| dbo:abstract
|
- Hussein ibn Hussein (turc: Hüseyin bin Hüseyin) o al-Husayn ibn al-Husayn o Hussayn III (àrab: حسين, Ḥusayn) (Esmirna, 1773 - Alexandria, 30 d'octubre de 1838) fou el darrer dey otomà de la Regència d'Alger que va governar del 1818 al 1830. Exercia un alt càrrec a l'aparell de recaptació de tributs quan va morir el dey l'1 de març de 1818, a causa de la pesta, i va ocupar el seu lloc. Va obrir el seu govern amb algunes mesures de clemència, però aviat va patir dos atemptats el que el va fer tancar a la rodejat d'una guàrdia amaziga. Durant el seu govern va enviar vaixells i soldats per ajudar a la Porta a combatre la revolta grega. El congrés d'Aix-la-Chapelle el va convidar a suprimir la corsa a la mar i a abolir l'esclavatge, i com que no en va fer cas francesos i anglesos van fer una demostració naval a la costa algeriana el setembre de 1819. A Constantina (Algèria) i Orà van esclatar revoltes locals que els deys subordinats d'aquestes regions no podien controlar; la revolta de Constantina, tribal, fou dominada el 1826; a Orà era la rebel·lió era de caràcter religiós i va poder ser controlada el 1828. Els cabilencs estaven revoltats tanmateix i els britànics van refusar entregar a alguns cabilencs que Husayn demanava; en revenja va expulsar al cònsol britànic; el Regne Unit va enviar una flota que va bombardejar Alger el juny de 1824, però que va tenir poc efecte. Amb França s'arrossegava un llarg conflicte diplomàtic referit als deutes dels comerciants jueus Bacri i Busnach i del mateix dey; a causa d'aquest conflicte, que s'havia iniciat ja abans del 1818, el dey va colpejar al cònsol francès Deval amb el caçamosques (30 d'abril de 1827) durant una audiència; després va refusar presentar excuses i la flota francesa va bloquejar la costa algeriana. El 3 d'agost de 1829, canons algerians van disparar contra el vaixell d'un plenipotenciari francès, sense ordes de Husayn que no obstant va refusar les reparacions exigides. Això va decidir a França a una expedició militar. La per França començà amb el desembarcament de l'exèrcit africà a Sidi-Ferruch el 14 de juny de 1830, comandat pel general El 4 de juliol els francesos el van comminar a la rendició i l'endemà al matí (5 de juliol) es va rendir i va entregar el segell. Va sortir d'Alger cap a Itàlia on va restar uns anys i després va anar a Alexandria on va morir el 1848. (ca)
- الداي حسين هو آخر دايات الجزائر العثمانيين، ولد في مدينة أزمير التركية حوالي عام 1773. كان أبوه ضابطا في سلاح المدفعية ولهذا كان ميالا إلى العمل العسكري. تلقى تكوينا خاصا وبعدها أرسل إلى إسطنبول لمزاولة دراسته في مدرسة خاصة كجندي بسيط. (ar)
- Hussein III. Dey, auch Hussein Pascha (* um 1773 in Smyrna; † 1838 in Alexandria) war der letzte Dey von Algerien. Hussein schloss sich in Algier der dortigen Janitscharengarnison an und wurde 1818 zum Dey gewählt und vom Sultan als Beylerbeyi des Eyalet Algerien (Cezayir-i Garp) anerkannt. Verärgert über unbezahlte Schulden Frankreichs und die arrogante Haltung des französischen Konsuls Pierre Deval schlug er diesen am 29. April 1827 mit seinem Fliegenwedel. Dieser Zwischenfall wurde drei Jahre später als Vorwand für die Besetzung Algeriens durch Frankreich benutzt. Hussein Dey wurde am 5. Juli 1830 seiner Herrschaft beraubt, als französische Truppen Algier einnahmen. Hussein Dey akzeptierte das französische Angebot ins Exil zu gehen und beendete damit die dreihundertjährige Herrschaft des Osmanischen Reiches in Algerien. (de)
- Hussein Dey (en árabe: حسين داي Esmirna, 1765 - Alejandría, 1838) fue el último de los gobernadores otomanos de Argel. (es)
- Hussein Dey (real name Hüseyin bin Hüseyin; 1765 – 1838; Arabic: حسين داي) was the last Dey of the Deylik of Algiers. (en)
- Hussein Dey ou Hussein ibn Hussein, né en 1764 dans l'Empire ottoman et mort en exil en 1838 à Alexandrie, est un homme d'État, militaire, érudit religieux et commerçant algérien d'origine turque. Il est le dernier dey d'Alger de 1818 à 1830 et le 16e roi indépendant d'Alger depuis la création de la fonction par Baba Ali. (fr)
