón estrenó la tragedia: Cyrus que solo fue representada una vez. Si bien él justificaba el Imperio, se permitió la licencia de dar consejos al Emperador y abogar por la libertad, lo que le costó el rechazo del emperador. Mortificado, Chénier compone, entonces, para el partido republicano su elegía La Promenade (1805). En 1806 dimite de sus funciones de inspector general. En 1806-1807, impartió un curso en el Ateneo sobre la historia de la literatura. Napoleón le concedió una pensión de 8000 francos y le encargó la continuación de la Historia de Francia. No fue Marie-Joseph, sino André el que, realmente, inmortalizó el nombre de Chénier. A Marie-Joseph solo se le recuerda en relación con la muerte de su hermano, en la cual, parece probado, no tuvo ninguna responsabilidad. Durante la Revolución y el Imperio, continúa componiendo con las normas poéticas y dramáticas imperantes en el siglo XVIII. Su talento -que lo tiene- le lleva, sin embargo, a la declamación, el énfasis y a la ampulosidad. Madame de Staël dijo de él: «Es un hombre con espíritu e imaginación, pero está tan dominado por su amor propio que se vanagloria de sí mismo en lugar de procurar perfeccionarse». En el teatro, destaca, casi siempre, por la elección sistemática de personajes fanáticos luchando por la libertad. Camille Desmoulins, que presumía de haber engalanado a Melpómene con la escarapela tricolor, afirma que Carlos IX fue el precursor de la Revolución de octubre de 1789. Como poeta, Marie-Joseph Chénier compuso algunas sátiras realmente mordaces, epigramas logrados, elegías como La Promenade, epístolas varias, una de las cuales fue muy apreciada en su tiempo: Epístola a Voltaire (1806) que contiene tres versos, muy citados, sobre la inmortalidad de Homero, inferiores, no obstante, a los de Écouchard-Lebrun. El Discours sur la calomnie (1796), compuesto contra aquellos que le acusaron de haber instigado la ejecución de su hermano, vibra de fuerte indignación. Chénier tenía un verdadero talento satírico. En Les Nouveaux Saints (1800) se burla de :Enfant de soixante ans qui promet quelque chose (Joven de sesenta años que promete)o en Petite épistola a Jacques Delille (1802), mofándose : Marchant de vers, jadis poéte. Abbé, valet, vieille coquette.(Mercader de versos, antaño poeta. Abad, lacayo, vieja coqueta). Murió en París el 10 de enero de 1811. (es)
- Marie-Joseph Blaise de Chénier (11 February 1764 – 10 January 1811) was a French poet, dramatist and politician of French and Greek origin. (en)
- Marie-Joseph Blaise de Chénier, né le 11 février 1764 à Constantinople et mort le 10 janvier 1811 à Paris, est un poète, dramaturge et homme politique français, frère cadet du poète André Chénier. (fr)
- Marie-Joseph Blaise de Chénier (Costantinopoli, 28 agosto 1764 – Parigi, 10 gennaio 1811) è stato un poeta, drammaturgo e politico francese. Era fratello minore di André Chénier, ghigliottinato nel 1794, ma di idee più radicali. Compose il testo dell'inno rivoluzionario Le chant du départ. Fu membro della Convenzione, del Consiglio dei Cinquecento e del Tribunato. (it)
- Marie-Joseph Chénier (ur. 11 lutego 1764 w Konstantynopolu, zm. 10 stycznia 1811 w Paryżu) – francuski dramatopisarz i działacz polityczny. (pl)
- Мари-Жозеф Блез Шенье (фр. Marie-Joseph Blaise de Chénier; 28 августа 1764, Константинополь — 10 января 1811, Париж) — французский драматург и политический деятель. (ru)
- Marie-Joseph Chénier, född 11 februari 1764 i Konstantinopel, död 10 januari 1811 i Paris, var en fransk dramatisk författare. Han var son till Louis de Chénier och bror till André-Marie de Chénier. Med mönster från Voltaire skrev Chénier pjäser i övertygelsen, att teaterkonstens främsta uppgift var att "odla kärleken för dygden, lagarna och friheten och väcka avsky för fanatismen och tyranniet". Utifrån dessa principer skrev han pjäserna Charles IX (1789), Jean Calas (1791), Henri VIII (1791), Caius Gracchus (1792), samt Fénelon (1793). Hans drama Timoléon (1794) stoppades dock av censuren under Robespierre. Hans efterlämnade tragedi Tibère har av senare litteraturvetare betraktats som den bästa tragedin från den här tiden. Bland övriga verk kan nämnas hans Épîtres, i vilken bland annat ingår Épître sur la calomnie, där han rentvår sig från att ha varit medskyldig till broderns död. Chénier blev 1802 medlem av franska akademien och var 1803-06 överinspektör över undervisningsväsendet. Hans Tableau historique de l'état et de progrès de la littérature française depuis 1789 (1808). Hans Oeuvres complètes (samlade verk) utgavs i 8 band 1823-27. