An Entity of Type: place, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Judicate of Gallura (Latin: Iudicatus Gallurae, Sardinian: Judicadu de Gallura, Italian: Giudicato di Gallura) was one of four Sardinian judicates in the Middle Ages. These were independent states whose rulers bore the title iudex, judge. Gallura, a name which comes from gallus, meaning rooster (cock), was subdivided into ten curatoriae governed by curatores under the judge. In the 13th century, the arms of Gallura contained a rooster.

Property Value
dbo:abstract
  • Gallura era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000. Va existir des del segle IX i fins al 1287. Van sorgir de les antigues divisions romanes d'Orient. Quan els romans d'Orient van abandonar l'illa vers la segona meitat del segle ix, els governants locals van assolir el poder sobirà. Els governants dels segles IX, X i XI no han quedat enregistrats. Les informacions sobre els primers jutges són poc precises. G.B. Fara a la seva òpera "De rebus Sardois" (Torí 1835). anomena com a primer judge a un Manfredi, encara viu el 1050, que fou succeït per un Bald o Ubald, mort abans del 1065 i un Constantí I (que vivia el 1073) i és identificat amb el jutge esmentat a una carta del papa Gregori VII datada el 1074. Modernament es pensa que els dos primers eren governadors pisans, i Constantí seria membre de la família dels Gherardesci. La llegenda fa a Constantí el pare de Francesca anomenada "Chica", que es va casar amb Arrigo senyor de Cinarca a Còrsega (vivia vers el 1112). Els pisans foren expulsats a finals del segle xi o començaments del segle xii i una dinastia local va agafar el poder, suposadament amb Torxitori I de Zori vers el 1100. Saltar de Lacon-Zori, el seu fill, fou suposadament deposat per Itocor de Gunale que al cap d'uns tres anys fou foragitat i va tornar la branca legitima amb Constantí II Spanu de Gallura i el seu fill Comit Spanu fins vers el 1146. Llavors el poder va tornar a la branca d'Itocor amb Constantí III de Lacon i Barisó I de Lacon fins a la mort d'aquest el 1203. La seva filla Elena de Lacon va heretar el jutjat i el 1207 es va casar amb el patrici pisà Lambert Visconti de Gallura que fou proclamat jutge. En fou expulsat el 1209 per Comit de Torres però finalment es va fer la pau i el 1210 tornava a ser jutge. Lambert Visconti de Gallura es va casar amb l'hereva de Càller, presonera de son germà Ubald Visconti, i va dominar els dos jutjhats fins a la seva mort el 1225 o 1226. El va succeir el seu fill Ubald I Visconti de Gallura (1225-1238) que a la mort del seu oncle Ubald Visconti, que exercia el poder real a Càller (encara que els governats eren els marits de la jutgessa) va envair el jutjat per assegurar-se el seu control, però en fou expulsat el 1232 pels , fidels a la jutgessa i al seu fill. El 1238 va adquirir el Jutjat de Torres per matrimoni però a la seva mort el 1238 aquest jutjat fou donat per l'emperador al seu fill bastard Enzo de Hohenstaufen amb el títol de rei de Sardenya. El va succeir a Gallura el seu fill Joan I Visconti de Gallura (1238-1275) que va participar en les lluites a Itàlia i es va retirar a Pisa el 1275 on va morir. Fou llavors proclamat el seu fill Huguet Visconti de Gallura (conegut per Nino) però el comú de Pisa va voler annexionar el jutjat. Merces a la influència dels Gherardesci, i sobretot el seu avi Huguet (Ugolino) no ho va aconseguir. Ugolino va tenir el poder a Pisa després de la derrota naval pisana de el 1284 davant els genovesos, amb un programa reformista, però fou enderrocat pels conservadors, empresonat i mort. Mancat del suport de l'avi, Huguet fou deposat el 1287 (i va morir de gana a la presó el 1288) i el jutjat annexionat a Pisa, en mans de la qual va romandra fins a la conquesta catalana del 1323-1324. Nino va tenir una filla anomenada Joana, morta el 1339, que va reclamar els feus paterns i va deixar com a hereus els Visconti de Milà, però més tard els drets, purament nominals, foren llegats a la corona catalana pel duc de Milà. (ca)
  • جيوديكاتو غالورا (بالإيطالية: Giudicato di Gallura)‏ إحدى الجيوديكاتي السردينية الأربعة من العصور الوسطى. كانت تلك الجيوديكاتي دولًا مستقلة يحكمها قضاة. تأتي التسمية غالورا من غالوس والتي تعني الديك. قسم الجيوديكاتو إلى 10 كوراتوريا. * بوابة إيطاليا * بوابة التاريخ (ar)
