| dbo:abstract
|
- Damad II İbrahim Bey també Tadj al-Din Ibrahim Bey fou emir o bei de la dinastia dels karamànides. Era fill de Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey. Va combatre en favor del seu pare contra el seu oncle Alâeddin Ali Bey, mentre Mehmed era presoner a Egipte (1419-1421), i el va tornar a enfrontar a la mort del pare el 1423; el 1424 va aconseguir expulsar a l'oncle i va assolir tot el poder (l'oncle va conservar fins a la seva mort). Murat II, el sultà otomà i cunyat d'Ibrahim, planejava donar el principat a Isa, germà d'Ibrahim, que estava al servei dels otomans, però una guerra entre els dos estats en 1426/1427 no fou gaire favorable a Murat II. Poc després Ibrahim, d'acord amb serbis i hongaresos, es va apoderar d'Egridir i Isparta (1433) però va haver de demanar la pau a Murat II que avançava contra ell. Finalment Murat II va decidir signar la pau (1435) amb la condició que els antics territoris dels Hamitoğullari, objecte de disputa, romandrien sota sobirania otomana. Mentre el mateix 1435, Ibrahim, amb ajut mameluc (el sultà Barsbay), havia aconseguit una gran victòria sobre l'emir de Dhu l-Kadr, Nasir al-Din Muhammad, i havia recuperat Kara Hisar (Afyonkara Hisar), Develi, Uç Hisar, Ürgüb i Kayseri. El 1442, durant la guerra entre hongaresos i otomans, Ibrahim va enviar un contingent manat pel seu gendre Turghut Oghlu Hasan Beg, que va saquejar Ankara, Beg Pazari, Kütahya, Kara Hisar (Afryonkara Hisar), Bolwadin i Hamid-Ili. La revenja otomana fou terrible però Murat II, en veure que els hongaresos violaven el tractat de , va acceptar les propostes de pau d'Ibrahim; no obstant el tractat imposat era molt dur i Karaman va quedar reduït a la condició d'estat vassall dels otomans. En endavant la política exterior de Karaman va estar lligada a l'Imperi Otomà i la interior fou de pau general. El 1448 va conquerir Coricos als xipriotes i va fer concessions comercials als venecians a la ciutat i a la resta de les seves possessions. Com que detestava als seus fills Pir Ahmad i Ala al-Din per ser nascuts d'una princesa otomana (la filla de Mehmet I Çelebi) va designar hereu a un fill nascut d'un altra dona, Ishak Beg. El 1464 es va posar malalt i el seu fill Pir Ahmad va aprofitar el moment per ocupar el poder a Konya. Ibrahim va fugir amb Ishak cap a la fortalesa de Geveli, però va morir abans d'arribar; fou enterrat a Laranda on s'havia fet construir una tomba. Fou un sobirà actiu i valent, que va deixar notables construccions entre les quals un a Laranda, mesquites, madrasses, ponts, edificis públics i xarxes de clavegueres, i va protegir a artistes i savis. El seu caràcter era no obstant violent i va fer executar a un bon nombre dels seus visirs. Quan va morir tenia almenys un germà viu (Karaman que va morir el 1471/1472) i dos dels que es desconeix la data de la mort (Ali i Isa), i va deixar almenys 8 fills i diverses filles: Ishak (declarat hereu), Mehmed, Kasim (després emir), Karaman, Pir Ahmad, Ala al-Din, Sulayman i Nura Sufi. Una filla estava casada amb Turghut Oghlu Hasan Beg i fou la mare de Turghut Oghlu Mahmud Beg el darrer emir. (ca)
- الداماد «إبراهيم بك الثاني» (توفي 1464م) كان أحد بكوات (حُكَّام) إمارة قرمان. ساعده العثمانيون ليصعد إلى العرش ثم تحالف سراً مع مملكة المجر ضد العثمانيين خلال الحروب العثمانية في أوروبا. ولكن بعدما عاد السلطان العثماني مراد الثاني إلى الأناضول التمس إبراهيم منه السلام في عام 1435م. ولكن مرة أخرى، فرض إبراهيم حصارًا على مدينة أماسيا العثمانية المهمة، ثم أُجبر في النهاية على رفع الحصار عنها عام 1437م بعد أن دعم العثمانيون أعداءه. وفي عام 1444م عندما بدأ جيش حملة ڤارنا الصليبية في السير إلى العاصمة العثمانية أدرنة، نهب إبراهيم المدن العثمانية في الأناضول مما اضطر السلطان العثماني مراد الثاني أن يوقع على معاهدة سلام أدرنة-سيجيد 1444م مع الصليبيين ثم عاد إلى الأناضول وردَّ القرمانيين، وتبعاً لذلك، أُجبر إبراهيم على التوقيع على معاهدة بشروط لا تطاق (تُسمى sevgendname). على الرغم من وفاة السلطان العثماني مراد الثاني لاحقاً، تحالف إبراهيم بك مع البندقية ولكنه لم يقاتل العثمانيين ثانية. أفتى مؤرخ الدولة المملوكية الفقيه الشافعي ابن حجر العسقلاني والفقيه الحنفي سعد الدين ديري بالقاهرة، بوجوب قتل الداماد «إبراهيم بك الثاني» إن لم يتب ويستغفر، بسبب طعنه العثمانيين من الخلف أثناء جهادهم الكفار. (ar)
- Ibrahim II (died 1464) was a bey of Karaman. (en)
- Ibrahim II (... – 1464) è stato un politico ottomano, bey del Beilicato di Karaman. (it)
- Тадж ед-Дін Ібрагім (тур. II. İbrahim Bey; бл. 1400–1464) — 16-й володар бейліку Караманідів в 1424—1463 роках. Відомий також як Ібрагім-бей II. Вів тривалі війни з Османським султанатом. (uk)
- 易卜拉欣二世（İbrahim II；？－1464年），尕勒莽王朝的贝伊。 (zh)
- Ибрагим-бей (тур. Ibrahim Bey; родился около 1400 года — умер в 1464 году) — правитель бейлика Караманидов (Караманогуллары). В течение 39 лет своего правления сопротивлялся стремлению османских султанов Мурада II и Мехмеда II оккупировать Караман. Бейлик Ибрагима остался последним из всех Анатолийских княжеств, не присоединённым к территории Османской империи. Заключал союзы с мамлюкским султаном и императором Сигизмундом. В конце жизни был смещён сыном Пир Ахметом и умер вскоре после этого. (ru)
|
