| dbo:abstract
|
- Els Banu Lihyan o lihyanites foren un poble i estat (Regne de Lihyan) de l'antiga Aràbia nord-occidental. S'han trobat inscripcions al nord de l'Hedjaz que conserven els noms d'almenys sis reis lihyanites; estan fetes en un alfabet semític del sud emparentat amb les escriptures subdaràbiques dedanita, tamudea i safaïtica, i precedent de l'àrab. El regne va existir uns quants segles en el període preislàmic. El seu centre degué ser la vall d'al-Ula amb al-Khurayba on estava l'antiga Dedan, una mica al sud del centre nabateu d'al-Hidjr (moderna Madain Salih). A la mateixa regió es troben inscripcions , minees, , nabatees, hebrees i àrabs. La seva deïtat principal era Dhu Ghabat i altres deïtats eren Hallah, Lat, Han-Uzzau, Han-Aktab, Ha-Kutbay, Baalsamen, Humam, Ha-Mahr, Khardji, Salman i Wadd. Les inscripcions dedanites estan datades del segle vi aC o com a tard el V aC. La supremacia dedanita fou substituïda per la lihyanita en una data desconeguda, però es creu que el regne de Lihyan floria al segle III aC. Les inscripcions minees correspondrien a una colònia comercial d'aquest poble al regne de Lihyan el segle III aC, però no corresponen a una dominació política com s'havia pensat. Pels noms dels reis de Lihyan coneguts sembla que eren contemporanis almenys en part dels ptolemeus d'Egipte: un d'ells s'anomena Tlmy (Telemy) que seria Ptolemeu però una altra teoria el fa un nom semita, Talmay (nom que portava un rei de Gessur). Probablement foren eliminats pels nabateus en el seu avança cap al sud: unes inscripcions nabatees al sud de Tayma, assenyalen a un Masudu que es qualifica de rei de Lihyan; la seva datació és incerta, i podria ser del segle ii aC o del segle I aC abans de la conquesta final de Dedan pels nabateus. No sembla probable la teoria que són del segle I emesa per W. Caskel. A les fonts àrabs islàmiques els lihyanites o Banu Lihyan són una fracció de la tribu Hudhayl amb la genealogia: Lihyan ibn Hudhayl ibn Mudikra ibn al-Yas ibn Mudar. No se sap com els lihyanites van arribar a ser part de la tribu Hudhayl al segle VI en un territori entre la Meca i Taif, una mica allunyat del seu hàbitat original al nord-est de la Meca. La tradició àrab en perd la pista. Una tradició diu que els Banu Lihyan eren les restes del Djurhum o Djurham una antiga tribu àrab que va emigrar del Iemen a la Meca i van integrar-se als Hudhayl i això seria un record nebulós del regne de Lihyan. En el període immediatament anterior i posterior a l'adveniment de l'islam no tenen història separada dels Hudhayl. Posteriorment pocs personatges es reclamen d'aquesta fracció: el gramàtic Ali ibn Khazim al-Lihyani (+837/838) en podria ser un però algunes fonts diuen que la seva nisba es devia en realitat a la seva barba (Lihya = barba). (ca)
- دادان أو ددن كما تعرف باسم لحيان(خط المسند: ) هي مملكة قامت في مستوطنة دادان وتيماء ومدائن الأسود وجبل عكمة بإقليم الحجاز، غرب شبه الجزيرة العربية، وتقع حاليًا في دولة المملكة العربية السعودية؛ كانت تسمى في الفترة الأولى ددان، ودامت ددان في مرحلتها الأولى في الفترة (700 ق.م - 100 ق.م) وثم في مرحلتها الثانية في الفترة الممتدة بين سنة 107م و150م. في عصر ما قبل الميلاد أقامت جالية معينية قادمة من جنوب شبه الجزيرة العربية دولة وحضارة في ددان وتيماء شمال الحجاز، كانت تسمى مستوطنتهم ددن أو دادان، وفي فترة من الفترات اتخذ المعينيون من مدينة ددان عاصمة ثانية لهم في الشمال، وكانت لهم قوة ومنعة. وقد أسهمت حضارتهم بقدر وافر في حركة الفنون والكتابة والتجارة والمعمار، ولاتزال آثارهم و نقوشهم باقية هناك حتى اليوم. (ar)
