| dbo:abstract
|
- Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília. El país era molt muntanyós i salvatge, quasi no tenia ciutats, i les poques que hi havia eren al nord exclosa la capital Isaura que era al sud-oest. Estrabó en un passatge obscur, sembla distingir entre Isàuria (Ἰσαυρία) al nord i Isàurica (Ἰσαυρική ) a la part meridional, molt menys coneguda i que potser pertanyia a Licaònia. Els autors posteriors només parlen de la part nord del país, i el sud sembla que era una zona quasi desconeguda. Tot i que la major part del país eren muntanyes, es cultivava també el vi amb força extensió i altres productes bàsics per les necessitats. Els seus habitants eren els isauris, pobles salvatges que vivien del robatori, el saqueig i la pirateria, i sembla que eren parents o procedien dels pisidis. Aquests costums eren perillosos pels països veïns i Roma l'any 78 aC va enviar el cònsol Publi Servili Vàcia per combatre'ls, i després de diverses campanyes perilloses va conquerir la majoria de les seves fortaleses i els va sotmetre l'any 75 aC, al cap de tres anys, i llavors va rebre el cognom d'Isàuric, segons diuen Diodor de Sicília, Pomponi Mela, Plini el Vell i Titus Livi. Encara que tenien els territoris molt propers, els isauris eren diferents dels licaonis, i Ciceró els distingeix com a dos pobles diferents amb costums semblants. Tot i la seva derrota pels romans, que a més de destruir les fortaleses van destruir la capital, Isaura, els isauris van continuar amb els seus hàbits depredadors. El país havia estat incorporat a Galàcia sobre l'any 37 aC, i el sobirà de Galàcia, Amintes, va intentar eliminar el bandidatge però va morir en una emboscada dels isauris el 25 aC. Mentre Pompeu el gran va tenir èxit contra els pirates cilicis a la mar, els bandits isauris, entre territoris posseïts pels romans, van mantenir la seva independència i continuaven actuant. Com que els romans no podien perseguir-los per les muntanyes, van establir una sèrie de fortaleses i els van rodejar, però els isauris sovint van poder esquivar el bloqueig. Davant dels seus èxits, els isauris es van unir als cilicis, parents seus, en una sola nació, i van emprendre accions de saqueig a gran escala. Van atacar les ciutats més fortes dels territoris propers. Segons Trebel·li Pol·lió, a la Historia Augusta, un dels caps dels isauris que dirigia les devastacions va ser Trebel·lià, que fins i tot va usurpar el tron de Roma al segle III, fins que va ser mort per l'exèrcit romà, que no va poder reduir els isauris. L'emperador Marc Aureli Probe va aconseguir sotmetre'ls un temps, però aviat es van tornar a independitzar. Isàuria va ser un a província romana separada, creada a la reorganització de Dioclecià probablement el 293 i va seguir sent província romana de l'Imperi d'Orient fins a la introducció dels temes. Els isauris no van ser totalment dominats fins al temps de Justinià. (ca)
