| dbo:abstract
|
- Una digressió (del llatí digressĭo, -ōnis, 'apartar-se') és una figura literària que consisteix en un canvi temporal del tema en el curs d'un relat, i més generalment d'un discurs, per evocar una acció paral·lela o per fer intervenir al narrador o l'autor (l' dels romans, o la del gènere teatral) l'efecte del qual és trencar el fil del discurs amb un canvi de tema intencionat. Considerada un adorn inútil per la retòrica antiga, la digressió és, no obstant això, una tècnica narrativa provada que permet dilatar el relat, pausar, divertir, ironitzar o, simplement, inserir un comentari de l'autor. Ciceró fou un mestre de la digressió, particularment per la seva habilitat per canviar d'una pregunta o qüestió específica (la hipòtesi) cap a una qüestió més general de la qual depenia (la tesi). La digressió va formar part substancial dels treballs satírics del segle xviii, com a de Jonathan Swift o a Vida i opinions de Tristram Shandy de Laurence Sterne. També Benito Pérez Galdós la va usar molt en les seves obres durant el segle xix. En el segle XX s'ha associat amb la ficció postmoderna, que ha usat la digressió per distanciar al lector de la ficció i per crear una sensació de joc. Etimològicament, el terme digressió prové del mot llatí digressionem (nominatiu digressio): 'una marxa, partida', nom d'acció d'una arrel en participi passat de digredi, 'desviar', de dis-, 'a part', 'al costat' + gradi 'caminar, anar'. (ca)
- الاستطراد، يقول الجرجاني، هو سوق الكلام على وجه يلزم منه كلام آخر وهو غير مقصود بالذات بل بالعرض. وفي بعض التفاسير، مثال الاستطراد هو أن يذهب الرجل إلى موضع مخصوص صائدا، فعرض له صيد آخر فاشتغل به وأعرض عن السير إلى ما قصد وأشباهه. (ar)
- Eine Digression (von lat. digressio – Abschweifen, griech. παρέκβασις Parékbasis) ist ein Teil eines literarischen Textes, der dessen Gegenstand außer Acht lässt und sich mit einer Binnenerzählung, einer Reflexion, einer Beschreibung oder Ähnlichem beschäftigt, das mit dem eigentlichen Thema nicht oder allenfalls indirekt verbunden ist. Die Digression gehört als rhetorisches Stilmittel zur Amplificatio und ist verwandt mit dem Exkurs. Sie kann zur Auflockerung eines ansonsten allzu trockenen Stoffs dienen oder als retardierendes Moment zur Steigerung der Spannung kurz vor der entscheidenden Wendung im Hauptthema. Der Begriff findet sich in der deutschen Sprache erstmals in Jean Pauls 1796 erschienenen Biographischen Belustigungen. Zuvor wurde sie als Ausschweifung bezeichnet und war verpönt, so etwa in Johann Christoph Gottscheds Redekunst von 1736. In Laurence Sternes Roman Leben und Ansichten von Tristram Shandy, Gentleman, der in Fortsetzungen 1759 bis 1767 erschien, nehmen die Digressionen in satirischer Form teilweise überhand und dominieren den Text. Dieses Vorgehen fand unter den Romanciers des 18. Jahrhunderts viele Nachahmer. Als Beispiele für die häufige Verwendung von Digressionen in der deutschen Literatur gelten die Werke Christoph Martin Wielands, Jean Pauls, Friedrich Schlegels und E.T.A. Hoffmanns, etwa seine Nachricht von den neuesten Schicksalen des Hundes Berganza. Eine der bekanntesten Digressionen der Weltliteratur ist Der Großinquisitor im Roman Die Brüder Karamasow von Fjodor Michailowitsch Dostojewski. (de)
- Digression (parékbasis in Greek, egressio, digressio and excursion in Latin) is a section of a composition or speech that marks a temporary shift of subject; the digression ends when the writer or speaker returns to the main topic. Digressions can be used intentionally as a stylistic or rhetorical device. In classical rhetoric since Corax of Syracuse, especially in Institutio Oratoria of Quintilian, the digression was a regular part of any oration or composition. After setting out the topic of a work and establishing the need for attention to be given, the speaker or author would