| dbo:abstract
|
- الإمام شامل (1797 - مارس 1871) قائد سياسي وديني آفاري في شمال القوقاز وأحد أشهر المقاومين للضم الروسي للقوقاز ولد عام 1797 في قرية غيمري، الداغستانية. قاد المقاومة ضد الروس خلال حرب القوقاز وهو ثالث أئمة الشيشان وداغستان (طالع إمامة القوقاز) من 1834 إلى 1859 لقب بأسد القفقاس وصقر الجبال. أفار حسب الجنسية. (ar)
- L'imam Xamil (àvar: Шейх Шамил, Xeic Xamil; turc: Şeyh Şamil; rus: Имам Шамиль; àrab الشيخ شامل, ax-xayẖ Xāmil) fou un destacat líder polític i religiós dels pobles musulmans del nord del Caucas, als quals comandà contra els russos en la Guerra del Caucas. Membre de la nació àvar, fou el tercer imam del Daguestan i Txetxènia (1834-1859). El seu nom de naixement fou Alí i fou un infant malaltís que va canviar el nom a Xamuil (Samuel) a causa d'una malaltia i una creença local que advocar aquest nom curava; a l'adolescència va esdevenir fort i sempre es va fer dir Xamuil (Xamil pels russos). Mesurava 1,80 d'altura i destacava a la lluita, l'esgrima i la cavalleria. La posició del seu pare, un propietari agrícola, li va permetre formar-se i estudiar matèries com interpretació de l'alcorà, l'àrab o lògica amb el seu parent llunyà Ghazi Muhammad, un dels mestres de la tariqa naqxbandiyya-. Es va unir a la tariqa (orde) sufí dels Naqshbandi Mujaddidy Khalidiya, estesa pel Daguestan i dirigida per Jalal al-Din, fet que va determinar el seu pensament i el va convertir en una personalitat respectada entre els musulmans del nord del Caucas. Xamil va néixer en un temps en què l'Imperi rus s'estava expandint en els territoris de l'Imperi Otomà i Pèrsia. Amb el suport del xa de Pèrsia, diversos pobles caucàsics es rebel·laren contra els russos en el que es va conèixer com la Guerra del Caucas. Vers 1828 Ghazi Mullah, contra les ordes de Jalal al-Din, va fer una crida al jihad contra els russos i el 1829 fou proclamat «imam» de Daguestan per les comunitats àvars, agafant a Xamuil (al que els russos van anomenar Xamil) com el seu lloctinent (eren amics d'infantesa). Quan el 1832 Ghazi i els seus més fidels seguidors, els muridun (muridites), foren assetjats i massacrats a Gimrah o Gimri, Xamil va poder escapar. Fou proclamat imam Ghamza Beg i llavors Xamil va encapçalar la lluita contra la noblesa local aliada dels russos. Ghamza fou assassinat el 1834 per notables àvars partidaris de Xamil que fou reconegut imam a l'assemblea dels ulemes i dignataris del Daguestan celebrada a Aixilta. Així esdevingué cap militar i religiós de la resistència al Caucas tenint la capacitat d'unir tribus i pobles caucàsics, sovint enfrontats, i aplicar amb gran eficàcia la tàctica de guerrilles enfront dels regulars russos. En dos anys va poder establir un control quasi absolut del Daguestan. Els txetxens es van aliar amb Xamil el 1836 i el van reconèixer com imam, cosa que va provocar un atac rus al quarter general de Xamil a Ahulgoh (1839). Assetjat a la fortalesa va aconseguir fer una fugida increïble a través dels penya-segats de la muntanya. Mercès