- Isaurie bylo historické území na jihu střední části Malé Asie, asi 120 km severovýchodně od dnešní Antálie. Jádro tohoto kopcovitého a izolovaného kraje leželo severně od pohoří Taurus v dnešní turecké provincii Konya. V dobách římské nadvlády podnikal zdejší divoký a bojovný lid nájezdy do sousedních krajin, o čemž se zmiňuje Ammianus Marcellinus. Po Diocletianových administrativních reformách tvořilo jejich území provincii Isauria hraničící s Pamfýlií na západě, na severu a Kilíkií na východě. Koncem 5. století se isaurští žoldnéři stali významným faktorem východořímské politiky, když z nich císař Leon I. sestavil novou císařskou tělesnou stráž ve snaze získat protiváhu k veliteli vojska Asparovi opírajícímu se o germánské žoldnéře v palácové gardě. Isaurského velitele jménem Tarasicodissa dokonce Leon I. oženil se svou dcerou a po Leonově smrti se Tarasicodissa stal pod jménem Zenon císařem. Zenonovův nástupce Anastasios I. Isaury zbavil mocenských pozic a po porážce jejich povstání v isaurské válce v letech 492 až 497 ztratili politický význam. (cs)
- إيساوريا هو إقليم روماني جبلي في دواخل جنوب الأناضول وسكانهم قديما وصفهم الكتاب القدماء بأنهم قوم محاربون وغير أشداء وهمج ثم احتلهم القائد الروماني بوبليوس سيرفيليوس إيساوريكوس في بداية القرن الأول قبل الميلاد وبلادهم مع عاصمتهم إيساوريا بالايا أصبحت ضمن إقليم غلاطية ثم أصبحت لاحقا مسقط راس الإمبراطور زينون البيزنطية الذي كان عهده يعرف بالعهد الإيساوري. (ar)
- Η Ισαυρία ήταν αρχαία χώρα της Μικράς Ασίας. Είναι μια απομονωμένη περιοχή στο εσωτερικό της Νότιας Μικράς Ασίας, με διαφορετική έκταση σε διαφορετικές περιόδους, αλλά γενικά τοποθετείται στην περιοχή Bozkır και τα περίχωρά της, της επαρχίας Ικονίου της Τουρκίας ή ο πυρήνας της είναι τα βουνά του Ταύρου. Οφείλει το όνομά της στην αμφιλεγόμενη φυλή των και τους δίδυμους οικισμούς Παλαιά Ίσαυρα και Νέα Ίσαυρα. Οι Ίσαυροι ήταν ανεξάρτητοι ορεσίβιοι άνθρωποι που δημιουργούσαν χάος σε γειτονικές περιοχές υπό μακεδονική και ρωμαϊκή κατοχή. Ο κύριος πυρήνας της Ισαυρίας ήταν η περιοχή βόρεια της οροσειράς του Ταύρου που βρίσκεται ακριβώς στα νότια του Ικονίου και των Λύστρων. Η Λυκαονία επεκτεινόταν σε όλη την πεδιάδα του Ικονίου ενώ η Ισαυρία άρχιζε από τους πρόποδες του Ταύρου.Τον 4ο αιώνα π.Χ., Ισαυρία ονομαζόταν η περιοχή γύρω από τα Παλαιά Ίσαυρα και τις όχθες του ποταμού . Όταν η πρωτεύουσα, Παλαιά Ίσαυρα, μια ισχυρά οχυρωμένη πόλη, στους πρόποδες του όρους Ταύρου, πολιορκήθηκε από τον Περδίκκα, τον μακεδόνα αντιβασιλέα μετά το θάνατο του Μέγα Αλεξάνδρου, οι Ίσαυροι έβαλαν στην πόλη φωτιά, αντί να υποταχθούν. (el)
- Isaurien war in der Antike und im frühen Mittelalter ein Gebiet im Inneren Kleinasiens mit ständig wechselnden Grenzen. Das Kernland des Gebietes lag nördlich des Taurus in der heutigen Zentraltürkei und grenzte unmittelbar südlich an Ikonion und Lystra. Die Ebene von Ikonion gehörte zu Lykaonien, Isaurien beginnt mit dem Hügelgelände. Seine beiden alten Städte Isaura Nea und Isaura Palaia lagen auf diesen Hügeln (Dorla) beziehungsweise auf der Wasserscheide Zengibar Kale. Als Isaura Palaia, eine stark befestigte Stadt am Fuß des Taurus, von Perdikkas, einem der Nachfolger Alexanders des Großen, nach dessen Tod belagert wurde, setzten die Einwohner ihre Stadt lieber in Brand, als sich zu ergeben. Als die Römer im frühen 1. Jahrhundert v. Chr. erstmals den Isauriern begegneten, betrachteten sie Kilikia Tracheia als Teil Isauriens, womit das Gebiet sich bis zum Meer hin erstreckte, eine Erweiterung des Begriffs, die zwei Jahrhunderte lang gültig blieb. Das gesamte Stromgebiet des Kalykadnos wurde als isaurisch bezeichnet, und die Städte im Tal seines südlichen Arms als isaurische Dekapolis. Am Ende des 3. Jahrhunderts wurde Kilikien zu Verwaltungszwecken vom Nordhang des Taurus