- Das antike Reich Lihyan der Lihyaniten befand sich in der heutigen Oase von al-ʿUla, etwa 150 km südwestlich von Tayma im nordwestlichen Saudi-Arabien und lag an der Weihrauchstraße. Es gibt Inschriften aus dem 6. bis 4. vorchristlichen Jahrhundert. Der Hauptort war das aus der Bibel bekannte Dedan. Die lihyanische Sprache gilt als ein Dialekt des Nordarabischen. Andere heute ebenso verdrängte Dialekte waren das Safaitische, Thamudische von der Gegend um Tayma und das Hasaitische von al-Hasa. Für die frühe Variante des Lihyanischen wird oft die Bezeichnung Dedanitisch verwendet. Nach der Errichtung des Kalifats wurden diese Dialekte durch das Hocharabische verdrängt, das gleichfalls einen nordarabischen Dialekt darstellt. (de)
- Lihyan (Arabic: لحيان, Liḥyān; Greek: Lechienoi), also called Dadān or Dedan was a powerful and highly organized ancient Arab kingdom that played a vital cultural and economic role in the north-western region of the Arabian Peninsula and used Dadanitic language. The Lihyanites ruled over a large domain from Yathrib in the south and parts of the Levant in the north. In antiquity, the Gulf of Aqaba used to be called Gulf of Lihyan. A testimony to the extensive influence that Lihyan acquired. The term "Dedanite" usually describes the earlier phase of the history of this kingdom since their capital name was Dedan, which is now called Al-'Ula oasis located in northwestern Arabia, some 110 km southwest of Teima, both cities located in modern-day Saudi Arabia, while the term "Lihyanite" describes the later phase. Dadan in its early phase was "one of the most important caravan centers in northern Arabia". It is mentioned in the Hebrew Bible. The Lihyanites later became the enemies of the Nabataeans. The Romans invaded the Nabataeans and acquired their kingdom in 106 AD. This encouraged the Lihyanites to establish an independent kingdom to manage their country. This was headed by the King Han'as, one of the former royal family, which governed Al-Hijr before the Nabataean invasion. The Arab genealogies consider the Banu Lihyan to be Ishmaelites, Arabs descended from Ishmael, although in Jewish tradition they are thought to be descended directly from Abraham through his second wife Keturah (rather than from Ishmael). (en)
- Lihyan (لحيان en árabe) fue un Estado del norte de Arabia que ocupó parte de lo que fue el Reino Nabateo (noroeste de Arabia), conocido por las inscripciones encontrada dentro de sus límites, de los siglos VI-IV a. C. Su capital fue la ciudad bíblica Dedan (hoy en día Al-'Ula, ubicada en un oasis a 110 km de Teima, otra importante urbe de la época), y a 380 km de Medina, si bien el reino había tenido una capital anterior llamada también Lihyan. (es)
- L'ancien royaume de Lihyan, ou Lihyân, des Lihyanites, se trouvait dans l'oasis d'Al-'Ula d'aujourd'hui, à environ 150 km au sud-ouest de Tayma au nord-ouest de l'Arabie saoudite, sur la route de l'encens. Les inscriptions retrouvées remontent aux VIe et IVe siècles av. J.-C.. La capitale nommée dans la Bible est Dedan. La langue lihyanique est considérée comme un dialecte du nord-arabique. D'autres dialectes, désormais évincés, sont le safaitique, le thamudique, et l'hasaitique d'Al-Hassa. Après l'établissement du califat, ces dialectes ont été supplantés par le haut-arabe, également un dialecte nord-arabe. (fr)
