An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Coat of arms of Balearic Islands (Spanish: Escudo de las islas Baleares) is described in the Spanish Law 7 of November 21, 1984, the Law of the coat of arms of the Autonomous Community of Balearic Islands. Previously, by Decree of the Interinsular General Council of August 7 and 16, 1978, adopted the coat of arms as official symbol of the Balearic Islands. The blazon of the arms is: Or, four pallets of gules differenced by a bendlet azure. The shape of the shield is traditional Iberian or curved and it is embellished with lambrequins Or.

Property Value
dbo:abstract
  • L'Escut de les Illes Balears es constitueix de «quatre barres vermelles en sentit vertical sobre fons groc, creuades diagonalment per una banda blava col·locada des de l'angle superior dret a la part inferior oposada. L'amplària de les barres vermelles i la dels espais grocs seran iguals per a unes i per als altres i equivaldran a la novena part de l'amplària de l'Escut. L'amplària de la banda blava tendra la proporció d'1,5 respecte de les de les barres vermelles.» Està documentat des del segle xiv. La Corona d'Aragó, durant els segles xii i xiii experimenta un fort procés d'expansió cap a la Mediterrània que la porta a fer seves les terres balears. A diferència del que succeirà amb València, que serà una conquesta conjunta de catalans i aragonesos, la conquesta del regne de Mallorca és només catalana. El jove rei aragonès Jaume I el Conqueridor (tenia 21 anys) comanda una flota que desembarca a Mallorca a finals d'estiu de 1229. Després d'ardents combats que es van prolongar durant mesos, entra victoriós a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any. L'assalt fou seguit d'una matança indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la població mallorquina. Els milers de cossos morts que no podien ser enterrats van produir una epidèmia entre els conquistadors que provocà nombroses morts. Com a conseqüència, els nobles van voler apoderar-se de tot el botí en compte de sortejar-lo entre la tropa. Això va motivar la revolta de peons i cavallers. Finalment es va fer el repartiment del botí, que durà fins al 30 d'abril de 1230. Gràcies a tot plegat, els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resistència a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys més les lluites contra els musulmans a Mallorca, que finalment van acabar convertits en esclaus o semi-esclaus. Arran de tota aquesta destrucció, però també a causa de la debilitat en què havia quedat l'exèrcit de Jaume I, Menorca va demanar el vassallatge de la Corona i així li va ser concedit. D'aquesta manera, Menorca esdevindria una taifa autònoma on la religió i la cultura àrab encara van mantenir-se mig segle més. Però en ple gener de 1287, i amb una flota mig delmada per un fort temporal, Alfons el Franc arribà al port de Maó. El Moixerif va pactar la capitulació de manera que cabdills i nobles pogueren escapar dels catalans a canvi de lliurar la resta de la població perquè l'esclavitzessin. Pel que fa a Eivissa, també va ser conquerida durant el regnat de Jaume I, el 8 d'agost del 1235. Els seus habitants també van ser esclavitzats i els seus béns repartits entre els magnats. El nou regne cristià de Mallorca o Mallorques queda instituït per la (1230). Com el seu nom indica, no només institueix el nou regne, sinó que és una carta de poblament que dona una sèrie de llibertats als nous repobladors en un intent de protegir-los dels abusos del règim feudal i per tal d'atreure'ls a les noves terres. No existeixen corts ni institucions comunes a totes les Illes, llevat de la mateixa monarquia. Així, el lloctinent (anomenat també virrei en temps de la Monarquia Hispànica) i la Reial Audiència de Mallorca són les úniques institucions per a totes les illes. Mallorca es regeix pel Gran i General Consell i Menorca i les Pitiüses per la Universitat de cada illa. Menorca i Eivissa eren governades també per governadors nomenats pels lloctinents mallorquins. El 1276 mor Jaume I i la Corona d'Aragó es parteix, quedant-se els regnes peninsulars (Aragó, Catalunya i València) en mans del fill major, Pere el Gran i el regne de Mallorca en mans del fill menor, Jaume II de Mallorca, si bé els reis de Mallorca eren vassalls dels d'Aragó. Neix així l'anomenat Regne Privatiu de Mallorca. Aquest regne estava format, a més de per les Illes Balears, pels comtats catalans del nord dels Pirineus (Rosselló i Cerdanya) i les possessions que encara li restaven a Occitània i malgrat fer construir els seus reis el castell de Bellver, no van residir habitualment a l'illa. El palau dels reis de Mallorca és a Perpinyà. Durant aquest període la Corona d'Aragó conquereix Menorca, que definitivament s'incorpora al regne de Mallorca el 1295. El període del regne privatiu va durar de 1276 a 1349, quan Pere el Cerimoniós d'Aragó conquereix Mallorca a Jaume III. Així, el regne de Mallorca queda definitivament integrat a la Corona d'Aragó.2019 En el testament de Jaume III de Mallorca (1349) apareix l'escut. Més avant en el temps, diversos membres de la Casa Reial de Mallorca, del Regne d'Aragó i de la Monarquia Espanyola van emprar-lo. (ca)
