| dbo:abstract
|
- El relat —o la relació— és una narració, amb la ficció o fets reals com tema. És elaborat en prosa, i la seva extensió es descriu de vegades com inferior a una novel·la. El terme relat és en general poc precís, i la major part dels analistes i escriptors no fan cap diferència entre el conte i el relat. Alguns autors utilitzen el terme relat per a descriure aquells textos breus on no hi ha una línia argumental precisa o no porta necessàriament a un punt de tensió argumental com en el conte. Altres autors ho refereixen quan parlen de textos breus (és a dir menors a una novel·la) però que inclouen capítols. També l'utilitzen alguns com un gènere intermediari entre el conte i la novel·la. En aquest sentit podria bescanviar-se amb el terme de novel·la curta encara que es pot preferir utilitzar aquest darrer per a textos d'una llargada intermediària però amb diverses línies argumentals, personatges, etc. Encara que el nombre de pàgines no és la sola cosa que s'ha de tenir en compte a l'hora de determinar-ne l'adscripció al gènere literari. L'essència del relat consisteix a explicar una història sense reflectir-ne tota la seva extensió, compactant-la i posant l'èmfasi en determinats moments, que solen ser decisius per al desenvolupament d'aquesta, deixant a la imaginació del lector la tasca de compondre els detalls que podrien ser considerats superflus i que, al costat dels fets narrats en el relat, compondrien un quadre gran, com en molts dels relats de Raymond Carver. Els fets narrats en el relat poden ser de ficció (conte, epopeia, etc.) o de no ficció (notícies, assaig). Grans autors com Joan Perucho, Pere Calders, Jorge Luis Borges, Julio Cortázar, Jack London, Franz Kafka, Howard Phillips Lovecraft, Truman Capote i Raymond Carver, han demostrat amb la qualitat indiscutible dels seus relats, les grans possibilitats d'aquest gènere. (ca)
- Conte (pronounced [kɔ̃t]) is a literary genre of tales, often short, characterized by fantasy or wit. They were popular in the seventeenth and eighteenth centuries until the genre became merged with the short story in the nineteenth century. Distinguishing contes from other literary genres is notoriously difficult due to the various meanings of the French term that span folktales, fairy tales, short stories, oral tales, and fables. (en)
- Der Conte (französisch [kõ:t], „Erzählung“, „Märchen“) ist eine literarische Erzählform. Er wird meist zwischen dem Roman und der Novelle angesiedelt, eine nähere Gattungsbestimmung ist aber erst durch die nähere Charakterisierung verschiedener Einzelmerkmale möglich. Der Conte wird oft mit dem Märchen gleichgesetzt, wenngleich Unterschiede existieren. Der Dit und der Fabliau sind mit dem Conte verwandt. (de)
- El relato es una narración estructurada en el que se representan sucesos mediante el lenguaje. (es)
- Le genre littéraire du conte appartient à la famille littéraire des récits. Il est à l'origine issu des contes de tradition orales qui ont fait l'objet, depuis la Renaissance, de collectages et réécritures partielles ou totales par des écrivains. Ce faisant, ces travaux de retranscription transforment les récits entendus en œuvres écrites. La version ainsi retranscrite prend alors fréquemment le pas sur la multitude de versions qui circulent par le biais du bouche à oreille. Ce travail de l'écrit amène aussi les écrivains à se détacher des sujets, des structures et des thèmes du conte oral. Et si les contes de Perrault, ou de Straparole avant lui, sont encore relativement proches des contes populaires dont ils sont issus, des contes comme La Reine des Neiges de Hans Christian Andersen ou bien Ligeia d'Edgar Allan Poe en sont au contraire fort éloignés. Par extension, voire abus de langage, on appelle donc parfois « contes » certains écrits qui sont de pures inventions d'écrivains et n'ont aucun rapport avec l'oralité. (fr)
