| dbo:abstract
|
- Koca Mehmed Hüsrev Paşa, antigament Kodja Mehmed Khosrew Paixà, (1765 - 3 de març de 1855) fou gran visir otomà. Va ocupar alguns càrrecs a palau i el 1792 va passar al servei del kapudan-i derya (almirall de la flota) , el qual el 1801 va anar amb la flota a Egipte i va encarregar a Hüsrev dirigir un contingent de 6.000 homes que va participar al costat dels britànics a la reconquesta de Rosetta (Egipte) i a la derrota dels francesos. El gener de 1802 Hüsrev va substituir com a valí d'Egipte a Küçük Husseyn Paşa i va intentar reorganitzar l'exèrcit llicenciant als irregulars que serien portats a Rumèlia per lluitar contra els francesos; però la revolta dels baxi buzuks va impedir aquestos plans, els rebels van derrotar les tropes de Hüsrev, i poc després Taher o Tahir Pasha el va derrotar altre cop, el va forçar a retirar-se a Damiata i es va proclamar valí d'Egipte (3 de maig de 1803). Poc més d'un més va governar Tahir Pasha fins que fou assassinat i després del breu govern de Khurshid Pasha (fins al juliol) els mamelucs van derrotar les forces lleials prop de Damiata al valí, i Hüsrev fou fet presoner; els vencedors van posar al càrrec a Ali Pasha Djazairli però de fet el bei mameluc Muhàmmad Alí Paixà havia assolit virtualment el poder; Ali Paixà va exercir fins al 31 de gener de 1804. Othman al-Bardeisy va ser wali provisional fins al març de 1804 i sota aquest Hüsrev fou alliberat per orde de Muhammad Ali. Per segon cop Khurshid Pasha fou nomenat wali mentre Hüsrev marxava a Diyarbekir d'on fou nomenat governador (1804) i després ho fou d'altres regions a Rumèlia. El 9 de juliol de 1805 es proclamava wali d'Egipte al bey Muhammad Ali Pasha (conegut simplement com a Muhammad Ali). A la Guerra russoturca de 1806 era wali de Silistra i va operar al front del Danubi sent promogut a kapudan-i derya el gener de 1811 i després comandant de la flota a la mar Negra fins al final de la guerra el setembre de 1812. Va deixar la marina el 1818 i va ocupar alguns governa provincials entre els quals el de valí d'Erzurum; mentre exercia aquest govern fou nomenat serasker (comandant del territori oriental) amb l'encàrrec de lluitar contra les tribus kurdes rebels. Diversos errors van suposar la revolta de l'antic mutasarrif de Bayezid, i els perses van ocupar aquesta ciutat, Ardjish i Bidlis. Fou llavors traslladat al govern de Trebisonda que només va ocupar fins al setembre del 1821 quan fou substituït per l'antic gran visir (1815-1818). Havia esclatat la revolta grega a Morea i Hüsrev fou nomenat altre cop kapudan-i derya (desembre de 1822) i encarregat de lluitar contra els rebels a la mar Egea. Va intentar tallar les comunicacions per mar entre Morea i les illes; el 1825-1826 durant el , va tenir rivalitats amb Ibrahim Paixà, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte, i Ibrahim va aconseguir que Hüsrev fos revocat. Però Hüsrev havia reformat la marina i havia introduït la tàctica europea i tenia la confiança del sultà Mahmut II i el 1827 el va nomenar serasker (comandant en cap) d'un nou exèrcit que s'havia format conegut com asakir-i mansure-yi muhammadiyye. El 1828 va esclatar la guerra amb l'Imperi Rus i va aconseguir la destitució del gran visir (28 d'octubre) i del seu successor (gener del 1829) i el nomenament de , el seu candidat (que havia estat fins i tot el seu esclau); un altre antic esclau, fou nomenat serasker del front turc en lloc d'Agha Huseyn Pasha. Mentre els russos avançaven cap a Edirne i Hüsrev va recomanar al sultà de demanar la pau, i per evitar el pànic a la capital va fer executar alguns derrotistes. Un intent de revolta popular per aquestos fets fou aplanat. Hüsrev va assistir a les negociacions de pau que van portar al tractat d'Adrianòpolis del 14 de setembre de 