| dbo:abstract
|
- Luci Escriboni Libó (llatí: Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà, sogre de Sext Pompeu. Formava part de la gens Escribònia, i de la família dels Escriboni Libó, d'origen plebeu. La seva activitat comença el 56 aC, any en què va ser elegit tribú de la plebs, i va donar suport al punt de vista de Gneu Pompeu sobre Egipte i el cas de Ptolemeu XII Auletes. En esclatar la guerra civil l'any 49 aC va estar al costat de Pompeu, que li va confiar el comandament d'Etrúria, però la ràpida arribada de Juli Cèsar i l'entusiasme amb que va ser rebut pel poble, el va fer retirar d'Etrúria i es va unir als cònsols a Campània des d'on va sortir amb la resta de pompeians cap a Brundusium i després a Grècia. Estant a Brundusium Cèsar li va enviar un negociador de nom Canini Rèbil, molt amic de Libó, per aconseguir la reconciliació amb Pompeu, però la negociació no es va fer. Va seguir al costat de Pompeu i juntament amb Marc Octavi va dirigir la flota de Libúrnia i de la mar Egea, com a llegats de Bíbul, comandant suprem de la flota pompeiana. Va aconseguir algunes victòries sobre els almiralls de Cèsar a Dalmàcia: Dolabel·la va ser expulsat de la zona de Dalmàcia i Gai Antoni va ser derrotat i fet presoner. Després es va reunir amb Bíbul i quan aquest va morir poc després, sembla que va agafar la comandància suprema de la flota, encara que formalment no s'havia designat a ningú. Amb mig centenar de vaixells es va presentar davant de Brundusium per bloquejar la ciutat on era Marc Antoni, amb part de les tropes de Juli Cèsar, a l'espera de creuar a Grècia. Va ser derrotat per Marc Antoni i es va haver de retirar, permetent a Marc Antoni creuar cap a Grècia. No se'n sap res de Libó durant un temps, però segurament no es va sotmetre a Cèsar després de la batalla de Farsàlia i es va unir amb els del seu partit que encara estaven en armes. Mort el dictador el 44 aC era a Hispània al costat de Sext Pompeu, a favor del qual va escriure les autoritats romanes. No es va separar de Sext i el 40 aC se'l menciona com un dels que va acompanyar a Júlia, que s'havia refugiat a Sicília després de la guerra de Perusa, cap a l'Orient on era Marc Antoni. Aquest fet va alarmar a Octavi que temia una unió entre Sext Pompeu, que dominava la mar, i Marc Antoni. Octavi, per consell de Mecenàs, va proposar casar-se amb Escribònia, germana de Libó, tot i que era més gran que ell, per tal de buscar la divisió entre Pompeu i Marc Antoni. Aquest matrimoni, que es va celebrar poc després, va obrir el camí de la pau entre els triumvirs i Pompeu, pau que va ser negociada l'any 39 pel mateix Libó, que havia creuat de Sicília a Itàlia i després es va establir a Misenum. Quan la guerra es va renovar l'any 36 aC Libó va continuar lleial a Pompeu inicialment, fins que, quan va veure que la seva causa no podia guanyar, el va abandonar (35 aC). L'any 34 va ser cònsol junt amb Marc Antoni, tal com s'havia acordat a la pau de Misenum. Com que el seu nom no torna a sortir a la història, se suposa que va morir no gaire temps després. (ca)
- Lucius Scribonius Libo (* um 90 v. Chr.?) war ein römischer Politiker und Feldherr am Ende der Republik. Er ist um 62 v. Chr. als Münzmeister bezeugt und war möglicherweise 56 v. Chr. Volkstribun. Im Bürgerkrieg war er 49 v. Chr. Legat des Gnaeus Pompeius Magnus und kommandierte gemeinsam mit Marcus Octavius Flotteneinheiten in der Adria, mit denen er Publius Cornelius Dolabella eine Niederlage beibrachte und Gaius Antonius gefangen nahm. Nach dem Tod des Marcus Calpurnius Bibulus 48 v. Chr. übernahm er das Kommando der pompeianischen Flotte, konnte aber nicht verhindern, dass Marcus Antonius von Brundisium nach Griechenland übersetzte. Nach der Schlacht von Pharsalos zog sich Libo für einige Jahre ins Privatleben zurück. Als ihn die Triumvirn 43 v. Chr. proskribierten, ging er zu