- Lihyan (bahasa Arab: لحيان, Liḥyān; bahasa Yunani Kuno: Λεχίενοι, translit: Lekhienoi), juga disebut sebagai Dadān atau Dedan (bahasa Ibrani: דְּדָן, Dəḏān), adalah kerajaan kuno yang sangat berpengaruh di wilayah barat laut Jazirah Arab yang menuturkan bahasa Dadan. Bangsa Lihyan menguasai suku-suku di Yathrib di selatan dan sebagian Syam selatan. Di zaman kuno, Teluk Aqaba dulu disebut sebagai Teluk Lihyan. Banyak catatan kuno yang merekam pengaruh Lihyan di Timur Tengah. Istilah "Dedan" biasanya menggambarkan fase awal sejarah kerajaan ini karena nama ibu kota mereka adalah Dedan, yang sekarang disebut oasis yang terletak di barat laut Jazirah Arab, sekitar 110 kilometer barat daya , sekarang kedua kota tersebut bagian dari Arab Saudi, sedangkan istilah "Lihyan" menggambarkan fase akhir kerajaan itu. Dadan pada awalnya disebut sebagai "salah satu pusat kafilah terpenting di Jazirah Arab utara", Lihyan sebagai "Dedan". Bangsa Lihyan kemudian menjadi musuh bangsa Nabath. Bangsa Romawi menaklukan dan menganeksasi Nabatea pada tahun 106 M. Peristiwa itu mendorong bangsa Lihyan untuk mendirikan kerajaan merdeka tersendiri. Kerajaan itu dipimpin oleh Raja Han'as, salah satu mantan keluarga kerajaan yang memerintah Al-Hijr sebelum invasi Nabath. Catatan silsilah Arab menganggap Bani Lihyan sebagai keturunan Bani Ismail, jadi Dadan merupakan salah satu leluhur bangsa Arab, meskipun dalam tradisi Yahudi mereka dianggap sebagai keturunan langsung dari Abraham melalui istri keduanya bernama (bukan dari Ismail). Keturunan Lihyan mendirikan kerajaan Arab Lihyan dan saat ini tinggal di gurun antara Makkah dan Jeddah. (in)
- I Lihyaniti furono una popolazione araba, età preislamica nella regione araba del Ḥijāz. Non è improbabile che siano i Laianites di cui parlano sia Agatarchide di Cnido, sia Diodoro Siculo come, forse, i Lechieni di cui fa menzione Plinio il Vecchio nella opera Naturalis Historia, i Lihyaniti facevano prevalentemente capo alle regioni settentrionali del Ḥijāz, nell'area al-Khurayba-Dedān-al-ʿUlā, abbastanza prossima a quella di Madāʾin Ṣāliḥ/al-Ḥijr, da cui muovevano le carovane che, partite dal sud, si recavano poi verso la palestinese Ghaza. Al pari dei Thamudeni che, come loro, gravitavano sul Ḥijāz, il modo di produzione dei Lihyaniti era quello tipico dei sedentari, anche se era praticato l'allevamento di piccola transumanza stagionale degli ovini e dei dromedari, fonte privilegiata delle proteine di cui i Lihyaniti avevano bisogno, integrate dall'apporto degli zuccheri forniti essenzialmente dai datteri e dal miele selvatico, e infine dai carboidrati, forniti essenzialmente dall'orzo macinato e mescolato con burro, formante il cosiddetto sawīq. Il culto dei Lihyaniti coinvolgeva la divinità di Dhū Ghāba, il Signore di Ghāba, ossia in arabo, del "bosco", ma il culto era reso anche alla divinità panaraba di al-Lāt, a Manāt, ad al-ʿUzzā, a Han-Aktab, a Ha-Kutbay e ad ʿAws, nonché varie altre divinità originarie della Palmirene e addirittura del pantheon assiro, o della cultura nabatea. Nell'area della ghāba di Yathrib, ad al-Khurayba, i due archeologi francesi Jaussen e Savignac, scoprirono nel primo quarto del XX secolo un bacino ( ghabghab ) destinato a raccogliere il sangue delle vittime sacrificali, fra cui, forse, quello di esseri umani. L'organizzazione monarchica della loro società è dimostrata da 6 nomi di sovrani che avrebbero esercitato un potere di cui è al momento impossibile definire i limiti ma, a livello epigrafico non mancano invece testimonianze precise sulla loro capacità di agricoltori, nonché di costruttori di residenze fisse - abitazioni e santuari - oltre che di creatori di statue: tipiche manifestazioni tutte di un livello compiuto di stabile sedentarizzazione. (it)