a l'ajut dels txetxens Xamil va recuperar en pocs mesos la major part dels seus dominis, derrotant repetidament als russos i estenent encara més la seva influència. El 1840-1842 va derrotar severament les forces russes a Txetxènia i Avaristan. El tsar va ordenar una campanya general el 1844 dirigida pel príncep Vorontsov. Deu mil soldats russos van atacar la fortalesa de Dhargiya però van patir una derrota humiliant. En endavant Xamil va estendre la seva influència i poder a (Ghabarta o Kabarda) i va començar la unificació dels pobles muntanyesos del Caucas oposats als russos. Però la poca combativitat dels Kabardins, l'estratègia del general rus Freytag, i els erros de Nur Ali, lloctinent de Xamil, van debilitar a l'imam. Els russos van construir entre 1846 i 1849 una sèrie de fortificacions per aïllar a Xamil de Txetxènia, el seu principal suport i d'on sortien els seus subministraments en homes i material. El 1849 les poblacions txetxenes de la plana van quedar sotmeses i les de les muntanyes no tenien prou recursos. Un atac rus al Daguestan central va acabar amb fortes pèrdues pels dos costats, però els russos es van haver de retirar i llavors Xamil va reconstruir les fortaleses de la zona i va avançar cap al Daguestan meridional, on les poblacions li havien demanat ajut contra els russos. Xamil va atacar els fortins russos i va estar a punt de conquerir-los tots però la resistència dels defensors d'Akhti els va permetre reagrupar-se i rebutjar l'atac. Llavors Xamil va utilitzar les seves forces d'infanteria regular a Txetxènia, però fou derrotat l'11 de març de 1851 pel coronel . Xamil va passar llavors a la guerra de guerrilles i va enviar un delegat a Kaytak i Tabarsaran, controlades pels russos, de nom Hajji Murat, que va intentar en debades una revolta general. Xamil, que en desconfiava, el va fer condemnar a mort i Murat es va passar als russos però va morir en l'intent de fugida per les muntanyes el 1852. El 1852 i 1853 els combats es van centrar a Txetxènia, però no foren afortunats per a Xamil. La imminent guerra dels russos contra els otomans va permetre a Xamil recuperar-se des de 1853, instal·lant el seu quarter general a Vedeno (Vedan). Xamil va oferir la seva col·laboració al sultà otomà que el va considerar el seu vassall i encara que Xamil no va acceptar mai formalment aquest vassallatge, tampoc estava en condicions de trencar l'aliança. El 1854 Ghazi Muhammad, fill de Xamil, va aconseguir importants èxits a Alazan i Tsinandali, capturant dues netes del darrer rei de Kartli i Kakhètia Giorgi XII, anomenades Txatxvadze i Orbeliani, les quals va bescanviar pel seu fill gran Jalal al-Din que havia estat capturat a Akhulgoh el 1839 i estava retingut com a ostatge. Però aquest acte, considerat un segrest, va provocar la desautorització del govern otomà i les crítiques de tota Europa. El 1857 els russos van enviar altre cop les seves forces al Caucas sota comandament del virrei príncep Bariatinski, i van iniciar la conquesta