- Conte är en kort berättelse på vers eller prosa. På franska kan ordet betyda såväl saga som novell. Ordet är känt från 1100-talet som beteckning för litteratur. I franskan har den en betydligt vidare betydelse än i svenskan och har genom århundradena används om nästan alla slags berättelser, som medeltidens uppbyggelseberättelser contes dévots fram till författare som Anatole France och Alphonse Daudet med sin "Contes du lundi" och Guy de Maupassant med "Contes et nouvelles". Man kan dock även i franskan märka en tendens till litteraturhistorisk specialbetydelse liksom i svenskan. Till omkring 1300 var conte ungefär detsamma som folksaga, nationaliserades sedan långsamt och blev en fortsättning av fabeln under påverka av den italienska novellen. Conten fick i franskan en särskilt spirituell form. Genom författare som François Rabelais, Jean de La Fontaine och Voltaire utvecklades den till en specifik fransk litteraturform, och de fick hundratals efterföljare. I svensk 1700-talslitteratur odlades med förkärlek conten. La Fontaine översattes av Samuel von Triewald och Olof von Dalin. Johan Gabriel Oxenstierna, Johan Henric Kellgren, Carl Gustaf af Leopold och Anna Maria Lenngren odlade alla conten. Senare gjorde lärjungen till Anatole France Hjalmar Söderberg conten på nytt populär i Sverige. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Conte (pronounced [kɔ̃t]) is a literary genre of tales, often short, characterized by fantasy or wit. They were popular in the seventeenth and eighteenth centuries until the genre became merged with the short story in the nineteenth century. Distinguishing contes from other literary genres is notoriously difficult due to the various meanings of the French term that span folktales, fairy tales, short stories, oral tales, and fables. (en)
- Der Conte (französisch [kõ:t], „Erzählung“, „Märchen“) ist eine literarische Erzählform. Er wird meist zwischen dem Roman und der Novelle angesiedelt, eine nähere Gattungsbestimmung ist aber erst durch die nähere Charakterisierung verschiedener Einzelmerkmale möglich. Der Conte wird oft mit dem Märchen gleichgesetzt, wenngleich Unterschiede existieren. Der Dit und der Fabliau sind mit dem Conte verwandt. (de)
- El relato es una narración estructurada en el que se representan sucesos mediante el lenguaje. (es)
- El relat —o la relació— és una narració, amb la ficció o fets reals com tema. És elaborat en prosa, i la seva extensió es descriu de vegades com inferior a una novel·la. El terme relat és en general poc precís, i la major part dels analistes i escriptors no fan cap diferència entre el conte i el relat. Alguns autors utilitzen el terme relat per a descriure aquells textos breus on no hi ha una línia argumental precisa o no porta necessàriament a un punt de tensió argumental com en el conte. Altres autors ho refereixen quan parlen de textos breus (és a dir menors a una novel·la) però que inclouen capítols. També l'utilitzen alguns com un gènere intermediari entre el conte i la novel·la. En aquest sentit podria bescanviar-se amb el terme de novel·la curta encara que es pot preferir utilitzar (ca)
- Le genre littéraire du conte appartient à la famille littéraire des récits. Il est à l'origine issu des contes de tradition orales qui ont fait l'objet, depuis la Renaissance, de collectages et réécritures partielles ou totales par des écrivains. Ce faisant, ces travaux de retranscription transforment les récits entendus en œuvres écrites. La version ainsi retranscrite prend alors fréquemment le pas sur la multitude de versions qui circulent par le biais du bouche à oreille. (fr)
- Conte är en kort berättelse på vers eller prosa. På franska kan ordet betyda såväl saga som novell. Ordet är känt från 1100-talet som beteckning för litteratur. I franskan har den en betydligt vidare betydelse än i svenskan och har genom århundradena används om nästan alla slags berättelser, som medeltidens uppbyggelseberättelser contes dévots fram till författare som Anatole France och Alphonse Daudet med sin "Contes du lundi" och Guy de Maupassant med "Contes et nouvelles". Man kan dock även i franskan märka en tendens till litteraturhistorisk specialbetydelse liksom i svenskan. Till omkring 1300 var conte ungefär detsamma som folksaga, nationaliserades sedan långsamt och blev en fortsättning av fabeln under påverka av den italienska novellen. Conten fick i franskan en särskilt spirituel (sv)
|