seinem Schwiegersohn Sextus Pompeius nach Sizilien, dessen wichtiger Berater er in den folgenden Jahren war. Libo vermittelte die Ehe seiner Schwester Scribonia mit Octavian (dem späteren Augustus), die zu einer Annäherung zwischen Sextus Pompeius und den Triumvirn führte. Im Vertrag von Misenum 39 v. Chr. war er als Konsul für das folgende Jahr vorgesehen, konnte das Amt nach erneutem Ausbruch des Bürgerkriegs aber nicht antreten. Nach dem Tod des Pompeius 35 v. Chr. schloss Libo sich Marcus Antonius an, mit dem zusammen er das Konsulat 34 v. Chr. bekleidete. Seine Enkel (nach älteren Rekonstruktionen Söhne) waren Lucius Scribonius Libo, Konsul 16 n. Chr., und Marcus Scribonius Libo Drusus, der 16 n. Chr. wegen Verschwörung gegen Tiberius angeklagt wurde. (de)
- Lucio Escribonio Libón fue un político romano de la república tardía. Suegro de Sexto Pompeyo y cuñado de Octavio Augusto, fue cónsul de la República romana en 34 a. C., junto con Marco Antonio. (es)
- Lucius Scribonius Libo was a Roman politician and military commander who was consul in 34 BC and brother-in-law to the future emperor Augustus. Libo rose to prominence through his connections with Pompey. When Julius Caesar rebelled against the Roman Senate in 49 BC, Libo sided with Pompey. He carried out a variety of military, diplomatic and naval roles, with mixed success. After Pompey's death in 48 BC, Libo attached himself to Pompey's son, Sextus Pompey, Libo's son-in-law due to his marriage to Libo's daughter Scribonia. Libo was involved in a variety of negotiations with Octavian. In 35 BC Libo abandoned Sextus and was rewarded by being appointed consul in 34 BC. (en)
- Lucius Scribonius Libo est un homme politique et militaire de la fin de la République romaine, consul en 34 av. J.-C. Il est le beau-père de Sextus Pompée et le beau-frère d'Auguste. (fr)
- ルキウス・スクリボニウス・リボ（ラテン語: Lucius Scribonius Libo、生没年不明）は紀元前1世紀中期の共和政ローマの政治家・軍人。紀元前34年に執政官（コンスル）を務めた。 (ja)
- Lucius Scribonius Libo was een politicus en militair ten tijde van de Romeinse Republiek. Hij was de broer van Scribonia en schoonvader van Sextus Pompeius. In 34 v.Chr. was hij consul. Scribonius Libo was de zoon van Lucius Scribonius Libo en een zekere Sentia. In 55 v.Chr. was hij muntmeester (Latijn: monetarius) en in 56 v.Chr. mogelijk volkstribuun (tribunus plebis). In 49 v.Chr. brak de burgeroorlog tussen Pompeius en Caesar uit: Scribonius Libo koos hierbij de zijde van Pompeius. Toen Julius Caesar Italië binnentrok bevond Scribonius Libo zich in Etrurië. Door Caesars snelle opmars was hij gedwongen zich terug te trekken naar Campanië, waar zich ook Pompeius en de consuls bevonden. Van hieruit trokken de Pompeianen zich verder terug naar Brundisium. Caesar stuurde naar Brundisium om te onderhandelen met Scribonius Libo, maar hier kwam niets uit. Scribonius Libo vertrok met Pompeius en de consuls over de Adriatische Zee naar Illyrië. Hier voerde hij samen met Marcus Octavius bevel over de en Achaeëse onderdelen van de Pompeiaanse vloot van Marcus Calpurnius Bibulus. Ze wisten de Caesariaanse vloot van Publius Cornelius Dolabella te verslaan en Caesars generaal Gaius Antonius gevangen te nemen. Na de dood van Calpurnius Bibulus in 48 v.Chr. kreeg Scribonius Libo het bevel over de vloot. Zijn taak was de haven van Brundisium te blokkeren zodat Caesar geen versterkingen naar Illyrië kon overzetten, maar Marcus Antonius versloeg hem, waarna Scribonius Libo zich terug moest trekken. Na de voor de Pompeianen desastreus verlopen slag bij Pharsalus trok hij zich terug uit het openbare leven. In 43 v.Chr. werden Octavianus (de latere Augustus), Lepidus en Marcus Antonius aangesteld als driemannen met consulair gezag en militair opperbevel (imperium): het tweede triumviraat. Om de schatkist te vullen, besloten ze tot proscripties over te gaan: ook Scribonius Libo werd vogelvrij verklaard. Hij