An Entity of Type: Abstraction100002137, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In sociology, habitus (/ˈhæbɪtəs/) consists of socially-ingrained habits, skills, and dispositions. It is the way that individuals perceive the social world around them and react to it. These dispositions are usually shared by people with similar backgrounds (such as social class, religion, nationality, ethnicity, education and profession) and opportunities. Thus, the habitus represents the way group culture and personal history shape the body and the mind; as a result, it shapes the present social actions of an individual.

Property Value
dbo:abstract
  • الخلقة (بالإنجليزية: Habitus)‏ هو مجموعة من التصرفات المستفادة اجتماعيا، والمهارات وطرق العمل، التي غالبا ما تتخذ من المسلمات، والتي يتم الحصول عليها من خلال أنشطة وتجارب الحياة اليومية.يعدُّ مفهوم «الهابيتوس» من المفاهيم الراسخة في نظرية بورديو في مجال الأنساق التربوية. وقد تناول هذا المفهوم واستخدمه لأول مرة في كتابه نظرية الممارسة (Esquisse d’une théorie de la pratique) في ثمانينات القرن الماضي. يترجم هذا المصطلح في العربية بلفظ الخلقة أو السجية التي توجه السلوك توجيها عفويا وتلقائيا ويأخذ هذا المفهوم أهميته في نسق المفاهيم المركزية عند بيير بورديو مثل الحقل والرمز والعنف الرمزي (ar)
  • L'habitus és un dels conceptes centrals de la teoria sociològica de Pierre Bourdieu. Per habitus es pot entendre «disposicions» o esquemes d'obrar, de pensar i de sentir associats a la classe social. L'habitus fa que persones d'un entorn social homogeni tendeixin a compartir un estil de vida semblant, car els seus recursos, estratègies i formes d'avaluar el món són semblants. Per exemple, en un estudi sobre la fotografia, Bourdieu i els seus col·laboradors varen trobar que els gustos davant el que es considera una foto maca o horrible estan determinats tant pel de les persones com per la seva ocupació. A la seva obra La distinction. Critique sociale du jugement (1979) estudia els usos culturals de la França dels anys 1970 a partir d'aquesta mena de supòsits. El concepte d'habitus es remunta a Aristòtil; habitus és la traducció llatina que Boeci dona al concepte aristotèlic de hexis. L'habitus com un terme entre, per una banda, l'acte i la potència i, d'una altra l'exterior i l'interior. És en Bourdieu que l'habitus rep alhora una formulació sistèmica i sociològica. Aquest concepte serveix per superar l'oposició entre «objectivisme» i «subjectivisme». És a dir, si la conducta està principalment determinada pels recursos disponibles, o si l'autonomia a l'hora de decidir què fer és una voluntat totalment lliure, sense restriccions degudes a la posició social. L'habitus podria assenyalar que atesos certs recursos, la forma espontània i lliure d'actuar és més semblant entre persones de la mateixa posició social, car les seves estratègies i les seves expectatives seran més semblants, sense que això sigui un determinisme total. Per habitus Bourdieu entén el conjunt d'esquemes generatius a partir dels quals els subjectes perceben el món i hi actuen. Aquests esquemes generatius generalment són definits com a «estructures estructurants estructurades»; són socialment estructurades perquè han estat conformats al llarg de la història de cada agent i suposen la incorporació de l'estructura social, del camp concret de relacions socials en què l'agent social s'hi ha conformat com a tal. Però alhora són estructurants perquè són les estructures a partir de les quals es produeixen els pensaments, percepcions i accions de l'agent. Aquesta funció estructuradora se sosté sobre els processos de diferenciació quant a les condicions i necessitats de cada classe: les pràctiques socials derivades de l'habitus mantenen una relació estructural entre elles, en el sentit d'estructures significatives lingüístiques, segons va estudiar Ferdinand de