abgetrennt; der Rest war nun die spätantike römische Provinz Isauria-Lycaonia, später nur noch Isauria, die sich bis an die Grenzen von Galatien erstreckt, aber den Taurus nach Süden hin nicht überstieg. Pisidien, das bis dahin teilweise zu Isaurien gehörte, wurde ebenfalls abgetrennt, wobei auch Ikonion eingeschlossen war. Als Kompensation erhielt Isaurien die östlichen Teile von Pamphylien. Mit diesen Reformen Kaiser Diokletians um die Wende zum 4. Jahrhundert wurde Isaurien somit wieder auf die Gegend um Isaura Palaia und Teilbereiche des Kalykadnos begrenzt. Die Isaurier waren bereits 76–75 v. Chr. teilweise unter römische Herrschaft gelangt. Während des Kriegs der Kilikier und anderer Piraten gegen Rom nahmen die Isaurier so aktiv am Geschehen teil, dass es dem Prokonsul Publius Servilius Vatia nötig erschien, die gesamte Bevölkerung zu unterwerfen, wofür er 75 v. Chr. den Beinamen Isauricus erhielt. Aber erst Pompeius unterwarf die Seeräuber einige Jahre später endgültig. Die Isaurier wurden danach eine Zeit lang dem König Amyntas von Galatien unterstellt, es ist aber offensichtlich, dass sie ihre räuberischen Gewohnheiten und auch ihre Unabhängigkeit behielten (siehe Lydius). Im 3. Jahrhundert unterstützten sie den Kaiser Trebonianus Gallus im Bürgerkrieg. Ammianus Marcellinus beschreibt in seinem Geschichtswerk, das gegen Ende des 4. Jahrhunderts abgefasst wurde, dass viele Isaurier Mitte des 4. Jahrhunderts, wohl in den 350er Jahren, ihr Land verließen und einige Jahre lang plündernd die Küstenregion um Seleukeia verheerten. Vor allem im 5. Jahrhundert bekleideten viele von den Quellen als Isaurier bezeichnete Männer wichtige Positionen in der oströmischen Armee. Das isaurische Bergland scheint damals nur nominell die römische Oberhoheit anerkannt zu haben, doch vor allem seit Kaiser Leo I. (457–474) wurde es offenbar neben dem Balkan zum bevorzugten Rekrutierungsraum der kaiserlichen Armee. Den Höhepunkt erreichte diese Entwicklung mit dem Isaurier Zeno, der selbst den Thron besteigen konnte (siehe Croke 2005); damals soll die Staatskasse den Isauriern sogar einen hohen jährlichen Tribut bezahlt haben. Sein Nachfolger Anastasius brach dann allerdings die Macht der Isaurier in einem sechs Jahre dauernden Bürgerkrieg (492–498). Es wird aber auch gesagt, dass sie erst in der Zeit des Kaisers Justinian wieder endgültig unterworfen wurden. Dieses vergleichsweise obskure, zumindest im Hinterland kaum romanisierte Volk brachte nach der Überlieferung zwei oströmische bzw. byzantinische Kaiser hervor: Zunächst den bereits erwähnten Zeno (regierte 474–491), dessen Geburtsname angeblich Traskalisseos Rousoumbladeotes war, und später Leo den Isaurier, der den Thron 717 bestieg, bis 741 regierte und der Gründer einer Dynastie wurde, die drei Generationen lang herrschte – wo jedoch davon auszugehen ist, dass Leo in Wahrheit gar nicht aus Isaurien stammte, sondern aus Syrien. Bis zur Ankunft der Seldschuken im 11. Jahrhundert verblieb Isaurien eine gewisse Unabhängigkeit. Das byzantinische Isaurien umfasste teilweise auch Zypern. Im 12. Jahrhundert war das Gebiet vor allem armenischen Übergriffen ausgesetzt, auch die lateinischen Fürsten von Antiochia versuchten, hier Fuß zu fassen. Das Land enthält Ruinen von Städten und ihrer Befestigungsanlagen. Die Ruinen von Isaura Palaia sind vor allem wegen ihrer Lage bemerkenswert, aber auch ihrer Festung und ihrer Gräber. Die von Isaura Nea sind verschwunden, aber viele Inschriften und Reliefs, die in die Häuser von Dorla als Spolien verbaut sind, weisen auf den Ort hin. Er wurde schließlich von William M. Ramsay 1901 identifiziert. Auch vom Ort Adrasos blieben Ruinen erhalten. (de)
