| dbo:abstract
|
- Céleste Albaret (Auxillac, 17 de maig de 1891 - Montfort-L'Amaury, 25 d'abril de 1984) és recordada per haver estat l'ajudant personal de Marcel Proust durant els últims nou anys de vida de l'autor de A la recerca del temps perdut, tasca per la qual el govern francès li va atorgar pocs anys abans de morir el guardó Comandant de l'ordre de l'Art i les Lletres. Céleste Gineste (cognom de soltera) va néixer el 1891 a Auxillac (actualment annexionat a La Canorga, el Losera), un petit poble del Llenguadoc-Rosselló. Va tenir una infància i joventut felices en un sòlid entorn rural i familiar. El 1913 es va casar amb Odilon Albaret, que treballava de xòfer a París i que tenia entre els seus clients a Marcel Proust. Aquesta circumstància canviaria la vida de Céleste Albaret. Uns mesos més tard del trasllat a París, Céleste Albaret va començar a fer feines per a Proust, que vivia al número 102 del boulevard Haussmann. En un primer moment es limitava a fer de correu (portava exemplars de regal de per als amics i coneguts de Proust), però a poc a poc, i gràcies a la bona entesa, va convertir-se en minyona, amiga i confident de Proust. "Allò bonic de la nostra relació era que de vegades jo em sentia com si fos la seva mare, i d'altres com si fos la seva filla", explica Céleste Albaret en el llibre Monsieur Proust, que va publicar al final de la seva vida per tal de desmentir rumors sobre l'escriptor: "només he volgut, abans de desaparèixer jo també, i en la mesura de les meves possibilitats, restablir la seva imatge". Tot i que feia cinquanta anys que Proust havia mort, Céleste Albaret demostra en aquestes memòries tenir una gran capacitat retentiva per explicar detalls de la vida de l'escriptor. La redacció d'aquest llibre va anar a càrrec del periodista , que ho feu a partir d'una sèrie d'entrevistes que van mantenir al llarg de cinc mesos i que van sumar plegades setanta hores de conversa. Les cintes d'àudio es van lliurar a la Biblioteca Nacional de França i llargs extractes es publicaren a France-Culture el 2019 Després de la mort de Proust, Céleste Albaret i el seu marit van regentar un hotel anomenat 'Alsàcia i Lorena', a la rue des Canettes. Després de la mort d'Odilon Albaret, el 1960, Céleste es va ocupar del Museu Ravel (a Montfort-l'Amauri). Va morir als 92 anys a causa d'un emfisema, deixant una filla (Odile Albaret). Marcel Proust va incloure Céleste Albaret i la seva germana Marie en A la recerca del temps perdut; són els dos únics personatges de tota l'obra que apareixen esmentats amb el nom real. L'escriptor els fa un dolç retrat a Sodoma i Gomorra i també a La presonera. (ca)
- Céleste Albaret (née Gineste; 17 May 1891 – 25 April 1984) was a country woman who moved to Paris in 1913 when she married the taxi driver Odilon Albaret; she is best known for being the writer and essayist Marcel Proust's housekeeper and secretary. Lonely and bored in the capital, and at her husband's suggestion, Albaret began to run errands for Proust, who was her husband's most regular client. Before very long she became his secretary and housekeeper. During the final decade of Proust's life, when his health declined and he became progressively more withdrawn, even while working with continuing intensity on his writing, she became his nurse and "the writer’s most trusted conduit to the world beyond his reclusive, cork-lined bedroom". Marcel Proust died in 1922 and Albaret moved on to run a small Paris hotel, together with her husband and daughter. Odilon Albaret died in 1960, by which time the hotel had been sold and Albaret had become the caretaker-guide at a museum at Montfort-l'Amaury, on the western edge of Paris. In the early 1970s she was persuaded by the Laffont publishing company that she should disclose what she could concerning the private life