sistemàtica de les fortaleses de Txetxènia el que va deixar molt reduïda la base de poder de l'imam i per manca de suport va haver d'abandonar les seves darrers fortaleses de Darghiyya i Vedeno i fugir a les muntanyes. A la muntanya Ghunib (o Gunib, al Daguestan), assetjat pels russos el 25 d'agost de 1859, es va rendir el 6 de setembre de 1859 i fou tractat generosament. Després d'estar empresonat, fou traslladat a la cort del Tsar Alexandre, i fascinat pels avanços europeus, va escriure als seus partidaris per demanar el cessament de tota resistència i va fer submissió al tsar. Finalment fou exiliat a la ciutat de Kaluga, prop de Moscou. El 1869 va obtenir permís per anar a la Meca a fer el pelegrinatge. Va morir mentre tornava, quan era a Medina, el març de 1871. Allí fou enterrat, al cementiri de , destí de nombroses personalitats de la història de l'islam. La figura de Xamil va tenir un moment d'auge quan entre 1920 i 1930 fou presentat per la historiografia soviètica com un líder anticolonial i antiimperialista, però el 1950 se'l va considerar un nacionalista petitburgès i cap d'un moviment reaccionari i separatista al servei de l'imperialisme britànic i del sultà de Turquia. El 1957 se'l va considerar oficialment reaccionari i fanàtic religiós. Un moviment daguestànic per la seva rehabilitació va tenir èxit el 1989 i des de llavors se'l considera heroi nacional a Txetxènia i Daguestan. Els símbols de Xamil i els eslògans associats a la seva resistència van ressorgir a la guerra russo-txetxena del 1994-1995, controlats i redefinits pel president Djokhar Dudàiev i els seus partidaris. La seva figura manté avui una vigència llegendària entre els pobles musulmans del Caucas. (ca)
- Imám Šamil (26. června 1797 – 4. února 1871 Medína) byl politický a náboženský vůdce muslimských horských kmenů Kavkazu proti Rusku. (cs)
- Imamo Ŝamil (Avara lingvo: Шейх Шамил; Turka lingvo: Şeyh Şamil; Rusa lingvo: Имам Шамиль; Araba lingvo: الشيخ شامل naskiĝis 1797 en Gimry, Dagestano, mortis 1871 en Medino) estis religia ĉefo gvidanto de la ribelo de kaŭkaziaj montaranoj kontraŭ Rusio en la jaroj 1834-1859. (eo)
- Imam Schamil, auch Scheich Schamil (awarisch Имам Шамил, russisch имам Шамиль; * um 1797 in , Dagestan; † März 1871 bei Medina in Saudi-Arabien), war von 1834 bis 1859 religiös-politischer Führer (Imam) der muslimischen Bergvölker Dagestans und Tschetscheniens und organisierte in dieser Zeit deren Widerstand gegen die russische Eroberung des Nordostkaukasus. (de)
- Imam Shamil (Avar: Шейх Шамил, romanized: Şeyx Şamil; Arabic: الشيخ شامل; Russian: Имам Шамиль; 26 June 1797 – 4 February 1871) was the political, military, and spiritual leader of Caucasian resistance to Imperial Russia in the 1800s, the third Imam of the Caucasian Imamate (1840–1859), and a Sunni Muslim Shaykh of the Naqshbandi Sufi Tariqa. (en)