- Isauria (en griego antiguo: Ἰσαυρία) es una antigua región geográfica localizada en la accidentada y aislada zona sur de Asia Menor. La región ha sido sometida a numerosos cambios territoriales a lo largo de la historia, pero en general abarcó la zona que hoy se conoce como la provincia de Antalya en Turquía, en el corazón de los montes Tauro. Su nombre deriva de la belicosa tribu que habitó la región, que se divide en los distritos de Isaura Palaea (en griego antiguo, Ἴσαυρα Παλαιά, en latín: Isaura Vetus, «Vieja Isaura») e Isaura Nea (en griego antiguo: Ἴσαυρα Νέα, en latín, Isaura Nova, «Nueva Isaura»). Los isauros mantuvieron a lo largo de la historia un fuerte deseo de independencia y atacaron las regiones bajo control macedonio y romano. El núcleo de Isauria se encontraba al norte de la estribaciones de las Tauro, ubicado al sur de Konya y . Licaonia comprende todo el territorio llano de Konya; Isauria, toda la zona que se extiende por territorio montañoso. Sus dos ciudades originales —Isaura Nea e Isaura Palaea— se encuentran en la falda de la montaña y en la otra cuenca de , respectivamente. En el siglo IV a. C., la capital de los isauros —Isaura Palaea o Isaura Vetus, ciudad fuertemente fortificada y localizada a los pies de los montes Tauro— fue asediada por el comandante Pérdicas tras la muerte del regente macedonio Alejandro Magno. Los isauros decidieron perecer en el interior de su incendiada y asediada capital antes que rendirse. (es)
- Isauria antzinako Turkiako hegoaldeko lurraldea zen, Zilizia eta Pisidiaren hegoaldean. K.a. 78. urtean beretu zuen lurraldea. Ziliziari bateratu zitzaion, eta geroago Galaziako probintzian sartu zen. V. mendean Bizantzioko Inperioarekin harremanetan egon zen, eta hurrengo mendean otomandarren esku geratu zen. (eu)
- Isauria (/aɪˈzɔːriə/ or /aɪˈsɔːriə/; Ancient Greek: Ἰσαυρία), in ancient geography, is a rugged, isolated, district in the interior of Asia Minor, of very different extent at different periods, but generally covering what is now the district of Bozkır and its surroundings in the Konya Province of Turkey, or the core of the Taurus Mountains. In its coastal extension it bordered on Cilicia. It derives its name from the contentious Isaurian tribe and twin settlements Isaura Palaea (Ἰσαυρα Παλαιά, Latin: Isaura Vetus 'Old Isaura') and Isaura Nea (Ἰσαυρα Νέα, Latin: Isaura Nova 'New Isaura'). Isaurian marauders were fiercely independent mountain people who created havoc in neighboring districts under Macedonian and Roman occupations. (en)
- L’Isaurie est une région historique d’Asie Mineure, située sur les monts Taurus dans l’actuelle Turquie, entre la Phrygie (au nord), la Cilicie (au sud), la Lycaonie (à l’est) et la Pisidie (à l’ouest). (fr)