  • Das Wappen der Balearischen Inseln ist ein goldener Schild mit vier roten Pfählen, die von einem blauen Schrägrechtsbalken überdeckt werden. In Gold umgeben stilisierte Akanthusblätter den Wappenschild. Wappen der Autonomen Gemeinschaften Spaniens Andalusien |Aragonien |Asturien | |Baskenland |Extremadura |Galicien |Kanarische Inseln |Kantabrien |Kastilien-La Mancha |Kastilien-León |Katalonien |La Rioja |Madrid |Murcia |Navarra |Valencia Autonome Städte:Ceuta |Melilla (de)
  • The Coat of arms of Balearic Islands (Spanish: Escudo de las islas Baleares) is described in the Spanish Law 7 of November 21, 1984, the Law of the coat of arms of the Autonomous Community of Balearic Islands. Previously, by Decree of the Interinsular General Council of August 7 and 16, 1978, adopted the coat of arms as official symbol of the Balearic Islands. The blazon of the arms is: Or, four pallets of gules differenced by a bendlet azure. The shape of the shield is traditional Iberian or curved and it is embellished with lambrequins Or. The historians Faustino Menéndez-Pidal and Juan José Sánchez Badiola find the first references to it in two rolls of arms from the latter half of the late 13th century – in Wijnbergen and in the Lord Marshal's Roll – which attributed the coat of arms to the king of Majorca. Other roll of arms, Hérault Vermandois, attributed the royal arms of Aragon and, in the late 14th century, Gelre Armorial shows it with same colors reversed, blazoned: Gules, four pallets of Or. The bendlet azure was the mark of cadency of the cadet branch of the House of Aragon that ruled the Kingdom of Majorca. It was only used abroad until the 16th century. The King James III's will (1349) depicts these arms. Later the arms were used by some members of the royal family of Majorca, the Crown of Aragon and the Monarchy of Spain. Cartography in the 17th and 18th centuries often shown the royal arms of Majorca. In the 19th century, is documented a marginal use as administrative symbol of the Balearic Islands. It was topped with the former royal crown (without arches). The crown has been removed from the present model. (en)
  • El escudo de las islas Baleares está regulado en la Ley 7/1984, de 21 de noviembre, del escudo de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares. Los historiadores Faustino Menéndez Pidal de Navascués y lo documentan por primera vez en dos armoriales de la segunda mitad del siglo XIII: Wijnbergen y Lord Marshal's Roll, que lo atribuyen al rey de Mallorca. Otro armorial de la época, el del Hérault Vermandois, le asigna las armas aragonesas, y el de Gelre, del siglo XIV, las mismas armas, pero con los esmaltes invertidos; es decir, el campo de gules (rojo) y los palos de oro. Figura en el testamento de Jaime III de Mallorca (1349), fue utilizado posteriormente por diversos miembros de la Casa Real de Mallorca, del Reino de Aragón y de la monarquía española. Aparece con frecuencia en documentos cartográficos de los siglos XVII y XVIII. En el siglo XIX se documentó de forma marginal como uno de los símbolos administrativos de las Islas Baleares.La descripción heráldica es: de oro, cuatro palos de gules (rojos), y una cotiza de azur (azul), puesta en banda, brochante sobre el todo. En Decreto de 7 y 16 de agosto de 1978, el Consejo General Interinsular lo adoptó provisionalmente como símbolo de las Islas Baleares. El escudo está constituido por las cuatro barras rojas en sentido vertical sobre fondo amarillo, cruzadas diagonalmente por una banda azul colocada desde el ángulo superior derecho a la parte inferior opuesta. La anchura de las barras rojas y la de los espacios amarillos serán iguales para unas y para los otros y equivaldrán a la novena parte de la anchura del escudo. La anchura de la banda azul tendrá la proporción de 1,5 respecto de la de las barras rojas. Alrededor del escudo se colocarán como adorno unos lambrequines de hojas de acanto de color dorado, de una anchura sensiblemente igual a la de las barras rojas. Tendrá la forma del escudo que en heráldica se denomina escudo español. Las medidas del escudo estarán en proporción 4/3 por lo que se refiere a la relación altura-anchura. * Versión institucional del escudo de las Islas Baleares. * Escudo del Reino de Mallorca (es)