1829, en el qual els turcs van haver de cedir a Rússia el delta del Danubi i la província d'Akhalsikhe o Akhiskha (al Caucas), i pagar una forta indemnització; Sèrbia, Moldàvia, Valàquia i Grècia eren reconegudes autònomes sota protectorat rus. Van esclatar revoltes a Bòsnia, Albània i Mesopotàmia (el mamelucs iraquians no van ser sotmesos fins al 1831) sovint manades per geníssers o amb la seva participació. El 1830 els francesos van iniciar la conquesta d'Algèria. La influència de Hüsrev li va permetre eliminar els seus rivals i substituir-los per fidels. L'ex gran visir (1824-1828) que ara exercia com a governador de Rumèlia, va perdre tanmateix aquest càrrec. En el curs de la guerra l'egipci Muhammad Ali va reclamar una compensació per les seves pèrdues a la guerra de Grècia i exigia la cessió de Síria amenaçant la ciutat d'Acre (Akko); les peticions li foren refusades i el sultà va encarregar a Hüsrev arranjar la situació i l'abril de 1832 aquest va nomenar Agha Huseyn Pasha com a cap de l'exèrcit a Anatòlia, però els egipcis van envair Síria l'octubre de 1831 i després de derrotar dues vegades als otomans la van dominar a la meitat del 1832. En aquest temps les potències europees decidien que Grècia seria una monarquia independent condició acceptada pel sultà al el juliol de 1832. El sultà va reunir un nou exèrcit per fer front a Muhammad Ali a Síria però els egipcis van envair Anatòlia i van vèncer als otomans a Konya el 21 de desembre ocupant Kutahya el 2 de febrer de 1833, estant en disposició d'avançar cap a Istanbul sense que hi hagués possibilitat de resistència seriosa. El sultà va apel·lar a les potències però de moment només van reaccionar els russos enviant una flota a la capital turca (febrer del 1833) forçant així a França i Gran Bretanya a intervenir igualment. va ser nomenat gran visir per segon cop el 17 de febrer de 1833. La el 8 d'abril de 1833 concedia a Muhammad Ali el govern de Síria i la província d'Adana. La supremacia russa fou confirmada pel el 8 de juliol de 1833 que establia una aliança defensiva russo-otomana, tractat que va alarmar a les altres potències que van establir un virtual protectorat de l'imperi per part dels estats europeus (Regne Unit, Àustria, Prússia, França i Rússia). Hüsrev va convidar a instructors militars europeus entre els quals el famós militar alemany Helmuth von Moltke. La seva influència va créixer perquè era el responsable de la seguretat a la capital, que els governs estaven exercits per homes de la seva confiança i perquè algunes filles del sultà s'havien casat amb alguns dels seus fidels. El gener de 1837 fou traït per dos dels homes de la seva confiança, Khalil Pasha i Said Pasha, i va haver de renunciar al seu càrrec de serasker i el juny de 1837 el seu màxim rival Koca Mustafa Reşid Paşa va ser nomenat ministre d'afers exteriors. Hüsrev fou enviat al retirament amb una pensió, però fou per poc temps i el març de 1838 va rebre la presidència del Comité de Reformes (Medjlis-i Wala). En l'any següent es va deteriorar la situació egípcia i es va decidir expulsar als egipcis de Síria. Les forces otomanes van atacar el Llevant però els egipcis van derrotar els turcs fàcilment (24 de juny) a Nizib. L'1 de juliol de 1839 Mahmut II va morir de tuberculosi sense conèixer la derrota. Va ser succeït pel seu fill Abdülmecit I. Això va provocar una greu crisi i durant els funerals del sultà, Hüsrev va arrancar literalment el segell imperial de les mans del gran visir (ara anomenat bash wakil, és a dir representant en cap o primer ministre) i va assolir el càrrec (8 de juliol de 1839). Però Ahmed Fewzi Pasha, que era kapudan-i Derya i estava enemistat amb Hüsrev, no li va donar suport i se'n va anar a Egipte a reunir-se amb Muhammad Ali amb intenció d'obtenir tropes