- Hussein Dey (juga dieja Husayn Dey; 1765, Smyrna – 1838, Alexandria) (bahasa Arab: حسين داي), adalah penguasa terakhir Eyalet Aljir di Kesultanan Utsmaniyah. Ia menggantikan posisi sebagai Dey Aljir pada Maret 1818. Untuk menenangkan orang-orang Eropa, ia menerapkan beberapa kebijakan liberal, seperti pembebasan sandera dan kebebasan beragama untuk orang-orang Yahudi. Namun, ia terlibat dalam sengketa dengan terkait dengan hutang Prancis kepada dua pedagang Yahudi di Aljir. Prancis membeli gandum untuk pasukannya dari kedua pedagang tersebut pada tahun 1790an, dan kedua pedagang itu sendiri berhutang kepada Dey. Mereka menyatakan bahwa mereka tidak dapat membayar hutang mereka bila Prancis tidak melunasi hutangnya. Maka dari itu, Dey berusaha bernegosiasi dengan konsul Prancis , tetapi upaya ini gagal. Pada 29 April 1827, Deval tidak memberikan jawaban yang memuaskan, sehingga Dey memukul wajah Deval dengan pengusir lalat. Insiden ini dimanfaatkan oleh Raja Charles X dan kemudian Prancis melancarkan blokade terhadap pelabuhan Aljir. Prancis sempat mengirim duta besar untuk menyelesaikan masalah, tetapi Dey membalasnya dengan menembakkan meriam ke salah satu kapal yang melakukan blokade, sehingga Prancis memutuskan untuk melancarkan aksi militer yang lebih keras. Pada 14 Juni 1830, 34.000 pasukan Prancis mendarat di , 27 km di sebelah barat kota Aljir. Mereka memasuki kota Aljir pada tanggal 5 Juli. Hussein Dey memutuskan untuk menyerah dan sebagai gantinya kebebasan dan hak miliknya dijamin. Kekuasaan Utsmaniyah di Aljazair selama 313 tahun pun berakhir. Dey meninggalkan Aljir bersama dengan keluarga, harem, dan harta bendanya. Ia meminta izin untuk tinggal di Prancis, tetapi ditolak oleh Charles X, sehingga ia menetap di Napoli. Ia tinggal di Italia selama tiga tahun dan meninggal di Alexandria pada tahun 1838. (in)
- Al-Husayn III ibn al-Husayn (arabo حسين داي, anche Hussein Dey; Smirne, 1765 – Alessandria d'Egitto, 1838) è stato l'ultimo governatore ottomano (Dey) di Algeri, in carica dal 1818 al 1830, anno della conquista francese della città. Da lui prendono il nome un distretto ed una città della Provincia di Algeri. (it)
- Хусе́йн III, Хусейн ибн Хусейн, также Гусейн-паша, Гусейн-дей (ок. 1765, Смирна, Османская империя — 1838, Александрия, Египет) — последний алжирский дей (пожизненный правитель), февраль 1818 — 5 июля 1830. (ru)
- 胡塞因迪伊(1765-1838)，奧斯曼帝國奧斯曼阿爾及利亞行省的最後一任迪伊(事實上的統治者)。 (zh)
- Гусейн III (*араб. الداي حسين; бл. 1764–1838) — останній дей Алжиру в 1818—1830 роках. Надмірною впертістю спровокував війну з Францією, проти якої не наважився зрештою збройно оборонятися. (uk)
|
| dbo:activeYearsEndYear
| |
| dbo:activeYearsStartYear
| |
| dbo:occupation
| |
| dbo:predecessor
| |
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:title
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 7105 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:birthDate
| |
| dbp:birthName
| |
| dbp:birthPlace
|
- Urla or Smyrne, Ottoman Empire (en)
|
| dbp:caption
|
- Portrait of Hussein Dey by Fernel, 1830 (en)
|
| dbp:deathDate
| |
| dbp:deathPlace
| |
| dbp:fullName
|
- Hussein Pasha (en)
- Sultan Hussein (en)
- Hüseyin bin Hüseyin Dey-Pasha (en)
|
| dbp:issue
|
- unnamed daughter (en)
- Amina Hanem (en)
- El Hadj Omar (en)
- Nafissa Hanem (en)
|
| dbp:name
| |
| dbp:nativeLang
| |
| dbp:occupation
| |
| dbp:predecessor
| |
| dbp:reign
|
- 0001-03-01 (xsd:gMonthDay)
|
| dbp:religion
| |
| dbp:spouse
| |
| dbp:successor
| |
| dbp:title
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| schema:sameAs
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- الداي حسين هو آخر دايات الجزائر العثمانيين، ولد في مدينة أزمير التركية حوالي عام 1773. كان أبوه ضابطا في سلاح المدفعية ولهذا كان ميالا إلى العمل العسكري. تلقى تكوينا خاصا وبعدها أرسل إلى إسطنبول لمزاولة دراسته في مدرسة خاصة كجندي بسيط. (ar)
- Hussein Dey (en árabe: حسين داي Esmirna, 1765 - Alejandría, 1838) fue el último de los gobernadores otomanos de Argel. (es)