digress to a seemingly disconnected subject before returning to a development of the composition's theme, a proof of its validity, and a conclusion. A schizothemia is a digression by means of a long reminiscence. Cicero was a master of digression, particularly in his ability to shift from the specific question or issue at hand (the hypothesis) to the more general issue or question that it depended upon (the thesis). As was the case with most ancient orators, Cicero's apparent digression always turned out to bear directly upon the issue at hand. During the Second Sophistic (in Imperial Rome), the ability to guide a speech away from a stated theme and then back again with grace and skill came to be a mark of true eloquence. (en)
- Una digresión (del latín digressio, -onis, apartarse, en griego, « παρέκβασις (parékbasis)») es una figura literaria y técnica narrativa que consiste en un cambio temporal del tema en el curso de un relato, y más generalmente de un discurso, para evocar una acción paralela o para hacer intervenir al narrador o al autor (la epífrasis de los romanos, o la parábasis del género teatral) cuyo efecto es romper el hilo del discurso con un cambio de tema intencionado. Considerada un adorno inútil para la retórica antigua, la digresión es sin embargo una técnica narrativa probada. Permite dilatar el relato, pausar, divertir o ironizar, o, en fin, insertar un comentario del autor. En literatura la digresión formó parte sustancial de los trabajos satíricos del siglo XVIII, como en El cuento del tonel de Jonathan Swift, La vida y opiniones del caballero Tristram Shandy de Laurence Sterne. También Benito Pérez Galdós la usó mucho en sus obras durante el siglo XIX. En el siglo XX se ha asociado con la ficción posmoderna que ha usado la digresión para distanciar al lector de la ficción y para crear una sensación de juego. Ejemplo: - El gato de mi prima está demasiado alterado - Dijo impaciente. Y cómo no iba a estarlo, si cierta raza de gatos no puede siquiera adaptarse al clima tan frío del pueblo donde vivían. Es como si alguien quisiera traerse verduras exóticas del Caribe, las plantara lo más al norte de Rusia. Aunque, claro, puede darse el caso de que si aquello funciona, no sería más que una de las tantas muestras de supervivencia de las especies.- ¿Estará estresado?- Lo dudo. (es)
- Digresioa narrazio edo hitzaldi batean egiten den gai-aldaketa da, behin behinekoa, gai nagusia indartu eta bigarren mailako gai bat lantzeagatik, besterik gabe. Antzinako erretorikan balore gabeko errekurtsoa bezala ikusita zegoen. Gaur egun, aldiz, teknika narratibo baliotsua bezala dago onartuta; haren bitartez narrazioa luzatu daiteke, ironia sartu edo, besterik gabe, egilearen iritzia tartekatu. Digresioa XVIII. mendeko literatura satirikoan hasi zen baloratua izaten. Jonathan Swiften “A Tale of a Tub” ipuinan edo Laurence Sterneren The Life and Opinions of Tristram Shandy, Gentleman liburuan digresioak bere garrantzia lortu zuen. XIX. mendean Benito Pérez Galdós espainiarrak erabili zuen. XX. mendean eleberri berritzaileetan ohikoa izan da errekurtsoa, batez ere fikzioa eta irakurlea urruntzeko eta, halaber, jokoaren sentzazioa indartzeko. (eu)
- Une digression (du latin digressio, du verbe digredi signifiant « action de s’éloigner » ; en grec : « παρέκβασις (parékbasis) ») est une figure de style qui consiste en un changement temporaire de sujet dans le cours d'un récit, et plus généralement d'un discours, pour évoquer une action parallèle ou pour faire intervenir le narrateur ou l'auteur (c'est l'épiphrase pour le roman, ou la parabase pour le genre théâtral). Quoique le rhéteur Hermagoras de Temnos fasse de la digression une véritable partie du discours, elle est considérée comme un ornement inutile par la rhétorique antique et critiquée par Cicéron. La digression