Saussure. L'habitus s'assimilen mitjançant el cos, mitjançant un procés de familiarització pràctica, que no passa per la consciència. Estan subjectes al temps les persones, tant que han de desenvolupar les seves pràctiques en la urgència temporal. La incorporació inconscient de l'habitus, mitjançant la socialització, suposa l'apropiació pràctica dels esquemes que serveixen per produir les pràctiques adequades a la situació i el fet d''afegir l'interès per participar en diversos camps socials com podrien ser la literatura, música, política, etc. A cada posició social desigual li corresponen diferents universos d'experiències, àmbits de pràctiques, categories de percepció i apreciació que, al servei del habitus de l'individu, seran naturalitzats i considerades qualitats específiques de classe. El gaudi de l'estètic i refinat de l'art en la classe burgesa, per exemple, serà considerat per aquesta com una qualitat personal especial i no com a resultat d'unes possibilitats d'aprenentatge objectiva i històricament desiguals respecte de les classes populars. Així, el habitus naturalitzaria el fet que l'espectre dels gustos d'elecció de la classe popular, limitada per les seves opcions econòmiques, serà condemnat a la neciesa i modèstia que el habitus de les classes més poderoses els serveixin com a plat únic en el sistema de preferències socials. D'aquesta forma, cada posició social té el seu propi habitus, és a dir, l'objectivitat de la construcció social que genera habitus s'expressa mitjançant la subjectivitat especial dels diferents estils de vida associats a cada classe social. El habitus es posiciona així com una dimensió fonamental de la classe social dels subjectes: és la "classe incorporada". La classe incorporada és el cos, la classe social feta cos. A diferència de la classe objectivada, que és la posició en el sistema de relacions socials segons el volum i el tipus de capital que es posseeix (econòmic, cultural, social o simbòlic), el habitus és l'aprenentatge i les pràctiques socials que es suren d'aquestes posicions objectives. Aquest habitus de classe serà crucial en la reproducció social, ja que en haver estat generat en unes determinades condicions socials, i manifestat de manera corporal, inconscient, els esquemes i distincions del qual és producte, actua aportant així a reproduir-les mitjançant la seva constant i contínua actualització. Això es pot observar en les fronteres del habitus, que és una de les seves dimensions crítiques: les hipòtesis i impossibilitats, ja que amb el habitus un s'exclou del que està exclòs. (ca)
  • Habitus (lat. postoj, vzhled, oblečení; z lat. habere, mít, vlastnit) je soubor dispozic jak jednat, myslet a vnímat okolní svět určitým způsobem a tendenci, jak na něj následně reagovat. Dochází tak k částečnému programování jednání jednotlivých aktérů. Je odrazem všech vnějších sociálních struktur. Tyto dispozice jsou obvykle sdíleny lidmi s podobným zázemím (z hlediska sociální třídy, náboženství, národnosti, etnického původu, vzdělání, profese atd.) Takto habitus představuje způsob, jakým kultura a osobní dějiny utvářejí tělo a mysl a v důsledku toho vytvářejí sociální akci v současnosti. S tímto pojmem se pracovalo už dříve. Habitu se přikládal význam například díky tomu, že poskytoval silné propojení hned několika aspektů světa (reality) – kulturních, psychologických, společenských ale i biologických. Loïc Wacquant napsal o habitu, že je starým filosofickým pojmem, který vznikl už u Aristotela a jeho pojem hexis („stav“) byl přeložen jako habitus středověkými scholastiky. Termín byl v sociologii poprvé rozpracován Norbertem Eliasem v „Civilizačním procesu“ (1939), ale je přítomen také v díle Maxe Webera, Gilles Deleuzeho nebo Edmunda Husserla. Pojem habitus je velmi používaný (objevuje se ve 400 000 publikacích Google Scholar), přesto však vyvolal kritiku pro jeho údajný determinismus. (cs)