- El imán Shamil (en árabe, الشيخ شامل, en azerí, Şeyx Şamil, en ruso, Имам Шамиль; Gimrý, 26 de junio de 1797 - Medina, 4 de febrero de 1871) también escrito como Shamyl, Schamil o Schamyl, fue un líder político y religioso ávaro de las tribus musulmanas del Cáucaso Norte. Fue líder de la resistencia contra el Imperio ruso en la Guerra del Cáucaso, siendo el tercer imán del Imanato del Cáucaso (1834-1859). (es)
- Chamil ou Imam Chamil (en avar : Шейх Шамил ; en turc : Şeyh Şamil ; en azéri : Şeyx Şamil ; en russe : Имам Шамиль ; en arabe : الشيخ شامل), parfois écrit Shamil (1797-1871), est un chef de guerre d'origine avare, le plus connu des chefs de guerre qui dirigèrent les Tchétchènes et d'autres tribus du Caucase du nord dans les guerres qui les opposèrent à l'armée russe entre 1830 et 1860. Il appartient au peuple avar. Les motivations de ses combattants semblaient être à la fois une volonté d'indépendance et des raisons religieuses liées aux préconisations de guerre sainte de la Naqshbandiyya, mouvement soufi radical présent notamment dans le Caucase (Tchétchénie, Ingouchie et Daghestan). (fr)
- Imam Syamil (26 Juni 1797 – 4 Februari 1871) (bahasa Avar:Шейх Шамил; bahasa Turki: Şeyh Şamil; bahasa Rusia: Имам Шамиль; bahasa Arab: الشيخ شامل) adalah seorang ulama dan Imam dari Keimaman Kaukasus dan tokoh tarekat Naqsyabandiyah di Dagestan. Imam Syamil berasal dari suku Avar, salah satu suku Muslim yang bermukim di Kaukasus. Imam Syamil merupakan tokoh penting dalam perang Kaukasus yang melawan pendudukan Rusia atas kampung halamannya dan merupakan pahlawan nasional rakyat Kaukasus Utara. Untuk menggambarkan Imam Syamil, sejarawan Turki terkenal Albay Yashar Inoglu menulis:"Dalam sejarah umat manusia tidak ada komandan seperti Syamil. Jika Napoleon adalah percikan perang, maka Imam Syamil adalah tiang api." (in)
- L'Imam Shamil (in avaro: Шейх Шамил; in russo: Имам Шамиль?; Gimry, 1797 – Medina, marzo 1871) è stato un politico e imam àvaro, guida della resistenza antirussa nel Caucaso dal 1834 al 1859, durante la guerra caucasica. (it)
- 이맘 샤밀(Imam Shamil, Shamyl, Schamil, Schamyl 또는 Shameel, Шейх Шамил, Şeyh Şamil; Имам Шамиль; الشيخ شامل) ("Shaamil") (1797년 6월 26일 ~ 1871년 2월 4일)은 1800년대 러시아제국의 북쪽 카프카스 지배에 대한 이슬람의 저항 전쟁을 이끌었던 정치적, 군사적, 영적 지도자로서, (1840–1859년)의 3대 이맘이자 수피 무슬림 수피 의 샤이흐이다. (ko)
- シャミール（Shamil；1797年6月26日 - 1871年2月4日, イマーム・シャミールあるいはシャミーリ（ロシア語: Шамиль、アヴァル語: Шамил）とも）は、ロシア帝国の北カフカース支配に対するムスリムの抵抗戦争（1817年 - 1859年）を率いたアヴァール人宗教指導者。1820年代、ダゲスタン・チェチェンに建設されたの3代目イマーム。 シャミールは、今も北カフカースのムスリムの尊敬を集めており、現在も続くロシアの支配に対する抵抗運動の精神的な支柱となっている。 (ja)
- Sjamil (Russisch: Имам Шамиль, Imam Sjamil) ( (Dagestan), 26 juni 1797 – bij Medina (Saoedi-Arabië), 4 februari 1871) was een Avaars politiek en religieus leider (imam) van de moslims in de noordelijke Kaukasus. Hij speelde een belangrijke rol in de anti-Russische nationalistische beweging van de Kaukasische volkeren van 1817 tot 1859 en was de derde imam van Dagestan en Tsjetsjenië van 1834 tot 1859. Hij gaf in die tijd leiding aan hun staat, namelijk het Kaukasische Imamaat. (nl)