d'aquest per anar a Istanbul i agafar el poder. Muhammad Ali exigia la destitució de Hüsrev i la cessió de Síria i Egipte. Però el ministre d'afers exteriors Koca Mustafa Reşid Pasha es va saber atreure a les potències europees i va fer proclamar el Khatt-i sherif de que va marcar l'inici del període dels Tanzimat (Tulipans, període reformista). El ministre tenia agents a palau i va aconseguir fer destituir al gran visir sent jutjat per corrupció pel consell suprem d'ordinances dicials i enviat al l'exili a Tekirdagi (juliol de 1841) i ocupant el seu lloc altre cop Mehmed Emin Rauf Paşa. Però al cap de pocs mesos Hüsrev tornava a Istanbul cridat pel sultà (gener de 1842) i era nomenat serasker, i va poder nomenar alguns homes de confiança. Va fer obrir l'escola militar de Kucuk Taksim, però fou destituït el mateix any, poc després que Mehmed Emin Rauf Paşa pugés per quarta vegada al poder (el 3 de setembre de 1842) i es va assegurar que Hüsrev no pogués tornar del seu exili. (ca)
- الصدر الأعظم خسرو محمد باشا' ولد في شمال القوقاس عام 1776م وقدم إلى تركيا صغيرا. تولى عدة وظائف في الدولة العثمانية وأصبح واليا على مصر في 13 جمادى الأول 1216 هـ / 1801م واستمر إلى 14 محرم 1218 هـ / 1803م أي إلى ما بعد انسحاب وخروج الفرنسيين من مصر. تولى مناصب أخرى ومنها منصب والي المورة ومنصب قائد البحرية العثمانية. بعد انقضاء سلطنة الخليفة محمود الثاني وتولي السلطان عبد المجيد الأول الدولة العثمانية، عيّن خسرو محمد باشا صدراً أعظماً لوزارته في 25 ربيع الثاني 1255 هـ / 1839م واستمر في منصبه حتى 7 ربيع الثاني عام 1257 هـ / 1841م. أمضى أواخر أيامه في أعمال الخير، وتوفي عام 1855م في مدينة تكيرداغ التركية. (ar)
- Ο Μεχμέτ Χιουσρέφ Πασάς, ή κατά τους Έλληνες Χοσρέφ Πασάς, ο επιλεγόμενος "Τοπάλ" (= χωλός) , ή Τουρκικά "Κοτζά Μεχμέτ Χιουσρέφ Πασά", ήταν Αρχιναύαρχος του Οθωμανικού στόλου στην περίοδο της Ελληνικής Επανάστασης του 1821, και αργότερα πολιτικός, Μέγας Βεζίρης επί βασιλείας του σουλτάνου Αμπντούλ Μετζίτ Α΄. Θεωρείται ένας από τους σημαντικότερους αναμορφωτές του οθωμανικού στρατού. Ήταν αυτός που κατ΄ εντολή του σουλτάνου Μαχμούτ Β΄ κατάφερε και διέλυσε τα τάγματα των γενιτσάρων, και που καθιέρωσε το φέσι. (el)
- Hüsrev Mehmed Pascha (geb. 1769; gest. 3. März 1855 in Istanbul), auch Khosrew Pasha und Ḳoca („der Große“) oder Topal Paşa („der Lahme Pascha“) genannt, war ein Großadmiral (ḳapudān-i derya) der Osmanischen Marine, einflussreicher Politiker, und vom 2. Juli 1839 bis 8. Juni 1840 Großwesir des Osmanischen Reiches unter Sultan Abdülmecid I. Hüsrev Pascha kommandierte als Großadmiral von 1822 bis 1826/27 die osmanische Ägäisflotte im griechischen Unabhängigkeitskrieg (1821–1829). Als Gegenspieler des osmanischen Gouverneurs und späteren Vizekönigs von Ägypten, Muhammad Ali Pascha, spielte er auf osmanischer Seite eine entscheidende Rolle im Konflikt um die unabhängige Herrschaft Muhammad Alis über das seit 1517 osmanisch beherrschte Ägypten. Im Gegensatz zu seinem Konkurrenten am Sultanshof, dem nişancı (Reichskanzler) Mehmet Said Halet Efendi, gelang ihm der Aufstieg zu Macht und Einfluss nicht über zentrale Ämter an der Hohen Pforte, sondern über eine Karriere als Beamter und Militärbefehlshaber in den Provinzen des Osmanischen Reiches. Beide sicherten ihre Machtstellung mittels einer geschickten Klientelpolitik. Über 35 Jahre lang konnte er seine Position am Hof halten und spielte eine entscheidende Rolle bei den Reformen der Sultane Selim III., Mahmud II. und Abdülmecid I. (de)
- Mehmed Hüsrev Pasha (también conocido como Koca Hüsrev Pasha; a veces conocido en fuentes occidentales como Husrev Pasha o Khosrew Pasha); (1769–1855) fue un Kapudan Pasha ("Gran Almirante") de la Marina otomana y estadista que llegó a la posición de Gran Visir bastante tarde en su carrera, entre el 2 de julio de 1839 y 8 de junio de 1840 durante el reinado de Abdülmecit I. Sin embargo, durante la década de 1820, ocupó cargos administrativos clave en la lucha contra los señores de guerra regionales, la reforma del ejército y la reforma del atuendo turco. (es)