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Marie-Joseph Chénier (11. února 1764 Konstantinopol – 10. ledna 1811 Paříž) byl francouzský básník, dramatik a politik s řeckými kořeny. Je znám mimo jiné jako autor slov písně Le Chant du départ, hymny Francouzského císařství. Byl členem Francouzské akademie. Jeho bratr André Chénier byl rovněž významným básníkem. (cs)
- Marie-Joseph Blaise de Chénier, (* 11. Februar 1764 in Konstantinopel; † 10. Januar 1811 in Paris), war ein französischer Schriftsteller. Er gilt als bedeutendster Dramatiker der Französischen Revolution, ist heute aber so gut wie vergessen. (de)
- Marie-Joseph Blaise de Chénier (11 February 1764 – 10 January 1811) was a French poet, dramatist and politician of French and Greek origin. (en)
- Marie-Joseph Blaise de Chénier, né le 11 février 1764 à Constantinople et mort le 10 janvier 1811 à Paris, est un poète, dramaturge et homme politique français, frère cadet du poète André Chénier. (fr)
- Marie-Joseph Blaise de Chénier (Costantinopoli, 28 agosto 1764 – Parigi, 10 gennaio 1811) è stato un poeta, drammaturgo e politico francese. Era fratello minore di André Chénier, ghigliottinato nel 1794, ma di idee più radicali. Compose il testo dell'inno rivoluzionario Le chant du départ. Fu membro della Convenzione, del Consiglio dei Cinquecento e del Tribunato. (it)
- Marie-Joseph Chénier (ur. 11 lutego 1764 w Konstantynopolu, zm. 10 stycznia 1811 w Paryżu) – francuski dramatopisarz i działacz polityczny. (pl)
- Мари-Жозеф Блез Шенье (фр. Marie-Joseph Blaise de Chénier; 28 августа 1764, Константинополь — 10 января 1811, Париж) — французский драматург и политический деятель. (ru)
- Marie-Joseph Blaise de Chénier (Istanbul, llavors Constantinoble, 28 d'agost de 1764 - París, 10 de gener de 1811), fou un polític, poeta i escriptor francès. Fill de Louis de Chénier, diplomàtic i historiador, i germà del poeta André Chénier. Malgrat haver nascut a Constantinoble, passà la seva infància a Carcassona. Com el seu germà estudià en el Col·legi de Navarra de París i, el 1781, amb 17 anys es graduà com a cadet dels dragons de Montmorency. Va romandre dos anys en la guarnició de Niort. A més de les obres ja citades, se li deuen: (ca)
- Marie-Joseph Blaise de Chénier (Estambul, 28 de agosto de 1764-París, 10 de enero de 1811). Político, poeta y escritor francés. Hijo de , diplomático e historiador, y hermano del poeta André Chénier, Marie-Joseph nació en Constantinopla pero pasó su infancia en Carcasona. Estudió en el Colegio de Navarra de París y, en 1781, con 17 años se graduó como cadete de los dragones de Montmorency. Permaneció dos años en la guarnición de Niort. Murió en París el 10 de enero de 1811. (es)
- Marie-Joseph Chénier, född 11 februari 1764 i Konstantinopel, död 10 januari 1811 i Paris, var en fransk dramatisk författare. Han var son till Louis de Chénier och bror till André-Marie de Chénier. Med mönster från Voltaire skrev Chénier pjäser i övertygelsen, att teaterkonstens främsta uppgift var att "odla kärleken för dygden, lagarna och friheten och väcka avsky för fanatismen och tyranniet". Utifrån dessa principer skrev han pjäserna Charles IX (1789), Jean Calas (1791), Henri VIII (1791), Caius Gracchus (1792), samt Fénelon (1793). Hans drama Timoléon (1794) stoppades dock av censuren under Robespierre. (sv)
|
_-_P69_-_Mus%C3%A9e_Carnavalet.jpg?width=300)
_-_P69_-_Musée_Carnavalet.jpg?width=300){kind=link}
_-_P69_-_Musée_Carnavalet.jpg){kind=link}