- Reino de Liã (em árabe: لحيان; romaniz.: Lihyan) ou Reino dos Lequienos (em grego clássico: Lechienoi), também chamado de Dadã ou Dedã (em hebraico: דְּדָן; romaniz.: Dəḏān), foi um antigo e poderoso reino árabe altamente organizado que desempenhou um papel cultural e econômico vital na região noroeste da Península Arábica, cujo sistema de escrita era o . Os lianitas governaram sobre um grande domínio de Medina no sul e partes do Levante no norte. Na antiguidade, o Golfo de Ácaba costumava ser chamado de Golfo de Liã. Um testemunho da grande influência que Liã adquiriu. O termo "dedanita" geralmente descreve a fase anterior da história deste reino, já que seu nome de capital era Dedã, que agora é chamado de oásis Alula localizado no noroeste da Arábia, cerca de quilômetros a sudoeste de , ambas as cidades localizadas na Arábia Saudita dos dias modernos, enquanto o termo "lianita" descreve a fase posterior. Dadã, em sua fase inicial, era "um dos centros de caravanas mais importantes do norte da Arábia". É . Os romanos invadiram os nabateus e conquistaram seu reino em 106. Isso encorajou os lianitas a estabelecer um reino independente para administrar seu país. Este era chefiado pelo rei Hanas, um membro da antiga família real, que governava Madaim Salé antes da invasão nabateia. (pt)
- Ліх'ян або Деданське царство — стародавня держава на північному заході Аравійського півострова. Підкорена Набатейським царством у 24 році до н. е. В еліністичних джерелах відоме як Лехеніой. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Lihyan (لحيان en árabe) fue un Estado del norte de Arabia que ocupó parte de lo que fue el Reino Nabateo (noroeste de Arabia), conocido por las inscripciones encontrada dentro de sus límites, de los siglos VI-IV a. C. Su capital fue la ciudad bíblica Dedan (hoy en día Al-'Ula, ubicada en un oasis a 110 km de Teima, otra importante urbe de la época), y a 380 km de Medina, si bien el reino había tenido una capital anterior llamada también Lihyan. (es)
- Ліх'ян або Деданське царство — стародавня держава на північному заході Аравійського півострова. Підкорена Набатейським царством у 24 році до н. е. В еліністичних джерелах відоме як Лехеніой. (uk)
- دادان أو ددن كما تعرف باسم لحيان(خط المسند: ) هي مملكة قامت في مستوطنة دادان وتيماء ومدائن الأسود وجبل عكمة بإقليم الحجاز، غرب شبه الجزيرة العربية، وتقع حاليًا في دولة المملكة العربية السعودية؛ كانت تسمى في الفترة الأولى ددان، ودامت ددان في مرحلتها الأولى في الفترة (700 ق.م - 100 ق.م) وثم في مرحلتها الثانية في الفترة الممتدة بين سنة 107م و150م. (ar)
- Els Banu Lihyan o lihyanites foren un poble i estat (Regne de Lihyan) de l'antiga Aràbia nord-occidental. S'han trobat inscripcions al nord de l'Hedjaz que conserven els noms d'almenys sis reis lihyanites; estan fetes en un alfabet semític del sud emparentat amb les escriptures subdaràbiques dedanita, tamudea i safaïtica, i precedent de l'àrab. El regne va existir uns quants segles en el període preislàmic. El seu centre degué ser la vall d'al-Ula amb al-Khurayba on estava l'antiga Dedan, una mica al sud del centre nabateu d'al-Hidjr (moderna Madain Salih). A la mateixa regió es troben inscripcions , minees, , nabatees, hebrees i àrabs. La seva deïtat principal era Dhu Ghabat i altres deïtats eren Hallah, Lat, Han-Uzzau, Han-Aktab, Ha-Kutbay, Baalsamen, Humam, Ha-Mahr, Khardji, Salman i Wa (ca)