  • Gallura era uno de los cuatro juzgados en que estaba dividida la isla de Cerdeña hacia el año 1000. Existió desde el siglo IX y hasta el 1287. Surgieron de las antiguas divisiones bizantinas. Cuando los bizantinos abandonaron la isla hacia la segunda mitad del siglo IX, los gobernantes locales lograron el poder soberano. Los gobernantes de los siglos IX, X y XI no han quedado registrados. Las informaciones sobre los primeros jueces son poco precisas. G.B. Fara en su obra "De rebus sardos" (Turín 1835) menciona como primer juez a un Manfredi, que aún vive el 1050, que fue sucedido por un Bald o Ubald, muerto antes del 1065 y un Constantino I (que vivía en 1073) y es identificado con dicho Juez en una carta del papa Gregorio VII fechada en 1074. Actualmente se piensa que los dos primeros eran gobernadores pisanos, y Constantino sería miembro de la familia de los Gherardesca. La leyenda se refiere a Constantino, el padre de Francesca, llamada "Chica", que se casó con Arrigo, señor de Cinarca en Córcega (vivía hacia el 1112). Los pisanos fueron expulsados a finales del siglo XI o comienzos del siglo XII y una dinastía local tomó el poder, supuestamente con hacia el 1100. , su hijo, fue supuestamente depuesto por que al cabo de unos tres años fue expulsado y volvió la rama legítima con y su hijo hasta hacia el 1146. Entonces el poder volvió a la rama de Itocor con y hasta la muerte de éste en 1203. Su hija heredó el juzgado y el 1207 se casó con el patricio pisà que fue proclamado juez. Fue expulsado el 1209 por pero finalmente se hizo la paz y el 1210 volvía a ser juez. Lambert Visconti de Gallura se casó con la heredera de Cagliari, prisionera de su hermano Ubald Visconti, y dominó los dos jutjhats hasta su muerte el 1225 o 1226. Lo sucedió su hijo (1225-1238) que a la muerte de su tío Ubald Visconti, que ejercía el poder real a Cagliari (aunque los gobernados eran los maridos de la juez) invadió el juzgado para asegurarse de su control, pero fue expulsado el 1232 por , fieles a la juez ya su hijo. El 1238 adquirió el Juzgado de Torres por matrimonio pero a su muerte el 1238 este juzgado fue dado por el emperador a su hijo bastardo con el título de rey de Cerdeña. El sucedió a Gallura su hijo (1238-1275) que participó en las luchas en Italia y se retiró a Pisa el 1275 donde murió. Fue entonces proclamado su hijo (conocido por Nino) pero el común de Pisa quiso anexionó el juzgado. Merces a la influencia de los Gherardesca, y sobre todo su abuelo Huguet (Ugolino) no lo consiguió. Ugolino tuvo el poder en Pisa después de la derrota naval pisana de Melo el 1284 ante los genoveses, con un programa reformista, pero fue derribado por los conservadores, encarcelado y muerte. Falto del apoyo del abuelo, Huguet fue depuesto en 1287 (y murió de hambre en la cárcel en 1288) y el juzgado anexionado a Pisa, en manos de la que permanecerá hasta la conquista aragonesa del 1323 - 1324. Nino tuvo una hija llamada Juana, muerta el 1339 , que reclamó los feudos paternos y dejó como herederos los Visconti de Milán, pero más tarde los derechos, puramente nominales, fueron legados a la corona de Aragón por el duque de Milán. (es)
  • The Judicate of Gallura (Latin: Iudicatus Gallurae, Sardinian: Judicadu de Gallura, Italian: Giudicato di Gallura) was one of four Sardinian judicates in the Middle Ages. These were independent states whose rulers bore the title iudex, judge. Gallura, a name which comes from gallus, meaning rooster (cock), was subdivided into ten curatoriae governed by curatores under the judge. In the 13th century, the arms of Gallura contained a rooster. Gallura is the northeast region of the island, with its main city at Olbia. The first iudices of Gallura only appear in the historical record late in the eleventh century, though certain rulers of earlier periods are known. Gallura, like all the other Sardinian kingdoms, initially owed allegiance to the Archdiocese of Pisa, but Gallura, unlike most of the others, remained relatively steadfast in its support of Pisa, probably due its proximity to the city of Pisa itself. For this reason, it was often in alliance with the Kingdom of Cagliari in the south. (en)