of Marcel Proust, who was still an iconic literary figure among the intellectual classes. She dictated seventy hours of taped material to Georges Belmont, a journalist-translator with a reputation built on interviews with American movie-stars and translations into French of anglophone novels by Anthony Burgess, Graham Greene, Henry James, Henry Miller and others. The resulting biographical portrait of Proust provided many hitherto unknown details, although the overall picture was in most respects reassuringly consistent with information already provided by Proust in his novels and elsewhere. It was well received by critics. Albaret's recollections of her employer were more widely communicated through the 1982 release by Percy Adlon of the film Céleste which was based on Belmont's book. (en)
- Céleste Albaret, née Augustine Célestine Gineste le 17 mai 1891 à Auxillac (Lozère) et morte le 25 avril 1984 à Méré (Yvelines), est la servante dévouée de Marcel Proust. (fr)
- Céleste Albaret (Auxillac, 17 maggio 1891 – Méré, 25 aprile 1984) è stata una governante di Marcel Proust e autrice di proprie memorie sullo scrittore. (it)
- Селе́ста Альбаре́, урождённая Огюстина Селестина Жинест (фр. Céleste Albaret, née Augustine Célestine Gineste; 17 мая 1891, — 25 апреля 1984, Монфор-л’Амори) — экономка, горничная и секретарь Марселя Пруста с 1913 по 1922 год. Автор книги воспоминаний о писателе «Господин Пруст». (ru)
- Селе́ста Альбаре́, уроджена Оґюсти́на Селесті́на Жине́ст (фр. Céleste Albaret, née Augustine Célestine Gineste; 17 травня 1891, — 25 квітня 1984, Монфор-л'Аморі, Франція) — економка, покоївка і секретарка Марселя Пруста від 1913 до 1922 року. Авторка книги спогадів про письменника «Пан Пруст». (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Céleste Albaret, née Augustine Célestine Gineste le 17 mai 1891 à Auxillac (Lozère) et morte le 25 avril 1984 à Méré (Yvelines), est la servante dévouée de Marcel Proust. (fr)
- Céleste Albaret (Auxillac, 17 maggio 1891 – Méré, 25 aprile 1984) è stata una governante di Marcel Proust e autrice di proprie memorie sullo scrittore. (it)
- Селе́ста Альбаре́, урождённая Огюстина Селестина Жинест (фр. Céleste Albaret, née Augustine Célestine Gineste; 17 мая 1891, — 25 апреля 1984, Монфор-л’Амори) — экономка, горничная и секретарь Марселя Пруста с 1913 по 1922 год. Автор книги воспоминаний о писателе «Господин Пруст». (ru)
- Селе́ста Альбаре́, уроджена Оґюсти́на Селесті́на Жине́ст (фр. Céleste Albaret, née Augustine Célestine Gineste; 17 травня 1891, — 25 квітня 1984, Монфор-л'Аморі, Франція) — економка, покоївка і секретарка Марселя Пруста від 1913 до 1922 року. Авторка книги спогадів про письменника «Пан Пруст». (uk)
- Céleste Albaret (Auxillac, 17 de maig de 1891 - Montfort-L'Amaury, 25 d'abril de 1984) és recordada per haver estat l'ajudant personal de Marcel Proust durant els últims nou anys de vida de l'autor de A la recerca del temps perdut, tasca per la qual el govern francès li va atorgar pocs anys abans de morir el guardó Comandant de l'ordre de l'Art i les Lletres. (ca)
- Céleste Albaret (née Gineste; 17 May 1891 – 25 April 1984) was a country woman who moved to Paris in 1913 when she married the taxi driver Odilon Albaret; she is best known for being the writer and essayist Marcel Proust's housekeeper and secretary. Lonely and bored in the capital, and at her husband's suggestion, Albaret began to run errands for Proust, who was her husband's most regular client. Before very long she became his secretary and housekeeper. During the final decade of Proust's life, when his health declined and he became progressively more withdrawn, even while working with continuing intensity on his writing, she became his nurse and "the writer’s most trusted conduit to the world beyond his reclusive, cork-lined bedroom". (en)
|