  • Habitus (lateinisch „Gehaben“, von habere „haben“) bezeichnet das Auftreten oder die Umgangsformen einer Person, die Gesamtheit ihrer Vorlieben und Gewohnheiten oder die Art ihres Sozialverhaltens. Durch Norbert Elias und Pierre Bourdieu wurde „Habitus“ auf der Basis ihres philosophischen Werkes zum soziologischen Fachbegriff weiterentwickelt. Seitdem verbreitet sich der Begriff auch in anderen Wissenschaftsdisziplinen. (de)
  • In sociology, habitus (/ˈhæbɪtəs/) consists of socially-ingrained habits, skills, and dispositions. It is the way that individuals perceive the social world around them and react to it. These dispositions are usually shared by people with similar backgrounds (such as social class, religion, nationality, ethnicity, education and profession) and opportunities. Thus, the habitus represents the way group culture and personal history shape the body and the mind; as a result, it shapes the present social actions of an individual. French sociologist Pierre Bourdieu suggested that the habitus consists of both the hexis (the tendency to hold and use one's body in a certain way, such as posture and accent) and more abstract mental habits, schemes of perception, classification, appreciation, feeling, as well as action. These schemes are not mere habits, it is suggested that they allow individuals to find new solutions without calculated deliberation, based on their gut feelings and intuitions, which he believed were collective and socially shaped. These attitudes, mannerisms, tastes, moral intuitions and habits have influence on the individual's life chances, so the habitus not only is structured by an individual's objective past position in the social structure but also structures the individual's future life path. Bourdieu argued, that the reproduction of the social structure results from the habitus of individuals. The notion of habitus is extremely influential (with 400,000 Google Scholar publications using it), yet it also evoked criticism for its alleged determinism, as Bourdieu compared social actors to automata (while relying on Leibniz's theory of Monads). (en)
  • El habitus es uno de los conceptos centrales de la teoría sociológica de Pierre Bourdieu. Por lo tanto, podemos entender "disposiciones" o esquemas de obrar, pensar y sentir asociados a la posición social.​ El habitus hace que personas de un entorno social homogéneo tiendan a compartir estilos de vida parecidos, pues sus recursos, estrategias y formas de evaluar el mundo son parecidas. Por ejemplo, en un estudio sobre la fotografía, Bourdieu y sus colaboradores encontraron que los gustos ante lo que es una foto bella u horrible están determinados tanto por el de las personas como por su ocupación. En su obra magna, La distinción (e.o. 1979), estudia los usos culturales de la Francia de los años 1970 a partir de este tipo de supuestos. En "El sentido práctico" expone con detalle los fundamentos teóricos de este y otros de sus conceptos. Toda su conceptualización se expone de forma más clara y accesible en su obra póstuma: "Curso de Sociología General" (1 y 2), publicados en Siglo XXI Argentina. La aplicación más accesible y rigurosa de su modelo teórico posiblemente sea el estudio "Las reglas del arte". El concepto de habitus se remonta a Aristóteles; habitus es la traducción latina que Aquino y Boecio dan al concepto aristotélico de hexis. El habitus como término entre por un lado, el acto y la potencia, y, por otro lado, el exterior y el interior. Es en Bourdieu donde el habitus va a recibir al mismo tiempo una formulación sistémica y sociológica. Por habitus, Bourdieu entiende el conjunto de esquemas generativos a partir de los cuales los sujetos perciben el mundo y actúan en él. Estos