  • Герб Балеарських островів символ автономії Іспанії, що регулюється Законом 7/1984 від 21 листопада про герб Автономної спільнотиБалеарських островів. Історики Фаустіно Менендес Підаль де Наваскуес і Хуан Хосе Санчес Бадіола вперше фіксують герб у двох гербовниках з другої половини ХІІІ століття: Війнбергені та рулоні лорда Маршала, які відносять його до короля Майорки. Інший геральдист того часу Еро Вермандуа, описує арагонський герб, а Гелре, починаючи з XIV століття, такий самий герб, але з перевернутими емалями; тобто червоне поле гулей та золоте. Герб з'являється у заповіті Хайме III Майоркського (1349 р.). Згодом його використовували різні члени Королівського дому Майорки, Королівства Арагон та іспанської монархії. Він часто зустрічається в картографічних документах XVII-XVIII століть. У ХІХ столітті герб було задокументовано як один із адміністративних символів Балеарських островів. Геральдичний опис: на золотому полі чотири пчервоних палиць та блакитний перев'яз вправо. Указом від 7 до 16 серпня 1978 року Міжострівна Генеральна рада тимчасово прийняла його як символ Балеарських островів. Щит складається з чотирьох вертикальних червоних смуг на золотому тлі, покритих по діагоналі синім перев'язом вправо. Ширина червоних смуг та ширина жовтих проміжків буде однаковою і дорівнює дев'ятій частині ширини щита. Ширина синьої смуги матиме відношення 1,5 до ширини червоних смуг. Навколо щита розміщені золоті ламбрекени з листя аканта, ширина яких практично дорівнює ширині червоних смуг. Щит має форму, яку в геральдиці називають іспанським щитом. Виміри щита здійснюватимуться у співвідношенні 4/3 у співвідношенні висота-ширина. * Герб Королівства Майорка * Інституційна версія герба Балеарських островів. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 17829135 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 4475 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1105276650 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:armiger
dbp:imageWidth
  • 200 (xsd:integer)
dbp:lesser
  • Balearic Islands Arms.svg (en)
dbp:lesserCaption
  • Escutcheon-only (en)
dbp:name
  • Coat of arms of Balearic Islands (en)
dbp:otherElements
  • Heraldic lambrequins Or (en)
dbp:shield
  • Or, four pallets of gules differenced by a bendlet azure. (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:yearAdopted
  • 1978 (xsd:integer)
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Das Wappen der Balearischen Inseln ist ein goldener Schild mit vier roten Pfählen, die von einem blauen Schrägrechtsbalken überdeckt werden. In Gold umgeben stilisierte Akanthusblätter den Wappenschild. Wappen der Autonomen Gemeinschaften Spaniens Andalusien |Aragonien |Asturien | |Baskenland |Extremadura |Galicien |Kanarische Inseln |Kantabrien |Kastilien-La Mancha |Kastilien-León |Katalonien |La Rioja |Madrid |Murcia |Navarra |Valencia Autonome Städte:Ceuta |Melilla (de)
  • L'Escut de les Illes Balears es constitueix de «quatre barres vermelles en sentit vertical sobre fons groc, creuades diagonalment per una banda blava col·locada des de l'angle superior dret a la part inferior oposada. L'amplària de les barres vermelles i la dels espais grocs seran iguals per a unes i per als altres i equivaldran a la novena part de l'amplària de l'Escut. L'amplària de la banda blava tendra la proporció d'1,5 respecte de les de les barres vermelles.» Està documentat des del segle xiv. (ca)
  • The Coat of arms of Balearic Islands (Spanish: Escudo de las islas Baleares) is described in the Spanish Law 7 of November 21, 1984, the Law of the coat of arms of the Autonomous Community of Balearic Islands. Previously, by Decree of the Interinsular General Council of August 7 and 16, 1978, adopted the coat of arms as official symbol of the Balearic Islands. The blazon of the arms is: Or, four pallets of gules differenced by a bendlet azure. The shape of the shield is traditional Iberian or curved and it is embellished with lambrequins Or. (en)
  • El escudo de las islas Baleares está regulado en la Ley 7/1984, de 21 de noviembre, del escudo de la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares. Los historiadores Faustino Menéndez Pidal de Navascués y lo documentan por primera vez en dos armoriales de la segunda mitad del siglo XIII: Wijnbergen y Lord Marshal's Roll, que lo atribuyen al rey de Mallorca. Otro armorial de la época, el del Hérault Vermandois, le asigna las armas aragonesas, y el de Gelre, del siglo XIV, las mismas armas, pero con los esmaltes invertidos; es decir, el campo de gules (rojo) y los palos de oro. Figura en el testamento de Jaime III de Mallorca (1349), fue utilizado posteriormente por diversos miembros de la Casa Real de Mallorca, del Reino de Aragón y de la monarquía española. Aparece con frecuencia en documentos (es)
  • Герб Балеарських островів символ автономії Іспанії, що регулюється Законом 7/1984 від 21 листопада про герб Автономної спільнотиБалеарських островів. Історики Фаустіно Менендес Підаль де Наваскуес і Хуан Хосе Санчес Бадіола вперше фіксують герб у двох гербовниках з другої половини ХІІІ століття: Війнбергені та рулоні лорда Маршала, які відносять його до короля Майорки. Інший геральдист того часу Еро Вермандуа, описує арагонський герб, а Гелре, починаючи з XIV століття, такий самий герб, але з перевернутими емалями; тобто червоне поле гулей та золоте. Герб з'являється у заповіті Хайме III Майоркського (1349 р.). Згодом його використовували різні члени Королівського дому Майорки, Королівства Арагон та іспанської монархії. Він часто зустрічається в картографічних документах XVII-XVIII століть (uk)
rdfs:label
  • Coat of arms of Balearic Islands (en)
  • Escut de les Illes Balears (ca)
  • Wappen der Balearischen Inseln (de)
  • Escudo de las Islas Baleares (es)
  • Герб Балеарських островів (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License