- Isauria (/aɪˈzɔːriə/ atau /aɪˈsɔːriə/; bahasa Yunani Kuno: Ἰσαυρία), dalam geografi kuno, adalah sebuah distrik terisolasi yang keras di pedalaman Asia Kecil Selatan, dengan luas yang sangat berbeda pada periode-periode yang berbeda, tetapi umumnya meliputi apa yang sekarang menjadi Distrik dan sekitarnya di Provinsi Konya di Turki, atau inti dari Pegunungan Taurus. Dalam bentang pesisir, Isauria berbatasan dengan Kilikia. Namanya berasal dari suku Isauria yang kontroversial dan pemukiman kembar (Ίσαυρα Παλαιά, Latin: Isaura Vetus, "Isaura Lama") dan (Ίσαυρα Νέα, Latin:Isaura Nova, "Isaura Baru"). Perampok Isaurian adalah orang gunung yang sangat independen yang menciptakan malapetaka di distrik tetangga di bawah pendudukan Makedonia dan Romawi. (in)
- イサウリア（ギリシア語：Ισαυρία, ラテン文字表記：Isauria）は古代の地名で、剽悍な山岳民族であったの住む小アジア南東部トロス山脈一帯をさす。 (ja)
- Izauria (gr. Ἰσαυρία) – starożytna kraina w południowej Azji Mniejszej. Obecnie jej większość leży w granicy tureckiej gminy w prowincji Konya. Z Izaurii miał pochodzić cesarz Leon III, ale w rzeczywistości urodził się on w Syrii. (pl)
- Isauria (in greco Ἰσαυρία) era il nome di un'antica regione nel sud della penisola anatolica, la cui posizione variò sensibilmente nei secoli. Essa corrisponde grossomodo alla parte sudoccidentale dell'attuale provincia turca di Konya. L'Isauria prese il nome dal popolo isaurico (Isauri) che abitò quella regione, e conseguentemente dalle due città di Isaura Palaea (Ίσαυρα Παλαιά, in latino Isaura Vetus) e Isaura Nea (Ίσαυρα Νέα, Isaura Nova). Il nucleo originario della regione si trovava ai piedi del versante settentrionale della catena del Tauro. In epoca alto-imperiale la regione, già soggiogata intorno al 78 a.C., fece parte, assieme alla Licaonia, del regno cliente e in seguito della provincia di Galazia. (it)
- Иса́врия (др.-греч. Ἰσαυρία) — название в античной географии труднодоступного изолированного региона южной Малой Азии, границы которого существенно менялись в разные исторические периоды, но, в основном, включали большую часть современной турецкой провинции Конья и центральную часть Тавра. Название района происходит от воинственного племени исавров (исаврян) и их поселений Старая Исавра (др.-греч. Ίσαυρα Παλαιά) и Новая Исавра (др.-греч. Ίσαυρα Νέα). В период римской оккупации они не были окончательно покорены, совершая разбойные нападения на соседние области. (ru)
- Isaurië (Oudgrieks Ισαυρία) is een oude geografische benaming voor een ruig, geïsoleerd district in het binnenland en de kust van het zuiden van Klein-Azië. Naargelang de periode verschilde de omvang, maar in het algemeen besloeg Isaurië het grootste deel van wat nu de provincie Konya in Centraal-Anatolië (Turkije) is, of anders gezegd de kern van het Taurusgebergte. Isaurië ontleende zijn naam aan de Anatolische stam van die naam en hun twee voornaamste nederzettingen Isaura Palaea (Ίσαυρα Παλαιά, Latijn: Isaura Vetus, "Oud Isaura") en Isaura Nea (Ίσαυρα Νέα, Latijn: Isaura Nova, "Nieuw Isaura"). Isaurische plunderaarsbenden waren zeer op hun onafhankelijkheid gestelde bergbewoners, die onder de Macedonische en Romeinse bezettingen regelmatig ravages aanrichtten in de naburige districten. De vaste kern van Isaurië lag ten noorden van het Taurusgebergte, direct ten zuiden van Iconium en . Lycaonië bezat de gehele Iconische vlakte, maar Isaurië begon daar waar de vlakte overgaat in de uitlopers van de Taurusbergen. Van de twee oorspronkelijke steden in Isaurië, Isaura Nea en Isaura Palaea, lag de ene in de uitlopers (Doria) van het Taurusgebergte en de andere op de waterscheiding (Zengibar Kalesi). De Luwische taal of een dochtertaal ervan, het Isaurisch, is waarschijnlijk nog gesproken in het Isaurië van de Romeinse en vroeg-Byzantijnse tijd te oordelen naar de grafopschriften in het vaak opstandige hoogland van wat voorheen Hilakku genoemd werd. (nl)