est cependant une technique narrative éprouvée. Elle permet de dilater le récit, de ménager des pauses, de divertir ou d'ironiser, ou, enfin, d'insérer un commentaire de l'auteur. La digression, qui se distingue de la parenthèse, constitue en effet une pause dans la narration, soit à une fin ludique (sans relation au fait principal raconté) soit à une fin explicative lorsque le narrateur veut éclairer un point de l'histoire, soit enfin dans un objectif métadiscursif, c'est-à-dire de réflexion sur le discours lui-même. Si elle peut être rapide et ne constituer qu'un moment sans enjeu, elle est cependant très utilisée pour interroger le lecteur. En ce sens, elle peut être un ressort des stratégies discursives de l'auteur. Plusieurs œuvres utilisent la digression comme un moyen de réinterroger le discours, parmi lesquels : Confessions d'un Anglais mangeur d'opium (1821) de Thomas de Quincey, Vie et opinions de Tristram Shandy, gentilhomme de Laurence Sterne (1760) ou encore Jacques le fataliste et son maître (1796) de Denis Diderot. Le cinéma y a également recours, ainsi que la composition musicale. (fr)
- Een digressio (ook: uitweiding, excursio) is een stijlfiguur waarbij, met name in romans, onnodige details worden beschreven om zo de spanning op te bouwen. voorbeeld
* In de kamer was het donker. Alleen tussen de gordijnen, die wel van een zware stof moesten zijn, was een ijle streep licht te zien. Ergens klonk het langzame metalen getik van een klok. Op de tast voelde hij naast de deur of hij een schakelaar kon vinden. Die zat er. (nl)
- 余談（よだん）とは、何らかの役に立つことを見込まれていない話。雑談の類であり、話の内容の事柄と多少は関連しているものの、本筋から外れており理解の助けにおよぶ見込みがほとんどないとされるものを指す。 自ら余談と呼んで話を行う場合、聞き手にあらかじめどうでもよい話だと宣言する目的がある。この場合の用法の類義語として「ちなみに」や「蛇足」が挙げられ、同様の目的で使用される。 余談は話にメリハリを付けて聞き手の理解を補助するうえで有効であったり、インパクトを与えることができることから、日常会話やスピーチ、プレゼンテーションで用いられることがある。また、文脈の流れを遮断して挿入することが可能であるため、話の転換点に用いられることが多い。しかし、多用しすぎたり使用する場を間違えたりすると、聞き手に不快感を与えることがある。 (ja)
- Лирическое отступление — внесюжетный элемент произведения; композиционно-стилистический , заключающийся в отступлении автора от непосредственного сюжетного повествования; авторское рассуждение, , высказывание, выражающее отношение к изображаемому или имеющее к нему косвенное отношение (лирические отступления в «Евгении Онегине» А. С. Пушкина). Может становиться воспоминаниями, обращениями автора к читателям (лирическое отступление в 7 главе «Мертвых душ» Н. В. Гоголя).Применяется в эпических или . Может также сокращаться до «отступление» и применяться в значении «отступление от темы», не только в литературном контексте, но и как описание части какого-либо события (например, митинга или дискуссии). «Группа товарищей из дружественной организации устроила лирическое отступление, исполнив свой гимн…». (ru)
- Dygresja, wtrącenie (z łac. digressio – odejście, rozejście się) – odejście od głównego tematu narracji lub wypowiedzi. Dygresja polega na okresowym wprowadzeniu wątków luźno lub wcale niezwiązanych z podstawową treścią utworu lub wypowiedzi. (pl)
- Digression eller exkurs är ett avsnitt i ett tal som gör en utvikning från talets huvudpoäng. Det är ett retoriskt medel som fungerar för att ge åhörarna en slags andningspaus eller för att lätta upp stämningen i ett tal. Digressionen består oftast av en anekdot eller ett exempel som kan illustrera eller förstärka ett befintligt uttalande. Digression faller naturligt efter eller divisio, när talaren förklarat sin bakgrundsteckning, så passar en utvikning. Den kan naturligtvis också vara lämplig på andra ställen i talet - Cicero påpekar att vissa placerar den före avslutningen som en paus före avslutningsargumentationen. Anledningen till att digression inte ingår i den klassiska retorikens dispositionsordning är för att den definitionsmässigt inte handlar om talets huvudpoäng. Därför finns det inget skäl att beskriva den som en del av själva dispositionen. Digression saknas dessutom i många framställningar vilket stärker idén om att den inte bör tillhöra dispositionsordningen. (sv)