- Koca Hüsrev Mehmed Pasha (also known as Koca Hüsrev Pasha; sometimes known in Western sources as just Husrev Pasha or Khosrew Pasha; 1769–1855) was an Ottoman admiral, reformer and statesman, who was Kapudan Pasha ("Grand Admiral") of the Ottoman Navy. He reached the position of Grand Vizier rather late in his career, between 2 July 1839 and 8 June 1840 during the reign of Abdulmejid I. However, during the 1820s, he occupied key administrative roles in the fight against regional warlords, the reformation of the army, and the reformation of Turkish attire. He was one of the main statesmen who predicted a war with the Russian Empire, which would eventually be the case with the outbreak of the Crimean War. (en)
- Koca Mehmed Hüsrev Paşa ou Husrev Pacha ou encore Khosrou Pacha (1769-1855), parfois surnommé Topal (le Boiteux), fut un homme d'État ottoman, Capitan Pacha, et tardivement Grand vizir (1839 - 1840) sous le règne d'Abdülmecid. Au cours de sa carrière, il combattit l'influence des chefs de guerre locaux, réforma l'armée et transforma la façon de s'habiller dans l'Empire. (fr)
- Koca Mehmed Hüsrev Pascià (conosciuto anche come Koca Hüsrev Pascià; a volte citato nelle fonti occidentali come Husrev Pascià o Khosrew Pascià; 1769 – Istanbul, 3 marzo 1855) è stato un militare e politico ottomano.Fu un ammiraglio, riformatore e statista, che fu Capitan Pascià ("Grande Ammiraglio") della Marina Ottomana. Raggiunse la posizione di Gran Visir piuttosto tardi nella sua carriera, tra il 2 luglio 1839 e l'8 giugno 1840 durante il regno di Abdulmecid I. Tuttavia, durante gli anni 1820, occupò ruoli amministrativi chiave nella lotta contro i signori della guerra regionali, la riforma dell'esercito e la riforma dell'abbigliamento turco. Fu uno dei principali statisti che predissero una guerra con l'Impero russo, che alla fine si sarebbe verificata con lo scoppio della guerra di Crimea. (it)
- Коджа Хюсрев Мехмед-паша, также известен как Коджа Хусрев-паша, Хусрев-паша или Хосрев-паша (тур. Koca Hüsrev Mehmed Paşa; 1769 — 3 марта 1855) — османский адмирал, реформатор и государственный деятель, который был капудан-пашой османского флота. Занимал пост великого визиря Османской империи с 2 июля 1839 по 8 июня 1840 год во время правления султана Абдул-Меджида I. В течение 1820-х годов он занимал ключевые административные роли в борьбе с региональными военачальниками, реформировании армии и турецкой одежды. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Μεχμέτ Χιουσρέφ Πασάς, ή κατά τους Έλληνες Χοσρέφ Πασάς, ο επιλεγόμενος "Τοπάλ" (= χωλός) , ή Τουρκικά "Κοτζά Μεχμέτ Χιουσρέφ Πασά", ήταν Αρχιναύαρχος του Οθωμανικού στόλου στην περίοδο της Ελληνικής Επανάστασης του 1821, και αργότερα πολιτικός, Μέγας Βεζίρης επί βασιλείας του σουλτάνου Αμπντούλ Μετζίτ Α΄. Θεωρείται ένας από τους σημαντικότερους αναμορφωτές του οθωμανικού στρατού. Ήταν αυτός που κατ΄ εντολή του σουλτάνου Μαχμούτ Β΄ κατάφερε και διέλυσε τα τάγματα των γενιτσάρων, και που καθιέρωσε το φέσι. (el)
- Mehmed Hüsrev Pasha (también conocido como Koca Hüsrev Pasha; a veces conocido en fuentes occidentales como Husrev Pasha o Khosrew Pasha); (1769–1855) fue un Kapudan Pasha ("Gran Almirante") de la Marina otomana y estadista que llegó a la posición de Gran Visir bastante tarde en su carrera, entre el 2 de julio de 1839 y 8 de junio de 1840 durante el reinado de Abdülmecit I. Sin embargo, durante la década de 1820, ocupó cargos administrativos clave en la lucha contra los señores de guerra regionales, la reforma del ejército y la reforma del atuendo turco. (es)