esquemas generativos generalmente se definen como "estructuras estructurantes estructuradas"; son socialmente estructuradas porque han sido conformados a lo largo de la historia de cada agente y suponen la incorporación de la estructura social, del campo concreto de relaciones sociales en el que el agente social se ha conformado como tal. Pero al mismo tiempo son estructurantes porque son las estructuras a partir de las cuales se producen los pensamientos, percepciones y acciones del agente. Dicha función estructuradora se sostiene sobre los procesos de diferenciación en cuanto a las condiciones y necesidades de cada clase: las prácticas sociales derivadas del habitus mantienen una relación estructural entre ellas, en el sentido de estructuras significativas lingüísticas, según estudió Saussure. El habitus se aprende mediante el cuerpo, mediante un proceso de familiarización práctica, que no pasa por la consciencia. Las personas estamos sujetas al tiempo, tanto que tenemos que producir nuestras prácticas en la urgencia temporal. La incorporación inconsciente del habitus, mediante la socialización, supone la apropiación práctica de los esquemas que sirven para producir las prácticas adecuadas a la situación y el hecho de incorporar el interés por participar en diversos campos sociales (literatura, música, política, etc.). A cada posición social distinta le corresponden distintos universos de experiencias, ámbitos de prácticas, categorías de percepción y apreciación que, al servicio del habitus del individuo, serán naturalizados y consideradas cualidades específicas de clase. El goce de lo estético y refinado del arte en la clase burguesa, por ejemplo, será considerado por esta como una cualidad personal especial y no como resultado de unas posibilidades de aprendizaje objetiva e históricamente desiguales respecto de las clases populares. Así, el habitus naturalizaría el hecho de que el espectro de los gustos de elección de la clase popular, limitada por sus opciones económicas, será condenado a la simpleza y modestia; y que el habitus de las clases más poderosas les sirva como plato único en el sistema de preferencias sociales. De esta forma, cada posición social tiene su propio habitus, es decir, la objetividad de la estructura social que genera habitus se expresa mediante la subjetividad particular de los diferentes estilos de vida asociados a cada clase social. El habitus se postula así como una dimensión fundamental de la clase social de los sujetos: es la "clase incorporada". La clase incorporada es el cuerpo, la clase social hecha cuerpo. A diferencia de la clase objetivada, que es la posición en el sistema de relaciones sociales según el volumen y el tipo de capital que se posee (económico, cultural, social o simbólico), el habitus es la experiencia y las prácticas sociales que se derivan de estas posiciones objetivas. Este habitus de clase será crucial en la reproducción social ya que al haber sido generado en unas determinadas condiciones sociales, y manifestado de manera corporal, inconsciente, los esquemas y distinciones del que es producto, actúa contribuyendo así a reproducirlas mediante su constante y continua actualización. Esto se puede observar en los límites del habitus, que es una de sus dimensiones fundamentales: las posibilidades e imposibilidades, puesto que con el habitus uno se excluye de lo que está excluido.​ (es)
  • En sociologie, un habitus désigne une manière d'être, une allure générale, une tenue, une disposition d'esprit. Cette définition est à l'origine des divers emplois du mot habitus en philosophie et sociologie. (fr)
  • 아비투스(프랑스어: habitus 아비튀스[*])는 인간 행위를 상징하는 무의식적 성향을 뜻하는 단어로, 피에르 부르디외가 처음 사용하였다. 이런 아비투스에서 가장 중요한 요소는 교육이다. 즉, 아비투스는 복잡한 교육체계를 통해 이루어지는 무의식적 사회화의 산물이라고 볼 수 있으며, 교육을 통해 상속된다. 아비투스는 구조와 행위자를 혼융시키는 촉매로, 문화적 자본과 연결되며, 이런 문화적 자본을 가지고 부르디외는 현대사회의 사회관계에 대해 비판하고 있다. (ko)