  • Le Judicat de Gallura (en sarde, Giuigadu de Gallura ; en italien, Giudicato di Gallura) est un des quatre judicats qui naquirent en Sardaigne au VIIIe siècle pour remplacer un Empire romain devenu trop lointain (celui de Byzance) et pour se protéger notamment des razzias arabes. Le Judicat de Gallura se développa dans la partie nord-orientale de la Sardaigne, depuis le cours du fleuve Coghinas jusqu'au golfe d'Orosei, occupant les règions de la Gallura et de (it) (treize curatorie), aujourd'hui englobées dans les provinces de Sassari et Nuoro.Le judicat confinait à l'ouest avec le Judicat de Logudoro et d'Arborée et au sud avec le Judicat de Cagliari. Le Judicat de Gallura, comme du reste les autres trois Judicats était un royaume souverain selon le principe juridique Superiorem non recognoscens, avec un territoire subdivisé en 13 Curatorie, des districts dirigés par un curateur et comprenant des centres habités appelés Ville (différent du mot français homonyme, du latin villa). Le Judicat avait son propre parlement, la Corona de Logu, composé des représentants des Curatorie. Il possédait son propre domaine public, le Rennu, votait les lois, avait des frontières et frappait monnaie. Son chef était le Judex ius dicens (celui qui dit la loi), en sarde, Iudice ou Judice. Le Juge tirait son autorité non seulement de l'hérédité mais également par la reconnaissance de son Imperium par la Corona de Logu. (fr)
  • Il giudicato di Gallura era uno Stato sovrano e indipendente che nel medioevo si estendeva nella parte nord-orientale della Sardegna, dal corso del fiume Coghinas al golfo di Orosei, occupando tutte le odierne subregioni della Gallura e delle Baronie (tredici curatorie), oggi comprese nelle province di Sassari (zona orientale) e Nuoro. Confinava a ovest con il giudicato di Torres e di Arborea, a sud con il giudicato di Cagliari. (it)
  • Галлура (сард. Giuigadu de Gallura, итал. Giudicato di Gallura) — средневековое княжество (юдикат) в Сардинии, управлявшееся судьями (юдиками). Располагалось в северо-восточной части острова (сегодняшние провинции Сассари и Нуоро). Делилось на 13 кураторий. В конце VIII века, после того как соседнюю Корсику захватили арабы, Сардиния оказалась отрезанной от своей метрополии — Византийской империи. Для защиты от сарацинских набегов крупные портовые города Сардинии стали избирать себе правителей — судей (Judex ius dicens). Со временем их власть стала наследственной. Сардиния разделилась на 4 юдиката (giudicati). Столицей Галлуры был город Чивита. В 1287 году Галлуру захватила Пиза и удерживала её до завоевания Арагоном в 1323—1324 годах. (ru)
  • Галлурське суддівство, або Галлурський юдикат (лат. Iudicatus Gallurae, італ. Giudicato di Gallura, сард. Judicadu de Gallura) — середньовічна держава на острові Сардинія зі столицею в Чівіта. Назва походить від зображеного півня (gallus) на гербі. Ця держава протягом існування зберігала союз з пізанською республікою, ставши плацдармом останньої на острові. Втім 1296 року її було приєднано до Пізи. (uk)
dbo:capital
dbo:governmentType
dbo:originalName
  • Gallura (en)
  • Iudicatus Gallurae (en)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 9313932 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 10026 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1094170699 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:capital
dbp:commonLanguages
dbp:commonName
  • Judicate of Gallura (en)
dbp:conventionalLongName
  • Judicate of Gallura (en)
dbp:flagS
  • Flag of the Republic of Pisa.svg (en)
dbp:governmentType
dbp:imageCoat
  • Gallo del Giudicato di Gallura.svg (en)
dbp:imageMap
  • Judicate of Gallura .svg (en)
dbp:imageMapCaption
  • Gallura (en)
dbp:leader
dbp:nativeName
  • Gallura (en)
  • Iudicatus Gallurae (en)
dbp:p
  • Byzantine Empire (en)
dbp:religion
  • Roman Catholic (en)
dbp:s
  • Republic of Pisa (en)
dbp:titleLeader
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:yearEnd
  • 1296 (xsd:integer)
dbp:yearLeader
  • 1020 (xsd:integer)
  • 1200 (xsd:integer)
  • 1276 (xsd:integer)
dbp:yearStart
  • 10 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • جيوديكاتو غالورا (بالإيطالية: Giudicato di Gallura)‏ إحدى الجيوديكاتي السردينية الأربعة من العصور الوسطى. كانت تلك الجيوديكاتي دولًا مستقلة يحكمها قضاة. تأتي التسمية غالورا من غالوس والتي تعني الديك. قسم الجيوديكاتو إلى 10 كوراتوريا. * بوابة إيطاليا * بوابة التاريخ (ar)