- Isaurien (efter huvudstaden ) var under antiken benämningen på en del av Cilicia Trachaea i Mindre Asien, mellan i öster Lykaonien i väster Pisidien, i söder Kilikien och Pamfylien. Isaurien framträder föga i historien. Invånarnas böjelse för sjöröveri föranledde och Pompejus att 78 respektive 67 f. Kr. företa expeditioner mot området. Fast knutet till Romarriket blev Isaurien aldrig, däremot lyckades Anastasios I foga området till det östromerska riket. Efter Isaurien är, om ej med full rätt, den av Leo III grundade isauriska dynastin uppkallad. Ruinerna av den gamla huvudstaden Isauria palaia söder om Konya, som 322 f. Kr. förstördes av är ett av Mindre Asiens mera storslagna minnesmärken. (sv)
- Isáuria (em grego: Ἰσαυρία; romaniz.: Isayría) é o nome antigo de uma zona acidentada e isolada no sul da Ásia Menor cujas fronteiras variaram muito, mas geralmente cobrindo grande parte do que é hoje a parte sul da província de Cônia da Turquia, na parte norte dos Montes Tauro e terras adjacentes. (pt)
- 伊蘇利亞（希臘語：Ισαυρία），又譯伊索里亞，是小亞細亞南部的一個古代地名。它的範圍在不同時代變遷，大抵上位於今日土耳其的安塔利亞省，又或是托罗斯山脉的核心地區。「伊蘇利亞」的名字源自伊蘇利亞族；而伊蘇利亞族又分為舊伊蘇利亞和新伊蘇利亞兩族人，他們在馬其頓帝國及羅馬帝國時在當地居住。 (zh)
- Ісаврія (грец. Ἰσαυρία) — назва, що використовувалась в період античності та раннього середньовіччя для означення важкодоступного, ізольованого регіону на Півдні Малої Азії. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- إيساوريا هو إقليم روماني جبلي في دواخل جنوب الأناضول وسكانهم قديما وصفهم الكتاب القدماء بأنهم قوم محاربون وغير أشداء وهمج ثم احتلهم القائد الروماني بوبليوس سيرفيليوس إيساوريكوس في بداية القرن الأول قبل الميلاد وبلادهم مع عاصمتهم إيساوريا بالايا أصبحت ضمن إقليم غلاطية ثم أصبحت لاحقا مسقط راس الإمبراطور زينون البيزنطية الذي كان عهده يعرف بالعهد الإيساوري. (ar)
- Isauria antzinako Turkiako hegoaldeko lurraldea zen, Zilizia eta Pisidiaren hegoaldean. K.a. 78. urtean beretu zuen lurraldea. Ziliziari bateratu zitzaion, eta geroago Galaziako probintzian sartu zen. V. mendean Bizantzioko Inperioarekin harremanetan egon zen, eta hurrengo mendean otomandarren esku geratu zen. (eu)
- L’Isaurie est une région historique d’Asie Mineure, située sur les monts Taurus dans l’actuelle Turquie, entre la Phrygie (au nord), la Cilicie (au sud), la Lycaonie (à l’est) et la Pisidie (à l’ouest). (fr)
- イサウリア（ギリシア語：Ισαυρία, ラテン文字表記：Isauria）は古代の地名で、剽悍な山岳民族であったの住む小アジア南東部トロス山脈一帯をさす。 (ja)
- Izauria (gr. Ἰσαυρία) – starożytna kraina w południowej Azji Mniejszej. Obecnie jej większość leży w granicy tureckiej gminy w prowincji Konya. Z Izaurii miał pochodzić cesarz Leon III, ale w rzeczywistości urodził się on w Syrii. (pl)
- Иса́врия (др.-греч. Ἰσαυρία) — название в античной географии труднодоступного изолированного региона южной Малой Азии, границы которого существенно менялись в разные исторические периоды, но, в основном, включали большую часть современной турецкой провинции Конья и центральную часть Тавра. Название района происходит от воинственного племени исавров (исаврян) и их поселений Старая Исавра (др.-греч. Ίσαυρα Παλαιά) и Новая Исавра (др.-греч. Ίσαυρα Νέα). В период римской оккупации они не были окончательно покорены, совершая разбойные нападения на соседние области. (ru)