  • Habitus è un termine in uso nell'antica filosofia scolastica, successivamente usato dal critico d'arte Erwin Panofsky ed ancora dal sociologo Pierre Bourdieu. (it)
  • ハビトゥス (habitus) は、人々の日常経験において蓄積されていくが、個人にそれと自覚されない知覚・思考・行為を生み出す性向。ピエール・ブルデューによって用いられた。 (ja)
  • Habitus é um sistema de disposições incorporadas, tendências que organizam as formas pelas quais os indivíduos percebem o mundo social ao seu redor e a ele reagem (em termos de classe social, religião, nacionalidade, etnia, educação, profissão etc.), como o habitus é adquirido através de mimesis e reflete a realidade vivida a que os indivíduos são socializados, sua experiência individual e oportunidades objetivas. Assim, o habitus representa a forma como a cultura do grupo a história pessoal moldam o corpo e a mente e, como resultado, moldam a ação social no presente. O conceito de habitus — também conhecido como capital cultural incorporado — foi desenvolvido pelo sociólogo francês Pierre Bourdieu com o objetivo de pôr fim à antinomia indivíduo/sociedade dentro da sociologia estruturalista. Relaciona-se à capacidade de uma determinada estrutura social ser incorporada pelos agentes por meio de disposições para o seu modo de ser — sentir, pensar, agir. (pt)
  • Sprawność (łac. habitus) – termin etyczny stworzony przez Arystotelesa i rozwijany przez myślicieli wszystkich wieków. (pl)
  • Habitus (latin: habitus, karaktär, fysiskt eller emotionellt tillstånd) är en term inom sociologi och antropologi. Termen användes av exempelvis Thomas av Aquino och togs senare in i sociologin i och med Marcel Mauss arbete och vidareutvecklades sedan främst av Pierre Bourdieu. Livsstil och smak, som oftast innebär avsmak för en annan grupps smak, utgör viktiga delar i en individs habitus. Individens habitus präglas av den förhärskande habitus i den grupp individen tillhör. Habitus skapar gemensamma sätt att se på omvärlden och sig själv. Den är också ett medel för att avgränsa sig från andra grupper. Bourdieu beskriver en särskild genushabitus som innebär att kvinnor har internaliserat tankemönster som beskriver dem som underordnade männen. Denna könshabitus är så att säga inristad i kroppen och gör det svårt att bryta med handlingsmönster som upprätthåller underordningen. (sv)
  • Га́битус — одно из основных понятий в теории Пьера Бурдьё, которое трактуется как «система приобретённых схем, действующих на практике как категории восприятия и оценивания или как принцип распределения по классам, в то же время как организационный принцип действия». Термином также пользовались в своих работах Марсель Мосс и Норберт Элиас, однако именно Бурдьё разработал и представил его в такой форме, в которой он используется в современной социологии. Система диспозиций, порождающая и структурирующая практику агента и его представления. Он позволяет агенту спонтанно ориентироваться в социальном пространстве и реагировать более или менее адекватно на события и ситуации… Габитус, по Бурдьё, есть в одно и то же время порождающий принцип, и принцип классификации практик в представлении агентов. По Бурдьё, объективная социальная среда производит габитус — «систему прочных приобретенных предрасположенностей»; в дальнейшем они используются индивидами как исходные установки, которые порождают конкретные социальные практики индивидов. Поступки индивида в неожиданной ситуации определяются характером его социализации. Поскольку габитус есть бесконечная способность свободно (но под контролем) порождать мысли, восприятия, выражения чувств, действия, а продукты габитуса всегда лимитированы историческими и социальными условиями его собственного формирования, то даваемая им свобода обусловлена и условна, она не допускает ни создания чего-либо невиданно нового, ни простого механического воспроизводства изначально заданного. (ru)
