| dbo:abstract
|
- Lorenzo García y Panduro, que després va canviar els seus cognoms pels d'Hervás y Panduro (Horcajo de Santiago, Cuenca, 10 de maig de 1735 - Roma, 24 d'agost de 1809), va ser un polígraf jesuïta, lingüista i filòleg espanyol, considerat el pare de la lingüística comparada. Era fill de Juan García Hervás i Inés Panduro, llauradors de poca fortuna. Ingressà en els jesuïtes a Madrid el 29 de setembre 1749 i estudià set anys de filosofia i teologia a la Universitat Complutense. Estudià també cànons, i molt especialment matemàtica i astronomia. El 1760 s'ordenà sacerdot. Després de missionar dos anys en el bisbat de Conca, es traslladà a Càceres, on ensenyà llatí al col·legi dels jesuites. El 1761 va residir a Madrid i ensenyà metafísica al , que passà a dirigir el 1762. Dos anys després va ser destinat com a mestre de filosofia al col·legi de l'Anunciata, de Múrcia. Segons Fermín Caballero, en la biografía de Hervás y Panduro, en Conquenses ilustres, pàgines 117 a 122, Hervás, mai va estar a Amèrica. Quan els jesuïtes van ser expulsats d'Espanya per Carles III el 1767, marxà a Còrsega i tot seguit a Itàlia, residint a Forli fins a 1773 amb altres jesuïtes de la província eclesiàstica de Toledo, lliurat a la recerca i l'estudi de les matemàtiques, l'astronomia, les ciències naturals i la lingüística. Passà després a Cesena, on el marquès de el va fer preceptor dels seus fills. Després d'11 anys a la Romanya, passà a Roma per tal de consultar la bibliografia de la Biblioteca Vaticana. Publicà Origine, formazione, mecanismo ed armonia degl' Idiomi («Origen, formació, funcionament i harmonia dels idiomes», 1785), Vocabolario poliglotto, con prolegomeni sopra più de CL lingue ("Vocabulari multilingüe, amb introduccions sobre més de 150 llengües", 1787), Saggio practicco delle Lingue con prolegomeni e una raccolta di orazioni dominicali in più di trecento lingue e dialetti ("Recopilació pràctica de les llengües amb introduccions i una recol·lecció d'oracions dominicals en més de trescentes llengües i dialectes", 1787). A Roma entrà en contacte amb l'Escola de Sordmuts de (mort el 1789) i , els quals explicaven el mètode educatiu que l'Abate L'Epée havia practicat anteriorment a l'Institut Nacional de Sordmuts de París i en va aprendre el seu mètode, que més tard divulgaria en castellà. Va ser nomenat teòleg assessor del cardenal el 1798 i canonista del cardenal . Tornà a Espanya cap a 1798, acollit a un decret de Carles IV d'Espanya que permetia als jesuïtes la seva tornada individual a Espanya i residí un temps a Barcelona; on col·laborà amb en la fundació i establiment de l'Escola Municipal de Sordmuts (1800); va aprofitar per a investigar en l'Arxiu de la Corona d'Aragó i en l'Arxiu de l'Orde de Santiago d'Uclés, i com a resultat imprimí una Descripción del archivo de la Corona de Aragón, existente en la ciudad de Barcelona, y noticia del archivo general de la militar Orden de Santiago en su convento de Uclés, fullet compost de dos opuscles i publicat a Cartagena el 1801; el mateix any imprimí unes Preeminencias y dignidad que en la militar Orden de Santiago tienen su prior eclesiástico y su casa matriz. Visità les ruïnes de que ell, enmig d'una gran polèmica, identificà amb l'antiga Segòbriga dels romans. El decret va ser revocat i va tornar a ser desterrat a Itàlia el 1802; fixà la seva residència a Roma; el papa Pius VII el nomenà l'any 1804 prefecte de la Biblioteca del Palau del Quirinal. El 1805 va ser nomenat soci emèrit de la Sociedad Económica Vascongada; també ho va ser de la