- Isaurien (efter huvudstaden ) var under antiken benämningen på en del av Cilicia Trachaea i Mindre Asien, mellan i öster Lykaonien i väster Pisidien, i söder Kilikien och Pamfylien. Isaurien framträder föga i historien. Invånarnas böjelse för sjöröveri föranledde och Pompejus att 78 respektive 67 f. Kr. företa expeditioner mot området. Fast knutet till Romarriket blev Isaurien aldrig, däremot lyckades Anastasios I foga området till det östromerska riket. Efter Isaurien är, om ej med full rätt, den av Leo III grundade isauriska dynastin uppkallad. Ruinerna av den gamla huvudstaden Isauria palaia söder om Konya, som 322 f. Kr. förstördes av är ett av Mindre Asiens mera storslagna minnesmärken. (sv)
- Isáuria (em grego: Ἰσαυρία; romaniz.: Isayría) é o nome antigo de uma zona acidentada e isolada no sul da Ásia Menor cujas fronteiras variaram muito, mas geralmente cobrindo grande parte do que é hoje a parte sul da província de Cônia da Turquia, na parte norte dos Montes Tauro e terras adjacentes. (pt)
- 伊蘇利亞（希臘語：Ισαυρία），又譯伊索里亞，是小亞細亞南部的一個古代地名。它的範圍在不同時代變遷，大抵上位於今日土耳其的安塔利亞省，又或是托罗斯山脉的核心地區。「伊蘇利亞」的名字源自伊蘇利亞族；而伊蘇利亞族又分為舊伊蘇利亞和新伊蘇利亞兩族人，他們在馬其頓帝國及羅馬帝國時在當地居住。 (zh)
- Ісаврія (грец. Ἰσαυρία) — назва, що використовувалась в період античності та раннього середньовіччя для означення важкодоступного, ізольованого регіону на Півдні Малої Азії. (uk)
- Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília. El país era molt muntanyós i salvatge, quasi no tenia ciutats, i les poques que hi havia eren al nord exclosa la capital Isaura que era al sud-oest. Estrabó en un passatge obscur, sembla distingir entre Isàuria (Ἰσαυρία) al nord i Isàurica (Ἰσαυρική ) a la part meridional, molt menys coneguda i que potser pertanyia a Licaònia. Els autors posteriors només parlen de la part nord del país, i el sud sembla que era una zona quasi desconeguda. Tot i que la major part del país eren muntanyes, es cultivava també el vi amb força extensió i altres productes bàsics per les necessitats. (ca)
- Isaurie bylo historické území na jihu střední části Malé Asie, asi 120 km severovýchodně od dnešní Antálie. Jádro tohoto kopcovitého a izolovaného kraje leželo severně od pohoří Taurus v dnešní turecké provincii Konya. V dobách římské nadvlády podnikal zdejší divoký a bojovný lid nájezdy do sousedních krajin, o čemž se zmiňuje Ammianus Marcellinus. Po Diocletianových administrativních reformách tvořilo jejich území provincii Isauria hraničící s Pamfýlií na západě, na severu a Kilíkií na východě. (cs)
- Η Ισαυρία ήταν αρχαία χώρα της Μικράς Ασίας. Είναι μια απομονωμένη περιοχή στο εσωτερικό της Νότιας Μικράς Ασίας, με διαφορετική έκταση σε διαφορετικές περιόδους, αλλά γενικά τοποθετείται στην περιοχή Bozkır και τα περίχωρά της, της επαρχίας Ικονίου της Τουρκίας ή ο πυρήνας της είναι τα βουνά του Ταύρου. Οφείλει το όνομά της στην αμφιλεγόμενη φυλή των και τους δίδυμους οικισμούς Παλαιά Ίσαυρα και Νέα Ίσαυρα. Οι Ίσαυροι ήταν ανεξάρτητοι ορεσίβιοι άνθρωποι που δημιουργούσαν χάος σε γειτονικές περιοχές υπό μακεδονική και ρωμαϊκή κατοχή. (el)