- Uma digressão (do latim digressĭo, -ōnis) é o efeito de romper a continuidade de um discurso com uma mudança de tema intencionada. Pode ser uma reflexão da volta do passado, um flash-back refletivo, por exemplo.É um flash back, ou seja, uma volta no tempo, e uma quebra cronológica temporal, uma vez que não obedece uma ordem lógico e sequencial.Também pode ser definida como o narrador de um texto ou o autor falar com o leitor. (pt)
- Ліричний відступ — прийом у ліро-епічному творі, коли автор безпосередньо висловлює свої міркування з приводу композиції або сюжетних ліній цього твору, вчинків або характеристики героїв, певних явищ, асоційованих із зображуваними подіями. Ліричний відступ широко використовуються в українській поезії. Надзвичайно рясні вони у баладах та поемах Тараса Шевченка ("Катерина", "І мертвим, і живим, і ненарожденим землякам моїм в Украйні і не в Украйні моє дружнєє посланіє", "Сон" та ін.). Роман у віршах Ліни Костенко "Маруся Чурай" буквально пересипаний ліричними відступами, які не тільки допомагають читачеві усвідомити його ідею, а й своїми філософськими узагальненнями життєво важливих явищ, онтологічних чи етногенетичних проблем сприяють осмисленню сутнісних основ буття, перейнятих морально-етичними принципами. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- الاستطراد، يقول الجرجاني، هو سوق الكلام على وجه يلزم منه كلام آخر وهو غير مقصود بالذات بل بالعرض. وفي بعض التفاسير، مثال الاستطراد هو أن يذهب الرجل إلى موضع مخصوص صائدا، فعرض له صيد آخر فاشتغل به وأعرض عن السير إلى ما قصد وأشباهه. (ar)
- Een digressio (ook: uitweiding, excursio) is een stijlfiguur waarbij, met name in romans, onnodige details worden beschreven om zo de spanning op te bouwen. voorbeeld
* In de kamer was het donker. Alleen tussen de gordijnen, die wel van een zware stof moesten zijn, was een ijle streep licht te zien. Ergens klonk het langzame metalen getik van een klok. Op de tast voelde hij naast de deur of hij een schakelaar kon vinden. Die zat er. (nl)
- 余談（よだん）とは、何らかの役に立つことを見込まれていない話。雑談の類であり、話の内容の事柄と多少は関連しているものの、本筋から外れており理解の助けにおよぶ見込みがほとんどないとされるものを指す。 自ら余談と呼んで話を行う場合、聞き手にあらかじめどうでもよい話だと宣言する目的がある。この場合の用法の類義語として「ちなみに」や「蛇足」が挙げられ、同様の目的で使用される。 余談は話にメリハリを付けて聞き手の理解を補助するうえで有効であったり、インパクトを与えることができることから、日常会話やスピーチ、プレゼンテーションで用いられることがある。また、文脈の流れを遮断して挿入することが可能であるため、話の転換点に用いられることが多い。しかし、多用しすぎたり使用する場を間違えたりすると、聞き手に不快感を与えることがある。 (ja)
- Dygresja, wtrącenie (z łac. digressio – odejście, rozejście się) – odejście od głównego tematu narracji lub wypowiedzi. Dygresja polega na okresowym wprowadzeniu wątków luźno lub wcale niezwiązanych z podstawową treścią utworu lub wypowiedzi. (pl)
- Uma digressão (do latim digressĭo, -ōnis) é o efeito de romper a continuidade de um discurso com uma mudança de tema intencionada. Pode ser uma reflexão da volta do passado, um flash-back refletivo, por exemplo.É um flash back, ou seja, uma volta no tempo, e uma quebra cronológica temporal, uma vez que não obedece uma ordem lógico e sequencial.Também pode ser definida como o narrador de um texto ou o autor falar com o leitor. (pt)
- Una digressió (del llatí digressĭo, -ōnis, 'apartar-se') és una figura literària que consisteix en un canvi temporal del tema en el curs d'un relat, i més generalment d'un discurs, per evocar una acció paral·lela o per fer intervenir al narrador o l'autor (l' dels romans, o la del gènere teatral) l'efecte del qual és trencar el fil del discurs amb un canvi de tema intencionat. Considerada un adorn inútil per la retòrica antiga, la digressió és, no obstant això, una tècnica narrativa provada que permet dilatar el relat, pausar, divertir, ironitzar o, simplement, inserir un comentari de l'autor. (ca)