vluchtte naar zijn ook vogelvrij verklaarde schoonzoon Sextus Pompeius die met de Romeinse vloot Sicilië had bezet. In de jaren daarna stond Scribonius Libo zijn schoonzoon met raad en daad bij. Vanuit Sicilië voerde Scribonius Libo onderhandelingen die rond 40 v.Chr. leidden tot een huwelijk tussen zijn zus Scribonia en Octavianus, wat tevens zorgde voor toenadering tussen het driemanschap en Sextus Pompeius. In 39 v.Chr., bij het Verdrag van Misenum, werd hem het consulschap van het jaar daarop toegezegd, maar toen het verdrag werd verbroken was dit van de baan. Na de dood van Sextus Pompeius in 35 v.Chr. sloot Scribonius Libo zich aan bij Marcus Antonius en in 34 v.Chr. werd hij samen met Marcus Antonius consul. Korte tijd later zou hij zijn overleden. Zijn zonen (of neven) waren Lucius Scribonius Libo, die in 16 consul was, en Marcus Scribonius Libo Drusus, die in 16 zelfmoord pleegde nadat hij was beschuldigd van samenzwering tegen keizer Tiberius. (nl)
- Lucio Scribonio Libone (latino: Lucius Scribonius Libo; ... – 34 a.C.) è stato un militare e politico romano durante la Repubblica, coinvolto nelle guerre civili dalla parte di Gneo Pompeo Magno, suo consuocero. (it)
- Lucius Scribonius Libo – polityk rzymski z I w p.n.e., konsul w 34 p.n.e., stronnik Pompejusza a potem Marka Antoniusza. (pl)
- Lucius Scribonius Libo (100-talet f.Kr.) var en romersk politiker och militär. Han stödde Pompejus under Romerska inbördeskriget (49 f.Kr. – 45 f.Kr.). Hans syster, Scribonia, var kejsar Augustus första hustru. Hans far var Lucius Scribonius Libo. Denna artikel om antiken saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
- Lúcio Escribônio Libão (m. 34 a.C.; em latim: Lucius Scribonius Libo) foi um político da gente Escribônia da República Romana nomeado cônsul em 34 a.C. com Marco Antônio, que renunciou no primeiro dia, e Lúcio Semprônio Atratino. Membro duma família plebeia, anos após casar sua filha Escribônia com Sexto Pompeu, filho de Pompeu, seguiu carreira como um de seus aliados, alcançado os postos de pretor e legado. Durante a guerra civil de César, tornou-se comandante da Etrúria e então dos recrutas da Campânia. Depois, comandou uma parte da frota de Pompeu e participou ativamente das negociações ocorridas nos anos seguintes. Em 48 a.C. bloqueou César por algum tempo na recém-conquistada e depois partiu para Brundísio, onde confrontou-se e foi derrotado numa emboscada por Marco Antônio. Anos depois, em 36 a.C., Libão aliou-se com seu genro Sexto Pompeu na guerra contra Otaviano, porém, quando notou que Sexto seria derrotado, abandonou-o em prol de Marco Antônio. Sua irmã, Escribônia, casou-se com Otaviano e Libão foi recompensado com o consulado em 34 a.C.. (pt)
- Луцій Скрибоній Лібон (87 до н. е. — після 21 до н. е.) — політичний та військовий діяч Римської республіки, консул 34 року до н. е. (uk)
- Лу́ций Скрибо́ний Либо́н (лат. Lucius Scribonius Libō; родился, приблизительно, в 90 году до н. э. — умер после 21 года до н. э.) — римский военачальник и политический деятель из плебейского рода Скрибониев, консул 34 года до н. э. В эпоху гражданских войн занимал видное место в окружении Гнея Помпея «Великого» и его сына Секста. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Lucio Escribonio Libón fue un político romano de la república tardía. Suegro de Sexto Pompeyo y cuñado de Octavio Augusto, fue cónsul de la República romana en 34 a. C., junto con Marco Antonio. (es)
- Lucius Scribonius Libo est un homme politique et militaire de la fin de la République romaine, consul en 34 av. J.-C. Il est le beau-père de Sextus Pompée et le beau-frère d'Auguste. (fr)
- ルキウス・スクリボニウス・リボ（ラテン語: Lucius Scribonius Libo、生没年不明）は紀元前1世紀中期の共和政ローマの政治家・軍人。紀元前34年に執政官（コンスル）を務めた。 (ja)
- Lucio Scribonio Libone (latino: Lucius Scribonius Libo; ... – 34 a.C.) è stato un militare e politico romano durante la Repubblica, coinvolto nelle guerre civili dalla parte di Gneo Pompeo Magno, suo consuocero. (it)