- Isauria (en griego antiguo: Ἰσαυρία) es una antigua región geográfica localizada en la accidentada y aislada zona sur de Asia Menor. La región ha sido sometida a numerosos cambios territoriales a lo largo de la historia, pero en general abarcó la zona que hoy se conoce como la provincia de Antalya en Turquía, en el corazón de los montes Tauro. Su nombre deriva de la belicosa tribu que habitó la región, que se divide en los distritos de Isaura Palaea (en griego antiguo, Ἴσαυρα Παλαιά, en latín: Isaura Vetus, «Vieja Isaura») e Isaura Nea (en griego antiguo: Ἴσαυρα Νέα, en latín, Isaura Nova, «Nueva Isaura»). Los isauros mantuvieron a lo largo de la historia un fuerte deseo de independencia y atacaron las regiones bajo control macedonio y romano. (es)
- Isaurien war in der Antike und im frühen Mittelalter ein Gebiet im Inneren Kleinasiens mit ständig wechselnden Grenzen. Das Kernland des Gebietes lag nördlich des Taurus in der heutigen Zentraltürkei und grenzte unmittelbar südlich an Ikonion und Lystra. Die Ebene von Ikonion gehörte zu Lykaonien, Isaurien beginnt mit dem Hügelgelände. Seine beiden alten Städte Isaura Nea und Isaura Palaia lagen auf diesen Hügeln (Dorla) beziehungsweise auf der Wasserscheide Zengibar Kale. (de)
- Isauria (/aɪˈzɔːriə/ or /aɪˈsɔːriə/; Ancient Greek: Ἰσαυρία), in ancient geography, is a rugged, isolated, district in the interior of Asia Minor, of very different extent at different periods, but generally covering what is now the district of Bozkır and its surroundings in the Konya Province of Turkey, or the core of the Taurus Mountains. In its coastal extension it bordered on Cilicia. It derives its name from the contentious Isaurian tribe and twin settlements Isaura Palaea (Ἰσαυρα Παλαιά, Latin: Isaura Vetus 'Old Isaura') and Isaura Nea (Ἰσαυρα Νέα, Latin: Isaura Nova 'New Isaura'). (en)
- Isauria (/aɪˈzɔːriə/ atau /aɪˈsɔːriə/; bahasa Yunani Kuno: Ἰσαυρία), dalam geografi kuno, adalah sebuah distrik terisolasi yang keras di pedalaman Asia Kecil Selatan, dengan luas yang sangat berbeda pada periode-periode yang berbeda, tetapi umumnya meliputi apa yang sekarang menjadi Distrik dan sekitarnya di Provinsi Konya di Turki, atau inti dari Pegunungan Taurus. Dalam bentang pesisir, Isauria berbatasan dengan Kilikia. Perampok Isaurian adalah orang gunung yang sangat independen yang menciptakan malapetaka di distrik tetangga di bawah pendudukan Makedonia dan Romawi. (in)
- Isauria (in greco Ἰσαυρία) era il nome di un'antica regione nel sud della penisola anatolica, la cui posizione variò sensibilmente nei secoli. Essa corrisponde grossomodo alla parte sudoccidentale dell'attuale provincia turca di Konya. L'Isauria prese il nome dal popolo isaurico (Isauri) che abitò quella regione, e conseguentemente dalle due città di Isaura Palaea (Ίσαυρα Παλαιά, in latino Isaura Vetus) e Isaura Nea (Ίσαυρα Νέα, Isaura Nova). Il nucleo originario della regione si trovava ai piedi del versante settentrionale della catena del Tauro. (it)
- Isaurië (Oudgrieks Ισαυρία) is een oude geografische benaming voor een ruig, geïsoleerd district in het binnenland en de kust van het zuiden van Klein-Azië. Naargelang de periode verschilde de omvang, maar in het algemeen besloeg Isaurië het grootste deel van wat nu de provincie Konya in Centraal-Anatolië (Turkije) is, of anders gezegd de kern van het Taurusgebergte. (nl)
|
_p469_PLAN_OF_THE_RUINES_OF_THE_CITY_OF_ISAURA.jpg){kind=link}
_p469_PLAN_OF_THE_RUINES_OF_THE_CITY_OF_ISAURA.jpg){kind=link}