- Szamil (ur. 1797 w aule Gimry, zm. 1871 w Medynie) – przywódca powstania górali kaukaskich przeciwko Rosji w latach 1834–1859. Stał na czele teokratycznego państwa, Imamatu Kaukaskiego, określanego niekiedy jako imamat Szamila. Przez lata skutecznie uniemożliwiał podbicie północnego Kaukazu, przede wszystkim Dagestanu i Czeczenii. (pl)
- O imã Shamil, também grafado como Chamil, Shamyl, Schamil ou Schamyl (1797 – março de 1871) foi um líder político e religioso dos avaros muçulmanos do Cáucaso do Norte. Esteve à frente da resistência contra o Império Russo na Guerra do Cáucaso, e foi o terceiro imã do Daguestão e da Chechênia entre 1834 e 1859. (pt)
- Шами́ль (авар. Шами́л, кум. Шами́л; 26 июня [7 июля] 1797, Гимры, ныне Унцукульский район, Дагестан — 4 [16] февраля 1871, Медина, ныне Саудовская Аравия) — предводитель северо-кавказского национально-освободительного сопротивления, в 1834 году признанный имамом Северокавказского имамата — теократического государства, в котором объединил горцев Западного Дагестана и Чечни. Национальный герой народов Северного Кавказа. (ru)
- 伊玛目沙米勒（阿瓦尔语：Шейх Шамил；土耳其語：Şeyh Şamil；俄語：Имам Шамиль；阿拉伯语：الشيخ شامل，1797年6月26日－1871年2月4日）是达吉斯坦和车臣的穆斯林山民领袖，曾经在高加索战争期间抵抗俄罗斯帝国征服长达25年之久。 沙米勒出生于今天俄罗斯联邦达吉斯坦的一个地主家庭。曾学习文法、逻辑、修辞和阿拉伯文。1813年俄国占领达吉斯坦以后，参与反抗俄国的圣战。1834年沙米勒当选为达吉斯坦第三代伊玛目。尽管俄国对沙米勒进行大规模围剿，但未能完全消灭沙米勒的反俄运动。1857年和两将军率领大批俄军进行围剿。1859年9月，沙米勒在山区投降，之后被流放到卡卢加。1870年，沙米勒获准去麦加朝觐，途径伊斯坦布尔时得到奥斯曼土耳其苏丹阿卜杜勒-阿齐兹一世的接见和欢迎。1871年于麦地那逝世。 (zh)
- Імам Шамі́ль (26 червня [7 липня] 1797, аул Гімри, Дагестан — 4 [16] лютого 1871, Медина, Османська імперія) — керівник національно-визвольної боротьби (газавату) народів Північного Кавказу під час Кавказької війни (1817—1864). 1834 року проголошений імамом, об'єднав Західний Дагестан і Чечню, потім і Черкесію в теократичну державу Імамат. Взятий у полон під час штурму Гунібу 1859 року князем . Перевезений із сім'єю до Калуги. У 1860-х роках деякий час жив у Києві. 1870 року дістав дозвіл здійснити паломництво до Мекки. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- الإمام شامل (1797 - مارس 1871) قائد سياسي وديني آفاري في شمال القوقاز وأحد أشهر المقاومين للضم الروسي للقوقاز ولد عام 1797 في قرية غيمري، الداغستانية. قاد المقاومة ضد الروس خلال حرب القوقاز وهو ثالث أئمة الشيشان وداغستان (طالع إمامة القوقاز) من 1834 إلى 1859 لقب بأسد القفقاس وصقر الجبال. أفار حسب الجنسية. (ar)
- Imám Šamil (26. června 1797 – 4. února 1871 Medína) byl politický a náboženský vůdce muslimských horských kmenů Kavkazu proti Rusku. (cs)
- Imamo Ŝamil (Avara lingvo: Шейх Шамил; Turka lingvo: Şeyh Şamil; Rusa lingvo: Имам Шамиль; Araba lingvo: الشيخ شامل naskiĝis 1797 en Gimry, Dagestano, mortis 1871 en Medino) estis religia ĉefo gvidanto de la ribelo de kaŭkaziaj montaranoj kontraŭ Rusio en la jaroj 1834-1859. (eo)
- Imam Schamil, auch Scheich Schamil (awarisch Имам Шамил, russisch имам Шамиль; * um 1797 in , Dagestan; † März 1871 bei Medina in Saudi-Arabien), war von 1834 bis 1859 religiös-politischer Führer (Imam) der muslimischen Bergvölker Dagestans und Tschetscheniens und organisierte in dieser Zeit deren Widerstand gegen die russische Eroberung des Nordostkaukasus. (de)