- Hussein Dey (real name Hüseyin bin Hüseyin; 1765 – 1838; Arabic: حسين داي) was the last Dey of the Deylik of Algiers. (en)
- Hussein Dey ou Hussein ibn Hussein, né en 1764 dans l'Empire ottoman et mort en exil en 1838 à Alexandrie, est un homme d'État, militaire, érudit religieux et commerçant algérien d'origine turque. Il est le dernier dey d'Alger de 1818 à 1830 et le 16e roi indépendant d'Alger depuis la création de la fonction par Baba Ali. (fr)
- Al-Husayn III ibn al-Husayn (arabo حسين داي, anche Hussein Dey; Smirne, 1765 – Alessandria d'Egitto, 1838) è stato l'ultimo governatore ottomano (Dey) di Algeri, in carica dal 1818 al 1830, anno della conquista francese della città. Da lui prendono il nome un distretto ed una città della Provincia di Algeri. (it)
- Хусе́йн III, Хусейн ибн Хусейн, также Гусейн-паша, Гусейн-дей (ок. 1765, Смирна, Османская империя — 1838, Александрия, Египет) — последний алжирский дей (пожизненный правитель), февраль 1818 — 5 июля 1830. (ru)
- 胡塞因迪伊(1765-1838)，奧斯曼帝國奧斯曼阿爾及利亞行省的最後一任迪伊(事實上的統治者)。 (zh)
- Гусейн III (*араб. الداي حسين; бл. 1764–1838) — останній дей Алжиру в 1818—1830 роках. Надмірною впертістю спровокував війну з Францією, проти якої не наважився зрештою збройно оборонятися. (uk)
- Hussein ibn Hussein (turc: Hüseyin bin Hüseyin) o al-Husayn ibn al-Husayn o Hussayn III (àrab: حسين, Ḥusayn) (Esmirna, 1773 - Alexandria, 30 d'octubre de 1838) fou el darrer dey otomà de la Regència d'Alger que va governar del 1818 al 1830. Exercia un alt càrrec a l'aparell de recaptació de tributs quan va morir el dey l'1 de març de 1818, a causa de la pesta, i va ocupar el seu lloc. Va obrir el seu govern amb algunes mesures de clemència, però aviat va patir dos atemptats el que el va fer tancar a la rodejat d'una guàrdia amaziga. (ca)
- Hussein III. Dey, auch Hussein Pascha (* um 1773 in Smyrna; † 1838 in Alexandria) war der letzte Dey von Algerien. Hussein schloss sich in Algier der dortigen Janitscharengarnison an und wurde 1818 zum Dey gewählt und vom Sultan als Beylerbeyi des Eyalet Algerien (Cezayir-i Garp) anerkannt. Verärgert über unbezahlte Schulden Frankreichs und die arrogante Haltung des französischen Konsuls Pierre Deval schlug er diesen am 29. April 1827 mit seinem Fliegenwedel. Dieser Zwischenfall wurde drei Jahre später als Vorwand für die Besetzung Algeriens durch Frankreich benutzt. Hussein Dey wurde am 5. Juli 1830 seiner Herrschaft beraubt, als französische Truppen Algier einnahmen. Hussein Dey akzeptierte das französische Angebot ins Exil zu gehen und beendete damit die dreihundertjährige Herrschaft d (de)
- Hussein Dey (juga dieja Husayn Dey; 1765, Smyrna – 1838, Alexandria) (bahasa Arab: حسين داي), adalah penguasa terakhir Eyalet Aljir di Kesultanan Utsmaniyah. Ia menggantikan posisi sebagai Dey Aljir pada Maret 1818. Untuk menenangkan orang-orang Eropa, ia menerapkan beberapa kebijakan liberal, seperti pembebasan sandera dan kebebasan beragama untuk orang-orang Yahudi. Namun, ia terlibat dalam sengketa dengan terkait dengan hutang Prancis kepada dua pedagang Yahudi di Aljir. Prancis membeli gandum untuk pasukannya dari kedua pedagang tersebut pada tahun 1790an, dan kedua pedagang itu sendiri berhutang kepada Dey. Mereka menyatakan bahwa mereka tidak dapat membayar hutang mereka bila Prancis tidak melunasi hutangnya. Maka dari itu, Dey berusaha bernegosiasi dengan konsul Prancis , tetapi (in)
|
| rdfs:label
|
- Hussein Dey (en)
- الداي حسين (ar)
- Hussein ibn Hussein (ca)
- Hussein Dey (de)
- Hussein Dey (es)
- Hussein Dey (in)
- Husayn III d'Algeri (it)
- Hussein Dey (fr)
- Хусейн III (ru)
- 胡塞因迪伊 (zh)
- Гусейн III (uk)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
| |
| is dbo:appointer
of | |
| is dbo:birthPlace
of | |
| is dbo:commander
of | |
| is dbo:monarch
of | |
| is dbo:successor
of | |
| is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is dbp:appointer
of | |
| is dbp:birthPlace
of | |
| is dbp:leader
of | |
| is dbp:location
of | |
| is dbp:monarch
of | |
| is dbp:successor
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