Reial Acadèmia de Ciències i Antiquitats de Dublín i de l'Etrusca de Crotona. Traduí la Història de l'Església de l'abat Berault-Bercastel (Madrid 1797-1808). Morí a Roma el 24 d'agost de 1809. En lingüística, vint-i-cinc anys abans que Franz Bopp va demostrar científicament l'existència de la família indoeuropea, establí per primera vegada a Europa el parentiu entre grec i sànscrit. Al contrari que els lingüistes francesos, demostrà que l'hebreu no va ser la llengua del Paradís ni la primigènia; i la va emparentar amb les altres llengües semítiques com l'arameu, àrab i siríac. Sostingué la teoria del basc-iberisme. Establí dues noves famílies lingüístiques, la malaiopolinèsia i la finoúgrica. Va ser citat amb elogis per lingüistes com Otto Jespersen i W. von Humboldt. Va ser el primer a reconèixer la superior importància de la gramàtica i la morfologia per a decidir el parentiu de les llengües, seguint en això a Leibniz. Fins aleshores, allò que es comparava era el lèxic. Va estudiar moltes llengües, entre elles les d'Amèrica, tanmateix, les seves intencions eren més antropològiques que lingüístiques, donat que estudià les llengües només com un camí per establir famílies ètniques, i aquesta va ser la finalitat de tots els seus treballs. (ca)
- Lorenzo Hervás y Panduro (* 1. Mai 1735 in Horcajo de Santiago, Provinz Cuenca, Spanien; † 24. August 1809 in Rom, Italien) war ein spanischer Jesuit, der als Sprachgenie galt, das einen großen Einfluss auf die Entwicklung der Sprachwissenschaft ausübte. Er soll annähernd 40 Sprachen gesprochen haben. Er gilt als einer der Begründer der Historischen Linguistik. (de)
- Lorenzo García y Panduro, luego cambiados sus apellidos a Hervás y Panduro, y en nuestro tiempo comúnmente Lorenzo Hervás (Horcajo de Santiago, Cuenca, 10 de mayo de 1735-Roma, 24 de agosto de 1809), fue un polígrafo jesuita, lingüista y filólogo español, padre de la lingüística comparada y uno de los principales autores de la Escuela Universalista Española del siglo XVIII. (es)
- Espainiar jesuita eta filologoa (Horcajo, Cuenca, 1735 - Erroma, 1809). Alcala de Henareseko unibertsitatean ikasia, 1756 arte. Apaiztu ondoren, hizkuntza klasikoetako irakasle izan zen Caceresen eta Madrilen. Jesusen Lagundia Espainiatik egotzi zutenean (1767), Italiara joan zen. Pio VII.ak Quirinaleko bibliotekari izendatu zuen (1802-1809). Jakintza handiko gizona zen; 1778-1792 bitartean Unibertsoaren ideia obra idatzi zuen, italieraz (27 liburuki). Giza bizitzaren alderdi guztiak ukitzen dituen eta filologia konparatuan berebiziko garrantzia izan duen beste obra bat ere badu, sei liburutan banatua: Hizkuntza ezagunen katalogoa (1784-1787). Besteak beste, euskarari eskaini zion kapitulu bat ongi taxutua. Misiolari jesuitek munduko bazter guztietatik ekarritako materiala erabili zuen hainbat hizkuntzaren jatorri eta etnografia-loturak erakusteko. Beste obra batzuk: Vocabulario polígloto, con prolegómenos sobre más de CL lenguas (1787), Viaje estático al mundo planetario (1793-1794), Escuela española de sordomudos o Arte para enseñarles a escribir y hablar el idioma español (1795). (eu)
- Lorenzo Hervás y Panduro, né le 1er mai 1735 à Horcajo de Santiago, province de Cuenca et décédé à Rome le 24 août 1809 est un prêtre jésuite espagnol, philologue et écrivain. Il est l'un des principaux collaborateurs et auteurs de l'École Universaliste Espagnole du XVIIIe siècle. (fr)
- Lorenzo Hervás y Panduro was a Spanish Jesuit and famous philologist; born at Horcajo, 1 May 1735; died at Rome, 24 August 1809. He is one of the most important authors, together with Juan Andrés, Antonio Eximeno or Celestino Mutis, of the Spanish Universalist School of the 18th century. (en)