- Imam Shamil (Avar: Шейх Шамил, romanized: Şeyx Şamil; Arabic: الشيخ شامل; Russian: Имам Шамиль; 26 June 1797 – 4 February 1871) was the political, military, and spiritual leader of Caucasian resistance to Imperial Russia in the 1800s, the third Imam of the Caucasian Imamate (1840–1859), and a Sunni Muslim Shaykh of the Naqshbandi Sufi Tariqa. (en)
- El imán Shamil (en árabe, الشيخ شامل, en azerí, Şeyx Şamil, en ruso, Имам Шамиль; Gimrý, 26 de junio de 1797 - Medina, 4 de febrero de 1871) también escrito como Shamyl, Schamil o Schamyl, fue un líder político y religioso ávaro de las tribus musulmanas del Cáucaso Norte. Fue líder de la resistencia contra el Imperio ruso en la Guerra del Cáucaso, siendo el tercer imán del Imanato del Cáucaso (1834-1859). (es)
- Chamil ou Imam Chamil (en avar : Шейх Шамил ; en turc : Şeyh Şamil ; en azéri : Şeyx Şamil ; en russe : Имам Шамиль ; en arabe : الشيخ شامل), parfois écrit Shamil (1797-1871), est un chef de guerre d'origine avare, le plus connu des chefs de guerre qui dirigèrent les Tchétchènes et d'autres tribus du Caucase du nord dans les guerres qui les opposèrent à l'armée russe entre 1830 et 1860. Il appartient au peuple avar. Les motivations de ses combattants semblaient être à la fois une volonté d'indépendance et des raisons religieuses liées aux préconisations de guerre sainte de la Naqshbandiyya, mouvement soufi radical présent notamment dans le Caucase (Tchétchénie, Ingouchie et Daghestan). (fr)
- L'Imam Shamil (in avaro: Шейх Шамил; in russo: Имам Шамиль?; Gimry, 1797 – Medina, marzo 1871) è stato un politico e imam àvaro, guida della resistenza antirussa nel Caucaso dal 1834 al 1859, durante la guerra caucasica. (it)
- 이맘 샤밀(Imam Shamil, Shamyl, Schamil, Schamyl 또는 Shameel, Шейх Шамил, Şeyh Şamil; Имам Шамиль; الشيخ شامل) ("Shaamil") (1797년 6월 26일 ~ 1871년 2월 4일)은 1800년대 러시아제국의 북쪽 카프카스 지배에 대한 이슬람의 저항 전쟁을 이끌었던 정치적, 군사적, 영적 지도자로서, (1840–1859년)의 3대 이맘이자 수피 무슬림 수피 의 샤이흐이다. (ko)
- シャミール（Shamil；1797年6月26日 - 1871年2月4日, イマーム・シャミールあるいはシャミーリ（ロシア語: Шамиль、アヴァル語: Шамил）とも）は、ロシア帝国の北カフカース支配に対するムスリムの抵抗戦争（1817年 - 1859年）を率いたアヴァール人宗教指導者。1820年代、ダゲスタン・チェチェンに建設されたの3代目イマーム。 シャミールは、今も北カフカースのムスリムの尊敬を集めており、現在も続くロシアの支配に対する抵抗運動の精神的な支柱となっている。 (ja)
- Sjamil (Russisch: Имам Шамиль, Imam Sjamil) ( (Dagestan), 26 juni 1797 – bij Medina (Saoedi-Arabië), 4 februari 1871) was een Avaars politiek en religieus leider (imam) van de moslims in de noordelijke Kaukasus. Hij speelde een belangrijke rol in de anti-Russische nationalistische beweging van de Kaukasische volkeren van 1817 tot 1859 en was de derde imam van Dagestan en Tsjetsjenië van 1834 tot 1859. Hij gaf in die tijd leiding aan hun staat, namelijk het Kaukasische Imamaat. (nl)
- Szamil (ur. 1797 w aule Gimry, zm. 1871 w Medynie) – przywódca powstania górali kaukaskich przeciwko Rosji w latach 1834–1859. Stał na czele teokratycznego państwa, Imamatu Kaukaskiego, określanego niekiedy jako imamat Szamila. Przez lata skutecznie uniemożliwiał podbicie północnego Kaukazu, przede wszystkim Dagestanu i Czeczenii. (pl)