  • Il giudicato di Gallura era uno Stato sovrano e indipendente che nel medioevo si estendeva nella parte nord-orientale della Sardegna, dal corso del fiume Coghinas al golfo di Orosei, occupando tutte le odierne subregioni della Gallura e delle Baronie (tredici curatorie), oggi comprese nelle province di Sassari (zona orientale) e Nuoro. Confinava a ovest con il giudicato di Torres e di Arborea, a sud con il giudicato di Cagliari. (it)
  • Галлурське суддівство, або Галлурський юдикат (лат. Iudicatus Gallurae, італ. Giudicato di Gallura, сард. Judicadu de Gallura) — середньовічна держава на острові Сардинія зі столицею в Чівіта. Назва походить від зображеного півня (gallus) на гербі. Ця держава протягом існування зберігала союз з пізанською республікою, ставши плацдармом останньої на острові. Втім 1296 року її було приєднано до Пізи. (uk)
  • Gallura era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000. Va existir des del segle IX i fins al 1287. Van sorgir de les antigues divisions romanes d'Orient. Quan els romans d'Orient van abandonar l'illa vers la segona meitat del segle ix, els governants locals van assolir el poder sobirà. Els governants dels segles IX, X i XI no han quedat enregistrats. Les informacions sobre els primers jutges són poc precises. G.B. Fara a la seva òpera "De rebus Sardois" (Torí 1835). anomena com a primer judge a un Manfredi, encara viu el 1050, que fou succeït per un Bald o Ubald, mort abans del 1065 i un Constantí I (que vivia el 1073) i és identificat amb el jutge esmentat a una carta del papa Gregori VII datada el 1074. Modernament es pensa que els dos primers eren (ca)
  • Gallura era uno de los cuatro juzgados en que estaba dividida la isla de Cerdeña hacia el año 1000. Existió desde el siglo IX y hasta el 1287. Surgieron de las antiguas divisiones bizantinas. Cuando los bizantinos abandonaron la isla hacia la segunda mitad del siglo IX, los gobernantes locales lograron el poder soberano. Los gobernantes de los siglos IX, X y XI no han quedado registrados. Las informaciones sobre los primeros jueces son poco precisas. G.B. Fara en su obra "De rebus sardos" (Turín 1835) menciona como primer juez a un Manfredi, que aún vive el 1050, que fue sucedido por un Bald o Ubald, muerto antes del 1065 y un Constantino I (que vivía en 1073) y es identificado con dicho Juez en una carta del papa Gregorio VII fechada en 1074. Actualmente se piensa que los dos primeros era (es)
  • The Judicate of Gallura (Latin: Iudicatus Gallurae, Sardinian: Judicadu de Gallura, Italian: Giudicato di Gallura) was one of four Sardinian judicates in the Middle Ages. These were independent states whose rulers bore the title iudex, judge. Gallura, a name which comes from gallus, meaning rooster (cock), was subdivided into ten curatoriae governed by curatores under the judge. In the 13th century, the arms of Gallura contained a rooster. (en)
  • Le Judicat de Gallura (en sarde, Giuigadu de Gallura ; en italien, Giudicato di Gallura) est un des quatre judicats qui naquirent en Sardaigne au VIIIe siècle pour remplacer un Empire romain devenu trop lointain (celui de Byzance) et pour se protéger notamment des razzias arabes. Son chef était le Judex ius dicens (celui qui dit la loi), en sarde, Iudice ou Judice. Le Juge tirait son autorité non seulement de l'hérédité mais également par la reconnaissance de son Imperium par la Corona de Logu. (fr)
  • Галлура (сард. Giuigadu de Gallura, итал. Giudicato di Gallura) — средневековое княжество (юдикат) в Сардинии, управлявшееся судьями (юдиками). Располагалось в северо-восточной части острова (сегодняшние провинции Сассари и Нуоро). Делилось на 13 кураторий. В 1287 году Галлуру захватила Пиза и удерживала её до завоевания Арагоном в 1323—1324 годах. (ru)
rdfs:label
  • جيوديكاتو غالورا (ar)
  • Jutjat de Gallura (ca)
  • Juzgado de Gallura (es)
  • Judicat de Gallura (fr)
  • Giudicato di Gallura (it)
  • Judicate of Gallura (en)
  • Галлура (юдикат) (ru)
  • Галлурський юдикат (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Judicate of Gallura (en)
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License