- Lorenzo Hervás y Panduro (Horcajo de Santiago, 1º maggio 1735 – Roma, 24 agosto 1809) è stato un gesuita, linguista e filologo spagnolo, considerato uno dei padri della linguistica comparativa e, con Juan Andrés e Antonio Eximeno, uno dei membri più importanti della Scuola Universalista Spagnola del XVIII secolo. (it)
- Lorenzo Hervás y Panduro (Horcajo de Santiago, 10 de maio de 1735 - Roma, 24 de agosto de 1809) foi um escritor, jesuíta e filólogo espanhol. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Lorenzo Hervás y Panduro (* 1. Mai 1735 in Horcajo de Santiago, Provinz Cuenca, Spanien; † 24. August 1809 in Rom, Italien) war ein spanischer Jesuit, der als Sprachgenie galt, das einen großen Einfluss auf die Entwicklung der Sprachwissenschaft ausübte. Er soll annähernd 40 Sprachen gesprochen haben. Er gilt als einer der Begründer der Historischen Linguistik. (de)
- Lorenzo García y Panduro, luego cambiados sus apellidos a Hervás y Panduro, y en nuestro tiempo comúnmente Lorenzo Hervás (Horcajo de Santiago, Cuenca, 10 de mayo de 1735-Roma, 24 de agosto de 1809), fue un polígrafo jesuita, lingüista y filólogo español, padre de la lingüística comparada y uno de los principales autores de la Escuela Universalista Española del siglo XVIII. (es)
- Lorenzo Hervás y Panduro, né le 1er mai 1735 à Horcajo de Santiago, province de Cuenca et décédé à Rome le 24 août 1809 est un prêtre jésuite espagnol, philologue et écrivain. Il est l'un des principaux collaborateurs et auteurs de l'École Universaliste Espagnole du XVIIIe siècle. (fr)
- Lorenzo Hervás y Panduro was a Spanish Jesuit and famous philologist; born at Horcajo, 1 May 1735; died at Rome, 24 August 1809. He is one of the most important authors, together with Juan Andrés, Antonio Eximeno or Celestino Mutis, of the Spanish Universalist School of the 18th century. (en)
- Lorenzo Hervás y Panduro (Horcajo de Santiago, 1º maggio 1735 – Roma, 24 agosto 1809) è stato un gesuita, linguista e filologo spagnolo, considerato uno dei padri della linguistica comparativa e, con Juan Andrés e Antonio Eximeno, uno dei membri più importanti della Scuola Universalista Spagnola del XVIII secolo. (it)
- Lorenzo Hervás y Panduro (Horcajo de Santiago, 10 de maio de 1735 - Roma, 24 de agosto de 1809) foi um escritor, jesuíta e filólogo espanhol. (pt)
- Lorenzo García y Panduro, que després va canviar els seus cognoms pels d'Hervás y Panduro (Horcajo de Santiago, Cuenca, 10 de maig de 1735 - Roma, 24 d'agost de 1809), va ser un polígraf jesuïta, lingüista i filòleg espanyol, considerat el pare de la lingüística comparada. (ca)
- Espainiar jesuita eta filologoa (Horcajo, Cuenca, 1735 - Erroma, 1809). Alcala de Henareseko unibertsitatean ikasia, 1756 arte. Apaiztu ondoren, hizkuntza klasikoetako irakasle izan zen Caceresen eta Madrilen. Jesusen Lagundia Espainiatik egotzi zutenean (1767), Italiara joan zen. Pio VII.ak Quirinaleko bibliotekari izendatu zuen (1802-1809). Jakintza handiko gizona zen; 1778-1792 bitartean Unibertsoaren ideia obra idatzi zuen, italieraz (27 liburuki). Giza bizitzaren alderdi guztiak ukitzen dituen eta filologia konparatuan berebiziko garrantzia izan duen beste obra bat ere badu, sei liburutan banatua: Hizkuntza ezagunen katalogoa (1784-1787). Besteak beste, euskarari eskaini zion kapitulu bat ongi taxutua. Misiolari jesuitek munduko bazter guztietatik ekarritako materiala erabili zuen hai (eu)
|