- Das antike Reich Lihyan der Lihyaniten befand sich in der heutigen Oase von al-ʿUla, etwa 150 km südwestlich von Tayma im nordwestlichen Saudi-Arabien und lag an der Weihrauchstraße. Es gibt Inschriften aus dem 6. bis 4. vorchristlichen Jahrhundert. (de)
- Lihyan (Arabic: لحيان, Liḥyān; Greek: Lechienoi), also called Dadān or Dedan was a powerful and highly organized ancient Arab kingdom that played a vital cultural and economic role in the north-western region of the Arabian Peninsula and used Dadanitic language. The Lihyanites ruled over a large domain from Yathrib in the south and parts of the Levant in the north. In antiquity, the Gulf of Aqaba used to be called Gulf of Lihyan. A testimony to the extensive influence that Lihyan acquired. The term "Dedanite" usually describes the earlier phase of the history of this kingdom since their capital name was Dedan, which is now called Al-'Ula oasis located in northwestern Arabia, some 110 km southwest of Teima, both cities located in modern-day Saudi Arabia, while the term "Lihyanite" describes (en)
- L'ancien royaume de Lihyan, ou Lihyân, des Lihyanites, se trouvait dans l'oasis d'Al-'Ula d'aujourd'hui, à environ 150 km au sud-ouest de Tayma au nord-ouest de l'Arabie saoudite, sur la route de l'encens. Les inscriptions retrouvées remontent aux VIe et IVe siècles av. J.-C.. La capitale nommée dans la Bible est Dedan. (fr)
- Lihyan (bahasa Arab: لحيان, Liḥyān; bahasa Yunani Kuno: Λεχίενοι, translit: Lekhienoi), juga disebut sebagai Dadān atau Dedan (bahasa Ibrani: דְּדָן, Dəḏān), adalah kerajaan kuno yang sangat berpengaruh di wilayah barat laut Jazirah Arab yang menuturkan bahasa Dadan. Bangsa Lihyan menguasai suku-suku di Yathrib di selatan dan sebagian Syam selatan. Di zaman kuno, Teluk Aqaba dulu disebut sebagai Teluk Lihyan. Banyak catatan kuno yang merekam pengaruh Lihyan di Timur Tengah. Istilah "Dedan" biasanya menggambarkan fase awal sejarah kerajaan ini karena nama ibu kota mereka adalah Dedan, yang sekarang disebut oasis yang terletak di barat laut Jazirah Arab, sekitar 110 kilometer barat daya , sekarang kedua kota tersebut bagian dari Arab Saudi, sedangkan istilah "Lihyan" menggambarkan fase ak (in)
- I Lihyaniti furono una popolazione araba, età preislamica nella regione araba del Ḥijāz. Non è improbabile che siano i Laianites di cui parlano sia Agatarchide di Cnido, sia Diodoro Siculo come, forse, i Lechieni di cui fa menzione Plinio il Vecchio nella opera Naturalis Historia, i Lihyaniti facevano prevalentemente capo alle regioni settentrionali del Ḥijāz, nell'area al-Khurayba-Dedān-al-ʿUlā, abbastanza prossima a quella di Madāʾin Ṣāliḥ/al-Ḥijr, da cui muovevano le carovane che, partite dal sud, si recavano poi verso la palestinese Ghaza. (it)
- Reino de Liã (em árabe: لحيان; romaniz.: Lihyan) ou Reino dos Lequienos (em grego clássico: Lechienoi), também chamado de Dadã ou Dedã (em hebraico: דְּדָן; romaniz.: Dəḏān), foi um antigo e poderoso reino árabe altamente organizado que desempenhou um papel cultural e econômico vital na região noroeste da Península Arábica, cujo sistema de escrita era o . Os lianitas governaram sobre um grande domínio de Medina no sul e partes do Levante no norte. Na antiguidade, o Golfo de Ácaba costumava ser chamado de Golfo de Liã. Um testemunho da grande influência que Liã adquiriu. O termo "dedanita" geralmente descreve a fase anterior da história deste reino, já que seu nome de capital era Dedã, que agora é chamado de oásis Alula localizado no noroeste da Arábia, cerca de quilômetros a sudoeste de , (pt)
|