  • Габітус — звички, жести, набуті програми поведінки індивіда, оцінки ним ситуації — продукти індивідуальної соціалізації. Га́бітус — одне із основних понять у теорії П'єра Бурдьє. (uk)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 13291 (xsd:integer)
dbo:wikiPageInterLanguageLink
dbo:wikiPageLength
  • 13621 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1118212764 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:date
  • September 2022 (en)
dbp:for
  • poor grammar and style (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • الخلقة (بالإنجليزية: Habitus)‏ هو مجموعة من التصرفات المستفادة اجتماعيا، والمهارات وطرق العمل، التي غالبا ما تتخذ من المسلمات، والتي يتم الحصول عليها من خلال أنشطة وتجارب الحياة اليومية.يعدُّ مفهوم «الهابيتوس» من المفاهيم الراسخة في نظرية بورديو في مجال الأنساق التربوية. وقد تناول هذا المفهوم واستخدمه لأول مرة في كتابه نظرية الممارسة (Esquisse d’une théorie de la pratique) في ثمانينات القرن الماضي. يترجم هذا المصطلح في العربية بلفظ الخلقة أو السجية التي توجه السلوك توجيها عفويا وتلقائيا ويأخذ هذا المفهوم أهميته في نسق المفاهيم المركزية عند بيير بورديو مثل الحقل والرمز والعنف الرمزي (ar)
  • Habitus (lateinisch „Gehaben“, von habere „haben“) bezeichnet das Auftreten oder die Umgangsformen einer Person, die Gesamtheit ihrer Vorlieben und Gewohnheiten oder die Art ihres Sozialverhaltens. Durch Norbert Elias und Pierre Bourdieu wurde „Habitus“ auf der Basis ihres philosophischen Werkes zum soziologischen Fachbegriff weiterentwickelt. Seitdem verbreitet sich der Begriff auch in anderen Wissenschaftsdisziplinen. (de)
  • En sociologie, un habitus désigne une manière d'être, une allure générale, une tenue, une disposition d'esprit. Cette définition est à l'origine des divers emplois du mot habitus en philosophie et sociologie. (fr)
  • 아비투스(프랑스어: habitus 아비튀스[*])는 인간 행위를 상징하는 무의식적 성향을 뜻하는 단어로, 피에르 부르디외가 처음 사용하였다. 이런 아비투스에서 가장 중요한 요소는 교육이다. 즉, 아비투스는 복잡한 교육체계를 통해 이루어지는 무의식적 사회화의 산물이라고 볼 수 있으며, 교육을 통해 상속된다. 아비투스는 구조와 행위자를 혼융시키는 촉매로, 문화적 자본과 연결되며, 이런 문화적 자본을 가지고 부르디외는 현대사회의 사회관계에 대해 비판하고 있다. (ko)
  • Habitus è un termine in uso nell'antica filosofia scolastica, successivamente usato dal critico d'arte Erwin Panofsky ed ancora dal sociologo Pierre Bourdieu. (it)
  • ハビトゥス (habitus) は、人々の日常経験において蓄積されていくが、個人にそれと自覚されない知覚・思考・行為を生み出す性向。ピエール・ブルデューによって用いられた。 (ja)
  • Sprawność (łac. habitus) – termin etyczny stworzony przez Arystotelesa i rozwijany przez myślicieli wszystkich wieków. (pl)
  • Габітус — звички, жести, набуті програми поведінки індивіда, оцінки ним ситуації — продукти індивідуальної соціалізації. Га́бітус — одне із основних понять у теорії П'єра Бурдьє. (uk)
  • L'habitus és un dels conceptes centrals de la teoria sociològica de Pierre Bourdieu. Per habitus es pot entendre «disposicions» o esquemes d'obrar, de pensar i de sentir associats a la classe social. L'habitus fa que persones d'un entorn social homogeni tendeixin a compartir un estil de vida semblant, car els seus recursos, estratègies i formes d'avaluar el món són semblants. Per exemple, en un estudi sobre la fotografia, Bourdieu i els seus col·laboradors varen trobar que els gustos davant el que es considera una foto maca o horrible estan determinats tant pel de les persones com per la seva ocupació. A la seva obra La distinction. Critique sociale du jugement (1979) estudia els usos culturals de la França dels anys 1970 a partir d'aquesta mena de supòsits. (ca)
  • Habitus (lat. postoj, vzhled, oblečení; z lat. habere, mít, vlastnit) je soubor dispozic jak jednat, myslet a vnímat okolní svět určitým způsobem a tendenci, jak na něj následně reagovat. Dochází tak k částečnému programování jednání jednotlivých aktérů. Je odrazem všech vnějších sociálních struktur. Tyto dispozice jsou obvykle sdíleny lidmi s podobným zázemím (z hlediska sociální třídy, náboženství, národnosti, etnického původu, vzdělání, profese atd.) Takto habitus představuje způsob, jakým kultura a osobní dějiny utvářejí tělo a mysl a v důsledku toho vytvářejí sociální akci v současnosti. (cs)