- Eine Digression (von lat. digressio – Abschweifen, griech. παρέκβασις Parékbasis) ist ein Teil eines literarischen Textes, der dessen Gegenstand außer Acht lässt und sich mit einer Binnenerzählung, einer Reflexion, einer Beschreibung oder Ähnlichem beschäftigt, das mit dem eigentlichen Thema nicht oder allenfalls indirekt verbunden ist. Die Digression gehört als rhetorisches Stilmittel zur Amplificatio und ist verwandt mit dem Exkurs. Sie kann zur Auflockerung eines ansonsten allzu trockenen Stoffs dienen oder als retardierendes Moment zur Steigerung der Spannung kurz vor der entscheidenden Wendung im Hauptthema. (de)
- Digression (parékbasis in Greek, egressio, digressio and excursion in Latin) is a section of a composition or speech that marks a temporary shift of subject; the digression ends when the writer or speaker returns to the main topic. Digressions can be used intentionally as a stylistic or rhetorical device. (en)
- Digresioa narrazio edo hitzaldi batean egiten den gai-aldaketa da, behin behinekoa, gai nagusia indartu eta bigarren mailako gai bat lantzeagatik, besterik gabe. Antzinako erretorikan balore gabeko errekurtsoa bezala ikusita zegoen. Gaur egun, aldiz, teknika narratibo baliotsua bezala dago onartuta; haren bitartez narrazioa luzatu daiteke, ironia sartu edo, besterik gabe, egilearen iritzia tartekatu. (eu)
- Una digresión (del latín digressio, -onis, apartarse, en griego, « παρέκβασις (parékbasis)») es una figura literaria y técnica narrativa que consiste en un cambio temporal del tema en el curso de un relato, y más generalmente de un discurso, para evocar una acción paralela o para hacer intervenir al narrador o al autor (la epífrasis de los romanos, o la parábasis del género teatral) cuyo efecto es romper el hilo del discurso con un cambio de tema intencionado. Considerada un adorno inútil para la retórica antigua, la digresión es sin embargo una técnica narrativa probada. Permite dilatar el relato, pausar, divertir o ironizar, o, en fin, insertar un comentario del autor. (es)
- Une digression (du latin digressio, du verbe digredi signifiant « action de s’éloigner » ; en grec : « παρέκβασις (parékbasis) ») est une figure de style qui consiste en un changement temporaire de sujet dans le cours d'un récit, et plus généralement d'un discours, pour évoquer une action parallèle ou pour faire intervenir le narrateur ou l'auteur (c'est l'épiphrase pour le roman, ou la parabase pour le genre théâtral). (fr)
- Digression eller exkurs är ett avsnitt i ett tal som gör en utvikning från talets huvudpoäng. Det är ett retoriskt medel som fungerar för att ge åhörarna en slags andningspaus eller för att lätta upp stämningen i ett tal. Digressionen består oftast av en anekdot eller ett exempel som kan illustrera eller förstärka ett befintligt uttalande. Digression faller naturligt efter eller divisio, när talaren förklarat sin bakgrundsteckning, så passar en utvikning. Den kan naturligtvis också vara lämplig på andra ställen i talet - Cicero påpekar att vissa placerar den före avslutningen som en paus före avslutningsargumentationen. (sv)
- Лирическое отступление — внесюжетный элемент произведения; композиционно-стилистический , заключающийся в отступлении автора от непосредственного сюжетного повествования; авторское рассуждение, , высказывание, выражающее отношение к изображаемому или имеющее к нему косвенное отношение (лирические отступления в «Евгении Онегине» А. С. Пушкина). Может становиться воспоминаниями, обращениями автора к читателям (лирическое отступление в 7 главе «Мертвых душ» Н. В. Гоголя).Применяется в эпических или . (ru)
- Ліричний відступ — прийом у ліро-епічному творі, коли автор безпосередньо висловлює свої міркування з приводу композиції або сюжетних ліній цього твору, вчинків або характеристики героїв, певних явищ, асоційованих із зображуваними подіями. (uk)
|