- O imã Shamil, também grafado como Chamil, Shamyl, Schamil ou Schamyl (1797 – março de 1871) foi um líder político e religioso dos avaros muçulmanos do Cáucaso do Norte. Esteve à frente da resistência contra o Império Russo na Guerra do Cáucaso, e foi o terceiro imã do Daguestão e da Chechênia entre 1834 e 1859. (pt)
- Шами́ль (авар. Шами́л, кум. Шами́л; 26 июня [7 июля] 1797, Гимры, ныне Унцукульский район, Дагестан — 4 [16] февраля 1871, Медина, ныне Саудовская Аравия) — предводитель северо-кавказского национально-освободительного сопротивления, в 1834 году признанный имамом Северокавказского имамата — теократического государства, в котором объединил горцев Западного Дагестана и Чечни. Национальный герой народов Северного Кавказа. (ru)
- 伊玛目沙米勒（阿瓦尔语：Шейх Шамил；土耳其語：Şeyh Şamil；俄語：Имам Шамиль；阿拉伯语：الشيخ شامل，1797年6月26日－1871年2月4日）是达吉斯坦和车臣的穆斯林山民领袖，曾经在高加索战争期间抵抗俄罗斯帝国征服长达25年之久。 沙米勒出生于今天俄罗斯联邦达吉斯坦的一个地主家庭。曾学习文法、逻辑、修辞和阿拉伯文。1813年俄国占领达吉斯坦以后，参与反抗俄国的圣战。1834年沙米勒当选为达吉斯坦第三代伊玛目。尽管俄国对沙米勒进行大规模围剿，但未能完全消灭沙米勒的反俄运动。1857年和两将军率领大批俄军进行围剿。1859年9月，沙米勒在山区投降，之后被流放到卡卢加。1870年，沙米勒获准去麦加朝觐，途径伊斯坦布尔时得到奥斯曼土耳其苏丹阿卜杜勒-阿齐兹一世的接见和欢迎。1871年于麦地那逝世。 (zh)
- Імам Шамі́ль (26 червня [7 липня] 1797, аул Гімри, Дагестан — 4 [16] лютого 1871, Медина, Османська імперія) — керівник національно-визвольної боротьби (газавату) народів Північного Кавказу під час Кавказької війни (1817—1864). 1834 року проголошений імамом, об'єднав Західний Дагестан і Чечню, потім і Черкесію в теократичну державу Імамат. Взятий у полон під час штурму Гунібу 1859 року князем . Перевезений із сім'єю до Калуги. У 1860-х роках деякий час жив у Києві. 1870 року дістав дозвіл здійснити паломництво до Мекки. (uk)
- L'imam Xamil (àvar: Шейх Шамил, Xeic Xamil; turc: Şeyh Şamil; rus: Имам Шамиль; àrab الشيخ شامل, ax-xayẖ Xāmil) fou un destacat líder polític i religiós dels pobles musulmans del nord del Caucas, als quals comandà contra els russos en la Guerra del Caucas. Membre de la nació àvar, fou el tercer imam del Daguestan i Txetxènia (1834-1859). El seu nom de naixement fou Alí i fou un infant malaltís que va canviar el nom a Xamuil (Samuel) a causa d'una malaltia i una creença local que advocar aquest nom curava; a l'adolescència va esdevenir fort i sempre es va fer dir Xamuil (Xamil pels russos). Mesurava 1,80 d'altura i destacava a la lluita, l'esgrima i la cavalleria. (ca)
- Imam Syamil (26 Juni 1797 – 4 Februari 1871) (bahasa Avar:Шейх Шамил; bahasa Turki: Şeyh Şamil; bahasa Rusia: Имам Шамиль; bahasa Arab: الشيخ شامل) adalah seorang ulama dan Imam dari Keimaman Kaukasus dan tokoh tarekat Naqsyabandiyah di Dagestan. Imam Syamil berasal dari suku Avar, salah satu suku Muslim yang bermukim di Kaukasus. Imam Syamil merupakan tokoh penting dalam perang Kaukasus yang melawan pendudukan Rusia atas kampung halamannya dan merupakan pahlawan nasional rakyat Kaukasus Utara. (in)
|