- Lucius Scribonius Libo – polityk rzymski z I w p.n.e., konsul w 34 p.n.e., stronnik Pompejusza a potem Marka Antoniusza. (pl)
- Lucius Scribonius Libo (100-talet f.Kr.) var en romersk politiker och militär. Han stödde Pompejus under Romerska inbördeskriget (49 f.Kr. – 45 f.Kr.). Hans syster, Scribonia, var kejsar Augustus första hustru. Hans far var Lucius Scribonius Libo. Denna artikel om antiken saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
- Луцій Скрибоній Лібон (87 до н. е. — після 21 до н. е.) — політичний та військовий діяч Римської республіки, консул 34 року до н. е. (uk)
- Лу́ций Скрибо́ний Либо́н (лат. Lucius Scribonius Libō; родился, приблизительно, в 90 году до н. э. — умер после 21 года до н. э.) — римский военачальник и политический деятель из плебейского рода Скрибониев, консул 34 года до н. э. В эпоху гражданских войн занимал видное место в окружении Гнея Помпея «Великого» и его сына Секста. (ru)
- Luci Escriboni Libó (llatí: Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà, sogre de Sext Pompeu. Formava part de la gens Escribònia, i de la família dels Escriboni Libó, d'origen plebeu. La seva activitat comença el 56 aC, any en què va ser elegit tribú de la plebs, i va donar suport al punt de vista de Gneu Pompeu sobre Egipte i el cas de Ptolemeu XII Auletes. L'any 34 va ser cònsol junt amb Marc Antoni, tal com s'havia acordat a la pau de Misenum. Com que el seu nom no torna a sortir a la història, se suposa que va morir no gaire temps després. (ca)
- Lucius Scribonius Libo (* um 90 v. Chr.?) war ein römischer Politiker und Feldherr am Ende der Republik. Er ist um 62 v. Chr. als Münzmeister bezeugt und war möglicherweise 56 v. Chr. Volkstribun. Im Bürgerkrieg war er 49 v. Chr. Legat des Gnaeus Pompeius Magnus und kommandierte gemeinsam mit Marcus Octavius Flotteneinheiten in der Adria, mit denen er Publius Cornelius Dolabella eine Niederlage beibrachte und Gaius Antonius gefangen nahm. Nach dem Tod des Marcus Calpurnius Bibulus 48 v. Chr. übernahm er das Kommando der pompeianischen Flotte, konnte aber nicht verhindern, dass Marcus Antonius von Brundisium nach Griechenland übersetzte. (de)
- Lucius Scribonius Libo was a Roman politician and military commander who was consul in 34 BC and brother-in-law to the future emperor Augustus. Libo rose to prominence through his connections with Pompey. When Julius Caesar rebelled against the Roman Senate in 49 BC, Libo sided with Pompey. He carried out a variety of military, diplomatic and naval roles, with mixed success. (en)
- Lúcio Escribônio Libão (m. 34 a.C.; em latim: Lucius Scribonius Libo) foi um político da gente Escribônia da República Romana nomeado cônsul em 34 a.C. com Marco Antônio, que renunciou no primeiro dia, e Lúcio Semprônio Atratino. Membro duma família plebeia, anos após casar sua filha Escribônia com Sexto Pompeu, filho de Pompeu, seguiu carreira como um de seus aliados, alcançado os postos de pretor e legado. Durante a guerra civil de César, tornou-se comandante da Etrúria e então dos recrutas da Campânia. Depois, comandou uma parte da frota de Pompeu e participou ativamente das negociações ocorridas nos anos seguintes. (pt)
- Lucius Scribonius Libo was een politicus en militair ten tijde van de Romeinse Republiek. Hij was de broer van Scribonia en schoonvader van Sextus Pompeius. In 34 v.Chr. was hij consul. Scribonius Libo was de zoon van Lucius Scribonius Libo en een zekere Sentia. In 55 v.Chr. was hij muntmeester (Latijn: monetarius) en in 56 v.Chr. mogelijk volkstribuun (tribunus plebis). Zijn zonen (of neven) waren Lucius Scribonius Libo, die in 16 consul was, en Marcus Scribonius Libo Drusus, die in 16 zelfmoord pleegde nadat hij was beschuldigd van samenzwering tegen keizer Tiberius. (nl)
|