  • In sociology, habitus (/ˈhæbɪtəs/) consists of socially-ingrained habits, skills, and dispositions. It is the way that individuals perceive the social world around them and react to it. These dispositions are usually shared by people with similar backgrounds (such as social class, religion, nationality, ethnicity, education and profession) and opportunities. Thus, the habitus represents the way group culture and personal history shape the body and the mind; as a result, it shapes the present social actions of an individual. (en)
  • El habitus es uno de los conceptos centrales de la teoría sociológica de Pierre Bourdieu. Por lo tanto, podemos entender "disposiciones" o esquemas de obrar, pensar y sentir asociados a la posición social.​ El habitus hace que personas de un entorno social homogéneo tiendan a compartir estilos de vida parecidos, pues sus recursos, estrategias y formas de evaluar el mundo son parecidas. Por ejemplo, en un estudio sobre la fotografía, Bourdieu y sus colaboradores encontraron que los gustos ante lo que es una foto bella u horrible están determinados tanto por el de las personas como por su ocupación. En su obra magna, La distinción (e.o. 1979), estudia los usos culturales de la Francia de los años 1970 a partir de este tipo de supuestos. En "El sentido práctico" expone con detalle los fundam (es)
  • Habitus é um sistema de disposições incorporadas, tendências que organizam as formas pelas quais os indivíduos percebem o mundo social ao seu redor e a ele reagem (em termos de classe social, religião, nacionalidade, etnia, educação, profissão etc.), como o habitus é adquirido através de mimesis e reflete a realidade vivida a que os indivíduos são socializados, sua experiência individual e oportunidades objetivas. Assim, o habitus representa a forma como a cultura do grupo a história pessoal moldam o corpo e a mente e, como resultado, moldam a ação social no presente. (pt)
  • Habitus (latin: habitus, karaktär, fysiskt eller emotionellt tillstånd) är en term inom sociologi och antropologi. Termen användes av exempelvis Thomas av Aquino och togs senare in i sociologin i och med Marcel Mauss arbete och vidareutvecklades sedan främst av Pierre Bourdieu. Bourdieu beskriver en särskild genushabitus som innebär att kvinnor har internaliserat tankemönster som beskriver dem som underordnade männen. Denna könshabitus är så att säga inristad i kroppen och gör det svårt att bryta med handlingsmönster som upprätthåller underordningen. (sv)
  • Га́битус — одно из основных понятий в теории Пьера Бурдьё, которое трактуется как «система приобретённых схем, действующих на практике как категории восприятия и оценивания или как принцип распределения по классам, в то же время как организационный принцип действия». Термином также пользовались в своих работах Марсель Мосс и Норберт Элиас, однако именно Бурдьё разработал и представил его в такой форме, в которой он используется в современной социологии. (ru)
rdfs:label
  • خلقة (ar)
  • Habitus (ca)
  • Habitus (sociologie) (cs)
  • Habitus (Soziologie) (de)
  • Habitus (es)
  • Habitus (sociologie) (fr)
  • Habitus (sociology) (en)
  • Habitus (sociologia) (it)
  • ハビトゥス (ja)
  • 아비투스 (사회학) (ko)
  • Habitus (pl)
  • Habitus (pt)
  • Габитус (социология) (ru)
  • Габітус (теорія соціального аналізу) (uk)
  • Habitus (sociologi) (sv)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:knownFor of
is dbo:notableIdea of
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:notableIdeas of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License