- Koca Hüsrev Mehmed Pasha (also known as Koca Hüsrev Pasha; sometimes known in Western sources as just Husrev Pasha or Khosrew Pasha; 1769–1855) was an Ottoman admiral, reformer and statesman, who was Kapudan Pasha ("Grand Admiral") of the Ottoman Navy. He reached the position of Grand Vizier rather late in his career, between 2 July 1839 and 8 June 1840 during the reign of Abdulmejid I. However, during the 1820s, he occupied key administrative roles in the fight against regional warlords, the reformation of the army, and the reformation of Turkish attire. He was one of the main statesmen who predicted a war with the Russian Empire, which would eventually be the case with the outbreak of the Crimean War. (en)
- Koca Mehmed Hüsrev Paşa ou Husrev Pacha ou encore Khosrou Pacha (1769-1855), parfois surnommé Topal (le Boiteux), fut un homme d'État ottoman, Capitan Pacha, et tardivement Grand vizir (1839 - 1840) sous le règne d'Abdülmecid. Au cours de sa carrière, il combattit l'influence des chefs de guerre locaux, réforma l'armée et transforma la façon de s'habiller dans l'Empire. (fr)
- Коджа Хюсрев Мехмед-паша, также известен как Коджа Хусрев-паша, Хусрев-паша или Хосрев-паша (тур. Koca Hüsrev Mehmed Paşa; 1769 — 3 марта 1855) — османский адмирал, реформатор и государственный деятель, который был капудан-пашой османского флота. Занимал пост великого визиря Османской империи с 2 июля 1839 по 8 июня 1840 год во время правления султана Абдул-Меджида I. В течение 1820-х годов он занимал ключевые административные роли в борьбе с региональными военачальниками, реформировании армии и турецкой одежды. (ru)
- الصدر الأعظم خسرو محمد باشا' ولد في شمال القوقاس عام 1776م وقدم إلى تركيا صغيرا. تولى عدة وظائف في الدولة العثمانية وأصبح واليا على مصر في 13 جمادى الأول 1216 هـ / 1801م واستمر إلى 14 محرم 1218 هـ / 1803م أي إلى ما بعد انسحاب وخروج الفرنسيين من مصر. تولى مناصب أخرى ومنها منصب والي المورة ومنصب قائد البحرية العثمانية. بعد انقضاء سلطنة الخليفة محمود الثاني وتولي السلطان عبد المجيد الأول الدولة العثمانية، عيّن خسرو محمد باشا صدراً أعظماً لوزارته في 25 ربيع الثاني 1255 هـ / 1839م واستمر في منصبه حتى 7 ربيع الثاني عام 1257 هـ / 1841م. (ar)
- Koca Mehmed Hüsrev Paşa, antigament Kodja Mehmed Khosrew Paixà, (1765 - 3 de març de 1855) fou gran visir otomà. Va ocupar alguns càrrecs a palau i el 1792 va passar al servei del kapudan-i derya (almirall de la flota) , el qual el 1801 va anar amb la flota a Egipte i va encarregar a Hüsrev dirigir un contingent de 6.000 homes que va participar al costat dels britànics a la reconquesta de Rosetta (Egipte) i a la derrota dels francesos. (ca)
- Hüsrev Mehmed Pascha (geb. 1769; gest. 3. März 1855 in Istanbul), auch Khosrew Pasha und Ḳoca („der Große“) oder Topal Paşa („der Lahme Pascha“) genannt, war ein Großadmiral (ḳapudān-i derya) der Osmanischen Marine, einflussreicher Politiker, und vom 2. Juli 1839 bis 8. Juni 1840 Großwesir des Osmanischen Reiches unter Sultan Abdülmecid I. (de)
- Koca Mehmed Hüsrev Pascià (conosciuto anche come Koca Hüsrev Pascià; a volte citato nelle fonti occidentali come Husrev Pascià o Khosrew Pascià; 1769 – Istanbul, 3 marzo 1855) è stato un militare e politico ottomano.Fu un ammiraglio, riformatore e statista, che fu Capitan Pascià ("Grande Ammiraglio") della Marina Ottomana. Raggiunse la posizione di Gran Visir piuttosto tardi nella sua carriera, tra il 2 luglio 1839 e l'8 giugno 1840 durante il regno di Abdulmecid I. Tuttavia, durante gli anni 1820, occupò ruoli amministrativi chiave nella lotta contro i signori della guerra regionali, la riforma dell'esercito e la riforma dell'abbigliamento turco. Fu uno dei principali statisti che predissero una guerra con l'Impero russo, che alla fine si sarebbe verificata con lo scoppio della guerra di (it)
|
